{"id":5630,"date":"2026-05-18T08:30:00","date_gmt":"2026-05-18T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5630"},"modified":"2026-05-11T09:55:13","modified_gmt":"2026-05-11T07:55:13","slug":"la-literatura-del-nostre-temps-a-cura-de-jordi-marrugat-victor-martinez-gil-i-nuria-santamaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-literatura-del-nostre-temps-a-cura-de-jordi-marrugat-victor-martinez-gil-i-nuria-santamaria\/","title":{"rendered":"\u00abLa literatura del nostre temps\u00bb, a cura de Jordi Marrugat, V\u00edctor Mart\u00ednez-Gil i N\u00faria Santamaria"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Marrugat, Jordi; Mart\u00ednez-Gil, V\u00edctor; Santamaria, N\u00faria (eds.). La literatura del nostre temps: trenta-set mirades a la postmodernitat catalana.<\/em> Barcelona: Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2025. 451 p. ISBN 978-84-91913-85-6. 23 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

Aquest volum recull les pon\u00e8ncies que es van presentar en el I Congr\u00e9s Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat (1968-2023) que es va celebrar a la Universitat de Barcelona i a l\u2019Institut del Teatre el 2023. Est\u00e0 dividit en nou cap\u00edtols que es corresponen als nou \u00e0mbits en qu\u00e8 es van presentar pon\u00e8ncies: 1) Literatura, 2) Narrativa, 3) Poesia, 4) Teatre, 5) Escriptura, art i experimentaci\u00f3, 6) Literatura i mitjans de comunicaci\u00f3 de massa, 7) Cr\u00edtica liter\u00e0ria, 8) Traducci\u00f3 i 9) M\u00f3n editorial. El congr\u00e9s va convidar diferents autors i autores, sovint de l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic, perqu\u00e8 expressessin la seva visi\u00f3 d\u2019un dels nou \u00e0mbits \u00aba partir de la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia\u00bb i \u00abamb gran llibertat d\u2019extensi\u00f3 i enfocament\u00bb; despr\u00e9s els va demanar que ho donessin per escrit: el llibre recull doncs quaranta-tres comunicacions que s\u00f3n gaireb\u00e9 totes les que es van produir. En la introducci\u00f3 (p. 11-18), on se\u2019ns dona aquestes informacions, no s\u2019especifiquen les instruccions que van rebre els ponents; donat que el congr\u00e9s \u00abva propiciar moltes i diverses visions \u201cdel nostre temps\u201d\u00bb i que aquest ep\u00edgraf (\u00abdel nostre temps\u00bb) es reprodueix en el t\u00edtol de cada cap\u00edtol i sovint tamb\u00e9 en els t\u00edtols de cada una de les intervencions que inclou cada cap\u00edtol, imaginem que aquesta deuria ser una de les instruccions. No s\u2019indica tampoc per qu\u00e8 el t\u00edtol del congr\u00e9s, que especifica que tracta de la literatura catalana, s\u2019ha transformat en \u00abpostmodernitat catalana\u00bb en el t\u00edtol del llibre, tot i que no s\u2019hi tracta de la postmodernitat en altres lleng\u00fces ni altres \u00e0rees que poden estar-hi afectades com l\u2019art, el cine, etc.<\/p>\n\n\n\n

\u00abPostmodernitat\u00bb \u00e9s un terme que ha tingut un \u00e8xit notable des que el va proposar Jean-Fran\u00e7ois Lyotard a La condition postmoderne: rapport sur le savoir<\/em> (Minuit, 1979; traducci\u00f3 catalana d\u2019Angle, 2004). La base de dades Traces<\/em> dona 185 registres per aquesta mat\u00e8ria, el m\u00e9s antic dels quals, un article de Jaume Vallcorba Plana a Els marges <\/em>el 1976; el m\u00e9s recent deu ser Literatura catalana de la posmodernitat, <\/em>en 3 volums (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2025) a c\u00e0rrec dels mateixos editors (curadors) del llibre que ressenyem. El terme ha estat definit de formes diverses en m\u00faltiples ocasions; tantes, que els curadors han decidit posar a la solapa del llibre les definicions que en dona l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans. Per\u00f2 no hi fa res: en un volum de quaranta-tres autories inevitablement apareixeran noves definicions (algunes mostres, a les p. 106, 226, 296, 351). Les dates fixades (1968-2023) s\u00f3n en general acceptades, i algunes comunicacions expliciten per qu\u00e8: aix\u00ed, la poesia dels anys seixanta \u00e9s una alternativa als \u00abcorrents majoritaris: una mena de postsimbolisme [\u2026] i tamb\u00e9 la preponder\u00e0ncia del vessant social de la poesia\u00bb. De tota manera, la instrucci\u00f3 de \u00abpartir de la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia\u00bb donada a ponents d\u2019edats tan diverses (els dos extrems s\u00f3n Francesc Parcerisas (1944) i Marina Porras (1991)) fa que, m\u00e9s enll\u00e0 de 1968, es proposin altres dates per a l\u2019inici de la experi\u00e8ncia postmoderna de cadasc\u00fa: 1972 (p. 224), 1973 (p. 229) o 1983 (p. 369). No veig que ning\u00fa en canvi q\u00fcestioni 2023 com a data final, per\u00f2 caldria tenir en compte l\u2019observaci\u00f3 d\u2019\u00c0lex Broch: \u00abem preocupa que siguem la literatura i la cultura universal que tingui la postmodernitat cronol\u00f2gicament m\u00e9s llarga i extensa de la hist\u00f2ria\u00bb (p. 318).<\/p>\n\n\n\n

No tothom ent\u00e9n tampoc la \u00abpr\u00f2pia experi\u00e8ncia\u00bb de la mateixa manera: n\u2019hi ha que prefereixen teoritzar sobre els trets caracter\u00edstics de l\u2019\u00e8poca (Sunyol, Coll Marin\u00e9, Broch\u2026) o, excepcionalment, presentar dades (Ayats), i en canvi hi ha qui prioritza records personals, evocant entusiasmes (Parcerisas, Altai\u00f3\u2026) o, potser menys interessants, greuges (Murgades, Oller\u2026). Les comunicacions m\u00e9s inclinades a l\u2019an\u00e0lisi te\u00f2rica proposen denominacions per als corrents que coexisteixen (i sovint s\u2019enfronten) a partir de 1968: poesia \u00abm\u00f2rbida\u00bb i poesia \u00abneoformalista\u00bb (p. 150-151), \u00abherm\u00e8tica \/ metaf\u00edsica\u00bb i \u00abespiritual\u00bb (p. 162-163); \u00abpop\u00bb, \u00abconceptual\u00bb i \u00abde la tercera generaci\u00f3 de l\u2019avantguarda\u00bb (p. 223). Les col\u00b7laboracions no obliden els canvis introdu\u00efts pels mitjans de comunicaci\u00f3 dels inicis (com l\u2019aparici\u00f3 de la Corporaci\u00f3 Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA, especialment TV3, p. 45) i de l\u2019actualitat com les xarxes socials (p. 339), per\u00f2 de vegades semblen oblidar-se que algunes propostes es trobaven ja a les avantguardes de fa cent anys: l\u2019abolici\u00f3 dels g\u00e8neres literaris (p. 150) o la literatura \u00abexperimental\u00bb (p. 210), \u00absonora\u00bb (p. 242) o \u00aboral\u00bb (p. 243).<\/p>\n\n\n\n

La diversitat de pon\u00e8ncies fa dif\u00edcil generalitzar, per\u00f2 es poden detectar algunes dades comunes; per exemple autors de refer\u00e8ncia: Quim Monz\u00f3 en narrativa, Brossa i Vinyoli en poesia, Benet i Jornet en teatre. No m\u2019ha semblat veure gaires autores<\/em> de refer\u00e8ncia, tot i que es deixa const\u00e0ncia de l\u2019aparici\u00f3 de dones joves poetes (p. 148) i dramaturgues (p. 180): si el volum port\u00e9s un \u00edndex de noms, aquestes impressions podrien substituir-se per dades fiables. No estic gaire segur que la lectura del volum permeti fer-se una idea de qu\u00e8 \u00e9s el postmodernisme, per\u00f2 \u00e9s una molt \u00fatil revisi\u00f3 dels \u00faltims seixanta anys de la literatura catalana.<\/p>\n\n\n\n

Llu\u00eds Quintana Trias<\/a>\u00a0
Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Marrugat, Jordi; Mart\u00ednez-Gil, V\u00edctor; Santamaria, N\u00faria (eds.). La literatura del nostre temps: trenta-set mirades a…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5631,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5630","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/coberta_la-literatura-del-nostre-temps-716x1024.webp",716,1024,true],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1323,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1323,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5630","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5630"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5630\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5632,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5630\/revisions\/5632"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5631"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5630"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5630"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5630"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}