{"id":5849,"date":"2026-07-29T08:30:00","date_gmt":"2026-07-29T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5849"},"modified":"2026-07-29T08:41:41","modified_gmt":"2026-07-29T06:41:41","slug":"iii-seminari-de-critica-literaria-quins-mestratges-ens-inspiren","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/iii-seminari-de-critica-literaria-quins-mestratges-ens-inspiren\/","title":{"rendered":"III Seminari de Cr\u00edtica Liter\u00e0ria: Quins mestratges ens inspiren?"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Seminari de Cr\u00edtica Liter\u00e0ria (3r: 2024: Barcelona). Quins mestratges ens inspiren?: Barcelona, 2 d\u2019octubre de 2024.<\/em> Barcelona: Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana, 2025. 109 p. (Quaderns divulgatius; 82). No venal. Disponible tamb\u00e9 en l\u00ednia a: https:\/\/www.escriptors.cat\/publicacions\/quadern-82\/seminari-critica-2024<\/a><\/p>\n\n\n\n

El tercer seminari de Cr\u00edtica Liter\u00e0ria de l\u2019AELC (Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana) comen\u00e7a amb una afirmaci\u00f3 clara que es desenvolupa al llarg de tres grans blocs. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la seg\u00fcent: un cr\u00edtic \u00e9s un escriptor, \u00e9s a dir, una persona que se serveix de les paraules amb la voluntat de crear un discurs bell, participar del discurs sobre llibres, sense el qual la literatura no pot desenvolupar-se en plenitud. Aix\u00ed, el tercer seminari es presenta amb la idea de reprendre la reflexi\u00f3 de les dues edicions anteriors i li afegeix la q\u00fcesti\u00f3 del mestratge, analitzada des de tres punts de vista: escoltar un mestre, recordar alguns dels mestres hist\u00f2rics de la cr\u00edtica liter\u00e0ria i donar veu als d\u2019avui en dia.<\/p>\n\n\n\n

Per comen\u00e7ar, \u00c0lex Broch sost\u00e9 una conversa amb Mireia Sopena sobre la voluntat del cr\u00edtic de col\u00b7laborar en el gran edifici de la literatura, justament des del que anomena \u00abcr\u00edtic militant\u00bb, un postulament que implica una manera de situar-se a l\u2019espai, en un moment concret i amb unes circumst\u00e0ncies espec\u00edfiques. D\u2019aqu\u00ed es despr\u00e8n la idea que la feina del cr\u00edtic era i \u00e9s interpretar el seu temps. Aquesta metodologia cr\u00edtica s\u2019articula en la \u00abforma i idea\u00bb i en la dimensi\u00f3 hist\u00f2rica i ideol\u00f2gica. D\u2019una banda, hi ha la intenci\u00f3 d\u2019estructurar l\u2019obra des del punt de vista formal, que beu de l\u2019her\u00e8ncia de l\u2019estructuralisme i de l\u2019an\u00e0lisi textual. D\u2019altra banda, manifesta la import\u00e0ncia de la dimensi\u00f3 hist\u00f2rica i ideol\u00f2gica, que es basa en el context social i pol\u00edtic. Un exemple clar \u00e9s el cas dels autors de la postguerra i de la transici\u00f3, marcats per la necessitat de reconstruir una cultura catalana moderna despr\u00e9s del franquisme.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, la metodologia basada en l\u2019aqu\u00ed i l\u2019ara t\u00e9 una flaquesa, que \u00e9s la immensa inestabilitat dels present, incloent-hi els replantejaments i les renovacions que passen de manera tan immediata que l\u2019inunden i el configuren d\u2019una manera totalment inesperada. En aquest sentit, Broch il\u00b7lustra la mobilitat del present evocant la dificultat de fixar unes bases del determinats cap\u00edtols de la Hist\u00f2ria de la literatura<\/em>, justament pel fet que el present es mou, tal com es movia el passat, per\u00f2 amb la difer\u00e8ncia que, avui en dia, hi ha molts m\u00e9s actors actius a tenir en compte.<\/p>\n\n\n\n

Per acabar, Broch posa de manifest la precarietat hist\u00f2rica de la cr\u00edtica liter\u00e0ria. De fet, recorda que cobrava l\u2019equivalent a deu c\u00e8ntims d\u2019euro, si cobrava, per cada hora de feina cr\u00edtica. Aquest fet posa de manifest fins a quin punt la cr\u00edtica liter\u00e0ria se sost\u00e9 gr\u00e0cies a la milit\u00e0ncia particular i no pas pel suport institucional o econ\u00f2mic. Cal dir i reivindicar que la defensa de la cr\u00edtica liter\u00e0ria \u00e9s encara m\u00e9s punyent quan la vincula a una forma de comprom\u00eds i defensa de la literatura catalana, \u00e9s a dir, una manera de posar-se al servei de la cultura i apel\u00b7lant a una responsabilitat col\u00b7lectiva.<\/p>\n\n\n\n

Seguidament, Jordi Marrugat, professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona i cr\u00edtic literari, entre d\u2019altres, basa la seva pon\u00e8ncia en la relaci\u00f3 entre la cr\u00edtica i la modernitat. De fet, situa el pensament cr\u00edtic a les societats industrials, \u00e9s a dir, en el moment que es concep i desenvolupa la idea de modernitzaci\u00f3, lligada als conceptes de tradici\u00f3 i renovaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Marrugat situa l\u2019origen de la cr\u00edtica moderna catalana en el Modernisme i, especialment, en figures com Ramon D. Per\u00e9s. L\u2019article \u00abLa cr\u00edtica liter\u00e0ria a Catalunya\u00bb, publicat el 1883, constitueix una defensa de l\u2019autonomia cr\u00edtica. Per\u00e9s rebutjava una literatura subordinada a la moral, la religi\u00f3 o la pol\u00edtica i reclamava una cr\u00edtica independent capa\u00e7 de jutjar les obres segons criteris estrictament literaris. Aquest posicionament ser\u00e0 continuat per figures com Jaume Brossa o Josep Carner, que entenen la cr\u00edtica com un instrument de modernitzaci\u00f3 cultural i d\u2019exig\u00e8ncia est\u00e8tica. Aix\u00ed, Marrugat arriba a la conclusi\u00f3 que la cr\u00edtica, en l\u2019\u00e8poca del Modernisme i del Noucentisme, constitueix un mecanisme de construcci\u00f3 cultural i fins i tot nacional. I en l\u2019actualitat, on ha quedat el paper de la cr\u00edtica? Malgrat que existeix i produeix peces prou s\u00f2lides, ocupa llocs secundaris, apartats i, fins i tot, poc reconeguts. Per tant, la continu\u00eftat de la cr\u00edtica liter\u00e0ria \u00e9s innegable, si b\u00e9 els qui ho demanen senten que el seu clam no \u00e9s escoltat ni valorat.<\/p>\n\n\n\n

A la intervenci\u00f3 titulada \u00abMestres i contrapunts\u00bb, de N\u00faria Perpiny\u00e0, professora de la Universitat de Lleida, es parla de les escoles cr\u00edtiques, cadascuna constitu\u00efda a la seva manera, amb una mirada pr\u00f2pia i una manera d\u2019entendre la literatura. Aleshores, quina \u00e9s la visi\u00f3 correcta? Podr\u00edem dir, despr\u00e9s de la seva intervenci\u00f3, que els guies del m\u00f3n insondable de la cr\u00edtica s\u00f3n l\u2019acad\u00e8mia, les universitats, les bones editorials i el mestre. En la seva intervenci\u00f3 analitza el mestratge des de l\u2019estructuralisme, el perspectivisme, la deconstrucci\u00f3 i la interdisciplinarietat.<\/p>\n\n\n\n

Cal tenir presents les intervencions de Val\u00e8ria Gaillard, Berta Galofr\u00e9 i Enric Iborra a la taula rodona moderada per \u00c0ngel Llauger. Per exemple, Gaillard disserta sobre la transcend\u00e8ncia que pot tenir la cr\u00edtica liter\u00e0ria a l\u2019hora d\u2019actuar com a suport o com a enfonsament d\u2019un autor. Per aix\u00f2, defensa que la cr\u00edtica liter\u00e0ria ha de con\u00e8ixer el marc te\u00f2ric en qu\u00e8 s\u2019inscriu per tal de desenvolupar amb rigor la seva tasca. Alguns dels seus mestres s\u00f3n Roland Barthes, Paul de Man, Julia Kristeva i Gilles Deleuze, entre d\u2019altres dels autors francesos de la French Theory del segle XX. Com a contrapunt, Berta Galofr\u00e9 apunta a l\u2019abs\u00e8ncia de mestres i lamenta no haver-ne tingut cap amb noms i cognoms, encara que apunta a la import\u00e0ncia de l\u2019escriptura com a mecanisme d\u2019acc\u00e9s i desvetllament dels textos i a la rellev\u00e0ncia de l\u2019estudi de l\u2019escriptura d\u2019altri com a m\u00e8tode d\u2019aprenentatge. Per acabar, Enric Iborra, autor del blog de literatura La serp blanca,<\/em> apunta al fet que alguns dels cr\u00edtics literaris estrictes que m\u00e9s admira rebutgen l\u2019etiqueta de cr\u00edtic, com ara Lionel Trilling o Joan Fuster. En el cas d\u2019aquest darrer, com a rebuig de la cr\u00edtica acad\u00e8mica amb pretensions cient\u00edfiques. Aix\u00ed, la cr\u00edtica que defensa \u00e9s la que tamb\u00e9 \u00e9s literatura, de fet, la forma superior de literatura.<\/p>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, el paper de la cr\u00edtica esdev\u00e9 rellevant, sobretot, en societats modernes caracteritzades per una gran producci\u00f3 cultural. Sense cr\u00edtica, sembla suggerir el seminari, no hi ha orientaci\u00f3 possible dins el sistema literari. La cr\u00edtica ajuda a jerarquitzar, a detectar novetats significatives i a construir tradici\u00f3. Aquesta funci\u00f3 orientadora \u00e9s avui m\u00e9s necess\u00e0ria que mai en un context de saturaci\u00f3 informativa i de multiplicaci\u00f3 constant de publicacions. La fragmentaci\u00f3 dels espais culturals i la desaparici\u00f3 de grans tribunes estables de cr\u00edtica han dificultat la consolidaci\u00f3 d\u2019un discurs cr\u00edtic continuat, per\u00f2 aix\u00f2 no elimina la necessitat de la seva exist\u00e8ncia ni la perseveran\u00e7a per contribuir-hi.<\/p>\n\n\n\n

Cl\u00e0udia Buss\u00e9 Rojas
Graduada en Llengua i Literatura Catalanes i m\u00e0ster en Formaci\u00f3 del Professorat a la Universitat de Girona. Professora a l\u2019INS de Celr\u00e0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Seminari de Cr\u00edtica Liter\u00e0ria (3r: 2024: Barcelona). Quins mestratges ens inspiren?: Barcelona, 2 d\u2019octubre de…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5850,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5849","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/coberta_iii-seminari-de-critica-literaria.webp",448,677,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1353,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1353,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5849","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5849"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5849\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5878,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5849\/revisions\/5878"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5850"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5849"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5849"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5849"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}