{"id":5586,"date":"2026-05-06T08:30:00","date_gmt":"2026-05-06T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5586"},"modified":"2026-05-06T09:56:56","modified_gmt":"2026-05-06T07:56:56","slug":"cronica-i-alabanca-duna-tenacitat-eloge-de-la-petite-edition-litteraire","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/cronica-i-alabanca-duna-tenacitat-eloge-de-la-petite-edition-litteraire\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica i alaban\u00e7a d\u2019una tenacitat: \u00ab\u00c9loge de la petite \u00e9dition litt\u00e9raire\u00bb"},"content":{"rendered":"<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"alignleft size-full is-resized\"><a href=\"https:\/\/actes-sud.fr\/catalogue\/eloge-de-la-petite-edition-018510\" target=\"_blank\" rel=\" noreferrer noopener\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"720\" height=\"1017\" src=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/coberta_eloge-de-la-petite-edition.webp\" alt=\"coberta eloge de la petite edition\" class=\"wp-image-5589\" style=\"width:185px\" srcset=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/coberta_eloge-de-la-petite-edition.webp 720w, https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/coberta_eloge-de-la-petite-edition-212x300.webp 212w\" sizes=\"auto, (max-width: 720px) 100vw, 720px\" \/><\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Bessard-Banquy, Olivier. <em>\u00c9loge de la petite \u00e9dition litt\u00e9raire.<\/em> Arles: Actes Sud, 2025. 408 p. ISBN 978-2-330-20799-1.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La hist\u00f2ria de la petita edici\u00f3 francesa \u00e9s, en ess\u00e8ncia, una hist\u00f2ria de perseveran\u00e7a: la d\u2019aquells que creuen que un llibre \u00e9s m\u00e9s que un simple producte cultural, i que l\u2019edici\u00f3 pot ser, a la vegada, un acte de fe, una forma de resist\u00e8ncia i un art delicat.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquesta \u00e9s la impressi\u00f3 que transmet l\u2019assaig detallat del professor Bessard-Banquy,<a href=\"#_edn1\" id=\"_ednref1\">[1]<\/a> que ens proposa una visi\u00f3 hist\u00f2rica, cultural i sociol\u00f2gica de les petites i mitjanes editorials liter\u00e0ries franceses, posant en relleu el seu paper insubstitu\u00efble en la renovaci\u00f3 de la ind\u00fastria editorial des de finals del segle XIX fins a l\u2019actualitat, i defensant la seva import\u00e0ncia davant la industrialitzaci\u00f3 de la ind\u00fastria del llibre impulsada pels grans grups editorials: \u00abEl que a m\u00e9s diferencia l\u2019edici\u00f3 a petita escala \u00e9s una \u00e8tica artesana, el comprom\u00eds de servir la cultura, el desig de prioritzar la qualitat intr\u00ednseca del llibre per sobre de qualsevol altra consideraci\u00f3, i una atenci\u00f3 constant a la creativitat i la inventiva.\u00bb<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Tot i que econ\u00f2micament secund\u00e0ries, aquestes entitats \u2013unes 4.000 a la Fran\u00e7a contempor\u00e0nia\u2013 produeixen al voltant de deu t\u00edtols a l\u2019any i aporten una diversitat enorme a l\u2019ecosistema literari d\u2019aquest pa\u00eds: literatura, assaig, hist\u00f2ria, llibres d\u2019art i reedicions cuidades.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Quant al seu contingut, el llibre s\u2019organitza en quatre seccions temporals: \u00abL\u2019era bibli\u00f2fila (1870-1939)\u00bb, \u00abEl temps dels aventurers (1940-1968)\u00bb, \u00abEl <em>boom<\/em> de la jove edici\u00f3 despr\u00e9s de 1968 (1968-1981)\u00bb i \u00abEls laboratoris del llibre contemporani de 1981 fins avui\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A la Fran\u00e7a de despr\u00e9s del 1870, un pa\u00eds que proclama a trav\u00e9s de la Tercera Rep\u00fablica l\u2019acc\u00e9s universal a l\u2019educaci\u00f3, el llibre deixa de ser un objecte estrany per esdevenir un s\u00edmbol democr\u00e0tic. I no obstant aix\u00f2, enmig d\u2019aquest impuls, floreix una producci\u00f3 refinada, pacient, destinada a lectors exigents: edicions cuidades, volums il\u00b7lustrats amb primor, llibres que busquen dialogar amb els grans moviments art\u00edstics de l\u2019\u00e8poca. M\u00e9s tard, la Primera Guerra Mundial interromp brutalment aquesta pr\u00f2spera activitat, per\u00f2 amb els anys vint es multipliquen els tiratges de luxe, els col\u00b7leccionistes es dupliquen, i el llibre objecte coneix una edat d\u2019or. \u00c9s el temps del llibre d\u2019artista, de les col\u00b7laboracions entre escriptors i pintors, de la recerca de noves correspond\u00e8ncies entre paraula i imatge. Malauradament, la crisi del 29 i, m\u00e9s tard, l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya, condemnar\u00e0 moltes petites editorials a la desaparici\u00f3 o la precarietat.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Amb l\u2019alliberament de Fran\u00e7a, sorgeix una nova generaci\u00f3 d\u2019editors inconformistes, provocadors, la tasca dels quals permet que emergeixin textos marginals, veus inc\u00f2modes, experiments formals. Tot seguit vindr\u00e0 l\u2019any 1968, que marca l\u2019aparici\u00f3 de nous segells editorials que entenen l\u2019edici\u00f3 com a prolongaci\u00f3 del comprom\u00eds pol\u00edtic i cultural. Rebutgen la producci\u00f3 massiva de les grans editorials, desconfien del mercat, s\u2019alien entre elles, organitzen xarxes de distribuci\u00f3 alternatives i recuperen textos oblidats o considerats \u00abinvendibles\u00bb. Corregeixen les mancances de les \u00abmajors\u00bb, defensen la diversitat liter\u00e0ria i desafien l\u2019homogene\u00eftzaci\u00f3 del gust, intentant sobreviure entre la depend\u00e8ncia de la distribuci\u00f3 i la fragilitat financera.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A partir dels anys vuitanta, i sobretot des de l\u2019inici del nou mil\u00b7lenni, apareix una nova generaci\u00f3 d\u2019editorials que combina l\u2019her\u00e8ncia artesanal amb Internet, les xarxes socials i la construcci\u00f3 d\u2019una marca editorial forta. Publiquen poc, per\u00f2 amb una coher\u00e8ncia est\u00e8tica f\u00e8rria; sedueixen llibreters, lectors i autors; redescobreixen obres oblidades i aposten per veus estrangeres encara desconegudes a Fran\u00e7a. Algunes \u2013Monsieur Toussaint Louverture, Allia, Zulma, Gallmeister, entre d\u2019altres\u2013 arriben a un prestigi comparable al d\u2019editorials m\u00e9s grans, sense renunciar al seu esperit independent i la seva flexibilitat creativa.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">De la m\u00e0 de l\u2019autor ens endinsem, doncs, en 150 anys d\u2019aventures editorials. Tasca aquesta gens f\u00e0cil quan es tracta d\u2019un pa\u00eds com Fran\u00e7a, destacat productor i consumidor de literatura. El text est\u00e0 enriquit amb nombroses citacions dels mateixos editors, escriptors o cronistes de l\u2019\u00e8poca. Es percep, de vegades, una especial prefer\u00e8ncia o un deteniment major a l\u2019hora narrar la intrahist\u00f2ria d\u2019algunes editorials, com Le Castor Astral, William Blake and Co, Actes Sud, Verdier, Monsieur Toussaint Louverture, etc. L\u2019extensa darrera secci\u00f3, que engloba els darrers quaranta-cinc anys, est\u00e0 especialment nodrida d\u2019entrevistes i articles de premsa.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Potser faltaria una an\u00e0lisi general que sintetitz\u00e9s els diferents blocs cronol\u00f2gics, m\u00e9s enll\u00e0 de la interessant cr\u00f2nica descriptiva que fa l\u2019autor dels principals segells estudiats, amb or\u00edgens, hist\u00f2ria i labor tan dispars. En tot cas, l\u2019assaig \u00e9s una obra essencial per con\u00e8ixer la hist\u00f2ria editorial francesa dels darrers 150 anys en la seva producci\u00f3 liter\u00e0ria, que es complementa amb altres <a href=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/les-trois-revolutions-du-livre-de-poche-disabelle-olivero\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">estudis<\/a> sobre l\u2019edici\u00f3 francesa des d\u2019altres enfocaments, que tamb\u00e9 hem ressenyat en aquest blog.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En tot cas, no podem deixar de subscriure l\u2019opini\u00f3 de l\u2019autor que conclou dient que sense la petita edici\u00f3 \u2013entusiasta, arriscada i minuciosa\u2013 la cultura contempor\u00e0nia seria m\u00e9s pobra, m\u00e9s homog\u00e8nia, menys inquieta. En acabar l\u2019obra ens queda clar que les virtuts de la petita edici\u00f3 liter\u00e0ria francesa estan \u00e0mpliament documentades i l\u2019elogi \u00e9s, per tant, merescut.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Javier Campillo Galm\u00e9s<br>Bibliotecari de l\u2019<a href=\"https:\/\/atenas.cervantes.es\/es\/biblioteca_espanol\/biblioteca_espanol.htm\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Instituto Cervantes<\/a> d&#8217;Atenes<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity\"\/>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><a href=\"#_ednref1\" id=\"_edn1\">[1]<\/a> Olivier Bessard-Banquy \u00e9s professor universitari i especialista en l&#8217;edici\u00f3 contempor\u00e0nia al Departament d&#8217;Estudis del Llibre i del Patrimoni de la Universitat de Bordeus-Montaigne. Coautor de <em>L&#8217;\u00e9dition fran\u00e7aise depuis 1945<\/em> (editada per Pascal Fouch\u00e9, \u00c9ditions du Cercle de la librairie, 1998), va col\u00b7laborar en el cat\u00e0leg de l&#8217;exposici\u00f3 \u00abGallimard, un si\u00e8cle d&#8217;\u00e9dition\u00bb de 2011, basant-se en els arxius de l&#8217;editorial. \u00c9s l&#8217;autor, entre altres obres, de <em>L&#8217;Industrie des lettres<\/em> (Pocket, \u00abAgora\u00bb, 2012) i <em><a href=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-gust-pels-llibres-le-gout-des-livres\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Le go\u00fbt des livres<\/a><\/em> (Mercure de France, 2016). Tamb\u00e9 ha publicat <em>La fabrique du livre<\/em> (Presses universitaires de Bordeaux \/ Du L\u00e9rot, 2016), una obra de recerca sobre l&#8217;edici\u00f3 liter\u00e0ria des dels inicis de la NRF (<em>La nouvelle revue Fran\u00e7aise<\/em>) fins a l&#8217;\u00e8poca del programa literari <em>Apostrophes.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Bessard-Banquy, Olivier. \u00c9loge de la petite \u00e9dition litt\u00e9raire. Arles: Actes Sud, 2025. 408 p. ISBN&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5589,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"both","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":301,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5586","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/coberta_eloge-de-la-petite-edition.webp",720,1017,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1323,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1323,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5586","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5586"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5586\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5625,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5586\/revisions\/5625"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5589"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5586"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5586"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5586"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}