Revisió d’estudis sobre desinformació a Iberoamèrica

Guallar, Javier; Codina, Lluís; Freixa, Pere; Pérez-Montoro, Mario (2020). “Desinformación, bulos, curación y verificación. Revisión de estudios en Iberoamérica 2017-2020”. Telos: Revista de Estudios Interdisciplinarios en Ciencias Sociales, vol. 22, n. 3, pp. 595-613. http://www.doi.org/10.36390/telos223.09

L'objectiu d'aquest article és realitzar una revisió de les investigacions sobre desinformació en l'àmbit d'Iberoamèrica entre 2017 i 2020. Per a això, se segueixen les normes APA per a revisions i s'analitzen al voltant de 60 treballs publicats en revistes indexades d'Iberoamèrica, així com llibres publicats sobre la temàtica. Els resultats es mostren agrupats en tres parts. En la primera es revisen els tres conceptes fonamentals relacionats amb la desinformació: el propi terme de desinformació, així com post-veritat i infodemia. A la segona, s'estudien els principals productes de desinformació: notícies falses, desordres informatius i rumors, atenent als seus tipus, temàtiques, formats, i canals. A la tercera part es presenten les principals estratègies contra la desinformació, revisant els treballs publicats de dues d'elles: la cura de continguts i la verificació de fets.

Els autors més destacats sobre la temàtica a nivell quantitatiu són Magallón-Rosa amb 6 treballs, Ufarte-Ruiz amb 4 i García-Marín amb 3 treballs. Així mateix, es poden destacar per la seva anàlisi de la desinformació a l'àrea d'Iberoamèrica, els estudis de Palau-Sampio (2018), Vizoso i Vázquez-Ferrer (2019) i Rodríguez-Pérez (2020), per la seva anàlisi de les tipologies de falses notícies el treball de Salaverría et al (2020) i per les propostes sobre cura de continguts els treballs de López-Borrull amb col·laboradors. Entre les conclusions, s'ha vist que el fenomen de la desinformació és altament polièdric, però que la societat té instruments per afrontar-lo, com la cura de continguts i la verificació o fact cheking.