{"id":5906,"date":"2026-09-09T08:30:00","date_gmt":"2026-09-09T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5906"},"modified":"2026-09-09T09:08:49","modified_gmt":"2026-09-09T07:08:49","slug":"ja-ho-entendras-quan-siguis-gran","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/ja-ho-entendras-quan-siguis-gran\/","title":{"rendered":"Ja ho entendr\u00e0s quan siguis gran"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Obiols Suari, N\u00faria (ed.). Contes i cancel\u00b7laci\u00f3 cultural: controv\u00e8rsies i perspectives sobre els continguts dels contes.<\/em> Barcelona: Edicions de la UB, 2024. 376 p. (Pedagogies UB). ISBN 978-84-1050-004-4. 26 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

La censura sempre ve de qui es creu amb una superioritat moral prou legitimada per autoproclamar-se jutge i botx\u00ed. Actualment, la principal reina tallacaps en un m\u00f3n poc meravell\u00f3s \u00e9s una comunitat implacable que actua en nom de la igualtat, la inclusi\u00f3, el respecte i la diversitat. O, dit d\u2019una altra manera, estem assumint cada vegada m\u00e9s que la llibertat es defensa amb control. Les eternes contradiccions de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Quan aquesta q\u00fcesti\u00f3 es trasllada als infants, la contradicci\u00f3 \u00e9s una altra. Va costar uns quants segles canviar la mirada vers la inf\u00e0ncia i valorar-la com una etapa que calia respectar i potenciar. Una etapa de joc, d\u2019experimentaci\u00f3 i d\u2019aprenentatge a base de genolls pelats i cares brutes, de guerres amb boles de xiprer i cabanes fetes de fustes estellades i ferros rovellats. Una inf\u00e0ncia que tenia en els contes i llibres els millors aliats per alimentar la seva imaginaci\u00f3, d\u2019on sorgien els dolents m\u00e9s dolents, els herois m\u00e9s valents i els paisatges que transformaven places, boscos i rieres en escenaris d\u2019infinites aventures. I despr\u00e9s de tot aquest cam\u00ed recorregut, en ple segle XXI, l\u2019escenari \u00e9s ben diferent. A les places hi ha cartells de \u00abprohibit jugar\u00bb i als llibres la guillotina no serveix nom\u00e9s per tallar fulls enquadernats, sin\u00f3 tamb\u00e9 paraules que es resisteixen a servir el Gran Germ\u00e0. La literatura infantil i juvenil (LIJ) s\u2019ha convertit en una producci\u00f3 molt rendible de pamflets pedag\u00f2gics, on el que es prioritza no \u00e9s l\u2019infant del present, sin\u00f3 l\u2019adult del futur. \u00abUn pasito pa\u2019lante, Mar\u00eda, un pasito pa\u2019atr\u00e1s\u00bb, que diu la can\u00e7\u00f3. I aix\u00ed fem i desfem cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s un tema que aixeca passions entre llibreters, bibliotecaris, mediadors i estudiosos de la LIJ. Al voltant d\u2019ell s\u2019enceten debats sobre l\u2019ab\u00fas dels llibres que han passat per la rentadora i quin \u00e9s el paper que les persones que ens dediquem a la LIJ hem de tenir en aquesta q\u00fcesti\u00f3. La gran experta en LIJ Ana Garral\u00f3n, molt cr\u00edtica amb aquest corrent, citava, en un dels seus articles, les paraules de l\u2019escriptora brasilera Marina Colasanti: <\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abTodos recordamos aquel momento, luego aceptado como un gran error, en que los cuentos de hadas fueron enviados a la lavander\u00eda, para retirarles toda mancha de sangre. El resultado fue que, al limpiar la sangre visible, se dren\u00f3 tambi\u00e9n la invisible, esa que corre por las venas de las historias, y las anima y les da vida. Y los bellos cuentos de hadas se tornaron p\u00e1lidos, d\u00e9biles, inexpresivos\u00bb (Ana Garral\u00f3n, \u00abLavar antes de leer: literatura infantil y simbolog\u00eda<\/a>\u00bb, article del seu blog Anatarambana<\/em>, 26 agost 2019).<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

La mateixa Garral\u00f3n ens recorda que aquesta batalla, que va comen\u00e7ar als anys setanta, encara dura.<\/p>\n\n\n\n

I precisament perqu\u00e8 encara dura, \u00e9s molt necessari un assaig com Contes i cancel\u00b7laci\u00f3 cultural: controv\u00e8rsies i perspectives sobre els continguts dels contes<\/em>, editat per N\u00faria Obiols Suari, professora del Departament de Teoria i Hist\u00f2ria de l\u2019Educaci\u00f3 de la Facultat d\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat de Barcelona i especialitzada en l\u2019estudi de la ficci\u00f3 adre\u00e7ada als infants. El llibre, publicat el 2024 per Edicions de la Universitat de Barcelona, dins la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abPedagogies UB\u00bb, endre\u00e7a i analitza els diferents temes que envolten la pol\u00e8mica de la cancel\u00b7laci\u00f3 i la censura en la LIJ, en un recull de setze articles escrits per la mateixa editora i per altres noms masculins i femenins vinculats a la universitat, la pedagogia, la recerca i la literatura infantil. S\u00f3n articles escrits des de la reflexi\u00f3 que ens conviden a la reflexi\u00f3, escrits des del plantejament de preguntes formulades a agents del sector i que generen noves preguntes en el lector. Per\u00f2 sobretot s\u00f3n articles valents, que posen damunt la taula l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3 sense autocensura, sense aixecar la veu, per\u00f2 tampoc silenciant-la, i que sobretot evidencien que ens trobem molt lluny de resoldre un tema que s\u2019ha convertit en una eina pol\u00edtica molt llaminera per a molts sectors, sense tenir en compte que l\u2019\u00fanica veu silenciada \u00e9s, una vegada m\u00e9s, la dels infants.<\/p>\n\n\n\n

Com diu Obiols a les conclusions, \u00abl\u2019ombra de la cancel\u00b7laci\u00f3 \u00e9s allargada\u00bb, transita per \u00e0mbits molt diferents. Per\u00f2 en aquest cas els articles se centren en el conte, i sobretot en el conte popular, que \u00e9s el que rep m\u00e9s, com tamb\u00e9 destaca Obiols a les conclusions, una idea que navega per tot l\u2019assaig. Aix\u00ed i tot, les diferents perspectives des d\u2019on s\u2019aborda el tema s\u00f3n tan variades i riques, que cada article dona per a una ressenya. Per posar una mica d\u2019ordre a tanta reflexi\u00f3, N\u00faria Obiols ha dividit els articles en sis parts, tenint en compte la tem\u00e0tica, amb t\u00edtols tan suggeridors com: \u00abAnal\u00edtica de la cancel\u00b7laci\u00f3 dels contes i del que no s\u00f3n contes\u00bb, \u00abLa cancel\u00b7laci\u00f3 del conte popular\u00bb, \u00abL\u2019escola i la cancel\u00b7laci\u00f3 dels contes\u00bb, \u00abLa biblioteca i la cancel\u00b7laci\u00f3 dels contes\u00bb, \u00abCreaci\u00f3 i difusi\u00f3 dels contes i la cancel\u00b7laci\u00f3\u00bb i \u00abMediaci\u00f3 de la lectura i cancel\u00b7laci\u00f3\u00bb. Cada una d\u2019aquestes parts inclou un nombre d\u2019articles que, escrits en catal\u00e0 o en castell\u00e0, en funci\u00f3 de l\u2019autor, analitzen la tem\u00e0tica citant, molt sovint, veus que els han precedit en la defensa del seu discurs i que els autors recullen en una petita bibliografia al final de cada article. En alguns dels articles, i aquest \u00e9s un recurs molt interessant, la reflexi\u00f3 no sorgeix de l\u2019autor, sin\u00f3 d\u2019agents que l\u2019autor ha reunit per copsar-ne l\u2019opini\u00f3, com bibliotec\u00e0ries, mestres, estudiants de Magisteri, etc\u00e8tera. La posada en com\u00fa de qui cada dia s\u2019enfronta amb aquesta situaci\u00f3 de censura o autocensura provinent de diferents sectors (el pol\u00edtic, l\u2019acad\u00e8mic, l\u2019associatiu, el familiar…) evidencia fets tan importants com:<\/p>\n\n\n\n

1) La cancel\u00b7laci\u00f3 prov\u00e9 massa sovint de la ignor\u00e0ncia, i en el cas del conte popular, aix\u00f2 queda molt pal\u00e8s. L\u2019article d\u2019Obiols i Josep Batista (\u00abConeixement cultural i cancel\u00b7laci\u00f3: com m\u00e9s en sabem, menys cancel\u00b7lem\u00bb) ho deixa ben clar: <\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abSi partim de la idea que el coneixement cultural ens permet contextualitzar millor les creacions humanes, aleshores no \u00e9s dif\u00edcil intuir que, com m\u00e9s coneixement cultural tinguem, menys ganes tindrem d\u2019alimentar la foguera\u00bb.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

2) Amb l\u2019excusa de protegir la innoc\u00e8ncia de la inf\u00e0ncia, estem negant-los el coneixement d\u2019un passat amb conseq\u00fc\u00e8ncies encara no avaluades. Si del que es tracta \u00e9s d\u2019evitar que els contes \u00abperverteixin\u00bb el que els adults consideren la ment vulnerable dels infants, la professora Obiols tanca files en un altre dels seus articles: \u00abNo hi ha cap estudi en el m\u00f3n que demostri que les persones amb conductes sexistes les tenen per haver \u201cconsumit\u201d contes populars quan eren petites\u00bb. I aqu\u00ed torno a fer refer\u00e8ncia a Ana Garral\u00f3n, qui, en una confer\u00e8ncia del 2019, ens recorda que el gran Gianni Rodari ja va dir coses que sonen molt actuals: \u00abLo maravilloso de los cuentos les sirve para construir, pedazo a pedazo, la diferencia entre lo posible y lo imposible, entre lo aut\u00e9ntico y lo inventado\u00bb. I l\u2019experta en LIJ afegeix que Rodari \u00abapela a la inteligencia de los peque\u00f1os, que siempre saben que un libro que comienza con \u201cHab\u00eda una vez\u201d les est\u00e1 separando de su realidad\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

 3) Tal com conclou Obiols, por, silenci i hipocresia s\u00f3n aliats de la cancel\u00b7laci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s un assaig que convida, sens dubte, a una lectura lenta, per\u00f2 no pas per la complexitat de les plomes dels autors, al contrari. Obiols i companyia han deixat tota la complexitat en el tema i no en el tractament que en fan, i aix\u00f2 permet que, tot i no tenir la pretensi\u00f3 d\u2019arribar al gran p\u00fablic, Contes i cancel\u00b7laci\u00f3 cultural<\/em> \u00e9s una lectura apta per a tot tipus de p\u00fablic adult, i necess\u00e0ria en alguns sectors.<\/p>\n\n\n\n

I aquesta necessitat que els adults s\u2019acostin als contes amb una mirada diferent, em du a pensar en l\u2019autor infantil i juvenil per excel\u00b7l\u00e8ncia, Roald Dahl, que \u00e9s el protagonista de la introducci\u00f3 de l\u2019assaig, ja que acostuma a ser l\u2019ase de tots els cops de la censura, malgrat que segueix entusiasmant el p\u00fablic infantil generaci\u00f3 rere generaci\u00f3 i venent milers d\u2019exemplars de les seves hist\u00f2ries fant\u00e0sticament incorrectes. L\u2019\u00e0lbum il\u00b7lustrat homenatge a Dahl No crezcas nunca<\/em> (publicat en castell\u00e0 per Alfaguara) ens recorda: <\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abExiste un secreto que debes saber \/ sobre lo que pasa cuando empiezas a crecer… \/ Mira el mundo con ojos brillantes, \/ nota d\u00f3nde est\u00e1 la magia abundante, \/ cuesti\u00f3nalo todo siempre bastante… \/ \u00a1Rompe los moldes! \u00a1S\u00e9 extravagante! \/ Crece listo o no tan listo, siempre risue\u00f1o, \/ crece en c\u00edrculos, grandes o peque\u00f1os. \/ Ponte una corona o viste con colgajos. Pero… \/ Sobre todo… \/ \u00a1NO CREZCAS NUNCA hacia arriba! \/ \u00a1Siempre hacia abajo!\u00bb. <\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

No es pot dir m\u00e9s clar.<\/p>\n\n\n\n

Si aquesta citaci\u00f3 us ha despertat un somriure, us recomano l\u2019article d\u2019Eva Mart\u00ednez Pardo: \u00abEducaci\u00f3n y cancelaci\u00f3n: sentar al lobo en el rinc\u00f3n de pensar\u00bb. Les seves reflexions sobre la import\u00e0ncia dels contes populars s\u00f3n de les que remouen i fan palesa la seva vinculaci\u00f3 professional amb el m\u00f3n terap\u00e8utic: <\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abSi omitimos de nuestra literatura estos aspectos emocionales que consideramos reprochables, ense\u00f1amos c\u00f3mo silenciar tambi\u00e9n partes nuestras que, aunque son desagradables o desconocidas, son necesarias para nuestro bienestar\u00bb. <\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquestes reflexions, hi ha un moment divertit de l\u2019article que us recomano, en qu\u00e8 cedeix la paraula als personatges m\u00e9s populars dels contes (la bruixa, el llop, la princesa i l\u2019heroi), perqu\u00e8 siguin ells els que defensin el seu paper en l\u2019imaginari infantil i, com en el conte de la Blancaneu, ens posin al davant un mirall de veritats inc\u00f2modes: <\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abPara vencer a un lobo hay que encontrar mucha fuerza y mucha astucia. Si convert\u00eds a vuestros infantes en d\u00f3ciles cabritillos, pod\u00e9is imaginar qu\u00e9 ocurrir\u00e1 con ellos. \u00a1Dejadles aullar bajo la luna!\u00bb. <\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Paraula de llop.<\/p>\n\n\n\n

I com que no pararia de citar fragments interessants dels articles, he decidit acabar aquesta invitaci\u00f3 a la lectura d\u2019aquest assaig citant Ana Mar\u00eda Matute i unes paraules del discurs que va pronunciar el dia del seu ingr\u00e9s a la Real Academia Espa\u00f1ola, l\u2019any 1998, per reivindicar des d\u2019una veu inq\u00fcestionable, la import\u00e0ncia del conte contat. Gaudiu d\u2019aquest \u00abpamflet pedag\u00f2gic\u00bb necessari per a infants que creixen cap amunt:<\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abAs\u00ed de reales eran aquellos mundos en los que me sumerg\u00eda, porque los llamados \u201ccuentos de hadas\u201d no son, por supuesto, lo que la mayor\u00eda de la gente cree que son. Nada tienen que ver con la imagen que, por lo general, se tiene de ellos: historias para ni\u00f1os, a menudo estupidizadas y trivializadas a trav\u00e9s de podas y podas \u201cpol\u00edticamente correctas\u201d, porque tampoco los ni\u00f1os responden a la estereotipada imagen que se tiene de ellos. Los cuentos de hadas no son en rigor otra cosa que la expresi\u00f3n del pueblo: de un pueblo que a\u00fan no ten\u00eda voz, excepto para transmitir de padres a hijos todas las historias que conforman nuestra existencia. De padres a hijos, de boca en boca, llegaron hasta nosotros las viej\u00edsimas leyendas. Pero en esas leyendas, en aquellos \u201ccuentos para ni\u00f1os\u201d \u2013que, por otra parte, fueron recogidos por escritores de la talla de Andersen, Perrault y los hermanos Grimm, por ejemplo\u2013 se mostraban sin hip\u00f3critas pudores las infinitas gamas de que se compone la naturaleza humana. Y all\u00ed est\u00e1n reflejadas, en peque\u00f1as y sencillas historias, toda la grandeza y la miseria del ser humano\u00bb.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Susanna Turon. Responsable del Club Tinta Negra<\/a>  
De la 7a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/a>  <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Obiols Suari, N\u00faria (ed.). Contes i cancel\u00b7laci\u00f3 cultural: controv\u00e8rsies i perspectives sobre els continguts dels…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5907,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5906","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/coberta_contes-i-cancel-lacio.webp",650,913,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1353,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1353,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5906","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5906"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5906\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5958,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5906\/revisions\/5958"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5907"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5906"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5906"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5906"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}