{"id":5617,"date":"2026-05-15T08:30:00","date_gmt":"2026-05-15T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5617"},"modified":"2026-05-15T09:24:18","modified_gmt":"2026-05-15T07:24:18","slug":"principios-universales-de-tipografia-delliot-jay-stocks","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/principios-universales-de-tipografia-delliot-jay-stocks\/","title":{"rendered":"\u00abPrincipios universales de tipograf\u00eda\u00bb, d\u2019Elliot Jay Stocks"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Stocks, Elliot Jay. Principios universales de tipograf\u00eda.<\/em> Pr\u00f3l., Ellen Lupton. Barcelona: Blume, 2025. 221 p. ISBN 978-84-10469-58-7. 35 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

En iniciar aquest breu text que presentem com a ressenya de la publicaci\u00f3 Principios universales de tipograf\u00eda,<\/em> haurem de consignar alguns comentaris que siguin \u00fatils per a la comprensi\u00f3 general del text i de l\u2019obra.<\/p>\n\n\n\n

Des de sempre s\u2019ha dit que la societat en qu\u00e8 vivim, ho \u00e9s per ser gr\u00e0fica i alfab\u00e8tica. Volem dir que sense escriptura, un joc de figures bidimensionals col\u00b7locades una a prop de l\u2019altra, que generen paraules susceptibles de ser interpretades com a unitats expressives, tant en propostes formals com sem\u00e0ntiques; sense lletra, no hi ha possibilitat de documentar la realitat en la qual vivim, ni tampoc els fets de la nostra activitat vivencial. Tamb\u00e9 sense elles no es podria estructurar organitzativament una realitat usable. No es podria crear un sistema relacional que fix\u00e9s l\u2019escenari d\u2019actuaci\u00f3 de vida i de relaci\u00f3. Aix\u00ed, cada element en el nostre esdevenidor \u00e9s definit i a\u00efllat de la resta, de tal manera que, des d\u2019una petita simple engruna de pa, fins al m\u00e9s poder\u00f3s secret, ho s\u00f3n perqu\u00e8 s\u00f3n lletra. S\u00f3n paraules, s\u00f3n fets. S\u00f3n la transmutaci\u00f3 de la natura entre un espai interpretatiu i un altre de definitori. Passem d\u2019all\u00f2 f\u00edsic a una dimensi\u00f3 te\u00f2rica, a un ideal no material, per\u00f2 s\u00ed formal.<\/p>\n\n\n\n

Potser el cas m\u00e9s evident d\u2019aquesta transmutaci\u00f3 material la trobem en la frontera entre l\u2019alta i la baixa edat mitjana, sobre els segles XI-XII, moment en qu\u00e8 apareixen les ciutats. No \u00e9s clar si primer van ser les lletres i les noves tecnologies gr\u00e0fiques que empenyeren els nuclis urbans cap a un futur ciutad\u00e0 o, pel contrari, foren les ciutats les que obligaren a l\u2019\u00fas de la documentaci\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s el moment en qu\u00e8 sorgeixen a la conca mediterr\u00e0nia les ciutats que, com no pot ser d\u2019una altra manera, obliguen a estructurar una nova societat, hereva de l\u2019oralitat hist\u00f2rica i alhora postulant del producte gr\u00e0fic. Hom deixa de ser so per ser document o m\u00e9s ben dit: l\u2019individu pren consci\u00e8ncia de la seva exist\u00e8ncia perqu\u00e8 hi ha un document que el designa, l\u2019assenyala, l\u2019a\u00eflla de la resta; \u00e9s aut\u00f2nom i singular. <\/p>\n\n\n\n

De fet, per tal de fer tota aquesta renovaci\u00f3, s\u2019ha de recollir i recuperar tota la tradici\u00f3 oral per passar-la, a causa d\u2019imperatius administratius, a una seq\u00fc\u00e8ncia de relacions pautades i referents. Aix\u00ed, per estructurar una societat civil nova fou necessari dotar les persones d\u2019una exist\u00e8ncia, d\u2019una realitat de vida, d\u2019un ser que ho era per \u00e9sser ser. Aquest fet queda recollit en la dita popular que proclama que hom es ciutad\u00e0 per ser fill de ve\u00efna. Aqu\u00ed es produeix la transmutaci\u00f3. El trasp\u00e0s de com un \u00e9sser sense identificar passa a ser \u00abciutad\u00e0\u00bb de ple dret perqu\u00e8 alg\u00fa fa testimoniatge que aquesta persona \u00e9s \u00abfill\/a de la ve\u00efna\u00bb i alg\u00fa altre, amb poders jur\u00eddics, redacta una acta manuscrita on queda consignada la situaci\u00f3, els fets i all\u00f2 que sembla la realitat. Tenim clarament el trasp\u00e0s de mat\u00e8ria. Es transita des de la indefinici\u00f3 natural o biol\u00f2gica a l\u2019exist\u00e8ncia jur\u00eddica. Gr\u00e0cies a aquesta realitat, els homes, nosaltres inclosos, hem passat a ser simples carnets d\u2019identitat. \u00c9s aqu\u00ed on la lletra transmuta la mat\u00e8ria. Un ciutad\u00e0 ho \u00e9s per disposar d\u2019un paper on \u00e9s escrit el seu nom i totes les dades f\u00edsiques que el contenen: el nom i tot un text on s\u2019anuncia l\u2019ess\u00e8ncia artificial, per\u00f2 imperativa, de la realitat circumdant.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, la pregunta darrera a fer-se \u00e9s: \u00bfSom una societat gr\u00e0fica o potser som una societat alfabetitzada, o encara potser millor, una expressi\u00f3 de lletrista?<\/p>\n\n\n\n

Es diu, es considera, que s\u00f3n el primers alfabets que determinen no solament l\u2019exist\u00e8ncia de la hist\u00f2ria sin\u00f3 tamb\u00e9 la pr\u00f2pia cultura, civilitzaci\u00f3 i fins i tot l\u2019ess\u00e8ncia de l\u2019exist\u00e8ncia divina. Per\u00f2 personalment, prefereixo entendre-ho com aquella realitat que permet a la societat organitzar-se a partir de la humanitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Ens ha semblat b\u00e0sic fer aquest tipus de comentaris hist\u00f2rics, pol\u00edtics o socials, perqu\u00e8 situen el contingut del text comentat en el centre del debat productiu de disseny gr\u00e0fic. Es vulgui o no, el llibre que tenim a les mans contempla exactament la problem\u00e0tica de la redefinici\u00f3 d\u2019una cultura, d\u2019una civilitzaci\u00f3. Estem endinsant-nos en una dimensi\u00f3 no anal\u00f2gica, aix\u00f2 \u00e9s, en una realitat basada en el valor de punt\/m\u00f2dul. Hem de situar-nos en el nostre present m\u00e9s present, en l\u2019ara. Una actualitat que ve conformada per un desenvolupament sense l\u00edmits dels entorns digitals. Estem deixant espais de representaci\u00f3 per postular-ne uns altres condicionats per la narrativa del relat i per la constant evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica, que de manera inexorable obre espais in\u00e8dits des de fa poc temps.<\/p>\n\n\n\n

Passant directament al comentari del llibre en si mateix, podem dir que \u00e9s un bon llibre, s\u00ed senyor! Tapa dura, blanca, format especial, ideal per estar sobre una taula de qualsevol estudi o taller de disseny, un queix m\u00e9s que raonable i evident, un llom negre en contrast amb els plans de coberta, on es juga amb blancs, vermells i una franja daurada que organitzen els variats textos amb els diversos nivells d\u2019informaci\u00f3. Pel que fa refer\u00e8ncia al contingut, no hi pot haver cap queixa. Els cent principis anunciats en el t\u00edtol hi s\u00f3n presentats de manera molt efectiva i certament adequada.<\/p>\n\n\n\n

Cadascun dels dits \u00abprincipis\u00bb ocupa una doble p\u00e0gina, una parell i una senar, de manera que, obrint el llibre, es conforma un pla a doble format, on la part dreta acull els continguts de car\u00e0cter te\u00f2rics i metodol\u00f2gics, exposant-ne el concepte, \u00abprincipi\u00bb, mentre que aquells de car\u00e0cter pr\u00e0ctic ensenyables com a l’aplicaci\u00f3 i la forma, a l\u2019esquerra. Aquesta compaginaci\u00f3 permet tenir en un mateix pla expositiu all\u00f2 que \u00e9s tecnol\u00f2gic i all\u00f2 que \u00e9s metodol\u00f2gic, relacionant-los per la distribuci\u00f3 de les caixes de text en una jerarquitzaci\u00f3 dels continguts.<\/p>\n\n\n\n

El t\u00edtol del llibre que intentem comentar ens vincula directament, una vegada m\u00e9s, amb una de les escenes m\u00e9s famoses del cinema amb solera. Ens referim a la inefable m\u00e0xima pronunciada per Groucho Marx quan, en plenitud d\u2019una activitat desenfrenada, formula l\u2019eterna frase que proclama que \u00abaquests s\u00f3n els meus principis, si no els agraden, en tinc uns altres\u00bb. Interessa aquesta m\u00e0xima funcional perqu\u00e8 obre el ventall a totes les realitats possibles, sense variar criteris, ni morals ni pr\u00e0ctics, situaci\u00f3 d\u2019aproximaci\u00f3 a una totalitat i alhora a cadascuna de les realitats singulars.<\/p>\n\n\n\n

Podem concebre els \u00abprincipis\u00bb de moltes i diverses maneres. Els principis com a inici d\u2019un cam\u00ed, com a comen\u00e7ament d\u2019alguna cosa. Principis com a sortida d\u2019espais tancats o principis normatius i disciplinaris. En qualsevol cas, la natura dels \u00abprincipis\u00bb anotats en el llibre sobrepassen amb escreix la simple voluntat normativa, per tal de construir una disciplina que aglutini els coneixements canviants necessaris per estructurar i desenvolupar la construcci\u00f3 d\u2019una \u00e0rea de coneixement, que en el nostre cas \u00e9s la tipografia.<\/p>\n\n\n\n

En el nostre cas, disposar de principis que organitzin i generin una teoria \u00e9s de summa import\u00e0ncia. Volem recordar aqu\u00ed la diferenciaci\u00f3 que hist\u00f2ricament s\u2019ha donat entre all\u00f2 que es definia com a \u00abArt major\u00bb enfront a l\u2019\u00abArt menor\u00bb, aix\u00f2 es: aquelles activitats regides per uns principis i una teoria, enfront d\u2019aquelles altres en qu\u00e8 la pr\u00e0ctica era ordenada per la tradici\u00f3 i l\u2019oralitat. En el camp de  l\u2019estructura productiva gr\u00e0fica, a partir del segle XV es va delimitar la divisi\u00f3 social d\u2019aquells que es dedicaven a la pr\u00e0ctica cal\u00b7ligr\u00e0fica i aquells altres que actuaven en el camp de l\u2019edici\u00f3 i la tipografia.<\/p>\n\n\n\n

En el cas dels \u00abmestres\u00bb, aquells que disposaven d\u2019una teoria que ordenava els sabers productius, disposaven d\u2019una bona quantia de privilegis. D\u2019entre ells, podem recordar que tenien la capacitat d\u2019anar armats, estaven autoritzats per portar espasa en llocs p\u00fablics i poder-la fer servir en cas de defensa personal, ja que integraven el grup d\u2019homes lliures i exempts de pagar certs impostos.<\/p>\n\n\n\n

Seran doncs aquests nous professionals els que evolucionaran en la teoria i la disciplina. Crearan un corpus de coneixement que significar\u00e0 la revoluci\u00f3 dins les pr\u00e0ctiques de l\u2019edici\u00f3 i la gr\u00e0fica. En molt casos, b\u00e0sicament al segle XV, es van posar de manifest el principis \u00abte\u00f2rics\u00bb que regiran l\u2019activitat industrial gr\u00e0fica fins a dia d\u2019avui. Curiosament, la compet\u00e8ncia de mercat, la cal\u00b7ligrafia, mai va ser considerada art major.<\/p>\n\n\n\n

Doncs b\u00e9, avui ens trobem en una situaci\u00f3 semblant, aix\u00f2 s\u00ed, salvant les dist\u00e0ncies. Actualment, tenim una llarga s\u00e8rie de tecnologies que ens obliguen a replantejar-nos no solament tots els principis, sin\u00f3 tamb\u00e9 les pr\u00e0ctiques, coneixements, metodologies, etc. Som en un moment de transici\u00f3, de cerca de noves realitats i, especialment, de desbrossar el camp de treball. Definir de manera urgent la relativitat que implica tot transvasament entre natures diferents. Aquella transmutaci\u00f3 ja comentada.<\/p>\n\n\n\n

En definitiva i especialment, per introducci\u00f3 en el camp de la producci\u00f3 gr\u00e0fica d\u2019una gran quantitat d\u2019espais tipogr\u00e0fics. Els esquemes tradicionals de documentaci\u00f3 del text, de la lectura, de la infer\u00e8ncia del comunicat i fins i tot l’escriptura, que s\u2019escriu a si mateixa.<\/p>\n\n\n\n

Actualment, els processos digitals han substitu\u00eft quasi en la seva totalitat les produccions anal\u00f2giques, aquelles que prenen com a referents el dibuix ent\u00e8s com a medi disciplinar, all\u00f2 de pensar amb el llapis. \u00c9s bo disposar d\u2019una estructura narrativa que vol semblar all\u00f2 que no \u00e9s. Recordem com amb l\u2019aparici\u00f3 de les esmentades tecnologies hi ha hagut la necessitat de crear un entorn mim\u00e8tic amb l\u2019analogia, que ha provocat b\u00e0sicament la mateixa situaci\u00f3 que es va originar amb la B\u00edblia de 42 l\u00ednies de Gutenberg. Aleshores i avui mateix estem seguint camins paral\u00b7lels. Una reformulaci\u00f3 tecnol\u00f2gica obliga, en primera inst\u00e0ncia, a un proc\u00e9s d\u2018autocr\u00edtica que separi el gra de la palla, indicant quin \u00e9s el cam\u00ed m\u00e9s adequat per anar reformulant realitats i consolidant els sistemes productius.<\/p>\n\n\n\n

Doncs b\u00e9, el llibre que tenim entre mans vindria a ser una esp\u00e8cie de mostrari-cat\u00e0leg de les possibilitats formals que ofereix la tipografia a dia d\u2019avui. La dada curiosa i significativa que voldr\u00edem destacar rau en el fet voluntari de confeccionar una llista de 100 \u00abprincipis\u00bb, ni un ni dos m\u00e9s, ni tampoc pas de 60 o 90, com hauria estat conseq\u00fcent si el nostre autor segu\u00eds la tradici\u00f3 d\u2019ofici recollida d\u2019un per\u00edode antic on els sistemes m\u00e8trics eren de base sexagesimal. Per\u00f2 totalment l\u00f2gic si l\u2019autor \u00e9s d\u2019aquells que podem denominar com a integrats en els nous sistemes de producci\u00f3, essent l\u00f2gic contemplar la base decimal si es vol evidenciar la modernitat de les propostes i el contingut del llibre. Tamb\u00e9 seria prudent recordar que el sistema c\u00edcero \u00e9s il\u00b7legal des que es va implantar el sistema m\u00e8tric decimal.<\/p>\n\n\n\n

El t\u00edtol del llibre ens obre la inc\u00f2gnita sobre quins tipus de principis estem treballant. Ens parla de principis, m\u00e9s exactament de 100, per\u00f2 la pregunta a fer \u00e9s saber a quins tipus de principis fa refer\u00e8ncia: seran d\u2019aquells que contemplava lliurement la intu\u00efci\u00f3 com a \u00abprincipis de refer\u00e8ncia\u00bb, o potser aquells que viuen en la metaf\u00edsica des de dalt d\u2019una prestatgeria d\u2019una vella biblioteca universit\u00e0ria r\u00f2nega, o potser contempla aquells que en una curta seq\u00fc\u00e8ncia cinematogr\u00e0fica eren intercanviables segons l\u2019orientaci\u00f3 i els interessos del protagonista? I encara m\u00e9s, potser s\u00f3n d\u2019aquells que ens indiquen el fluir del temps, una evoluci\u00f3. Els inicis d\u2019una exist\u00e8ncia, all\u00f2 petit, potser acabat de n\u00e9ixer que amb el temps esdevindr\u00e0 un tot gran, feixuc i suat. Francament podr\u00edem dir que en el present cas s\u00f3n una mica de tots ells. S\u00f3n inicis, s\u00f3n finals, s\u00f3n modes d\u2019actuaci\u00f3, tamb\u00e9 formes i tamb\u00e9 s\u00f3n possibilitats de desenvolupament.<\/p>\n\n\n\n

B\u00e0sicament el contingut del llibre contempla totes les variants possibilitats que en la actualitat poden ser aplicables al camp de la gr\u00e0fica, ajuntant en un mateix pla all\u00f2 que \u00e9s anal\u00f2gic i all\u00f2 que \u00e9s digital. \u00c9s important aquesta concepci\u00f3. Es presenta una globalitat. Es manifesta una clara voluntat de sobrepassar l\u2019estricta composici\u00f3 formal, per concebre un estat superior, on les cosetes tipogr\u00e0fiques (els multisuports, les multipantalles, els multiformats, interm\u00e8dia, etc.) viuen ja en un univers independent i propi, propulsant escenaris plurals on un ventall de situacions, de tecnologies i de capacitats productives es fonen a partir d\u2019un sol referent textual, per ser divulgat i publicat en il\u00b7limitades circumst\u00e0ncies formes narratives, i fins i tot, diria que es supera all\u00f2 que hom pot imaginar.<\/p>\n\n\n\n

Arribats a aquest punt del comentari haur\u00edem d\u2019oferir quatre informacions sobre l\u2019autor. \u00c9s el moment de confeccionar una llista de publicacions, confer\u00e8ncies, treballs, investigacions, etc. Doncs b\u00e9, en el present cas alleugerirem una mica aquest cap\u00edtol biogr\u00e0fic per afirmar rotundament que Elliot Jay Stocks compleix amb un curr\u00edculum no solament suficient sin\u00f3 tamb\u00e9 superior i potser fins i tot superlatiu.<\/p>\n\n\n\n

Dr. Enric Tormo Ballester<\/p>\n\n\n\n

Catedr\u00e0tic de Tecnologia del Disseny, Facultat de Belles Arts<\/a> de la UB<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Stocks, Elliot Jay. Principios universales de tipograf\u00eda. Pr\u00f3l., Ellen Lupton. Barcelona: Blume, 2025. 221 p….<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5620,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"both","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":301,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5617","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/coberta_principios-universales-de-tipografia-792x1024.webp",792,1024,true],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1318,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1318,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5617","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5617"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5617\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5640,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5617\/revisions\/5640"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5620"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5617"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5617"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5617"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}