{"id":5695,"date":"2026-06-15T08:30:00","date_gmt":"2026-06-15T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5695"},"modified":"2026-06-15T09:32:18","modified_gmt":"2026-06-15T07:32:18","slug":"ficciones-con-ciencia-de-pedro-meseguer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/ficciones-con-ciencia-de-pedro-meseguer\/","title":{"rendered":"\u00abFicciones con ciencia\u00bb, de Pedro Meseguer"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Meseguer, Pedro. Ficciones con ciencia.<\/em> Madrid: Los Libros de la Catarata, 2024. 287 p. (Investigaci\u00f3n y debate; 467). ISBN 978-84-1067-145-4. 20 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

Ficciones con ciencia<\/em> parteix d\u2019una pregunta fonamental i alhora complexa: com reflecteixen les ficcions liter\u00e0ries l\u2019\u00abesperit cient\u00edfic\u00bb de cada \u00e8poca? Aquesta pregunta \u00e9s al centre de l\u2019assaig i guia tant la selecci\u00f3 com la interpretaci\u00f3 de les obres ressenyades. Meseguer defineix el terme \u00abficci\u00f3n con ciencia\u00bb no pas com a sin\u00f2nim de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 estricta, sin\u00f3 com a tota narrativa on \u00abelementos cient\u00edficos o tecnol\u00f3gicos de suficiente entidad aparezcan en obras narrativas\u00bb, independentment de si les teories que les suporten estan explicitades o no al text. Aquesta distinci\u00f3 s\u2019apropa a all\u00f2 que, en teoria liter\u00e0ria, s\u2019ha anomenat la permeabilitat entre coneixement cient\u00edfic i imaginari literari: la narrativa no sols reflecteix la ci\u00e8ncia sin\u00f3 que tamb\u00e9 la modela i la reconfigura en el mapa simb\u00f2lic de les idees.<\/p>\n\n\n\n

A difer\u00e8ncia de les antologies centrades estrictament en el g\u00e8nere (com ara les hist\u00f2riques de Miquel Barcel\u00f3 sobre ci\u00e8ncia ficci\u00f3),[1]<\/a> Meseguer opta per un criteri m\u00e9s ampli i interdisciplinari que abasta des de Jonathan Swift fins a Liu Cixin, passant per Borges, Eco o Samanta Schweblin. El seu prop\u00f2sit no \u00e9s simplement oferir un cat\u00e0leg, sin\u00f3 establir un di\u00e0leg interpretatiu entre la literatura i la ci\u00e8ncia al llarg de m\u00e9s de tres-cents anys de producci\u00f3 narrativa.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta perspectiva amplia la l\u00ednia d\u2019estudis inaugurada per Xavier Duran i desenvolupada posteriorment per altres investigadors, com Carme Torras i Gen\u00eds (La mutaci\u00f3 sentimental<\/em>, Pag\u00e8s, 2008), que han analitzat amb especial finor els espais de fricci\u00f3 i de complicitat entre el discurs cient\u00edfic i el discurs literari, i que ofereixen un marc te\u00f2ric idoni per entendre l\u2019aproximaci\u00f3 de Meseguer.<\/p>\n\n\n\n

El text s\u2019organitza cronol\u00f2gicament en quatre grans cap\u00edtols:<\/p>\n\n\n\n

    \n
  1. Segle XVIII \u2013 Els antecedents<\/li>\n\n\n\n
  2. Segle XIX \u2013 Els primers brots<\/li>\n\n\n\n
  3. Segle XX \u2013 Expansi\u00f3 i consolidaci\u00f3<\/li>\n\n\n\n
  4. Segle XXI \u2013 Panorames contemporanis<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

    Cada secci\u00f3 ofereix una combinaci\u00f3 de ressenyes breus i interpretacions contextuals. Aquesta doble veu \u2013anal\u00edtica i sin\u00f2ptica\u2013 permet a l\u2019autor conjugar una lectura hist\u00f2rica amb una cr\u00edtica liter\u00e0ria que no renuncia a la profunditat conceptual.<\/p>\n\n\n\n

    Meseguer evoca una metodologia comparativa similar a la del suara mencionat Xavier Duran en La ci\u00e8ncia en la literatura: un viatge per la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia vista per escriptors de tots els temps<\/em> (Universitat de Barcelona, 2015),[2]<\/a> per\u00f2 l\u2019amplia incorporant obres que, encara que no siguin ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 en sentit estricte, integren paradigmes cient\u00edfics com a motor narratiu o estructural.<\/p>\n\n\n\n

    Les lectures de Jonathan Swift i Voltaire (Els viatges de Gulliver<\/em> \u20121726\u2012 i C\u00e0ndid, o l\u2019optimisme<\/em> \u20121759\u2012) remeten a una cr\u00edtica de l\u2019\u00abesperit enciclop\u00e8dic\u00bb de l\u2019\u00e8poca, on la ci\u00e8ncia incipient es confronta amb l\u2019absurd i la paradoxa. Per a una lector que estima el fant\u00e0stic, aquesta secci\u00f3 inicial \u00e9s clau: Meseguer mostra com els monstres i les utopies tecnol\u00f2giques del segle XVIII ja plantegen les primeres preguntes sobre el cos artificial i l\u2019horror que despr\u00e9s exploraran el terror g\u00f2tic i la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 moderna. Aqu\u00ed l\u2019assagista t\u00e9 una sensibilitat especial amb les tensions entre la ra\u00f3 i la imaginaci\u00f3, destacant com la ficci\u00f3 esdev\u00e9 un vehicle de reflexi\u00f3 epistemol\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n

    Durant el segle XIX, autors com Mary Wollstonecraft Shelley (Frankenstein<\/em>, 1818), o Herbert G. Wells (La guerra dels mons<\/em>, 1897), exemplifiquen una etapa en qu\u00e8 la ci\u00e8ncia comen\u00e7a a travessar el relat de manera gaireb\u00e9 simb\u00f2lica: no sols com a tema, sin\u00f3 com a for\u00e7a estructural. Aquest focus remet al debat cl\u00e0ssic entre saber com i saber per qu\u00e8, que ha travessat les humanitats des de C.P. Snow (Les dues cultures i la revoluci\u00f3 cient\u00edfica<\/em>, 1959) fins a la teoria contempor\u00e0nia de la cultura cient\u00edfica.<\/p>\n\n\n\n

    El tercer cap\u00edtol representa el nucli m\u00e9s dens del llibre. L\u2019autor no es limita a la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 can\u00f2nica (Asimov, Lem, Clarke), sin\u00f3 que incorpora veus com ara Jorge Luis Borges (El jard\u00edn de senderos que se bifurcan<\/em>, 1941), on la idea de m\u00faltiples temps i laberints remet a models matem\u00e0tics i filos\u00f2fics; Umberto Eco (El nom de la rosa<\/em>, 1980) com a intersecci\u00f3 entre semi\u00f2tica i investigaci\u00f3; o Guillermo Mart\u00ednez (Acerca de Roderer<\/em>, 1992) com a exemplificaci\u00f3 d\u2019una ficci\u00f3 constru\u00efda sobre un concepte matem\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n

    Aquest cap\u00edtol posa de manifest una de les tesis centrals que es planteja al volum: la ci\u00e8ncia dins de la narrativa no \u00e9s un \u00abelement decoratiu\u00bb, sin\u00f3 una estructura simb\u00f2lica que articula formes de pensament i preguntes epistemol\u00f2giques. Aix\u00ed, novel\u00b7les tan diverses com s\u00f3n Solaris<\/em> (1961), de Stanis\u0142aw Lem, o El teorema del lloro<\/em> (1998), de Denis Guedj, dialoguen sobre la naturalesa del coneixement, la racionalitat i la nostra percepci\u00f3 de i sobre \u00abl\u2019altre\u00bb. Un amant del terror i la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 trobar\u00e0 aqu\u00ed una de les idees m\u00e9s suggestives de Meseguer: que el \u00abmonstre\u00bb o l\u2019\u00abalien\u00edgena\u00bb s\u00f3n representacions d\u2019una ci\u00e8ncia que q\u00fcestiona els l\u00edmits d\u2019all\u00f2 que \u00e9s hum\u00e0 (i\/o \u00e8tic), i aquesta lectura enriqueix tant Lovecraft com Lem.<\/p>\n\n\n\n

    La selecci\u00f3 contempor\u00e0nia del segle XXI \u2013que inclou, entre molts d\u2019altres, El problema dels tres cossos<\/em> (2008, en catal\u00e0 per Duna Llibres, 2024), de Liu Cixin, Klara y el Sol<\/em> (Anagrama, 2021), de Kazuo Ishiguro, i Kentukis<\/em> (2018, Seix Barral, 2025), de Samanta Schweblin\u2013 il\u00b7lustra com la ci\u00e8ncia contempor\u00e0nia (especialment la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, la f\u00edsica te\u00f2rica i la gen\u00e8tica) ha transformat el llenguatge narratiu i els horitzons de sentit (i tamb\u00e9, sovint, del sentit de tot plegat). Aquest segment, a m\u00e9s, reflecteix tensions epistemol\u00f2giques prou actuals: l\u2019\u00e8tica de les tecnologies, l\u2019ecologia com a sistema i les preguntes sobre la humanitat en un context post-antropoc\u00e8ntric.<\/p>\n\n\n\n

    Sense cap mena de dubte, una de les aportacions m\u00e9s notables de Meseguer \u00e9s la seva capacitat per traspassar g\u00e8neres i \u00e8poques amb una veu cr\u00edtica coherent. La definici\u00f3 ampliada de \u00abficci\u00f3n con ciencia\u00bb permet reapropiar obres que sovint queden fora dels estudis acad\u00e8mics sobre ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, situant-les en un espai intersticial on l\u2019imaginari literari i els paradigmes del coneixement conflueixen amb flu\u00efdesa i naturalitat.<\/p>\n\n\n\n

    Tanmateix, aquesta amplitud tamb\u00e9 planteja alguns reptes: l\u2019abast pot diluir l\u2019especificitat te\u00f2rica, i en alguns moments la pres\u00e8ncia de certs textos o autors pot semblar arbitr\u00e0ria des d\u2019una perspectiva estricta del g\u00e8nere, i depenent dels gustos i afinitats de cadasc\u00fa. Aix\u00f2, emper\u00f2, m\u00e9s que un defecte, pot llegir-se com una virtut metodol\u00f2gica: la frontera mateixa entre ci\u00e8ncia i ficci\u00f3 es revela com una construcci\u00f3 hist\u00f2rica i cultural, no pas com un l\u00edmit fixat, absolut i inamovible.<\/p>\n\n\n\n

    Ficciones con ciencia<\/em> funciona simult\u00e0niament com a guia de lectura, assaig cr\u00edtic i, alhora, com una hist\u00f2ria cultural. L\u2019assagista aconsegueix teixir una trama interpretativa que va un xic m\u00e9s enll\u00e0 del simple inventari d\u2019obres; construeix una reflexi\u00f3 sobre com la literatura ha participat activament en la configuraci\u00f3 del pensament cient\u00edfic i cultural.<\/p>\n\n\n\n

    Aquest llibre \u00e9s, al capdavall, una invitaci\u00f3 \u2013tant per als estudiosos com per als lectors interessats\u2013 a repensar la relaci\u00f3 entre narraci\u00f3 i ci\u00e8ncia, a interpretar-la no pas com a dicotomia, sin\u00f3 m\u00e9s aviat com a di\u00e0leg fecund i enriquidor. \u00c9s una obra que ofereix un bon grapat de referents (incloure\u2019ls tots \u00e9s una tasca gaireb\u00e9 impossible, atesa l\u2019abund\u00e0ncia d\u2019obres i autors) i, al mateix temps, proposa conceptes per pensar, reflexionar i, fins i tot, desxifrar, revisar, localitzar i copsar la lectura pr\u00f2pia de la ci\u00e8ncia com a, tamb\u00e9, una construcci\u00f3 narrativa.<\/p>\n\n\n\n

    Emili Gil<\/a>, escriptor i gestor cultural
    Autor d’    El cer\u00e7 del vers<\/a><\/em> <\/p>\n\n\n\n

    \n\n\n\n

    [1]<\/a> Del llibre de Miquel Barcel\u00f3, de l\u2019edici\u00f3 de 2015, n\u2019hi ha una ressenya<\/a> en aquest blog. (N. de la R.)<\/p>\n\n\n\n

    [2]<\/a> Vegeu una ressenya<\/a> d\u2019aquest llibre en aquest mateix blog. (N. de la R.)<\/p>\n\n\n\n

    <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Meseguer, Pedro. Ficciones con ciencia. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2024. 287 p. (Investigaci\u00f3n…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5696,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5695","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/coberta_ficciones-con-ciencia.webp",236,370,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1323,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1323,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5695","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5695"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5695\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5709,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5695\/revisions\/5709"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5696"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5695"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5695"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5695"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}