{"id":5775,"date":"2026-07-17T08:30:00","date_gmt":"2026-07-17T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5775"},"modified":"2026-07-06T11:12:05","modified_gmt":"2026-07-06T09:12:05","slug":"un-recorregut-necessari-per-la-historia-del-comic-espanyol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/un-recorregut-necessari-per-la-historia-del-comic-espanyol\/","title":{"rendered":"Un recorregut necessari per la hist\u00f2ria del c\u00f2mic espanyol"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Altarriba, Antonio; Barrero, Manuel; Guiral, Antoni [et al.]. Historia de los c\u00f3mics en Espa\u00f1a.<\/em> Sevilla: Asociaci\u00f3n Cultural Tebeosfera, 2025. 192 p. (Tebeoteca; 5). ISBN 978-84-09-65106-1. 15 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat que la bibliografia sobre c\u00f2mics \u00e9s cada cop m\u00e9s extensa, encara hi ha un buit important pel que fa a llibres dedicats a estudiar la hist\u00f2ria de la historieta al nostre pa\u00eds. Hi ha un bon nombre de t\u00edtols que tracten d\u2019autors concrets, de moviments o d\u2019\u00e8poques espec\u00edfiques; n\u2019hi ha que estudien les particularitats del llenguatge del c\u00f2mic; i, per descomptat, d\u2019altres que s\u2019endinsen en la hist\u00f2ria del c\u00f2mic, explicant el seu origen i els principals autors d\u2019arreu del m\u00f3n. Lamentablement, per\u00f2, no abunden els treballs centrats \u00fanicament en la hist\u00f2ria del c\u00f2mic nacional, treballs que proposin una mirada completa, des de les primeres i encara vacil\u00b7lants historietes del segle XIX i fins als temps actuals. La Historia de los c\u00f3mics en Espa\u00f1a<\/em> ve a cobrir aquest buit.<\/p>\n\n\n\n

Mirem un moment enrere per entendre el context de manera que puguem valorar millor la publicaci\u00f3 d\u2019aquesta obra. Si parlem de llibres sobre la hist\u00f2ria del c\u00f2mic a Espanya, una refer\u00e8ncia inevitable segueix sent Historia del c\u00f3mic espa\u00f1ol: 1875-1939<\/em> (Gustavo Gili, 1978), d\u2019Antonio Mart\u00edn. El mateix autor ens va proposar, m\u00e9s tard, un estimulant Apuntes para una historia de los tebeos<\/em> (Gl\u00e9nat, 2000) que ja des del seu t\u00edtol mateix ens confirma la voluntat introduct\u00f2ria de la iniciativa. Un altre treball pioner \u2013i descatalogat, com els anteriors\u2013 \u00e9s el volumin\u00f3s Los c\u00f3mics en Espa\u00f1a<\/em> (Lumen, 1969), de Luis Gasca. M\u00e9s recentment ha aparegut un t\u00edtol que actualitza les investigacions de Mart\u00edn i Gasca, per\u00f2 no \u00e9s un llibre sin\u00f3 un extens monogr\u00e0fic de la revista Arbor<\/em> titulat \u00abLa historieta espa\u00f1ola, 1857-2010<\/a>\u00bb (2011) que aporta nous descobriments en relaci\u00f3 amb les primeres historietes espanyoles i ressitua aix\u00ed la cronologia de la historieta peninsular en un treball documentat que des d\u2019aleshores ha esdevingut refer\u00e8ncia ineludible en la mat\u00e8ria.<\/p>\n\n\n\n

En aquest context de t\u00edtols ja for\u00e7a antics i dif\u00edcils de trobar, cal celebrar la publicaci\u00f3 del recent Historia de los c\u00f3mics en Espa\u00f1a<\/em> (Tebeosfera, 2025) que en poc menys de 200 p\u00e0gines proposa una suggeridora i completa mirada a un segle i mig de la hist\u00f2ria del c\u00f2mic al nostre pa\u00eds. El llibre tra\u00e7a una panor\u00e0mica rigorosa exposada amb clara voluntat divulgativa, en el millor sentit de la paraula: explicant-se amb claredat i fent entendre all\u00f2 que \u00e9s essencial. El volum arrenca recordant les populars auques \u2013que precedeixen el c\u00f2mic fins gaireb\u00e9 confondre-s\u2019hi\u2013 i continua fins a arribar a les noves generacions de creadors i a les grans transformacions que marquen la producci\u00f3 actual. Un recorregut des dels venerables tebeos que van ser un mitj\u00e0 d\u2019entreteniment massiu durant la crua postguerra espanyola, fins a la irrupci\u00f3 de la novel\u00b7la gr\u00e0fica, tant important en el c\u00f2mic contemporani. El llibre reivindica la gran tradici\u00f3 historiet\u00edstica del pa\u00eds i assenyala que ha estat molt sensible als canvis pol\u00edtics i als per\u00edodes de crisi.  <\/p>\n\n\n\n

La brevetat del llibre condiciona la proposta. Per\u00f2 en el que en altres mans podria haver estat un defecte aqu\u00ed \u00e9s una virtut. Aquest llibre no \u00e9s una tesi doctoral ni pret\u00e9n dirigir-se exclusivament a un lector acad\u00e8mic; el que busca \u00e9s fer comprensible i accessible el contingut, fixar un marc hist\u00f2ric essencial per\u00f2 suficientment complet perqu\u00e8, a partir d\u2019aqu\u00ed, el lector pugui seguir aprofundint en aspectes concrets. Historia de los c\u00f3mics en Espa\u00f1a<\/em> vol dibuixar \u2013mai millor dit\u2013 les l\u00ednies essencials de la hist\u00f2ria del c\u00f2mic al nostre pa\u00eds, indicar els seus canvis m\u00e9s importants, enumerar els autors i les revistes fonamentals, els canvis, les crisis i les reformulacions que ha patit tant aquest art de les vinyetes com tamb\u00e9 la ind\u00fastria dels tebeos. La primera versi\u00f3 del llibre va ser en franc\u00e8s \u2013editat per PLG \u00c9ditions el 2023\u2013 i es va publicar amb l\u2019objectiu de presentar la historieta espanyola als lectors franc\u00f2fons.<\/p>\n\n\n\n

Historia de los c\u00f3mics en Espa\u00f1a<\/em> proposa una mirada que, en poc espai, engloba un per\u00edode de temps molt ampli sense oblidar res important. En un gran exercici de s\u00edntesi, el llibre sap identificar els moments m\u00e9s significatius d\u2019aquesta llarga cronologia.<\/p>\n\n\n\n

No era f\u00e0cil aconseguir aquest equilibri entre rigor i s\u00edntesi. No era f\u00e0cil sintetitzar fins deixar l\u2019essencial i, alhora, construir un relat ben lligat, on queden definits els corrents b\u00e0sics d\u2019aquest mitj\u00e0 al nostre pa\u00eds. El bon resultat de la proposta t\u00e9 a veure amb una encertada divisi\u00f3 del llibre en quatre blocs que segueixen una cronologia ordenada \u00aba partir dels grans moments de la seva hist\u00f2ria i dels principals punts de ruptura o de transformaci\u00f3 d\u2019aquest mitj\u00e0\u00bb, tal com s\u2019apunta en el pr\u00f2leg. Per\u00f2, sobretot, l\u2019\u00e8xit de la proposta deriva de l\u2019encert a l\u2019hora d\u2019escollir els autors encarregats d\u2019escriure cada cap\u00edtol. Tots ells venen avalats per una llarga traject\u00f2ria com a historiadors, te\u00f2rics, cr\u00edtics o divulgadors del c\u00f2mic. Tots tenen treballs notables i un coneixement inq\u00fcestionable d\u2019all\u00f2 que expliquen, i \u00e9s aquest coneixement el que els permet escollir b\u00e9 la informaci\u00f3, filtrar-la fins a deixar l\u2019essencial, i escriure uns blocs que condensen all\u00f2 que ha estat el seu camp de recerca durant anys.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, Manuel Barrero enceta el llibre amb un primer bloc dedicat als or\u00edgens de la historieta espanyola (1857-1939), on recorda que les primeres historietes espanyoles es van publicar a Cuba quan aquest pa\u00eds encara era una col\u00f2nia. Fent una interessant immersi\u00f3 en el passat, Barrero explica com els progressos t\u00e8cnics van influir en el desenvolupament de la historieta i com aquesta va tenir connexions amb d\u2019altres manifestacions populars com ara les auques o la caricatura, i que la premsa sat\u00edrica del segle XIX va jugar tamb\u00e9 un rol important. \u00c9s en aquest apartat on tamb\u00e9 es parla de les revistes que van contribuir a popularitzar aquest mitj\u00e0, ja arrencat el segle XX, i que encara perduren a la mem\u00f2ria, com ara TBO<\/em> i, una mica m\u00e9s tard, Pulgarcito<\/em>, el vaixell ins\u00edgnia d\u2019all\u00f2 que despr\u00e9s es va batejar com l\u2019Escola Bruguera.<\/p>\n\n\n\n

El guionista i assagista Antonio Altarriba evoca en el segon cap\u00edtol l\u2019edat d\u2019or dels anomenats tebeos durant els anys del franquisme (1940-1975), en una \u00abEspanya de Franco que \u00e9s, en primer lloc, una Espanya de tebeo\u00bb, tal com escriu. La ind\u00fastria espanyola de la historieta arriba al seu sostre a mitjans de la d\u00e8cada dels seixanta quan posa en circulaci\u00f3 prop de sis milions d\u2019exemplars d\u2019historietes cada mes. Altarriba contraposa el missatge doctrinal dels c\u00f2mics afins al r\u00e8gim (Flechas y Pelayos<\/em>, per exemple) amb l\u2019enginy i la frescor de les revistes situades a l\u2019altre plat de la balan\u00e7a ideol\u00f2gica i que van aconseguir riure\u2019s de les miserables circumst\u00e0ncies de la postguerra, convertint la car\u00e8ncia en un mecanisme per a l\u2019humor i, al mateix temps, mostrar una visi\u00f3 realista i desmitificada del franquisme.<\/p>\n\n\n\n

En el tercer cap\u00edtol, Antoni Guiral recorre el temps que va des de la mort del dictador Francisco Franco l\u2019any 1975 fins al 1999. Comen\u00e7a amb la irreverent Butifarra<\/em> i segueix amb les revistes que van transformar la historieta ja en els anys de la democr\u00e0cia: t\u00edtols com Star<\/em>, El Papus<\/em>, Totem<\/em>, El Jueves<\/em> \u2013encara ben activa i sarc\u00e0stica\u2013 o la combativa i \u00e0cida El V\u00edbora<\/em>. M\u00e9s endavant, aquests anys d\u2019or d\u2019unes revistes que ja eren clarament per a adults, a difer\u00e8ncia del que passava durant la postguerra, amplien l\u2019oferta amb cap\u00e7aleres com Cimoc<\/em> o Cairo<\/em>, aquesta \u00faltima renovant l\u2019est\u00e8tica de la l\u00ednia clara \u2013la de Tint\u00edn\u2013 en clau contempor\u00e0nia. Durant la d\u00e8cada de 1990 el format de la revista entra en crisi i un tipus de publicaci\u00f3 m\u00e9s modesta, el comic book<\/em>, procedent a vegades de l\u2019escena alternativa, apareixer\u00e0 com l\u2019\u00fanica opci\u00f3 possible en uns moments dif\u00edcils per a la ind\u00fastria.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, el quart i \u00faltim cap\u00edtol s\u2019endinsa en els canvis de la historieta durant el segle XXI (2000-2023), amb un text dels catedr\u00e0tics \u00c1lvaro Pons i Noelia Ibarra. S\u00f3n anys on el c\u00f2mic passa progressivament de ser venut en atape\u00efts quioscos a distribuir-se en xarxes de llibreries especialitzades, amb el perill d\u2019a\u00efllament que aix\u00f2 comporta. A poc a poc es va imposant un nou format, similar al del llibre, i es popularitza l\u2019etiqueta de novel\u00b7la gr\u00e0fica. Neix una nova percepci\u00f3 social de la historieta, un \u00abcanvi d\u2019objecte\u00bb, com b\u00e9 apunten Pons i Ibarra. El llibre acaba mencionant alguns dels autors que avui demostren amb el seu treball que el c\u00f2mic fet al nostre pa\u00eds segueix estant en un gran moment de creativitat i que el mitj\u00e0 gaudeix d\u2019un reconeixement cultural cada cop m\u00e9s gran, tot i que encara arrossega un d\u00e8ficit en la professionalitzaci\u00f3 dels autors per tal que puguin viure dignament publicant aqu\u00ed. Sovint han de fer-ho primer a l\u2019estranger, on la ind\u00fastria est\u00e0 m\u00e9s assentada i les tirades dels \u00e0lbums s\u00f3n m\u00e9s altes perqu\u00e8 la base de lectors \u00e9s tamb\u00e9 m\u00e9s gran. Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria que estem vivint ara i que m\u00e9s endavant, potser, un altre llibre escriur\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Jordi Canyiss\u00e0<\/a>\u00a0
Periodista i cr\u00edtic de c\u00f2mics a La Vanguardia<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Altarriba, Antonio; Barrero, Manuel; Guiral, Antoni [et al.]. Historia de los c\u00f3mics en Espa\u00f1a. Sevilla:…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5776,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5775","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/coberta_historia-de-los-comics-en-espana.webp",594,900,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1345,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1345,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5775","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5775"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5775\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5777,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5775\/revisions\/5777"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5776"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5775"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5775"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5775"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}