El professorat de la FIMA, Núria Ferran i Miquel Centelles, van centrar una de les ponències principals de la V Jornada d’Ètica Periodística, celebrada el 12 de desembre a la sala d’actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb una reflexió sobre el paper del periodisme com a garant de confiança, transparència i rendició de comptes en l’era de la intel·ligència artificial.
La jornada, organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) i les universitats amb estudis de periodisme i comunicació, va reunir professionals, investigadors i estudiants interessats en els reptes ètics del periodisme.
En el marc del Bloc sobre Ètica i Intel·ligència Artificial, Núria Ferran i Miquel Centelles van presentar la ponència “El periodisme com a tallafoc: traçabilitat, provinença i confiança. El nou contracte social entre la IA, mitjans i ciutadania” https://prezi.com/view/ktt7cO40QYxj3c51n7FR/?referral_token=ppIBcTlnB3FN. En la seva intervenció van analitzar com la producció i circulació de la informació ja no depenia exclusivament de criteris humans, sinó també de sistemes algorítmics que seleccionen, curen i generen continguts amb un fort impacte social.
Els ponents van advertir que aquest desplaçament del poder editorial cap a plataformes tecnològiques opaques afavoria la reproducció de biaixos estructurals —com la misogínia o la xenofòbia— i erosionava la confiança pública en els mitjans. Davant d’aquest escenari, van defensar la necessitat de donar un gir cap a la IA neurosimbòlica i d’incorporar mecanismes d’auditoria tecnològica al periodisme, com ara sistemes RAG que obliguin a mostrar les fonts, gràfics de coneixement per contextualitzar la informació i metadades de procedència per identificar continguts sintètics d’alt risc.
La presentació també va fer valdre la memòria pública —biblioteques, arxius i projectes oberts com Wikipedia i Wikidata— com a infraestructura democràtica essencial que calia protegir i finançar. Segons Ferran i Centelles, iniciatives com HerStory (https://www.ub.edu/wikiwomen/research/herstory-2024-27/) demostraven la importància de reparar silencis històrics i evitar que la intel·ligència artificial tornés a invisibilitzar veus minoritzades.
La seva participació va concloure amb una proposta de criteris mínims per a l’ús ètic de la IA en l’àmbit informatiu, com la provinença obligatòria per a continguts polítics o sexuals, l’ús de sistemes RAG per a afirmacions cíviques i la traçabilitat de narratives virals. L’objectiu, van subratllar, era situar el context abans de la viralitat, promoure una personalització informativa sense manipulació, consolidant el periodisme com a pilar democràtic en l’era digital.
