{"id":5950,"date":"2026-09-16T08:30:00","date_gmt":"2026-09-16T06:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/?p=5950"},"modified":"2026-09-07T09:06:18","modified_gmt":"2026-09-07T07:06:18","slug":"por-que-es-buena-esta-tipografia-evaluacion-anatomica-y-contextual-de-pedro-arilla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/por-que-es-buena-esta-tipografia-evaluacion-anatomica-y-contextual-de-pedro-arilla\/","title":{"rendered":"\u00ab\u00bfPor qu\u00e9 es buena esta tipograf\u00eda? Evaluaci\u00f3n anat\u00f3mica y contextual\u00bb, de Pedro Arilla"},"content":{"rendered":"
\n
\"coberta<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Arilla, Pedro \u00bfPor qu\u00e9 es buena esta tipograf\u00eda?: evaluaci\u00f3n anat\u00f3mica y contextual.<\/em> Val\u00e8ncia: Campgr\u00e0fic, 2024. 121 p. ISBN 978-84-96657-65-6. 22 \u20ac.<\/p>\n\n\n\n

Dins de les m\u00faltiples branques del disseny gr\u00e0fic, la creaci\u00f3 de tipografies \u00e9s probablement una de les activitats m\u00e9s exigents de la disciplina. Tant \u00e9s aix\u00ed que el disseny tipogr\u00e0fic s\u2019ha consolidat com una especialitzaci\u00f3 pr\u00f2pia, que requereix un nivell de precisi\u00f3 t\u00e8cnica i una gran sensibilitat formal. Tanmateix, l\u2019objectiu del darrer llibre de Pedro Arilla no \u00e9s convertir el lector en un tip\u00f2graf d\u2019ofici, sin\u00f3 desmuntar aquesta complexitat per fer-la comprensible. L\u2019obra exposa amb claredat els factors que intervenen en el disseny d\u2019una lletra i ofereix, aix\u00ed, eines fonamentals per desenvolupar un criteri s\u00f2lid a l\u2019hora d\u2019avaluar la seva idone\u00eftat. Aquesta proposta s\u2019emmarca en el prestigi\u00f3s cat\u00e0leg de Campgr\u00e0fic, editorial de refer\u00e8ncia en la divulgaci\u00f3 de la cultura tipogr\u00e0fica i el disseny editorial.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autor d\u2019aquest volum, Pedro Arilla, aporta una traject\u00f2ria d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia en la mat\u00e8ria. Format amb distinci\u00f3 al prestigi\u00f3s m\u00e0ster en Disseny de Tipografia de la Universitat de Reading (UK), ha exercit com a director creatiu en foneries hist\u00f2riques i de refer\u00e8ncia mundial com Fontsmith i Monotype. Actualment \u00e9s cofundador i director tipogr\u00e0fic d\u2019Arillatype.studio, des d\u2019on lidera el desenvolupament de projectes d\u2019identitat i tipografia corporativa per a grans marques globals com Google, Disney, Coca-Cola o la UEFA, abra\u00e7ant sistemes d\u2019escriptura que van del llat\u00ed a l\u2019\u00e0rab, el cir\u00edl\u00b7lic, el grec, el tailand\u00e8s o el japon\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que la literatura sobre disseny i hist\u00f2ria de la tipografia \u00e9s extensa, \u00bfPor qu\u00e9 es buena esta tipograf\u00eda?<\/em> ve a cobrir un buit molt concret en el panorama actual. L\u2019encert principal del manual rau en el seu notable equilibri entre la brevetat de l\u2019extensi\u00f3 i la profunditat dels continguts que sintetitza. Amb un to pedag\u00f2gic i assequible, l\u2019obra neix amb la vocaci\u00f3 d\u2019esdevenir un text de refer\u00e8ncia en la formaci\u00f3 en disseny, alhora que resulta una porta d\u2019entrada per a lectors ne\u00f2fits.<\/p>\n\n\n\n

El nucli conceptual de \u00bfPor qu\u00e9 es buena esta tipograf\u00eda?<\/em> s\u2019articula al voltant d\u2019una premissa fonamental: la qualitat d\u2019una font no es pot mesurar de manera a\u00efllada ni purament subjectiva. Per resoldre aquesta q\u00fcesti\u00f3, Pedro Arilla estructura l\u2019an\u00e0lisi en dos grans blocs complementaris que defineixen la naturalesa de la lletra: l\u2019avaluaci\u00f3 anat\u00f2mica i l\u2019avaluaci\u00f3 contextual.<\/p>\n\n\n\n

Per una banda, l\u2019avaluaci\u00f3 anat\u00f2mica s\u2019endinsa en la dimensi\u00f3 f\u00edsica, tangible i visible de la tipografia. \u00c9s l\u2019estudi del dibuix del signe, la precisi\u00f3 dels seus tra\u00e7os, les proporcions internes, el ritme i l\u2019harmonia dels espais entre les lletres. Es tracta d\u2019analitzar all\u00f2 que \u00e9s directament perceptible a la vista i que respon a criteris de rigor m\u00e8tric i qualitat t\u00e8cnica en la factura de la font.<\/p>\n\n\n\n

Per l\u2019altra, l\u2019avaluaci\u00f3 contextual posa la mirada cap a la dimensi\u00f3 funcional i sociocultural de la lletra. Una tipografia no viu en el buit, sin\u00f3 que opera dins d\u2019un entorn comunicatiu determinat. Aquest bloc examina com la lletra interactua amb el missatge, el suport i el lector, prenent en consideraci\u00f3 els codis visuals i les convencions que la societat ha apr\u00e8s a donar per v\u00e0lides. Aix\u00ed, el context determina si una font \u00e9s id\u00f2nia no nom\u00e9s per la seva pulcritud t\u00e8cnica, sin\u00f3 per la seva capacitat de transmetre el to de veu adient, de garantir la llegibilitat en les condicions d\u2019\u00fas reals i d\u2019encaixar en la cultura visual de la seva \u00e8poca.<\/p>\n\n\n\n

El gran encert te\u00f2ric d\u2019Arilla \u00e9s demostrar que forma i funci\u00f3 s\u00f3n indissociables: una tipografia anat\u00f2micament impecable pot resultar inadequada quan s\u2019aplica fora del context per al qual ha estat concebuda. De la mateixa manera que un disseny conceptualment adequat es pot veure desdibuixat per una mala resoluci\u00f3 t\u00e8cnica o un espaiat defectu\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta aproximaci\u00f3 resulta especialment suggeridora perqu\u00e8 trasllada el debat sobre la qualitat tipogr\u00e0fica des del terreny del gust personal cap al de l\u2019argumentaci\u00f3. Arilla no pret\u00e9n dir quina \u00e9s la millor tipografia, sin\u00f3 oferir criteris per justificar-ne l\u2019elecci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta dicotomia es tradueix en el llibre a trav\u00e9s d\u2019un enfocament summament did\u00e0ctic. En l\u2019apartat anat\u00f2mic, l\u2019autor descompon els detalls m\u00e9s subtils de la lletra de manera gaireb\u00e9 quir\u00fargica, fent entenedors conceptes que sovint resulten feixucs per als no iniciats. En el bloc contextual, en canvi, centra l\u2019an\u00e0lisi en situacions quotidianes del disseny: des de la tria d\u2019una font per a un bloc de text continu en un llibre impr\u00e8s, on la llegibilitat i el confort visual ho s\u00f3n tot, fins a la selecci\u00f3 d\u2019un alfabet corporatiu que ha de funcionar en pantalles d\u2019alta resoluci\u00f3 o en diferents mides de reproducci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 del contingut te\u00f2ric, cal destacar la mateixa configuraci\u00f3 del manual com a objecte pedag\u00f2gic. La brevetat dels cap\u00edtols, l\u2019\u00fas d\u2019una estructura clara i directa i el suport d\u2019esquemes i il\u00b7lustracions visuals permeten al lector assimilar conceptes complexos sense perdre\u2019s en abstraccions. Arilla fuig de l\u2019erudici\u00f3 cr\u00edptica i aposta per un discurs pragm\u00e0tic, on cada explicaci\u00f3 troba el seu reflex visual immediat. El llibre esdev\u00e9 aix\u00ed no nom\u00e9s un assaig per llegir de cap a cap, sin\u00f3 un manual de consulta r\u00e0pida.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra de Pedro Arilla destaca especialment per la seva capacitat d\u2019il\u00b7luminar la laboriositat i l\u2019ofici que s\u2019amaguen darrere d\u2019all\u00f2 que assumim com a quotidi\u00e0. Tot i que utilitzem cont\u00ednuament la tipografia com a interf\u00edcie del coneixement, poques vegades som conscients del sistema de proporcions hipercomplexes que permet que l\u2019acte de llegir sigui c\u00f2mode i fluid. El llibre posa de manifest una de les grans paradoxes del disseny tipogr\u00e0fic: l\u2019\u00e8xit d\u2019una tipografia consisteix, sovint, a desapar\u00e8ixer. Quan funciona, el lector deixa de percebre la lletra i concentra tota la seva atenci\u00f3 en el contingut; nom\u00e9s quan fracassa pren consci\u00e8ncia de la seva pres\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Especialment remarcable \u00e9s tamb\u00e9 la seva precisi\u00f3 terminol\u00f2gica. Arilla combat l\u2019allau d\u2019anglicismes que sovint dilueixen el discurs te\u00f2ric del disseny gr\u00e0fic contemporani i reivindica l\u2019her\u00e8ncia de la cultura tipogr\u00e0fica, ajudant a establir difer\u00e8ncies fonamentals, com ara entre abecedari<\/em> i alfabet,<\/em> que eduquen en el rigor.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta l\u00ednia, el llibre ofereix reflexions de profunditat te\u00f2rica. Resulta eloq\u00fcent la distinci\u00f3 taxativa que fa entre cal\u00b7ligrafia i tipografia. Lluny de considerar la segona com un mer reflex de la primera, l\u2019autor exposa una mena de darwinisme tipogr\u00e0fic<\/em>, segons el qual la lletra fa cinc segles que evoluciona per adaptar-se als diversos mitjans d\u2019impressi\u00f3 i visualitzaci\u00f3; el seu ADN ja no est\u00e0 determinat pel tra\u00e7 manual, sin\u00f3 pel contorn de la forma. De la mateixa manera, Arilla desmitifica la concepci\u00f3 matem\u00e0tica del disseny tipogr\u00e0fic i subratlla l\u2019obligatorietat dels ajustos \u00f2ptics: la necessitat, com a dissenyador, de dibuixar quelcom incorrecte perqu\u00e8 es vegi correcte<\/em>, esculpint \u00abno el que veiem, sin\u00f3 el que veurem\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, l\u2019autor estableix relacions sorprenents que reforcen el discurs, com \u00e9s el cas de la teoria \u00abF\u00f3rmula-M\u00bb del tip\u00f2graf i creador de titelles William Addison Dwiggins. Igual que els trets de les marionetes s\u2019han d\u2019exagerar per no perdre expressivitat quan el p\u00fablic les veu de lluny, els atributs de la lletra han de respondre a aquest mateix principi \u00f2ptic. \u00c9s un viatge cap a l\u2019enteniment que, un cop acabada la font, el tip\u00f2graf en perd el control: la tipografia esdev\u00e9 una eina en mans d\u2019un altre (el dissenyador gr\u00e0fic) i adopta les propietats i la naturalesa del document que habita, generant all\u00f2 que Arilla anomena \u00abla paradoxa del document\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, \u00e9s precisament en l\u2019an\u00e0lisi de les aplicacions d\u2019aquesta eina on el llibre mostra certes limitacions. Arilla proposa una avaluaci\u00f3 contextual basada en el \u00abg\u00e8nere\u00bb del document, centrant gaireb\u00e9 tota la seva argumentaci\u00f3 en l\u2019esfera editorial (novel\u00b7les, revistes, peri\u00f2dics i les seves respectives porositats). Aquesta visi\u00f3 desat\u00e9n una infinitat de disciplines de la comunicaci\u00f3 visual on l\u2019elecci\u00f3 tipogr\u00e0fica \u00e9s igual d\u2019estrat\u00e8gica o m\u00e9s. La tipografia estructura avui bona part dels sistemes de comunicaci\u00f3 contemporanis: identitats visuals, interf\u00edcies digitals, entorns arquitect\u00f2nics, productes, serveis o ecosistemes de marca. En aquests contextos, la qualitat tipogr\u00e0fica no dep\u00e8n \u00fanicament de la comoditat lectora, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la capacitat de construir significat, orientar l\u2019usuari, generar reconeixement i articular experi\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta mateixa mancan\u00e7a es percep quan l\u2019autor repr\u00e8n la c\u00e8lebre met\u00e0fora de la<\/em> copa de cristall<\/em> de Beatrice Warde. Si b\u00e9 \u00e9s cert que Arilla en fa un mat\u00eds oport\u00fa, afirmant que la tipografia ha de ser invisible acomodant-se a la convenci\u00f3 del seu g\u00e8nere, per\u00f2 alhora ha d\u2019aportar algun mat\u00eds, plantejar l\u2019\u00fas de la lletra com una elecci\u00f3 bin\u00e0ria entre \u00abencaixar o trencar amb\u00bb resulta una simplificaci\u00f3 excessiva en la professi\u00f3 moderna. A la pr\u00e0ctica di\u00e0ria, el dissenyador s\u2019enfronta a contextos h\u00edbrids, reptes de gran complexitat i ecosistemes de marques corporatives que exigeixen un posicionament tipogr\u00e0fic on la invisibilitat no \u00e9s l\u2019objectiu principal. Una mirada m\u00e9s expansiva i connectada amb l\u2019experi\u00e8ncia real de l\u2019usuari quotidi\u00e0 hauria refor\u00e7at encara m\u00e9s l\u2019abast de la seva proposta.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat aquestes lleus limitacions, el m\u00e8rit principal de Pedro Arilla consisteix a demostrar que escollir una tipografia no \u00e9s un acte intu\u00eftiu ni una q\u00fcesti\u00f3 de prefer\u00e8ncies est\u00e8tiques, sin\u00f3 una decisi\u00f3 que pot ser analitzada, argumentada i avaluada. En aquest sentit, \u00bfPor qu\u00e9 es buena esta tipograf\u00eda?<\/em> ofereix molt m\u00e9s que un manual introductori: proporciona un marc conceptual s\u00f2lid per comprendre la tipografia com una disciplina on la forma, la t\u00e8cnica i el context esdevenen inseparables. Aquesta capacitat de convertir una pr\u00e0ctica aparentment intu\u00eftiva en un exercici de pensament cr\u00edtic fa d\u2019aquest llibre una lectura especialment recomanable, tant per als professionals del disseny com per a tots aquells que volen comprendre millor el paper de la tipografia en la construcci\u00f3 de la cultura visual contempor\u00e0nia. <\/p>\n\n\n\n

Dr. Francesc Ribot Punt\u00ed<\/a>\u00a0
Professor, investigador i coordinador del grau en Disseny i Innovaci\u00f3 de l\u2019Escola Elisava<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Arilla, Pedro \u00bfPor qu\u00e9 es buena esta tipograf\u00eda?: evaluaci\u00f3n anat\u00f3mica y contextual. Val\u00e8ncia: Campgr\u00e0fic, 2024….<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":5952,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[],"class_list":["post-5950","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/coberta_por-que-es-buena-esta-tipografia-1.webp",250,378,false],"author_info":{"display_name":"Marta Roig","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/martaroig\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1353,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1353,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5950","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5950"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5950\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5975,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5950\/revisions\/5975"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5952"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5950"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5950"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5950"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}