Un estudi per a rebatre la classificació de documentals de Bill Nichols

Sergio Villanueva Baselga, Mario Pérez-Montoro i Lydia Sánchez, tots ells membres del CRICC, han publicat  l'article "The use of statistics to define taxonomies of film voices: a practical approach to documentary classification" a la revista Visual Communication. Aquest article, que deriva de la tesi doctoral del primer autor, proposa una metodologia mixta quali-quantitativa que ha permès superar parcialment el model teòric de veus del documental formulat per Bill Nichols, i generar una nova classificació basada en criteris empírics. Bill Nichols és reconegut per la seva classificació de veus del documental bassada en criteris textuals, contextuals i narratius. Aquesta classificació consta de sis veus: expositiu, observacional, interactiu, reflexiu, poètic i performatiu.

Amb aquesta finalitat, els autors van estudiar les opinions d'experts en la teoria de Bill Nichols a través de la tècnica de card sorting i van generar una jerarquia d'elements cinematogràfics formals agrupats en quatre veus documentals, refutant així dues de les veus, la poètica i la reflexiva, proposades per Bill Nichols. Aquest article demostra que eines com ara l'anàlisi de clústers i altres tècniques preses de l'estadística multivariant es poden utilitzar per verificar empíricament i quantitativament les teories dels estudis cinematogràfics i d'altres disciplines de les Humanitats.

Es pot consultar l'article en aquest enllaç