{"id":5663,"date":"2026-06-03T08:30:00","date_gmt":"2026-06-03T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5663"},"modified":"2026-06-03T11:36:42","modified_gmt":"2026-06-03T09:36:42","slug":"canvi-de-paradigma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/canvi-de-paradigma\/","title":{"rendered":"Canvi de paradigma"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Regazzoni, Enrico. Nella casa dei libri.<\/em> Milano: Feltrinelli, 2025. 95 p. (Idee; 06). ISBN 978-88-07-09204-6.<\/p>\n\n\n\n

Feltrinelli \u00e9s un nom dif\u00edcil de dissociar de la idea d\u2019Europa, especialment al segle XX. Si per a la CIA era el principal agent de Fidel Castro a Europa, per a Antonio Negri, Giancarlo Feltrinelli era un ric editor imbu\u00eft del mite arcaic de la resist\u00e8ncia tradicional, segons apunta Ismael Carvallo en una ressenya titulada \u00abUna historia de Italia: Feltrinelli\u00bb[1]<\/a> sobre la biografia del seu fill, Carlo, Senior service: biograf\u00eda de un editor<\/em> (Anagrama, 2025). Fet i fet, per\u00f2, l\u2019editorial i la cadena de llibreries han conformat un dels entramats intel\u00b7lectuals que, a Europa, han afai\u00e7onat el pensament al costat de Gallimard, Einaudi, Edicions 62, Penguin o Seix Barral.<\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria de l\u2019editorial, del personatge i de la persona s\u00f3n algunes de les biografies m\u00e9s estudiades, si m\u00e9s no a la It\u00e0lia del segle XX. Per\u00f2 el mite i la realitat, com \u00e9s obvi, van m\u00e9s enll\u00e0 de les marques alpines de Mil\u00e0. I enguany mateix, Feltrinelli Editores inaugurava la primera llibreria fora de les fronteres italianes, en concret a Montevideo (Uruguai), i aterrava a Barcelona de la m\u00e0 d\u2019Anagrama i Jorge Herralde.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, si com d\u00e8iem tot o gaireb\u00e9 tot ha estat escrit sobre Feltrinelli, aquest opuscle que ara ressenyem aporta una mirada nova sobre la Casa del carrer Andegari, n\u00famero 6, de Mil\u00e0, avui seu de la Fundaci\u00f3 Feltrinelli. En resum, un jove rom\u00e0 universitari, estudiant de Lletres modernes, fa les maletes i s\u2019enfila cap a Mil\u00e0 a la recerca d\u2019un model social i personal que encab\u00eds la seua radicalitat personal i ideol\u00f2gica. I troba cabuda en un caldera bullint d\u2019idees, accions, pensaments i tracte de tarann\u00e0 humanista. Aix\u00f2 era 1968 i \u00abencara avui, sobretot ara, em sembla incre\u00efble que pogu\u00e9s accedir amb tanta facilitat a aquella redacci\u00f3, encara que nom\u00e9s fos durant mitja hora\u00bb. Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria, personal, o recordada \u2012i per tant, no sap si real, com ell matisa\u2012, d\u2019Enrico Regazzoni, periodista, professor universitari i treballador incansable de la cultura, o com ara dir\u00edem, activista cultural.<\/p>\n\n\n\n

Regazzoni s\u2019acosta a la Casa, en Nella casa dei libri<\/em>, per narrar la seua hist\u00f2ria personal quan va ser al lloc i al moment adequat per configurar una personalitat \u00abhumana i pol\u00edtica marcada per l\u2019amor als llibres i per la seua capacitat d\u2019influir en la persona\u00bb. El seu \u00e9s un reconeixement a una editorial que va saber \u00abpensar el futur\u00bb i com aquest futur va conformar el seu avenir \u2012i segurament el de milers de lectors europeus\u2012 en una \u00e8poca en qu\u00e8 el futur s\u2019assentava en les idees, potser en un dels moments estel\u00b7lars dels fills de la Il\u00b7lustraci\u00f3. M\u00e9s encara si tenim en compte que certes nost\u00e0lgies actuals, amaguen com s\u2019hi va avan\u00e7ar. Perqu\u00e8 en aquella Casa, quan Regazzoni cerca explicaci\u00f3 al que hi va viure nom\u00e9s troba dues raons, d\u2019una banda, que \u00abla ind\u00fastria editorial del moment, fins i tot en els moments culminants, sovint estava ocupada per persones at\u00edpiques del m\u00f3n de la producci\u00f3 industrial, persones exc\u00e8ntriques i cultes, m\u00e9s obertes a la curiositat que al c\u00e0lcul\u00bb. De l\u2019altra, m\u00e9s profana, \u00abel Mil\u00e0 d\u2019aquells anys encara no havia assolit la m\u00e0 d\u2019obra que necessitava\u00bb i, per tant, les ofertes laborals plovien als mitjans de comunicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 si aquestes eren raons objectives, Regazzoni en planteja d\u2019altres m\u00e9s concretes i pr\u00f2pies de la Casa, com era la fascinaci\u00f3 que va sentir en la primera entrevista pel tracte rebut, per\u00f2 sobretot per l\u2019efici\u00e8ncia que va captivar la seua \u00abadmiraci\u00f3\u00bb. Una admiraci\u00f3 que va anar fent-se m\u00e9s pregona a mesura que va descobrir de qu\u00e8 s\u2019hi parlava i com: l\u2019atenci\u00f3 que s\u2019hi prestava a la lluita de les dones (Sibilla Aleramo) i el feminisme (1968!). Tot aix\u00f2 en un m\u00f3n en qu\u00e8 els estudiants \u00abvolien canviar el m\u00f3n\u00bb (p. 19), sense participar en una \u00abcadena productiva sin\u00f3 amb una sinergia d\u2019illots artesanals en qu\u00e8 cadasc\u00fa tenia la seua autonomia basada en el seu saber\u00bb (p. 27).<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed va narrant, una rere l\u2019altra, una mena d\u2019anecdotari (!) que afai\u00e7onava una personalitat assentada en l\u2019amor als llibres com a font de cultura, idees i de personalitat: hi havia un culte gaireb\u00e9 sagrat i invisible al rigor llibresc; la dignitat intel\u00b7lectual exclo\u00efa els llocs comuns del moralisme (p. 34); hi havia una mena de predilecci\u00f3 pels acudits intel\u00b7ligents que farcien les converses sobre llibres i els escriptors; ell mateix, comen\u00e7ava a separar-los entre els que \u00abci fanno\u00bb i els que \u00abci sono\u00bb (p. 47), \u00e9s a dir entre aquells que tenen una t\u00e8cnica que s\u2019apr\u00e8n i aquells que tenen un do…<\/p>\n\n\n\n

El llibre repassa una mem\u00f2ria esparsa, ad\u00e9s fidel, ad\u00e9s abstracta sobre una \u00e8poca en qu\u00e8 les idees semblava que sorgiren ac\u00ed i all\u00e0 amb una facilitat que un lector jove actual pot trobar estranya. I si cal aventurar-se a plantejar-ne una explicaci\u00f3, cal tenir en compte en primer lloc el canvi de paradigma social que arriba amb les estrat\u00e8gies dels think tanks<\/em>, primer ultraliberals i tot seguit ultraconservadors que es posaren en marxa amb Margaret Thatcher i Ronald Reagan a finals dels setanta. Aquell canvi de paradigma va arraconar els brolladors d\u2019idees avan\u00e7ades per donar pas a l\u2019efic\u00e0cia i el valor econ\u00f2mic com a recepta \u00fanica i inamovible que ara per ara viu un dels moments \u00e0lgids.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, caldria plantejar l\u2019arraconament que pateix el llibre com a artefacte de canvi i la substituci\u00f3 d\u2019aquest per la invasi\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 breu i unit\u00e0ria que obliga a un consum aparentment dispers per\u00f2 unitari, i \u00fanic, en la seua conformaci\u00f3. Tampoc cal oblidar-ne la segregaci\u00f3 en les lluites socials que han abandonat el valor de la unitat en les millores socials.<\/p>\n\n\n\n

Potser, aquests tres \u00e0mbits \u2012i alguns altres no esmentats ac\u00ed\u2012 s\u00f3n els que sensu contrario<\/em> esdevenen en aquest opuscle m\u00e9s que com a den\u00fancia com un model que les coses s\u00f3n possibles d\u2019una altra manera. I aix\u00ed, posa punt final a la seua mem\u00f2ria amb una reflexi\u00f3: \u00abEn quaranta anys, la meua feina m\u2019ha perm\u00e9s con\u00e9ixer ambients diversos, per\u00f2 mai no n\u2019he trobat un millor que el d\u2019aquell grup de visionaris cultes i un poc bojos, tan valents i irreductibles que venien llibres com si fossen maons imprescindibles per a la construcci\u00f3 d\u2019un Pa\u00eds millor\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Per a aix\u00f2 hi calgu\u00e9 un ric editor i un agent castrista anomenat Giancarlo Feltrinelli que va morir en dos llocs al mateix temps, com diu Regazzoni: un \u00aben un camp de la perif\u00e8ria [i l\u2019altre] en l\u2019oficina\u00bb. All\u00ed va morir l\u2019\u00e0nima del company exaltat i la del genial editor (p. 88). Ell, \u00e9s clar, i un grup tamb\u00e9 d\u2019eficients exaltats, i tamb\u00e9 un poc bojos que sabien qu\u00e8 es duien entre les mans. Aix\u00f2 \u00e9s el que ens conta Regazzoni en Nella casa dei libri.<\/em><\/p>\n\n\n\n

F. Xavier Llopis
Editor de Campgr\u00e0fic<\/a><\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/a> <https:\/\/laclandestinavirtud.org\/2020\/06\/13\/una-historia-de-italia-feltrinelli\/<\/a>>. [Consulta: 18\/5\/2026].<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Regazzoni, Enrico. Nella casa dei libri. Milano: Feltrinelli, 2025. 95 p. (Idee; 06). ISBN 978-88-07-09204-6….<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5664,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5663","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/coberta_nella-casa-dei-libri.webp",480,800,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1320,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1320,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5663","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5663"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5663\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5691,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5663\/revisions\/5691"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5664"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5663"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5663"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5663"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}