{"id":5591,"date":"2026-05-08T08:30:00","date_gmt":"2026-05-08T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5591"},"modified":"2026-05-08T09:40:54","modified_gmt":"2026-05-08T07:40:54","slug":"the-nobel-prize-and-the-formation-of-contemporary-world-literature-de-paul-tenngart","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/the-nobel-prize-and-the-formation-of-contemporary-world-literature-de-paul-tenngart\/","title":{"rendered":"\u00abThe Nobel Prize and the formation of contemporary world literature\u00bb, de Paul Tenngart"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Tenngart, Paul. The Nobel Prize and the formation of contemporary world literature.<\/em> New York, etc.: Bloomsbury Academic, 2025. 249 p. ISBN 978-1-5013-8216-1.<\/p>\n\n\n\n

Paul Tenngart \u00e9s professor de Literatura Comparada a la Universitat de Lund (Su\u00e8cia) i col\u00b7labora en projectes relacionats amb l\u2019ecocr\u00edtica. Ha publicat estudis que abasten des de l\u2019obra de poetes com Baudelaire a aspectes com els de la traducci\u00f3, en el volum col\u00b7lectiu Northern crossings: translation, circulation and the literary semi-periphery<\/em> (Bloomsbury, 2022), (amb Chatarina Edfeldt, Erik Falk, Andreas Hedberg, Yvonne Lindqvist i Cecilia Schwartz). L\u2019obra que ressenyem \u00e9s la seva darrera aportaci\u00f3 com a investigador.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s evident que calia una reflexi\u00f3 sobre la funci\u00f3 que el premi literari m\u00e9s prestigi\u00f3s del m\u00f3n ha tingut sobre la mateixa evoluci\u00f3 liter\u00e0ria i, des d\u2019aquest punt de vista, l\u2019aportaci\u00f3 de Tenngart resulta extraordin\u00e0riament interessant des del principi, en qu\u00e8 planteja la idea d\u2019intercanvi entre valors diversos, i com el capital, la protecci\u00f3 de la corona i el concepte human\u00edstic de cultura (que inclou la cient\u00edfica i la liter\u00e0ria) han marcat la instituci\u00f3 acad\u00e8mica responsable d\u2019administrar els premis. Com ell mateix assenyala: \u00abA desinterested analysis of the institution of the Nobel Prize in Literature and its role in the continually shifting arena of world literature has hitherto never been executed\u00bb (p. 3). I \u00e9s que la hist\u00f2ria del premi ens obliga necess\u00e0riament a repensar el concepte de literatura mundial que Goethe havia besllumat en la seva correspond\u00e8ncia amb Johann Peter Eckermann. Del que ell anomen\u00e0 Weltliteratur<\/em> en va sorgir, com \u00e9s sabut, la disciplina de la literatura comparada a partir d\u2019autors com Jean-Jacques Amp\u00e8re. Aquest context de reflexi\u00f3 cosmopolita \u00e9s el que va marcar una personalitat polifac\u00e8tica com la d\u2019Alfred Nobel en qui la dedicaci\u00f3 a la ci\u00e8ncia i als negocis derivats dels seus invents convivia amb la passi\u00f3 lectora i, fins i tot, amb el prurit de creador, ja que fou poeta en suec i en angl\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

La q\u00fcesti\u00f3, per\u00f2, \u00e9s com un lloc com Estocolm i no pas Par\u00eds o Berl\u00edn pot hostatjar l\u2019acad\u00e8mia que representa aquest espai de deliberaci\u00f3 internacional, de sanci\u00f3 de la literatura d\u2019abast mundial. Tenngart utilitza aqu\u00ed el concepte de semiperif\u00e8ria que ja havia tractat en una seva obra anterior. La cultura liter\u00e0ria sueca formaria part, doncs, d\u2019aquest espai despla\u00e7at que ni \u00e9s centre ni \u00e9s perif\u00e8ria. Un espai geocultural a mig cam\u00ed entre el bloc angl\u00f2fon, franc\u00e8s i alemany o el m\u00e9s perif\u00e8ric que pot suposar el m\u00f3n literari hongar\u00e8s, fin\u00e8s i, m\u2019atreviria a afegir, el catal\u00e0. Cal destacar per tant que des d\u2019aquesta posici\u00f3 gens central el premi Nobel hagi obtingut una import\u00e0ncia molt significant en la distribuci\u00f3 del prestigi literari en la literatura mundial. Justament la seva \u00abposici\u00f3\u00bb (fins i tot la seva neutralitat i la seva aposta per una tercera via durant la Guerra Freda) justifica i possibilita el seu rol a l\u2019hora de repartir m\u00e8rits literaris.<\/p>\n\n\n\n

Tenngart ressegueix l\u2019evoluci\u00f3 de la recepci\u00f3 del premi en tres mitjans que representaven la centralitat cultural: Le Figaro<\/em>, The Times<\/em> i The New York Times<\/em>. El prop\u00f2sit \u00e9s delimitar com ha influ\u00eft el Nobel en la formaci\u00f3 d\u2019una idea de \u00abliteratura mundial\u00bb des dels inicis a comen\u00e7ament del segle XX. Des d\u2019un principi s\u2019establ\u00ed una mena de sistema de rotaci\u00f3 que evitava que el premi es conced\u00eds de manera massa seguida a autors d\u2019un mateix pa\u00eds. Per altra banda, la concessi\u00f3 del premi a autors com Tagore (1913) obria les portes a literatures no occidentals i semblava concretar-se aix\u00ed l\u2019ideal cosmopolita que Nobel pretenia. La voluntat de premiar literatures minorit\u00e0ries va permetre premiar autors escandinaus per\u00f2, per desgr\u00e0cia, no serv\u00ed perqu\u00e8 Guimer\u00e0, tantes vegades nominat, aconsegu\u00eds guanyar.<\/p>\n\n\n\n

Si a partir de la d\u00e8cada de 1950 el premi es va comen\u00e7ar a consolidar com a referent de valors literaris que calia tenir en compte, incorporant els autors m\u00e9s innovadors com T.S. Eliot (1948), Faulkner (1949), Hemingway (1954) o poetes com Saint-John Perse (1960), en les d\u00e8cades posteriors les pol\u00e8miques pol\u00edtiques arran de la concessi\u00f3 a autors com Pasternak (1958) o Soljenitsin (1970) o la negativa de Jean-Paul Sartre d\u2019acceptar-lo varen marcar l\u2019evoluci\u00f3 del premi, per\u00f2 el convertiren tamb\u00e9 en una refer\u00e8ncia absoluta per sobre de qualsevol premi literari internacional. Molt aviat es plantejaren unes q\u00fcestions inevitables: qu\u00e8 volia dir, en el fons, la universalitat liter\u00e0ria? \u00bfCalia pensar en uns valors est\u00e8tics que tot i estar centrats en la tradici\u00f3 occidental fossin aplicables a qualsevol literatura al marge de la tradici\u00f3 europea?<\/p>\n\n\n\n

La mateixa naturalesa del premi i el prestigi que va adquirir molt aviat proposen una reflexi\u00f3 sobre com entenem els m\u00e8rits literaris. Si b\u00e9 en les d\u00e8cades de 1960 i 1970 es va produir una obertura, que continuava l\u2019aposta per literatures m\u00e9s perif\u00e8riques respecte de les europees del que es don\u00e0 amb el premi a Tagore del 1913, en la de 1980 hi hagu\u00e9 un retorn a un universalisme menys pluralista. La concepci\u00f3 favorable a tradicions liter\u00e0ries no pr\u00f2piament occidentals, defensada per acad\u00e8mics com Lars Gyllesten, es va veure contestada per la d\u2019Artur Lundkvist, que es mostrava m\u00e9s displicent cap a les tradicions africanes o asi\u00e0tiques amb l\u2019excepci\u00f3 de la literatura japonesa. Lundkvist era especialista en lleng\u00fces hisp\u00e0niques i tot i que deia no tenir bon coneixement del catal\u00e0 havia llegit Espriu, un dels nominats catalans que no va poder accedir al premi.[1]<\/sup><\/a> En les d\u00e8cades seg\u00fcents, la tensi\u00f3 entre les dues posicions es va fer m\u00e9s forta i calia incloure-hi, tamb\u00e9, la referida al g\u00e8nere. Si el premi semblava fixar un model d\u2019escriptor que era home, blanc i occidental, calia trencar aquesta in\u00e8rcia. \u00c9s cert que com defensava el responsable del premi en els primers anys 2000 caldria centrar-se en el fet que \u00abNation, sex, religion mean nothing. Geography is not our subject\u00bb (p. 77), per\u00f2 a la pr\u00e0ctica hi havia unes tend\u00e8ncies molt consolidades. Ara b\u00e9, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si es poden postular uns valors objectius i universals que no depenguin de cap de les caracter\u00edstiques esmentades. \u00c9s evident que hi pot haver i hi ha una bona literatura, una literatura interessant, expressada des de qualsevol cultura o g\u00e8nere, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que el simple fet de ser dona i d\u2019una cultura no occidental et converteixi de cop en un bon escriptor o que un autor occidental hagi de ser considerat sospit\u00f3s simplement pel seu origen.<\/p>\n\n\n\n

El premi posa sobre la taula, doncs, quins criteris ens permeten considerar que un autor \u00e9s realment mereixedor de figurar en el c\u00e0non de la literatura mundial. Cal tenir en compte, a m\u00e9s, que la import\u00e0ncia simb\u00f2lica de figurar en la galeria de premiats ha estat molt valorada des del principi per tots els pa\u00efsos. Tenir premis Nobel de literatura (potser m\u00e9s que en els altres \u00e0mbits) atorga un cert prestigi que, en part, es pot comparar amb els \u00e8xits esportius, forma part de la competici\u00f3 entre nacions diferents i aix\u00f2 explica que escriptors d\u2019\u00e0mbits literaris no europeus cre\u00efn de vegades obres que poden encaixar f\u00e0cilment amb els gustos m\u00e9s occidentals. Aquest \u00e9s un retret que es feu, per exemple, a Orhan Pamuk, de qui la cr\u00edtica G\u00fcneli G\u00fcn considerava que havia escrit una novel\u00b7la que era \u00aba book made for export\u00bb (p. 85).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019altre gran debat, connectat amb aquest, \u00e9s el de les nominacions. Molt aviat els acad\u00e8mics suecs demanaren que institucions i professors universitaris proposessin candidats al premi. \u00d2bviament aix\u00f2 comportava la necessitat de disposar de traduccions a lleng\u00fces com el franc\u00e8s, l\u2019angl\u00e8s o l\u2019alemany. Per\u00f2 tamb\u00e9 al suec. Aquest fet ha tingut un efecte positiu per a la literatura sueca, ja que molts dels grans autors han hagut de passar molt sovint per traduccions a aquesta llengua. Recordem, a prop\u00f2sit, que \u00c0ngel Guimer\u00e0 fou nominat al premi sistem\u00e0ticament entre 1907 i 1923 per la Reial Acad\u00e8mia de Bones Lletres sense obtenir el premi, malgrat les traduccions al suec d\u2019obres seves per part d\u2019Edvard Lidforss i Carl August Hagberg.[2]<\/sup><\/a> De fet, les vicissituds que va patir la candidatura del dramaturg catal\u00e0 s\u00f3n indicatives de les dificultats que plantejaven les nominacions. Altres, molt evidents, eren les referides a les literatures africanes, per exemple, ja que no disposaven d\u2019acad\u00e8mies o institucions que poguessin validar candidats. Tenngart ressegueix les nominacions d\u2019escriptores, el nombre de les quals augmenta en les d\u00e8cades de 1920, entre les quals Grazia Deledda i Sigrid Undset que acabarien sent premiades el 1926 i el 1928 respectivament. Tanmateix, el nombre m\u00e9s alt de dones nominades en aquells anys va ser de set, el 1928, sobre un total de trenta-sis nominats. Una tend\u00e8ncia que es reverteix a partir de la d\u00e8cada de 1990 i que en el segle XXI i en el decenni de 2020 la proporci\u00f3 \u00e9s de tres escriptores per un escriptor. Una evoluci\u00f3 que com es pot veure indica fins a quin punt l\u2019evoluci\u00f3 del premi va lligada a la dels canvis de criteris en el m\u00f3n literari i la necessitat de pal\u00b7liar les discriminacions de g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019una manera semblant, la visi\u00f3 m\u00e9s pluralista pr\u00f2pia dels criteris del segle actual s\u2019ha fet notar en les nominacions i els premis, tot i que com comenta Tenngart, aquests nous criteris no deixen de plantejar objeccions: \u00abWhen you evaluate and promote literary works written in traditions very remote from your own, you always run the risk of exoticizing the culture space you\u2019re interested in but not very familiar with\u00bb (p. 101). Fins a quin punt l\u2019exotisme no priva de veure autors m\u00e9s interessants per\u00f2, menys \u00abcaracter\u00edstics\u00bb del que se suposa que \u00e9s aquella cultura. Per\u00f2 malgrat tot, el premi aconsegueix una mena de cercle reversible en la consagraci\u00f3 dels autors. Prestigiant-los es prestigia tamb\u00e9 ell mateix, i aix\u00f2 refor\u00e7a el seu reconeixement. Un premi atorgat a autors com Thomas Mann, T.S. Eliot, A. Gide, Faulkner, etc. guanya en consideraci\u00f3 i fa que l\u2019autor que vingui a compartir llista amb aquestes personalitats se senti molt honorat. Alhora els valors \u00abdescoberts\u00bb pel premi adquireixen m\u00e9s credibilitat. Si l\u2019Acad\u00e8mia el premia segur que deu ser bo. Aix\u00ed, el premi a autors com Czes\u0142aw Mi\u0142osz (1980) o Jaroslav Seifert (1984) eren alhora una coronaci\u00f3 i un reconeixement. Si Mann o Eliot eren autors reconeguts que veien sancionada la seva obra, els premis a aquests autors afegien el car\u00e0cter de descoberta per a un p\u00fablic mundial. Aquesta \u00e9s la l\u00ednia que George Steiner valorava del Nobel en un pol\u00e8mic article<\/a> del 1984 (\u00abThe scandal of the Nobel Prize\u00bb, The New York Times,<\/em> 30 de setembre de 1984), tot i que lamentava que feien ben poques descobertes.<\/p>\n\n\n\n

El Nobel va seguir en la l\u00ednia de les noves aproximacions aportades per la cr\u00edtica postcolonial en guardonar i, aix\u00ed, donar a con\u00e8ixer noms com Derek Walcott o V.S. Nailpaul. Tot i que no oblidem en quina llengua escrivien aquests autors. En definitiva, el prestigi del premi \u00e9s b\u00e0sic perqu\u00e8 es puguin valorar figures liter\u00e0ries a les que l\u2019acc\u00e9s a la universalitat els estaria negat si no fos per la publicitat i renom que atorga el premi.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019altra cara de la hist\u00f2ria \u00e9s la dels autors no premiats com els escandinaus Ibsen o Strindberg o la danesa Karen Blixen. Alguns dels gegants de la literatura del segle XX com Rilke o el cas d\u2019una literatura com la catalana que, com recorda el mateix autor (p. 112), no ha aconseguit mai cap premi. La casu\u00edstica \u00e9s complexa i si b\u00e9 en els casos d\u2019Ibsen, Strindberg o Zola hi jugava la concepci\u00f3 de l\u2019idealisme est\u00e8tic que professava el president de l\u2019Acad\u00e8mia, Carl David af Wirs\u00e9n, en d\u2019altres cal tenir en compte que o b\u00e9 mai no havien estat nominats o b\u00e9 el seu renom no es va produir fins molt m\u00e9s tard, sovint p\u00f2stumament. En el cas de Joyce, per exemple, cal tenir en compte que el comit\u00e8 en els anys trenta era poc amic del \u00abModernism\u00bb. Si hagu\u00e9s mort una mica m\u00e9s tard potser se n\u2019hauria beneficiat, recordem que Faulkner el va obtenir el 1949. Aix\u00ed i tot, va caldre esperar a la d\u00e8cada de 1960 perqu\u00e8 autors innovadors com Beckett o Claude Simon obtinguessin el premi.<\/p>\n\n\n\n

Per altra banda, els diversos balan\u00e7os que s\u2019han anat fent dels premiats amb el Nobel s\u00f3n en si mateixos una veritable hist\u00f2ria de la recepci\u00f3 liter\u00e0ria i de la construcci\u00f3 d\u2019un c\u00e0non. Fins i tot alguns autors oblidats poden ser recuperats i reeditats gr\u00e0cies al prestigi del guard\u00f3. \u00c9s curi\u00f3s que en catal\u00e0 hagin aparegut recentment traduccions d\u2019autores premiades a la segona d\u00e8cada del segle XX com Grazia Deledda (1926) (per exemple, Cendra<\/em>, aquest 2026, per Edicions de 1984, amb traducci\u00f3 de Merc\u00e8 Ubach) o Sigrid Unset (1928) (L\u2019edat feli\u00e7<\/em>, Edicions de la Ela Geminada, 2025, traducci\u00f3 de Meritxell Salvany). En aquest cas \u00e9s molt probable que sigui a causa de la voluntat de recuperar escriptores que han estat negligides. Pensem tamb\u00e9 en el cas d\u2019una autora com Pearl S. Buck, un dels premis m\u00e9s q\u00fcestionats, per\u00f2 que tingu\u00e9 un relatiu \u00e8xit en el m\u00f3n editorial en castell\u00e0 durant el franquisme, probablement pel fet de ser una autora cristiana que planteja l\u2019experi\u00e8ncia dels seus pares predicadors a la Xina. Exotisme i missatge moral de base cristiana. Ara pot ser reivindicada simplement com a dona escriptora: moltes d\u2019aquestes autores han reaparegut en la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abWomen Nobel laureates in literature\u00bb des del 2018 (p. 123).<\/p>\n\n\n\n

Un altre aspecte interessant \u00e9s el de la consagraci\u00f3 de corrents literaris que sovint no han estat els m\u00e9s valorats per la cr\u00edtica i el m\u00f3n acad\u00e8mic en general. Per exemple, el c\u00e0non de la literatura del segle XX ha estat molt marcat per l\u2019impacte del Modernism<\/em> i les avantguardes, i s\u2019ha tendit a identificar el valor literari amb aquesta concepci\u00f3 formalista del fet literari. El Nobel, en canvi, ha canonitzat autors que no responen a aquest paradigma. Tamb\u00e9 resulta rellevant l\u2019efecte del premi sobre el sistema general de traduccions amb un clar avantatge per les fetes a l\u2019angl\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

Tenngart revisa les visions de conjunt que s\u2019han fet sobre el premi i retorna sempre la q\u00fcesti\u00f3 de la dial\u00e8ctica entre all\u00f2 que \u00e9s transnacional i nacional, amb el component de xovinisme inevitable que comporta per part dels pa\u00efsos la recepci\u00f3 del Nobel per un autor local. La creaci\u00f3 d\u2019un espai purament literari on les diferents obres d\u2019arreu del m\u00f3n compartissin la gl\u00f2ria de la humanitat va ser des d\u2019un principi la intenci\u00f3 de l\u2019Acad\u00e8mia sueca, seguint els desitjos d\u2019Alfred Nobel. L\u2019evoluci\u00f3 del premi ha anat lligada a la mateixa evoluci\u00f3 de la concepci\u00f3 de la literatura al llarg del segle XX i el XXI i aix\u00ed s\u2019ha establert el que Tenngart anomena \u00aba network of channels between national literary ecologies and cosmopolitan ecology, in Alexander Beecroft\u2019s terminology. The very traffic between these two kinds of ecologies, I would argue, is crucial for existence of a world literary space\u00bb (p. 146).<\/p>\n\n\n\n

Tenngart fa un rep\u00e0s detallat de les motivacions que prevalien en cada per\u00edode a l\u2019hora de concedir el premi en un dels apartats m\u00e9s interessants del llibre (\u00abDefining literature: poetics of the prize\u00bb), tot un exercici de reflexi\u00f3 sobre els par\u00e0metres de valoraci\u00f3 liter\u00e0ria des d\u2019una perspectiva diacr\u00f2nica, amb la inclusi\u00f3 de la q\u00fcesti\u00f3 de la relaci\u00f3 complexa entre literatura i pol\u00edtica que ha marcat la hist\u00f2ria del guard\u00f3 malgrat els desitjos de neutralitat i de valoraci\u00f3 \u00fanicament dels elements est\u00e8tics. Des del ref\u00fas a obres com les d\u2019Ibsen o el mateix Tolstoi motivat pel conservadorisme de Carl David af Wirs\u00e9n, el primer president de l\u2019Acad\u00e8mia a gestionar el premi, a les pol\u00e8miques als premis a autors russos en el temps de la Guerra Freda, al rebuig del premi per part de Jean-Paul Sartre o al reconeixement a un autor amic del castrisme com era Garc\u00eda M\u00e1rquez. Per cert, a prop\u00f2sit de la concessi\u00f3 a l\u2019escriptor colombi\u00e0 es produ\u00ed un conflicte entre Cuba i Su\u00e8cia pel fet que Castro va voler enviar un miler d\u2019ampolles de rom cub\u00e0 per a la festa de la concessi\u00f3 i el govern suec refus\u00e0 l\u2019oferiment per trobar que contradeia la seva legislaci\u00f3 sobre begudes alcoh\u00f2liques (p. 184).<\/p>\n\n\n\n

En un altre sentit, la tria d\u2019autors com Mi\u0142osz o Jaroslav Seifert va molestar els seus pa\u00efsos de l\u2019altre costat del tel\u00f3 d\u2019acer. O l\u2019aposta per escriptores com Toni Morrison, Nadine Gordimer o autors com Derek Walcott o Naguib Mahfuz han de situar-se en l\u2019apertura del premi a la q\u00fcesti\u00f3 postcolonial i feminista (el cas d\u2019Annie Ernaux \u00e9s significatiu en aquest sentit).<\/p>\n\n\n\n

El llibre segueix, tamb\u00e9, els temes dels parlaments dels autors premiats i en mostra la concepci\u00f3 de la literatura i de la funci\u00f3 que t\u00e9 per ells. Probablement en la coincid\u00e8ncia dels escriptors en determinats motius podem veure all\u00f2 que d\u2019universal t\u00e9 el fet literari i qu\u00e8 vol dir llegir i escriure literatura. Aix\u00ed, Tenngart conclou que \u00abNobel Literature means many things, but predominantly it is a prescription for a collective, literary balance between the small and the vast, the cosmopolitan and the vernacular, the particular and the universal, the individual and the generally human\u00bb (p. 198).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra acaba amb una reflexi\u00f3 sobre el paper del premi en el nou segle i en el futur. \u00bfContinuar\u00e0 tenint el poder de consagraci\u00f3 que ha mantingut malgrat les diverses crisis? Tenngart creu que la capacitat de crear el c\u00e0non del Nobel passa per millorar la transpar\u00e8ncia. La tend\u00e8ncia al secretisme a prop\u00f2sit de les deliberacions i la tria de candidats s\u00f3n poc adequades als temps actuals. Caldria tamb\u00e9, segons l\u2019autor, que el suport del premi als ideals d\u2019humanitat i just\u00edcia fossin m\u00e9s expl\u00edcits com un valor indestriable de la universalitat dels valors literaris.<\/p>\n\n\n\n

En definitiva, Tenngart ens ofereix una visi\u00f3 de la hist\u00f2ria del premi Nobel clara i for\u00e7a exhaustiva, per\u00f2 ho fa des de la interpretaci\u00f3 del paper que ha jugat en la configuraci\u00f3 d\u2019un c\u00e0non mundial de la literatura. La distribuci\u00f3 en apartats que tracten les diverses facetes que afecten el guard\u00f3 facilita la visi\u00f3 hermen\u00e8utica per sobre de la que podria haver estat, \u00fanicament, una visi\u00f3 diacr\u00f2nica i lineal. Un excel\u00b7lent instrument per entendre tot el que fa refer\u00e8ncia al Nobel i les seves implicacions en el m\u00f3n de la literatura actual.<\/p>\n\n\n\n

Ramon Bacardit<\/a>  
Professor de secund\u00e0ria. Comissari de l\u2019Any Guimer\u00e0<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/sup><\/a> Cf. Vald\u00e9s, Ana; Mascar\u00f3, Roberto. \u00abEl hombre del Nobel: entrevista con Artur Lundkvist\u00bb. Quimera<\/em>, n.\u00ba 14 (dic. 1981),  p. 40-44. Sembla que no era gaire partidari de premiar literatures minorit\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/sup><\/a> Vegeu Gall\u00e9n, Enric; Nosell, Dan. Guimer\u00e0 i el Premi Nobel: hist\u00f2ria d’una candidatura.<\/em>  Lleida: Punctum, 2011.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tenngart, Paul. The Nobel Prize and the formation of contemporary world literature. New York, etc.:…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5594,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"both","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":301,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5591","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/coberta_the-nobel-prize-and-the-formation-of-contemporary-world-litearture-683x1024.webp",683,1024,true],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1318,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1318,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5591","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5591"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5591\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5628,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5591\/revisions\/5628"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5594"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5591"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5591"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5591"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}