{"id":5726,"date":"2026-07-03T08:30:00","date_gmt":"2026-07-03T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5726"},"modified":"2026-07-03T10:36:39","modified_gmt":"2026-07-03T08:36:39","slug":"solare-notturna-e-sonora-literatura-i-cultura-italiana-a-barcelona-damaranta-sbardella","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/solare-notturna-e-sonora-literatura-i-cultura-italiana-a-barcelona-damaranta-sbardella\/","title":{"rendered":"\u00abSolare, notturna e sonora: literatura i cultura italiana a Barcelona\u00bb, d\u2019Amaranta Sbardella"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Sbardella, Amaranta. Solare, notturna e sonora: literatura i cultura italiana a Barcelona.<\/em> Trad., Xavier Valls i Guinovart. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2025. 206 p. (Barcelona liter\u00e0ria. Barcelona en la literatura universal; \u00f9). ISBN 978-84-9156-602-1. 18 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

\u200bL\u2019obra d\u2019Amaranta Sbardella, Solare, notturna e sonora: literatura i cultura italiana a Barcelona,<\/em> es presenta com la pe\u00e7a inaugural d\u2019una ambiciosa operaci\u00f3 cultural promoguda per l\u2019Ajuntament de Barcelona: la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abBarcelona en la literatura universal\u00bb.[1]<\/a> Sota la guia de Joan Ferrarons i Llagostera, aquesta iniciativa no es limita a una mera catalogaci\u00f3 bibliogr\u00e0fica, sin\u00f3 que es proposa tra\u00e7ar una nova geografia identit\u00e0ria de Barcelona a trav\u00e9s del prisma de la recepci\u00f3 liter\u00e0ria. L\u2019objectiu declarat vol donar espai a les m\u00faltiples tradicions estrangeres que han viscut, descrit i recreat la ciutat. L\u2019opci\u00f3 d\u2019identificar cadascun dels volums a trav\u00e9s de signes diacr\u00edtics \u2013en aquest cas la \u00ab\u00f9\u00bb, caracter\u00edstica de nombroses paraules italianes ic\u00f2niques, com \u00abtiramis\u00f9\u00bb o \u00abgiovent\u00f9\u00bb\u2013 revela la natura simb\u00f2lica del projecte, creant un lligam visual amb la identitat del tema tractat i elevant aix\u00ed un detall ortogr\u00e0fic a s\u00edmbol d\u2019una pertinen\u00e7a profunda.<\/p>\n\n\n\n

\u200bLa decisi\u00f3 d’inaugurar el projecte amb la cultura italiana respon a una hist\u00f2rica i profunda proximitat entre les dues ribes de la Mediterr\u00e0nia, tot reconeixent que la comunitat italiana representa avui la pres\u00e8ncia estrangera m\u00e9s nombrosa i arrelada. La narraci\u00f3 de Sbardella, estudiosa italiana, que havia estat docent a la Universitat de Barcelona, reflecteix la seva al\u00e7ada d\u2019intel\u00b7lectual de frontera, una figura de mediaci\u00f3 capa\u00e7 d\u2019habitar l\u2019interstici entre els dos mons. La seva autoritat intel\u00b7lectual est\u00e0 corroborada per una activitat de traductora que l\u2019ha portat a traslladar a l\u2019itali\u00e0 pilars de la literatura catalana com Merc\u00e8 Rodoreda, Salvador Espriu i la contempor\u00e0nia Irene Sol\u00e0. Aquesta immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica es reflecteix tamb\u00e9 en la seva producci\u00f3 creativa, com demostra Barcelona desnuda<\/em> (Roma: Exorma, 2018; publicada en catal\u00e0 el 2019 per Comanegra),<\/em> on la ciutat deixa de ser objecte d\u2019estudi per esdevenir mat\u00e8ria viva de ficci\u00f3 liter\u00e0ria i mem\u00f2ria personal.<\/p>\n\n\n\n

\u200bEl t\u00edtol del llibre, Solare, notturna e sonora,<\/em> \u00e9s un homenatge a Massimo Bontempelli, que fou un dels primers a mirar la ciutat com una metr\u00f2poli metaf\u00edsica. Va utilitzar aquests tres adjectius per descriure Barcelona el 1921, sintetitzant aix\u00ed la seva complexitat: la llum mediterr\u00e0nia (\u00absolare\u00bb), el misteri dels seus carrerons i de la vida boh\u00e8mia (\u00abnotturna\u00bb) i el clamor modernista i vital (\u00absonora\u00bb). La represa d\u2019aquesta c\u00e8lebre definici\u00f3 no \u00e9s una tria purament evocativa per part de l\u2019autora, sin\u00f3 una declaraci\u00f3 de m\u00e8tode que en reactiva l\u2019abast cognoscitiu; una clau de lectura de tot el projecte del llibre que, en reconstruir els lligams entre la cultura italiana i Barcelona, en recupera la intu\u00efci\u00f3 m\u00e9s profunda: la idea d\u2019una ciutat copsada en la seva pluralitat de registres, no com un objecte estable sin\u00f3 com un camp din\u00e0mic d\u2019interseccions culturals. L\u2019intertext del t\u00edtol esdev\u00e9 aix\u00ed un instrument cr\u00edtic que permet mesurar la dist\u00e0ncia entre la ciutat d\u2019aleshores i la contempor\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n

\u200bArrels mediterr\u00e0nies<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u200bEl primer cap\u00edtol (\u00abEl desembarcament itali\u00e0 al segle XIX: somnis, empreses i lluites\u00bb) reconstrueix la pres\u00e8ncia italiana a Barcelona des de finals del segle XIX fins a les primeres d\u00e8cades del XX, amb un punt d\u2019inici simb\u00f2lic en l\u2019Exposici\u00f3 Universal del 1888. En aquest arc temporal, la comunitat s\u2019afirma com a protagonista de la modernitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, entre iniciatives empresarials lligades a la ind\u00fastria, al comer\u00e7 i a l\u2019editorial: des de l\u2019assentament de marques com Martini & Rossi i Cinzano, al desenvolupament d\u2019un mercat editorial viu al voltant de la figura d\u2019Emanuele Maucci, fins a l\u2019arribada de grans realitats industrials com Pirelli.<\/p>\n\n\n\n

\u200bA aquest dinamisme s\u2019hi afegeix un progressiu arrelament institucional i social, visible en la naixen\u00e7a d\u2019espais de representaci\u00f3 i en l\u2019acci\u00f3 educativa dels Salesians de Don Joan Bosco, aix\u00ed com en la difusi\u00f3 del m\u00e8tode de Maria Montessori, que contribueix a fer de la ciutat un laboratori pedag\u00f2gic de ress\u00f2 internacional.<\/p>\n\n\n\n

\u200bAl costat d\u2019aquesta dimensi\u00f3 de creixement, el cap\u00edtol posa en relleu tamb\u00e9 un fort element de conflicte: entre finals del XIX i principis del XX, Barcelona est\u00e0 travessada per tensions socials i pol\u00edtiques lligades a la pres\u00e8ncia anarquista, que desemboquen en episodis de viol\u00e8ncia i en una dura repressi\u00f3 \u2013des dels fets del Liceu del 1893 fins als processos de Montju\u00efc i l\u2019execuci\u00f3 de figures com Tom\u00e0s Ascheri\u2013. En sorgeix un quadre compost on l\u2019impuls emprenedor, el ferment cultural i el conflicte ideol\u00f2gic conviuen i s\u2019entrellacen.<\/p>\n\n\n\n

\u200bHoritzons pol\u00edtics<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u200bEl segon cap\u00edtol (\u00abDe l\u2019Exposici\u00f3 Universal als nostres dies: trasbalsos socials i pol\u00edtics que sacsegen la comunitat\u00bb) analitza com la pres\u00e8ncia italiana a Barcelona ha estat profundament redefinida pels esdeveniments pol\u00edtics del segle XX. Si la converg\u00e8ncia ideol\u00f2gica entre les dictadures de Miguel Primo de Rivera i Benito Mussolini sembla inicialment consolidar els lligams institucionals, la Guerra Civil irromp com una discontinu\u00eftat radical, esquin\u00e7ant la comunitat italiana en dues \u00e0nimes contraposades: d\u2019una banda l\u2019oficial, alineada amb el suport del r\u00e8gim feixista a Francisco Franco, i de l\u2019altra la militant i antifeixista, encarnada pel sacrifici de figures com Carlo Rosselli i Camillo Berneri.<\/p>\n\n\n\n

\u200bEn la postguerra, Barcelona torna a proposar-se com una cru\u00eflla fonamental d\u2019intercanvis, afavorint una renovada vitalitat cultural que permet la circulaci\u00f3 de noves idees fins i tot sota la vigil\u00e0ncia del r\u00e8gim. En aquesta fase de transici\u00f3, el Festival de la Can\u00e7\u00f3 Mediterr\u00e0nia actua com un espai in\u00e8dit de circulaci\u00f3 transnacional, on les veus de Gianni Morandi i Mina contribueixen a teixir un imaginari pop compartit. Tanmateix, la narraci\u00f3 treu a la llum les zones d\u2019ombra d\u2019aquesta pres\u00e8ncia: l\u2019emerg\u00e8ncia de la criminalitat organitzada i les seves trames il\u00b7l\u00edcites introdueixen una tensi\u00f3 ulterior en un panorama ja complex, on els lligams culturals conviuen amb les tensions pol\u00edtiques i les cr\u00f2niques m\u00e9s fosques.<\/p>\n\n\n\n

\u200bVisions po\u00e8tiques<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u200bEl tercer cap\u00edtol (\u00abLa poesia, segell d\u2019amistat: intercanvis, visites, influ\u00e8ncies\u00bb) s\u2019endinsa en la dimensi\u00f3 m\u00e9s l\u00edrica i immaterial del lligam italo-catal\u00e0, configurant-se com una vertadera geografia de la visi\u00f3 po\u00e8tica. Sbardella indaga com Barcelona ha estat filtrada, descodificada i finalment recreada per la mirada dels poetes italians. El relat es desplega a trav\u00e9s d\u2019una s\u00e8rie d\u2019\u00abepifanies urbanes\u00bb. El pas de Filippo Tommaso Marinetti el 1928 es configura com un xoc est\u00e8tic no resolt: la mirada del fundador del Futurisme, delmada per una pulsi\u00f3 iconoclasta que voldria \u00abincendiar\u00bb el passat en nom de la velocitat, col\u00b7lideix amb una Barcelona compromesa, en aquells anys, en una solemne consagraci\u00f3 monumental. Mentre la ciutat, a les portes de l\u2019Exposici\u00f3 del 1929, cristal\u00b7litza la seva identitat civil en l\u2019ordre i el dec\u00f2rum del Noucentisme, Marinetti nom\u00e9s hi veu un l\u00edmit \u00abpassatista\u00bb al dinamisme el\u00e8ctric de la modernitat, transformant la seva visita en una trobada fallida entre dues visions irreconciliables del futur.<\/p>\n\n\n\n

\u200bAl contrari, l\u2019acollida tributada a Giuseppe Ungaretti el 1933 revela una sintonia profunda, gaireb\u00e9 especular. Aqu\u00ed la mirada del poeta es fa nua i essencial, capa\u00e7 de copsar, en la Barcelona dels anys trenta, un reflex de la seva pr\u00f2pia ascesi estil\u00edstica. En un di\u00e0leg mut entre la pedra de la ciutat i el blanc de la p\u00e0gina, Ungaretti retroba a Barcelona aquella tensi\u00f3 cap a una paraula nua i absoluta, on la modernitat no \u00e9s ruptura violenta, sin\u00f3 la recerca d\u2019una puresa que transfigura la mat\u00e8ria en s\u00edmbol.<\/p>\n\n\n\n

\u200bEl recorregut prossegueix amb l\u2019an\u00e0lisi dels reportatges d\u2019Eugenio Montale, que als anys cinquanta, enviat pel Corriere della Sera,<\/em> observa Barcelona defugint la celebraci\u00f3 per registrar, en canvi, les disson\u00e0ncies d\u2019una modernitat que avan\u00e7a entre les runes espirituals de la postguerra; una ciutat indagada a trav\u00e9s de detalls marginals, on el poeta cerca aquells \u00abcorrelatius objectius\u00bb capa\u00e7os de testimoniar la persist\u00e8ncia de l\u2019hum\u00e0 contra l\u2019homologaci\u00f3 imminent. Amb l\u2019arribada de Salvatore Quasimodo el 1959 i la posterior incursi\u00f3 de la neoavantguarda del Gruppo 63, la mirada dels poetes es despla\u00e7a cap a la funci\u00f3 civil i social del llenguatge i l\u2019experimentaci\u00f3 radical. Gr\u00e0cies a la visi\u00f3 editorial de Beatriz de Moura \u2013fundadora de Tusquets i editora coratjosa, difunta recentment, el llegat intel\u00b7lectual de la qual resta imprescindible per al di\u00e0leg italo-espanyol\u2013, el llenguatge po\u00e8tic deixa de ser pura introspecci\u00f3 per esdevenir acte social i laboratori formal, trobant en el fervor intel\u00b7lectual barcelon\u00ed un terreny de contaminaci\u00f3 m\u00fatua.<\/p>\n\n\n\n

\u200bParticularment potent \u00e9s l\u2019an\u00e0lisi dedicada a la visi\u00f3 de Pier Paolo Pasolini, la pres\u00e8ncia del qual a Barcelona assumeix els contorns d\u2019una recerca antropol\u00f2gica i pol\u00edtica. Des del lligam amb el militant Enrique Irazoqui \u2013triat com a rostre hier\u00e0tic per al seu L\u2019evangeli segons sant Mateu<\/em>\u2013 fins a les exploracions pel Barri Xin\u00e8s i entre les barraques de Can Tunis, guiat per Jos\u00e9 Agust\u00edn Goytisolo, Pasolini defuig la Barcelona monumental per posar la seva mirada \u00abcors\u00e0ria\u00bb a les perif\u00e8ries i al sotaproletariat, reconeixent-hi una sacralitat arcaica i resistent, la mateixa humanitat sofrent i vital de les \u00abborgate\u00bb romanes. En aquesta alteritat geogr\u00e0fica i social, Pasolini retroba un nucli fundacional de la seva po\u00e8tica: la defensa del catal\u00e0 com a llengua minorit\u00e0ria, en aquell temps sistem\u00e0ticament silenciada i marginada per les institucions. Per al poeta fri\u00fcl\u00e0, la resist\u00e8ncia del catal\u00e0 no \u00e9s nom\u00e9s una batalla pol\u00edtica, sin\u00f3 la tutela d\u2019un patrimoni ancestral que s\u2019oposa a l\u2019homologaci\u00f3 del poder, un reflex especular del seu comprom\u00eds amb els dialectes italians com a \u00faltims baluards d\u2019autenticitat contra la modernitat neocapitalista. A aquest intens lligam civil hi fa eco, en una dimensi\u00f3 m\u00e9s l\u00edrica, l\u2019homenatge de Maria Luisa Spaziani, que elegeix la ciutat, transfigurada en la imatge d\u2019una \u00abcatedral inacabada\u00bb, com a s\u00edmbol d\u2019una amistat po\u00e8tica mai tancada, d\u2019un vincle que continua regenerant-se a trav\u00e9s de la for\u00e7a del vers.<\/p>\n\n\n\n

\u200bGeografies de la prosa<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u200bEl quart cap\u00edtol (\u00abMirall de N\u00e0pols, G\u00e8nova o Mil\u00e0? La prosa italiana ens mira i retrata\u00bb) s\u2019obre amb un refinat joc metaliterari on l\u2019autora, anul\u00b7lant les dist\u00e0ncies temporals, posa en escena una reconstrucci\u00f3 fict\u00edcia del paisatge urb\u00e0 barcelon\u00ed: en un marc coral, els personatges de les obres discutides en els par\u00e0grafs seg\u00fcents es troben habitant simult\u00e0niament el mateix escenari, transformant la ciutat en una cambra de resson\u00e0ncia on les diverses pres\u00e8ncies liter\u00e0ries s\u2019encreuen i es reflecteixen l\u2019una en l\u2019altra. \u00c9s un suggestiu joc de miralls que introdueix els diversos retrats d\u2019autor, a partir de la figura de Giovanni Zevi en la novel\u00b7la Barcelona<\/em> de Germano Lombardi (Feltrinelli, 1963), testimoni d\u2019una capital catalana doblegada i derrotada pel franquisme.<\/p>\n\n\n\n

\u200bAquesta mirada sobre el patiment popular troba un ress\u00f2 en el relat \u00abLa ranc\u00fania i els n\u00favols\u00bb (incl\u00f2s a Petits equ\u00edvocs sense import\u00e0ncia<\/em>, publicat per P\u00f2rtic el 1986) d\u2019Antonio Tabucchi, on la ciutat esdev\u00e9 l\u2019\u00faltim baluard de caliu hum\u00e0 per al protagonista v\u00edctima d\u2019una progressiva desertificaci\u00f3 afectiva. A Camere separate<\/em> (Habitacions separades<\/em>, Angle, 2025) de Pier Vittorio Tondelli, la narraci\u00f3 es despla\u00e7a a una Barcelona carnal i sagrada, copsada en la precisi\u00f3 gaireb\u00e9 fotogr\u00e0fica dels ritus de Divendres Sant. El pas a la democr\u00e0cia est\u00e0 marcat pel fervor narratiu de Mario Soldati que, despr\u00e9s d\u2019haver evitat Espanya durant d\u00e8cades, en celebra la renaixen\u00e7a a trav\u00e9s de les cr\u00f2niques del Mundial de futbol de 1982 (Ah! il Mundial!<\/em> i les atmosferes d\u2019El Paseo de Gracia<\/em> (Rizzoli, <\/em>1987; Plaza & Jan\u00e9s, 1991), un contrast vibrant respecte a les provocacions contempor\u00e0nies de Nanni Balestrini i Aldo Busi. Si el primer, a I furiosi<\/em> (Bompiani, 1994), (\u00abEls furiosos\u00bb), transforma la ciutat en l\u2019arena violenta de la subcultura ultra, el segon, a El especialista de Barcelona<\/em> (Dalai, 2012), l\u2019elegeix com a capital laica dels drets civils, usant-la com a mirall per assotar les hipocresies de la It\u00e0lia d\u2019avui. Mentre It\u00e0lia afrontava les seves pr\u00f2pies ferides internes, la capital catalana oferia la imatge d\u2019una renaixen\u00e7a vibrant, usada pels autors italians com a vara de mesurar per denunciar l\u2019estancament de la societat italiana d\u2019aquells anys. El recorregut es tanca, finalment, entre la par\u00f2dia i la mem\u00f2ria: si el laberint de citacions noir<\/em> de Notturno di Gibilterra<\/em> (L’orma editore, 2020), (\u00abNocturn de Gibraltar\u00bb) de Gennaro Serio celebra la ciutat com a joc literari, el solemne tribut d\u2019Alberto Bevilacqua a Una citt\u00e0 in amore<\/em> (Rizzoli, 1970), (\u00abUna ciutat enamorada\u00bb) en recupera la dimensi\u00f3 sagrada, recordant el sacrifici antifeixista de Guido Picelli, les restes del qual descansen avui en una fossa comuna a Montju\u00efc.<\/p>\n\n\n\n

\u200bEn aquest quart cap\u00edtol, l\u2019autora trenca la linealitat de l\u2019assaig per construir un paisatge urb\u00e0 \u00abhabitat\u00bb, on cada autor \u00e9s triat per la seva capacitat de reflectir una obsessi\u00f3 o una ferida espec\u00edfica de la hist\u00f2ria recent. Barcelona deixa de ser un simple escenari per esdevenir un reactiu de les grans tensions de la cultura italiana, un laboratori civil especular, on cada text es converteix en una \u00abestaci\u00f3\u00bb diferent del llarg i complex lligam entre l\u2019intel\u00b7lectual itali\u00e0 i la realitat espanyola.<\/p>\n\n\n\n

\u200bProjeccions de la identitat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u200bEl cinqu\u00e8 cap\u00edtol (\u00abUn Jesucrist barcelon\u00ed i una ciutat paradis\u00edaca per al cinema itali\u00e0\u00bb) trasllada la investigaci\u00f3 al set\u00e8 art, resseguint un lligam visual i productiu des de la presentaci\u00f3 oficial de l\u2019aparell dels Lumi\u00e8re a la Rambla de Santa M\u00f2nica l\u2019any 1896. L\u2019autora defineix el \u00abtrienni daurat\u00bb (1913-1916) d\u2019intensa col\u00b7laboraci\u00f3, en qu\u00e8 productores com la hispano-torinesa Excelsa Films exporten el gust pel melodrama itali\u00e0, abans que l\u2019arribada del sonor i la dictadura de Primo de Rivera interrompin aquesta etapa feli\u00e7.<\/p>\n\n\n\n

\u200bEl cinema es fa llavors instrument de xoc pol\u00edtic durant la Guerra Civil: si les forces anarquistes denuncien els bombardeigs del 1937 a trav\u00e9s de pel\u00b7l\u00edcules que mostren les v\u00edctimes dels legionaris de Mussolini, la propaganda italiana respon amb els noticiaris Luce i el documental de Giorgio Ferroni No pasar\u00e1n<\/em>. La influ\u00e8ncia italiana prossegueix en la postguerra a trav\u00e9s de la lli\u00e7\u00f3 del neorealisme, que veu en Zavattini, Rossellini i De Sica els mestres d\u2019una nova est\u00e8tica urbana. Aquesta influ\u00e8ncia est\u00e8tica s\u2019afegeix a una s\u00f2lida dimensi\u00f3 productiva que troba el seu centre neur\u00e0lgic a Esplugues City, una Cinecitt\u00e0 catalana fundada a Esplugues de Llobregat; aqu\u00ed, fins al devastador incendi del 1972, el di\u00e0leg entre les dues cinematografies es despla\u00e7a als g\u00e8neres populars, donant vida a una reeixida temporada de spaghetti western<\/em> i films d\u2019espionatge en coproducci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u200bParal\u00b7lelament a aquest sistema industrial, l\u2019an\u00e0lisi de Sbardella es focalitza en la ruptura operada per l\u2019Escola de Barcelona, un moviment d\u2019avantguarda en el m\u00f3n del cinema, que va triar la via de l\u2019experimentaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica per oposar-se al realisme acad\u00e8mic del r\u00e8gim. En obres com Dante no es \u00fanicamente severo,<\/em> la deconstrucci\u00f3 del muntatge i l\u2019\u00fas no convencional del so eleven Enrique Irazoqui \u2013ja int\u00e8rpret pasolini\u00e0\u2013 a icona d\u2019un cinema que pret\u00e9n desballestar la narraci\u00f3 tradicional. En aquest context de ferment i tensi\u00f3, la figura de Joaquim Jord\u00e0 assumeix un relleu central: el seu activisme pol\u00edtic i les dificultats amb la censura el van emp\u00e8nyer a un llarg exili a It\u00e0lia, on esdevingu\u00e9 un punt de connexi\u00f3 intel\u00b7lectual fonamental i col\u00b7laborador de Jorge Herralde.<\/p>\n\n\n\n

\u200bAls anys setanta, Barcelona esdev\u00e9 l\u2019escenari fosc per al thriller<\/em> a la italiana, com a Gatti rossi in un labirinto di vetro<\/em> (\u00abGats vermells en un laberint de vidre\u00bb) d\u2019Umberto Lenzi, o un escenari intimista, com a Professione: reporter<\/em> de Michelangelo Antonioni, en un clima de tensions amb la censura, com la interrupci\u00f3 violenta de les projeccions de Sal\u00f2<\/em> (\u00abSal\u00f2 o els 120 dies de Sodoma\u00bb) de Pier Paolo Pasolini. El cinema contemporani redescobreix la ciutat com una etapa fonamental d\u2019una moderna novel\u00b7la de formaci\u00f3. En obres com Manuale d\u2019amore 2,<\/em> de Giovanni Veronesi, Barcelona emergeix com a metr\u00f2poli avan\u00e7ada i capital laica dels drets civils, destinaci\u00f3 preferent per a joves italians que busquen una dimensi\u00f3 existencial m\u00e9s lliure. Aquesta constant atracci\u00f3 s\u2019institucionalitza avui en el treball del Centro di Studi sul Cinema Italiano (CSCI) i en la Mostra de Cinema Itali\u00e0 de Barcelona, confirmant que la ciutat continua sent, per a l\u2019imaginari audiovisual itali\u00e0, un reactiu identitari en evoluci\u00f3 constant.<\/p>\n\n\n\n

\u200bEscenaris civils<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u200bEl sis\u00e8 cap\u00edtol, significativament titulat \u00abBarcelona es posa la m\u00e0scara: de l\u2019\u00f2pera al teatre d\u2019avantguarda, passant per la Commedia dell\u2019Arte\u00bb, no es limita a una ressenya cronol\u00f2gica, sin\u00f3 que defineix una vertadera geografia de les influ\u00e8ncies. L\u2019operaci\u00f3 cr\u00edtica de Sbardella consisteix a resseguir un \u00abfil roig\u00bb que lliga l\u2019hegemonia vuitcentista del melodrama a la modernitat pol\u00edtica del segle XX, interpretant el teatre com un espai de catarsi col\u00b7lectiva i maduraci\u00f3 civil. A trav\u00e9s de la seva mirada, la recepci\u00f3 de Pirandello (1867-1936) o la redescoberta de la comicitat violenta i popular de Ruzzante (1502-1542) no s\u00f3n simples dades bibliogr\u00e0fiques, sin\u00f3 sacsejades intel\u00b7lectuals que redibuixen el gust i la consci\u00e8ncia del p\u00fablic. L\u2019estudiosa estableix una perspectiva de lectura precisa on It\u00e0lia funciona com a model estructural: l\u2019experi\u00e8ncia de Giorgio Strehler \u00e9s elevada a matriu \u00e8tica per al naixement del Teatre Lliure, mentre que la s\u00e0tira ferotge de Dario Fo \u2013capa\u00e7 de ridiculitzar icones del poder com Gianni Agnelli\u2013 \u00e9s llegida com un instrument de cr\u00edtica social, arrelat durant d\u00e8cades en la cultura local. Retallant aquest c\u00e0non espec\u00edfic, l\u2019autora transforma la densitat de noms i t\u00edtols en la quinta ess\u00e8ncia d\u2019un di\u00e0leg culte i intercultural, on el teatre esdev\u00e9 el terreny d\u2019elecci\u00f3 per mesurar la categoria democr\u00e0tica i d\u2019avantguarda de la societat barcelonina.<\/p>\n\n\n\n

\u200bTrames editorials<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u200bEl set\u00e8 cap\u00edtol (\u00abL\u2019 edici\u00f3 i la traducci\u00f3, cru\u00eflles i xarxes imprescindibles\u00bb) analitza el paper de Barcelona com a centre propulsor de l\u2019editorial europea, interpretant l\u2019activitat llibretera com un espai d\u2019acci\u00f3 civil. \u00abL\u2019operazione cr\u00edtica\u00bb de Sbardella parteix del lligam entre Giulio Einaudi i Carlos Barral per reconstruir la g\u00e8nesi del Premi Formentor. A trav\u00e9s de la implicaci\u00f3 de cases editorials internacionals, com Gallimard i Rowohlt, aquest projecte no va actuar nom\u00e9s com un reconeixement literari, sin\u00f3 com una estructura de cooperaci\u00f3 intel\u00b7lectual destinada a integrar la cultura espanyola, aleshores a\u00efllada pel r\u00e8gim, en un c\u00e0non continental d\u2019avantguarda.<\/p>\n\n\n\n

\u200bL\u2019estudiosa identifica el moment de m\u00e0xima fricci\u00f3 pol\u00edtica en l\u2019esc\u00e0ndol dels Canti della nuova resistenza spagnola<\/em> (1962). La decisi\u00f3 d\u2019Einaudi de publicar el recull de Sergio Liberovici i Michele Straniero \u2013que inclo\u00efa can\u00e7ons d\u2019oposici\u00f3 oberta a Franco\u2013 va comportar el segrest de l\u2019obra i el veto a l\u2019editor a Espanya. Aquest esdeveniment \u00e9s rellegit per l\u2019autora com la prova d\u2019una alian\u00e7a que superava l\u2019\u00e0mbit comercial per esdevenir milit\u00e0ncia. En aquest marc, el naixement d\u2019Anagrama el 1969 i l\u2019activitat de Jorge Herralde, en estret contacte amb Inge Feltrinelli, representen la consolidaci\u00f3 d\u2019un model editorial capa\u00e7 d\u2019operar cr\u00edticament entre les restriccions de la Llei de premsa i impremta de 1966 (la \u00abLlei Fraga\u00bb).<\/p>\n\n\n\n

\u200bMediacions de la traducci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u200bL\u2019an\u00e0lisi de Sbardella es tanca amb un examen del paper dels traductors i dels mediadors culturals, entre els quals destaquen les figures de Juan Ram\u00f3n Masoliver, Josep Maria Castellet i Jos\u00e9 Agust\u00edn Goytisolo. A trav\u00e9s de la seva tasca, l\u2019autora defineix un dibuix de conjunt on la traducci\u00f3 d\u2019autors com Pavese, Moravia, Ginzburg o Manganelli no s\u2019esgota en la transposici\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, sin\u00f3 que es configura com un aut\u00e8ntic empelt intel\u00b7lectual. En aquesta perspectiva, la literatura italiana adquireix una plena ciutadania liter\u00e0ria, sent absorbida i viscuda com a component org\u00e0nic de la cultura local. L\u2019estudiosa evidencia aix\u00ed com la mediaci\u00f3 editorial ha aconseguit transformar aquestes veus estrangeres en pres\u00e8ncies familiars, capaces d\u2019oferir paraules i estructures de pensament a les urg\u00e8ncies d\u2019una Barcelona compromesa a redefinir els seus propis horitzons civils.<\/p>\n\n\n\n

\u200bEn conclusi\u00f3, aquest llibre es configura com una investigaci\u00f3 imprescindible per a tothom que vulgui comprendre la profunditat estratificada del di\u00e0leg italo-catal\u00e0. A trav\u00e9s del c\u00e0non que retalla i la perspectiva de lectura que estableix, Sbardella demostra que el lligam entre It\u00e0lia i la capital catalana no ha estat un simple intercanvi de models est\u00e8tics, sin\u00f3 una compartici\u00f3 profunda de traject\u00f2ries civils i pol\u00edtiques. El volum t\u00e9 el m\u00e8rit de transformar la densitat de la recerca hist\u00f2rica en una narraci\u00f3 fluida i rigorosa, capa\u00e7 de revelar com la paraula \u2013po\u00e8tica, teatral o editorial\u2013 ha estat l\u2019instrument fonamental per edificar una consci\u00e8ncia europea comuna, ancorada en la for\u00e7a de la cultura com a acte imprescindible de llibertat intel\u00b7lectual.<\/p>\n\n\n\n

Daniela Pinna
De la 6a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/a>  <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/a> Vegeu la ressenya d\u2019un altre volum d\u2019aquesta col\u00b7lecci\u00f3 en aquest enlla\u00e7<\/a>. (N. de la R.)  <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sbardella, Amaranta. Solare, notturna e sonora: literatura i cultura italiana a Barcelona. Trad., Xavier Valls…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5727,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5726","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/coberta_solare-notturna-e-sonora.webp",553,766,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1345,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1345,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5726","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5726"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5726\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5761,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5726\/revisions\/5761"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5727"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5726"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5726"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5726"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}