{"id":5903,"date":"2026-09-07T08:30:00","date_gmt":"2026-09-07T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5903"},"modified":"2026-09-07T08:57:08","modified_gmt":"2026-09-07T06:57:08","slug":"the-book-makers-dadam-smyth","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/the-book-makers-dadam-smyth\/","title":{"rendered":"\u00abThe book-makers\u00bb, d’Adam Smyth"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Smyth, Adam. The book-makers: a history of the book in eighteen remarkable lives.<\/em> London: Vintage, 2025. XVI, 383 p., [8] p. de l\u00e0m. ISBN 978-1-529-93266-9.<\/p>\n\n\n\n

Resum<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019autor, Adam Smyth, presenta una hist\u00f2ria del llibre innovadora basada en la producci\u00f3 del llibre, atorgant protagonisme a les persones que en fan possible la seva materialitzaci\u00f3. El discurs situa al centre l\u2019objecte f\u00edsic, l\u2019element que fixa i aglutina l\u2019activitat de treballadors de diversos oficis, materials i processos, m\u00e9s enll\u00e0 de la seva funci\u00f3 de transmissi\u00f3 de textos. Els llibres s\u00f3n contemplats com a objectes que perduren, acumulen usos, senyals de propietaris, deterioraments, intervencions, i esdevenen testimonis materials del pas del temps.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta aproximaci\u00f3 pret\u00e9n construir una narraci\u00f3 a partir de traject\u00f2ries individuals i formes de treball menys conegudes, sense seguir una lectura estrictament tecnol\u00f2gica o determinista de la hist\u00f2ria de l\u2019impr\u00e8s. Smyth presenta divuit figures de l\u2019\u00e0mbit occidental, des del segle XV fins a l\u2019actualitat, que han contribu\u00eft de manera decisiva a la configuraci\u00f3 material del llibre. Per a l\u2019autor, la hist\u00f2ria del llibre no es pot entendre com una simple successi\u00f3 lineal de millores t\u00e8cniques i, en aquest sentit, q\u00fcestiona expl\u00edcitament qualsevol relat progressiu sobre la seva evoluci\u00f3. La qualitat del paper de Gutenberg, els volums de William Morris o els llibres de la Doves Press mostren que la hist\u00f2ria del llibre tamb\u00e9 incorpora retorns i anacronismes deliberats.<\/p>\n\n\n\n

Smyth reflexiona tamb\u00e9 sobre un context cultural cada vegada m\u00e9s digital i sost\u00e9 que, en aquest nou entorn, el llibre impr\u00e8s ha redefinit el seu sentit. De la mateixa manera que la impremta no va eliminar immediatament la cultura manuscrita, el m\u00f3n digital conviu amb l\u2019impr\u00e8s i en refor\u00e7a alguns valors espec\u00edfics: la perman\u00e8ncia, la lentitud, la profunditat, la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i la materialitat. En aquest sentit, el llibre impr\u00e8s continua essent, per a l\u2019autor, una tecnologia viva i radical, capa\u00e7 d\u2019arrelar-se en el passat i, alhora, de projectar-se cap al futur.<\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 del contingut<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

El sumari del llibre \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

\n

List of images
Introduction
1 Printing: Wynkyn de Worde (d. 1534\/5)
2 Binding: William Wildgoose (fl. 1617-26)
3 Cut and paste: Mary (1603-80) and Anna Collett (1605-39)
4 Typography: John Baskerville (1707-75) and Sarah Eaves (1708-88)
5 Non-books: Benjamin Franklin (1706-90)
6 Paper: Nicolas-Louis Robert (1761-1828)
7 Extra-illustration: Charlotte (1782-1852) and Alexander (1753-1820) Sutherland
8 Circulation: Charles Edward Mudie (1818-90)
9 Anachronistic books: Thomas Cobden-Sanderson (1840-1922)
10 Small presses: Nancy Cunard (1896-1965)
11 Zines, do-it-yourself, boxes, artists\u2019 books: Laura Grace Ford (b. 1973), Craig
Atkinson (b. 1977), Phyllis Johnson (1926-2001), George Maciunas (1931-78), and
Yusuf Hassan (b. 1987)
Epilogue
References
Acknowledgements
Image and quotation credits
Index<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

El volum s\u2019estructura en onze cap\u00edtols, a m\u00e9s d\u2019una introducci\u00f3 i un ep\u00edleg. Cada cap\u00edtol presenta figures i exemples que articulen una hist\u00f2ria de la producci\u00f3 bibliogr\u00e0fica.<\/p>\n\n\n\n

El primer cap\u00edtol se centra en Wynkyn de Worde, successor de William Caxton, per mostrar com la hist\u00f2ria del llibre es reconstrueix a partir de fragments incomplets i materials reutilitzats. Smyth defensa que els llibres conserven en la seva materialitat les traces del seu proc\u00e9s de producci\u00f3 i \u00fas. L\u2019autor considera De Worde com un agent clau en la comercialitzaci\u00f3 i expansi\u00f3 de la impremta en llengua anglesa.<\/p>\n\n\n\n

El segon cap\u00edtol el dedica a William Wildgoose i reivindica la import\u00e0ncia de l\u2019enquadernaci\u00f3 en la conservaci\u00f3 i transmissi\u00f3 dels llibres. Entre els exemples destaca el First folio<\/em> de Shakespeare.<\/p>\n\n\n\n

El tercer cap\u00edtol se centra en les germanes Mary i Anna Collett, que transformen llibres existents retallant-los i recombinant-los. Smyth mostra que aquesta tasca implicava alhora habilitat manual, erudici\u00f3 b\u00edblica i una concepci\u00f3 del llibre impr\u00e8s com un objecte m\u00f2bil i reconfigurable.<\/p>\n\n\n\n

El quart cap\u00edtol aborda la tipografia a trav\u00e9s de les figures de John Baskerville la seva esposa,<\/strong> Sarah Eaves, que va participar en la continu\u00eftat del taller, la gesti\u00f3 del llegat i la transmissi\u00f3 posterior dels materials tipogr\u00e0fics. L\u2019autor destaca la tipografia com una pr\u00e0ctica material que plasma la manera en qu\u00e8 el text es deixa veure, llegir i valorar.<\/p>\n\n\n\n

El cinqu\u00e8 cap\u00edtol tracta els \u00abnon-books\u00bb, \u00e9s a dir, els impresos quotidians, de car\u00e0cter ef\u00edmer, utilitari o administratiu, com ara formularis o paper moneda. Smyth pren com a figura central Benjamin Franklin, a qui presenta com un agent crucial en la transformaci\u00f3 i consolidaci\u00f3 de la impremta com a infraestructura pr\u00e0ctica per a l\u2019organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica social i comercial d\u2019un pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

El sis\u00e8 cap\u00edtol se centra en el paper, partint de la figura de Nicolas-Louis Robert, inventor de la primera m\u00e0quina de producci\u00f3 cont\u00ednua de paper. La transici\u00f3 cap a la mecanitzaci\u00f3 i la producci\u00f3 industrial va transformar profundament el m\u00f3n de la cultura escrita, no nom\u00e9s des del punt de vista t\u00e8cnic, sin\u00f3 tamb\u00e9 econ\u00f2mic, social i cultural.<\/p>\n\n\n\n

El set\u00e8 cap\u00edtol tracta l\u2019extra-illustration<\/em> a trav\u00e9s de les figures de Charlotte i Alexander Sutherland. L\u2019autor analitza aquesta forma de lectura i producci\u00f3 bibliogr\u00e0fica, que consistia a desmuntar llibres, reunir gravats, retrats, mapes i altres materials visuals, i integrar-los en nous volums ampliats i reconfigurats.<\/p>\n\n\n\n

El vuit\u00e8 cap\u00edtol presenta una altra perspectiva del llibre: la seva circulaci\u00f3 i la recepci\u00f3 per part dels lectors. Charles Edward Mudie, fundador de la Mudie\u2019s Select Library<\/em> s\u2019analitza com un element clau en la configuraci\u00f3 del sistema literari del segle XIX.<\/p>\n\n\n\n

El nov\u00e8 cap\u00edtol se centra en Thomas Cobden-Sanderson i el moviment Arts and Crafts,<\/em> un corrent art\u00edstic que propugnava el retorn a l\u2019artesania i rebutjava els efectes de la industrialitzaci\u00f3. Aquest cap\u00edtol posa de manifest que la hist\u00f2ria del llibre no \u00e9s nom\u00e9s una hist\u00f2ria de progr\u00e9s t\u00e8cnic, sin\u00f3 tamb\u00e9 de resist\u00e8ncies i retorns al passat.<\/p>\n\n\n\n

El des\u00e8 cap\u00edtol analitza el fenomen de les small presses<\/em> a trav\u00e9s de la figura de Nancy Cunard, protagonista destacada de la cultura modernista i de l\u2019edici\u00f3 independent del segle XX. Les small presses<\/em> s\u00f3n iniciatives presentades com a espais d\u2019experimentaci\u00f3, innovaci\u00f3 editorial i intervenci\u00f3 cultural.<\/p>\n\n\n\n

El darrer cap\u00edtol amplia la definici\u00f3 de llibre i reuneix un conjunt de pr\u00e0ctiques contempor\u00e0nies com ara els fanzins, les autoedicions DIY (do it yourself)<\/em>, les revistes en capses i els llibres d\u2019artista, per mostrar la vig\u00e8ncia i flexibilitat de l\u2019impr\u00e8s. Smyth se centra en un conjunt heterogeni de creadors: Laura Grace Ford, Craig Atkinson, Phyllis Johnson, George Maciunas i Yusuf Hassan. L\u2019autor argumenta que aquests objectes, sovint precaris, grapats o autoeditats, no s\u00f3n expressions marginals, sin\u00f3 exemples fonamentals per comprendre la persist\u00e8ncia i la transformaci\u00f3 del llibre en l\u2019era digital.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019ep\u00edleg sintetitza la tesi central: el llibre \u00e9s un objecte material, resultat de m\u00faltiples mans i processos, que acumula temps, usos i significats i destaca la import\u00e0ncia de l\u2019estudi de la materialitat del llibre. Comprendre plenament els llibres exigeix descriure\u2019n les caracter\u00edstiques f\u00edsiques, saber identificar el paper, la tinta, l\u2019enquadernaci\u00f3 i les traces de deteriorament. En la producci\u00f3 i la vida dels llibres, a m\u00e9s dels autors, intervenen impressors, enquadernadors, lectors, propietaris, restauradors i moltes altres figures sovint oblidades. L\u2019autor reivindica aix\u00ed una idea fonamental de la seva obra: situar les persones al centre de la hist\u00f2ria del llibre.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, Smyth reflexiona sobre la persist\u00e8ncia del llibre impr\u00e8s en l\u2019era digital, no com una forma residual del passat, sin\u00f3 com una tecnologia encara activa i transformadora. L\u2019impr\u00e8s continua essent una forma radical perqu\u00e8 combina perman\u00e8ncia i transformaci\u00f3, passat i futur. Els llibres s\u00f3n objectes materials vius, capa\u00e7os de contenir no nom\u00e9s un text, sin\u00f3 tamb\u00e9 la hist\u00f2ria de la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia. L\u2019autor convida a mirar qualsevol llibre de manera diferent: no com a simple contenidor de continguts, sin\u00f3 com un objecte hist\u00f2ric, que acumula treball, mem\u00f2ria i temps.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la bibliografia, el llibre inclou un apartat de refer\u00e8ncies (p. 342-352), organitzat per cap\u00edtols. L\u2019autor hi comenta els motius pels quals aquestes obres li han resultat de gran ajut per a la seva recerca i menciona els apartats, cap\u00edtols o recursos en l\u00ednia dels continguts de m\u00e9s inter\u00e8s per ell. Ja des de l\u2019inici adverteix que no es tracta d\u2019una bibliografia exhaustiva sin\u00f3 d\u2019una selecci\u00f3 de les fonts que li han resultat m\u00e9s \u00fatils per al desenvolupament del seu treball. El volum tamb\u00e9 incorpora la relaci\u00f3 de cr\u00e8dits de les citacions i imatges utilitzades (p. 354-360) i un \u00edndex final (p. 361-383) de noms, entitats i t\u00edtols destacats amb refer\u00e8ncies a les p\u00e0gines corresponents.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

La perspectiva que ofereix Smyth \u00e9s innovadora, ja que aporta una visi\u00f3 clarament poli\u00e8drica de la hist\u00f2ria del llibre. La seva recerca no segueix una l\u00ednia narrativa centrada exclusivament en el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic, sin\u00f3 que integra m\u00faltiples elements i aproximacions anal\u00edtiques. Destaca especialment l\u2019atenci\u00f3 que dedica a les persones que intervenen en l\u2019entorn del llibre (impressors, enquadernadors, artesans, restauradors, entre altres) i als processos de fabricaci\u00f3 i transformaci\u00f3 dels objectes impresos. Destaca els valors espec\u00edfics del llibre impr\u00e8s en relaci\u00f3 amb el nou context digital. L\u2019obra presenta el llibre com un objecte inacabat, sotm\u00e8s a processos continus de modificaci\u00f3 i reutilitzaci\u00f3 al llarg del temps, i marcat per les traces materials dels seus diferents usos.<\/p>\n\n\n\n

En el camp de la hist\u00f2ria del llibre, diversos investigadors han orientat la seva recerca cap a la materialitat del llibre com a objecte. Entre els m\u00e9s destacats cal esmentar Roger Chartier, Robert Darnton i Leah Price. En aquest context, Smyth aprofundeix i enriqueix aquesta l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 mitjan\u00e7ant una perspectiva que combina diverses tend\u00e8ncies contempor\u00e0nies de recerca. El resultat \u00e9s un relat innovador sobre la transmissi\u00f3 del coneixement i la producci\u00f3 cultural, escrit amb claredat i accessible a un p\u00fablic ampli i divers.<\/p>\n\n\n\n

En resum, es tracta d\u2019una obra altament recomanable per a les persones interessades en la hist\u00f2ria del llibre, especialment bibliotecaris, historiadors, fil\u00f2legs i, en general, qualsevol lector interessat en els processos de producci\u00f3, circulaci\u00f3 i transmissi\u00f3 de la cultura.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autor<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Adam Smyth<\/a> \u00e9s un investigador, autor i historiador brit\u00e0nic especialitzat en literatura anglesa i en la hist\u00f2ria del llibre, especialment de l\u2019\u00e8poca moderna. Des del 2013 \u00e9s professor de Literatura Anglesa i d\u2019Hist\u00f2ria del Llibre al Balliol College de la Universitat d\u2019Oxford. Va iniciar la seva traject\u00f2ria acad\u00e8mica a la Universitat de Reading i posteriorment va continuar la seva formaci\u00f3 al Birkbeck College de la Universitat de Londres.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s col\u00b7laborador habitual de publicacions com el London Review of Books<\/a><\/em> i el Times Literary Supplement<\/em>,<\/a> i tamb\u00e9 dirigeix una impremta col\u00b7laborativa a Oxfordshire, anomenada 39 Steps Press.<\/p>\n\n\n\n

Els seus interessos de recerca se centren en la composici\u00f3, la circulaci\u00f3 i el consum dels textos, aix\u00ed com en la relaci\u00f3 entre la literatura i el llibre ent\u00e8s com a objecte material.<\/p>\n\n\n\n

De la seva investigaci\u00f3 destaquen tres monografies m\u00e9s:<\/p>\n\n\n\n

Material texts in early modern England<\/a><\/em>. Cambridge: Cambridge University Press, 2018.<\/p>\n\n\n\n

Autobiography in early modern England.<\/a><\/em> Cambridge: Cambridge University Press, 2010.<\/p>\n\n\n\n

\u00abProfit and delight\u00bb: printed miscellanies in England, 1640-1682<\/a>.<\/em> Detroit: Wayne State University Press, 2004.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s editor o coeditor d\u2019obres de diferents projectes de les seves l\u00ednies d\u2019inter\u00e8s i recerca. \u00c9s rellevant l\u2019obra The Oxford handbook of the history of the book in Early Modern England<\/em> (Oxford University Press, 2023), guardonat el 2024 amb el premi Roland H. Bainton Prize (Reference)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Podeu ampliar la informaci\u00f3 sobre la traject\u00f2ria acad\u00e8mica i professional i trobar m\u00e9s informaci\u00f3 sobre l\u2019autor Adam Smyth a la p\u00e0gina web del Balliol College (University of Oxford).<\/a><\/p>\n\n\n\n

La producci\u00f3 del llibre<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre ressenyat est\u00e0 publicat pel segell Vintage<\/a>, actualment integrat dins del grup Penguin Random House UK<\/a>. L\u2019obra compta amb edicions anteriors localitzables tant en biblioteques com en llibreries. A la p\u00e0gina de cr\u00e8dits s\u2019indica que la primera edici\u00f3 en tapa dura va ser publicada per The Bodley Head<\/a> el 2024. Vintage \u00e9s un segell editorial reconegut especialment per la publicaci\u00f3 d\u2019obres de ficci\u00f3 i de no-ficci\u00f3 liter\u00e0ria de qualitat. Va ser creat originalment amb l\u2019objectiu d\u2019oferir edicions en r\u00fastica de t\u00edtols literaris de prestigi i, amb el temps, ha consolidat un cat\u00e0leg de gran reputaci\u00f3. Les seves edicions es caracteritzen per combinar un preu assequible amb una cura especial pel disseny i la qualitat editorial.   <\/p>\n\n\n\n

Quant a la tipografia i les caracter\u00edstiques materials del volum, es tracta d\u2019un llibre lleuger, agradable de tacte i de lectura c\u00f2moda. En conjunt, \u00e9s una obra pr\u00e0ctica i funcional. La tipografia emprada \u00e9s la Sabon, una tipografia d\u2019inspiraci\u00f3 cl\u00e0ssica que combina eleg\u00e0ncia i llegibilitat, i que permet una lectura clara fins i tot en cossos de text relativament petits. Des d\u2019un punt de vista editorial, tamb\u00e9 contribueix a optimitzar l\u2019espai de composici\u00f3 i el consum de paper. Pel que fa als criteris de sostenibilitat, el llibre incorpora el segell FSC<\/a> (Forest Stewardship Council). Cont\u00e9 l\u2019etiqueta \u00abMIX\u00bb que indica que el paper prov\u00e9 de fonts mixtes, \u00e9s a dir, d\u2019una combinaci\u00f3 de materials certificats d\u2019acord amb els criteris de sostenibilitat establerts per aquesta certificaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

N\u00faria Altarriba
Directora de la Unitat Bibliogr\u00e0fica de la Biblioteca de Catalunya<\/a>  <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Smyth, Adam. The book-makers: a history of the book in eighteen remarkable lives. London: Vintage,…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5904,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5903","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/coberta_the-book-makers-666x1024.webp",666,1024,true],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1349,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1349,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5903","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5903"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5903\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5949,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5903\/revisions\/5949"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5904"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5903"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5903"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5903"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}