Lydia Sánchez, Sergio Villanueva Baselga. European Journal for the Philosophy of Communication (Empedocles), vol. 14, issue 1, (2023), pp: 5-20, Published by Intellect. https://intellectdiscover.com/content/journals/10.1386/ejpc_00050_1
L'article analitza les conseqüències que tenen els fenòmens de desinformació per a un model de comunicació, centrant-se en els perills que la desinformació planteja a les societats democràtiques, especialment quan és difosa pels mitjans de comunicació.
La desinformació s'examina des de la perspectiva de la psicologia cognitiva social, amb especial atenció al paper que duen a terme el raonament motivat i el biaix de confirmació en la cognició humana. Des d'aquesta perspectiva, els fenòmens de desinformació s'han d'estudiar no només mitjançant l'anàlisi del funcionament dels mitjans de comunicació, sinó també a través de la comprensió de com processem la informació i perquè la utilitzem des d'un punt de vista cognitiu social.
Aquest article destaca el paper que tenen la intuïció i la persuasió afectiva en els processos de comunicació, com a elements clau del raonament motivat, i argumenta que un cop integrada aquesta dimensió cognitiva en la teoria de la comunicació, es podran dissenyar estratègies preventives per a protegir les democràcies dels perills causats per la desinformació. La polarització ideològica i la falta de consens es destaquen aquí com un dels principals perills, a l'hora d'impedir l'acord sobre qüestions que afecten el bon funcionament de la democràcia. Mentre que una determinada concepció de la comunicació postula el raonament, els mitjans de comunicació i l'educació com les eines per a resoldre conflictes i prevenir desacords, aquest article conclou que l'èxit dels fenòmens de desinformació apunta a la necessitat d'un model que inclogui els elements cognitius anteriorment mencionats.
