{"id":5769,"date":"2026-07-15T08:30:00","date_gmt":"2026-07-15T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5769"},"modified":"2026-07-15T09:53:04","modified_gmt":"2026-07-15T07:53:04","slug":"la-librairie-honore-champion-150-ans-dexperience-de-jean-pruvost","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-librairie-honore-champion-150-ans-dexperience-de-jean-pruvost\/","title":{"rendered":"\u00abLa Librairie Honor\u00e9 Champion, 150 ans d\u2019exp\u00e9rience\u00bb, de Jean Pruvost"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Pruvost, Jean. La Librairie Honor\u00e9 Champion, 150 ans d\u2019exp\u00e9rience: deux familles pour une grande maison d\u2019\u00e9dition \u00e9rudit<\/em>e<\/em>. Paris: Honor\u00e9 Champion, 2024 [i.e. 2026]. 258 p. ISBN 978-2-7453-6384-8.<\/p>\n\n\n\n

La Librairie Honor\u00e9 Champion, ubicada a Par\u00eds i amb 150 anys d\u2019hist\u00f2ria, \u00e9s possiblement un dels millors exponents de llibreria erudita; Fran\u00e7a, per altra banda, \u00e9s el pa\u00eds europeu que en t\u00e9 m\u00e9s tradici\u00f3 a causa del pes intel\u00b7lectual, universitari i human\u00edstic que ha exercit Par\u00eds des del segle XVIII.<\/p>\n\n\n\n

El llibre, que consta de tres parts, comen\u00e7a amb un pre\u00e0mbul de l\u2019autor, Jean Pruvost, que vol ser un reconeixement al llibreter i editor de la casa Champion, Michel-\u00c9douard Slatkine, mort a finals del 2024, dies despr\u00e9s de la celebraci\u00f3 dels 150 anys de la casa Honor\u00e9 Champion. Editor pioner, home de gran cultura, persona discreta i treballadora, va fer possible, al costat dels seus fills, la represa de la llibreria l\u2019any 1973 mantenint la visi\u00f3 humanista i de servei de la cultura que sempre la va definir. Jean Pruvost el reivindica com un editor extraordinari que ha marcat la hist\u00f2ria del llibre.<\/p>\n\n\n\n

La primera part, la que dona nom al llibre, escrita per Jean Pruvost, \u00e9s el cos principal, que suma 150 anys i dues grans fam\u00edlies, la d\u2019Honor\u00e9 Champion (a partir de 1874) i la de Michel\u2011\u00c9douard Slatkine, que compra la llibreria el 1973. Ivan Slatkine pren el relleu de la direcci\u00f3 en el segle XXI.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autor elabora un recorregut hist\u00f2ric fins a l\u2019actualitat, el presenta de forma molt fragmentada en m\u00faltiples apartats, amb la voluntat de ser exhaustiu en la recollida de les col\u00b7leccions, les obres principals, i tamb\u00e9 els perfils professionals dels directors de les col\u00b7leccions. Descriu els detalls amb un deix honest, inclou observacions personals, crea un to de confian\u00e7a, malgrat que es constata una certa dispersi\u00f3 en el relat. Tot plegat \u00e9s possible perqu\u00e8 en t\u00e9 un coneixement de primera m\u00e0: Jean Pruvost entra a la casa Champion l\u2019any 2009 com a director editorial, i \u00e9s una figura clau en la continu\u00eftat intel\u00b7lectual, modelant les col\u00b7leccions; les dota d\u2019un caire modern que combina la tradici\u00f3 erudita amb la divulgaci\u00f3 i obertura a altres p\u00fablics sense renunciar al rigor. El 2024 suma trenta anys de traject\u00f2ria dins de les \u00c9ditions Honor\u00e9 Champion. \u00c9s interessant mencionar que Pruvost, professor universitari, especialista en lexicografia i lexicologia, t\u00e9 una biblioteca \u00fanica a Europa amb prop de 10.000 diccionaris.<\/p>\n\n\n\n

El primer cap\u00edtol d\u2019aquesta primera part est\u00e0 dedicat al fundador, Honor\u00e9 Champion (1846-1913), de qui diu que li manquen unes mem\u00f2ries sobre la llibreria, i fa refer\u00e8ncia al llibre publicat pel seu fill Pierre Champion Mon vieux quartier<\/em> (1932), on es reflecteix l\u2019ambient de Saint\u2011Germain amb llibreters, bouquinistes<\/em> i historiadors, que ell coneix des de ben petit. Pierre vol retre un homenatge al seu pare recollint an\u00e8cdotes d\u2019Honor\u00e9, quan ben jovenet ha de deixar els estudis i treballa a la llibreria Dumoulin per aprendre l\u2019ofici, i cada diumenge, per deu sous, ordena la biblioteca de Sainte-Beuve (1804-1869), cr\u00edtic literari, professor i personatge de gran pes intel\u00b7lectual al Par\u00eds de mitjan segle XIX.<\/p>\n\n\n\n

Honor\u00e9 \u00e9s un personatge autodidacta, decidit i amb talent, que assoleix una remarcable cultura hist\u00f2rica i liter\u00e0ria ja des de la seva joventut. Una mostra d\u2019aix\u00f2 \u00e9s quan amb nom\u00e9s 24 anys, al voltant del 1870, aconsegueix recuperar per al seu pa\u00eds els manuscrits de Vauban en el context convuls de la guerra franco\u2011prussiana, i que llavors liquiden les autoritats alemanyes. En no disposar encara de prou capital, conven\u00e7 el llibreter Dumoulin perqu\u00e8 els compri, i des de Metz els trasllada a Par\u00eds en tres vagons. Aquests fets, m\u00e9s enll\u00e0 de donar-li prestigi i reconeixement, demostren la seva habilitat i el seu comprom\u00eds amb la cultura del seu pa\u00eds. A partir d\u2019aqu\u00ed, s\u2019inicia com a llibreter independent el 1874, per\u00f2 tamb\u00e9 com a col\u00b7leccionista, erudit i m\u00e9s tard editor, en contacte amb la intel\u00b7lectualitat del Par\u00eds del seu temps. \u00c9s un dels fundadors de la Soci\u00e9t\u00e9 de l\u2019Histoire de Paris (1874), i la hist\u00f2ria ser\u00e0 una de les seves grans passions. Com a editor, el seu primer gran projecte \u00e9s l\u2019Atlas linguistique de la France<\/em> (1902\u20131910) de Jules Gilli\u00e9ron. Publica tamb\u00e9 revistes de societats erudites d\u2019hist\u00f2ria i filologia, butlletins bibliogr\u00e0fics o altres, emanades d\u2019entorns universitaris.  <\/p>\n\n\n\n

\u00c9douard Champion (1882-1938), el seu fill, continua amb la llibreria i l\u2019editorial, mentre que el seu germ\u00e0 Pierre (1880-1942) fa carrera com a historiador, s\u2019especialitza en la Fran\u00e7a del segle XV, i \u00e9s considerat un dels grans erudits de la seva generaci\u00f3. Formant part del seu llegat, l\u2019any 1942, els arxius de la llibreria entren a formar part dels Archives nationales de Fran\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Jean Pruvost posa de relleu la llibreria com a lloc de trobada d\u2019intel\u00b7lectuals, fins i tot, els habituals hi tenien la seva cadira, com les butaques de l\u2019Acad\u00e8mia.<\/p>\n\n\n\n

Les seves ubicacions varien al llarg del temps, primerament, propera al Quai Malaquais i al Boulevard Saint\u2011Germain, zona tradicional de llibreries i editorials erudites; m\u00e9s endavant, a l\u2019Od\u00e9on 3, rue Corneille, al cor del Quartier Latin, tamb\u00e9 prop dels savis i la recerca. Les dimensions tamb\u00e9 varien i la llibreria informatitzada \u00e9s molt m\u00e9s petita i comporta pocs estocs.<\/p>\n\n\n\n

Dins d\u2019aquesta primera part s\u2019inclouen dos grans apartats cronol\u00f2gics, dedicats, el primer, al segle XX, i el segon al segle XXI. La primera vinculaci\u00f3 de l\u2019autor amb la casa Champion va ser l\u2019any 1994, dirigint junt amb Bernard Quemada Lexica: mots et dictionnaires, <\/em>gran projecte lexicogr\u00e0fic i col\u00b7lecci\u00f3 fonamental per a la hist\u00f2ria de la lexicografia francesa i europea. M\u00e9s endavant, des del 2009, com a director editorial.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autor ens parla de fortes personalitats des del segle XX: generacions diverses formades per experts vinculats a les universitats i al m\u00f3n de la recerca, tret que representa l\u2019ess\u00e8ncia de les col\u00b7leccions de Champion. Bona part dels seus cat\u00e0legs s\u00f3n considerats extraordinaris, pel rigor de les obres, per les tem\u00e0tiques, per\u00f2 tamb\u00e9 pel seu tractament metodol\u00f2gic, en apartats cr\u00edtics, glossaris i notes.<\/p>\n\n\n\n

De les darreres d\u00e8cades del segle XX evoca la direcci\u00f3 comercial de Sylvie Duhamel, la import\u00e0ncia del seu bon tracte, la seva determinaci\u00f3 i bones decisions, que contribueixen al prestigi de l\u2019editorial. Ens descriu el seu escriptori d\u2019art nouveau<\/em>, amb piles i piles de dossiers en curs, que verificava un per un; aquells que els manca alguna cosa (esmena, il\u00b7lustraci\u00f3 o altra) s\u00f3n col\u00b7locats en un prestatge que s\u2019anomena \u00abclinique\u00bb; per altra banda, sempre trobava paraules adequades per agrair la feina, fet important en un entorn on els autors no escriuen per diners per\u00f2 s\u00ed pel reconeixement dels lectors, amb la ferma voluntat de renovar els coneixements i de contribuir a l\u2019aven\u00e7 de la recerca.<\/p>\n\n\n\n

Jean Pruvost continua descrivint l\u2019entorn editorial i posa en valor l\u2019experi\u00e8ncia de Michel-\u00c9douard Slatkine i el treball dels seus fills, que s\u2019orienten cap a l\u2019edici\u00f3 moderna, electr\u00f2nica, i sotmesa a canvis constants; en aquest sentit, des del 1973 l\u2019associaci\u00f3 de la llibreria Champion a Par\u00eds i les edicions Slatkine a Ginebra, pioners en mat\u00e8ria de tecnologia del llibre, s\u2019harmonitzen i complementen, orientades cap al futur.<\/p>\n\n\n\n

Al segle XXI s\u2019amplien els camps de recerca i s\u2019incorporen a les col\u00b7leccions editorials. Alguns exemples s\u00f3n la literatura de g\u00e8nere, literatures com la magrebina o antillana, o literatures europees i del m\u00f3n. Entren tamb\u00e9 a formar part dels cat\u00e0legs mat\u00e8ries com la filosofia, les religions o les arts. Es busquen textos francesos importants, es tradueixen i es comenten per al seu estudi i divulgaci\u00f3 cultural.<\/p>\n\n\n\n

Els estudiants i els joves esdevenen un focus, s\u00f3n els que prendran el relleu a la recerca, i tamb\u00e9 s\u2019adrecen al gran p\u00fablic amb ganes d\u2019ampliar els coneixements.<\/p>\n\n\n\n

La suma de tot plegat produeix vertigen, 5.000 t\u00edtols en aquests 150 anys, 78 directores i directors de col\u00b7lecci\u00f3, dones i homes de lletres. Jean Pruvost en dona la clau: treballar en equip, amb coratge, professionalitat i afany de construir.<\/p>\n\n\n\n

La segona part \u00e9s breu, l\u2019escriu Michel-\u00c9douard Slatkine i l\u2019adre\u00e7a a Jean Pruvost, per enc\u00e0rrec dels fills, en agra\u00efment pel seu acurat recull. Repassa la seva pr\u00f2pia traject\u00f2ria, explica el seu pas per la Sorbona (1952-1955), com prova de ser professor i no el conven\u00e7 aquesta feina, i treballa amb el seu pare i avi a Ginebra, dedicats als llibres; s\u00f3n els seus inicis com a llibreter i editor; fa una estada a casa d\u2019Eug\u00e9nie Droz (1893-1976), su\u00efssa que es va establir a Par\u00eds i va retornar a Ginebra a l\u2019\u00e8poca nazi. Llibretera, editora i humanista, exerceix una marcada influ\u00e8ncia en Michel-\u00c9douard Slatkine; li ven a preu de cost el seu estoc de llibres d\u2019ocasi\u00f3, on hi ha la biblioteca de Pierre Champion. Michel-\u00c9douard ha d\u2019engrandir la llibreria de Ginebra i considera un privilegi veure reunides les col\u00b7leccions editades per Champion que s\u00f3n mostra de l\u2019erudici\u00f3 francesa; els volums sovint estaven esgotats i eren molt buscats.<\/p>\n\n\n\n

Pocs anys despr\u00e9s, el 1973, compra la Maison Champion, llavors regentada pels esposos Harting. En aquells anys, a Ginebra, Slatkine es dedica a les reimpressions, i disposa d\u2019un mercat considerable a Fran\u00e7a, complicat de gestionar per les traves burocr\u00e0tiques que encareixen l\u2019exportaci\u00f3; apostar per la compra d\u2019una editorial francesa ho fa m\u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n\n\n\n

Jean Pruvost recorda Slatkine Reprints i la seva tasca amb la reimpressi\u00f3 erudita de 14.000 volums i d\u2019alguns diaris m\u00edtics dels segles XVIII i XIX, acompanyats de bons pr\u00f2legs. Per altra part, donar vida a la casa Champion i a les seves col\u00b7leccions m\u00e9s emblem\u00e0tiques en una \u00e8poca on l\u2019edici\u00f3 cient\u00edfica \u00e9s complicada suposa un gran esfor\u00e7, tamb\u00e9 engrescador, fent que esdevingui un dels principals centres francesos d\u2019erudici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La tercera i darrera part \u00e9s la reproducci\u00f3 del text de Jacques Monfrin: Honor\u00e9 Champion et sa librairie: 1874\u20111978<\/em>. Paris: Librairie Honor\u00e9 Champion, 1978.<\/p>\n\n\n\n

Reedici\u00f3 del llibre que pot considerar-se la base historiogr\u00e0fica de tota la commemoraci\u00f3. El seu autor \u00e9s Jacques Monfrin (1924-1998), fil\u00f2leg romanista, editor de textos medievals, historiador de la llengua, director de l\u2019\u00c9cole nationale des chartes. Dins de la casa Champion va ser autor i editor, \u00e0mpliament reconegut en l\u2019entorn acad\u00e8mic.<\/p>\n\n\n\n

El seu objectiu \u00e9s fer una hist\u00f2ria institucional posant en valor la tasca de l\u2019edici\u00f3 erudita. Per elaborar-la, utilitza les fonts disponibles: arxius, que malgrat ser importants presenten llacunes, discursos i articles del 1913 arran del funeral d\u2019Honor\u00e9, cat\u00e0legs, el fullet\u00f3 de Pierre Champion (Mon vieux quartier, <\/em>1932),<\/em> i tanmateix tamb\u00e9 troba a faltar les mem\u00f2ries que no va acabar fent. <\/p>\n\n\n\n

Una bona part de la publicaci\u00f3 \u00e9s el perfil biogr\u00e0fic i la traject\u00f2ria d\u2019Honor\u00e9 Champion; en la seva doble faceta de llibreter i d\u2019editor; posa l\u2019accent en la seva formaci\u00f3 autodidacta: perqu\u00e8 volia ser un savi va aprendre llat\u00ed, a desxifrar els vells pergamins i es va fer historiador. Relata els seus inicis amb Dumoulin, quan va ser soldat (1870) i l\u2019episodi de la recuperaci\u00f3 dels manuscrits de Vauban, del que ja hem parlat. <\/p>\n\n\n\n

Els anys en qu\u00e8 obre la llibreria (1873) el m\u00f3n del llibre presenta oportunitats a llibreters i editors; d\u2019una banda, pel creixement de les societats cient\u00edfiques i l\u2019aven\u00e7 de les universitats, i per l\u2019altra, per les abundants biblioteques i arxius familiars dispersats que eixamplen el mercat del llibre d\u2019ocasi\u00f3 i del llibre antic; ho demostren les diverses edicions (cinc!) del Manuel du libraire et de l\u2019amateur de livres,<\/em> de Jacques-Charles Brunet, 1860-1865 i els suplements de 1878 a 1880. Honor\u00e9 sap on trobar els llibres i on col\u00b7locar-los, est\u00e0 molt interessat en el llibre antic i en la hist\u00f2ria, a la porta de la llibreria hi t\u00e9 escrit: \u00abLibraire sp\u00e9ciale pour l\u2019Histoire de France\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Es va forjant com a editor, el seu negoci creix malgrat no ser amant de fer n\u00fameros; una mostra \u00e9s l\u2019Atlas linguistique de la France<\/em> (1902); aviat la llibreria es trasllada a un local m\u00e9s gran, 5, Malaquais. Dona estudis als seus fills i els incorpora al negoci, \u00c9douard el va succeir. La primera Guerra Mundial (1914-1918) mobilitza els dos germans, i \u00e9s la germana, Marie Champion qui queda al capdavant del negoci familiar. A la tornada, \u00c9douard adquireix importants biblioteques, amplia la botiga i reorganitza les edicions. Sens dubte, despr\u00e9s de la guerra, la seva col\u00b7lecci\u00f3 \u00e9s una de les m\u00e9s importants de Par\u00eds. La crisi, a partir de 1925, en rebaixa l\u2019activitat; \u00c9douard Champion ja es jubila el 1932, i m\u00e9s endavant, el 1940, la guerra i l\u2019ocupaci\u00f3 acaben d\u2019alentir el ritme, i un darrer cat\u00e0leg, del 1954 reagrupa el que queda.<\/p>\n\n\n\n

Jacques Monfrin, com a conclusi\u00f3, destaca l\u2019encert de les dues generacions de llibreters i editors que m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00e8xit material, van aportar a la cultura francesa un servei incomparable. Per tancar el llibre esmenta una frase que Honor\u00e9 Champion va dedicar a L\u00e9opold Delisle (1826-1910), erudit i director de la Biblioteca Nacional de Fran\u00e7a des de 1874: \u00abRien ne se perd en France, pas plus les traditions que les honneurs dus au travail\u00bb, on posa en valor el treball rigor\u00f3s i la seva gran tasca de recuperaci\u00f3 del patrimoni bibliogr\u00e0fic franc\u00e8s. L\u2019autor la dedica tamb\u00e9 a Honor\u00e9 Champion i al seu llegat, fent esment a l\u2019orgull que representa la continu\u00eftat de la casa.<\/p>\n\n\n\n

Dolors Saumell<\/a> 
Exdirectora de la Biblioteca P\u00fablica de Tarragona<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pruvost, Jean. La Librairie Honor\u00e9 Champion, 150 ans d\u2019exp\u00e9rience: deux familles pour une grande maison…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5770,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5769","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/coberta_la-libraire-honore-champion.webp",458,676,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1345,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1345,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5769","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5769"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5769\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5812,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5769\/revisions\/5812"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5770"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5769"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5769"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5769"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}