Notícies

Revisió d’estudis sobre desinformació a Iberoamèrica

Guallar, Javier; Codina, Lluís; Freixa, Pere; Pérez-Montoro, Mario (2020). “Desinformación, bulos, curación y verificación. Revisión de estudios en Iberoamérica 2017-2020”. Telos: Revista de Estudios Interdisciplinarios en Ciencias Sociales, vol. 22, n. 3, pp. 595-613. http://www.doi.org/10.36390/telos223.09

L'objectiu d'aquest article és realitzar una revisió de les investigacions sobre desinformació en l'àmbit d'Iberoamèrica entre 2017 i 2020. Per a això, se segueixen les normes APA per a revisions i s'analitzen al voltant de 60 treballs publicats en revistes indexades d'Iberoamèrica, així com llibres publicats sobre la temàtica. Els resultats es mostren agrupats en tres parts. En la primera es revisen els tres conceptes fonamentals relacionats amb la desinformació: el propi terme de desinformació, així com post-veritat i infodemia. A la segona, s'estudien els principals productes de desinformació: notícies falses, desordres informatius i rumors, atenent als seus tipus, temàtiques, formats, i canals. A la tercera part es presenten les principals estratègies contra la desinformació, revisant els treballs publicats de dues d'elles: la cura de continguts i la verificació de fets.

Els mòbils introdueixen el joc d'atzar als espais íntims de la llar i a la feina, i això és un problema per qui pateix una addicció al joc

Lopez-Gonzalez, H., Jimenez-Murcia, S., & Griffiths, M.D. (2020). The erosion of nongambling spheres by smartphone gambling: A qualitative study on workplace and domestic disordered gambling. Mobile Media & Communication. https://doi.org/10.1177/2050157920952127  [WoS, IF=2.545, Q1 Communication// Scopus, IF=1.53, Q1 Communication]

Aquest paper explora com molts espais de la vida íntima de les persones que fins ara quedaven fora de l’abast de la influència dels jocs d’atzar han estat colonitzats pel joc a través dels nous dispositius mòbils. L’estudi utilitza una mostra de persones rebent tractament clínic per una addicció al joc (N=35), els quals feien servir el seu mòbil com a eina principal per jugar online. Mitjançant focus grups, l’estudi descobreix com el mòbil ha introduït el joc en espais tan íntims com ara el bany o el llit que comparteixen amb la parella. El mòbil també possibilita que les persones juguin a la feina, sobretot en aquells espais laborals molt masculinitzats. El joc d’atzar a través del mòbil converteix en espais productius, on les lògiques de negoci i intercanvi comercial continuen actives, espais que fins ara suposaven parèntesis d’aquesta productivitat i només pertanyien a la intimitat. 

La transparència en la gestió de les biblioteques de les universitats públiques espanyoles a través del web

Carina Rey Martin, Concepción Rodríguez-Parada, Ana R. Pacios, Maria Vianello Osti, Blanca Rodríguez Bravo (2020), “Transparency in the Management of Spanish Public University Libraries Through the Internet”, Libri. https://doi.org/10.1515/libri-2019-0051

Carina Rey i Concepción Rodríguez-Parada juntament amb Pacios, Vianello i Rodríguez Bravo han publicat a la revista Libri l’article “Transparency in the Management of Spanish Public University Libraries Through the Internet” en el que analitzen la transparència en la gestió de les biblioteques de les universitats públiques espanyoles a partir de la informació disponible al web. La metodologia emprada consisteix en revisar i  identificar 18 indicadors d’avaluació adaptats de la Llei de Transparència espanyola que ja han estat utilitzats en treballs anteriors per les mateixes autores. Malgrat les mancances detectades, els resultats de l’anàlisi mostren exemples reeixits de bones pràctiques en biblioteques que han introduït sistemes de qualitat en la seva gestió. També es fa palès la necessitat de què les biblioteques universitàries revisin la quantitat i la qualitat de la informació publicada així com la presentació i el format per a que sigui reutilitzable.

Metodologies didàctiques basades en el teatre per a la formació crítica en ciència: una exploració per desmuntar estereotips científics en Espanya i Regne Unit

Villanueva Baselga, Sergio, Marimon Garrido, Oriol, & González Burón, Helena. (2020) "Drama-Based Activities for STEM Education: Encouraging Scientific Aspirations and Debunking Stereotypes in Secondary School Students in Spain and the UK", Research in Science Educationhttps://doi.org/10.1007/s11165-020-09939-5

Aquest article exposa parts dels resultats del projecte europeu PERFORM que té per objectiu dissenyar metodologies didàctiques basades en el teatre i altres arts escèniques per a l'ensenyament de ciència, tecnologia, matemàtiques i enginyeria (STEM) per a estudiants de secundaria. Aquestes metodologies, a més a més, hauran d'estar guiades pels principis de la recerca i innovació responsables (RRI).

Aquesta publicació mostra com dues activitats basades en arts escèniques en dos països europeus han aconseguit augmentar les actituds positives cap a els continguts científics i han aconseguit disminuir els estereotips tant de gènere com els associats a la professió científica. Aquestes activitats es van basar en el monòleg científic (stand-up comedy) en el cas d'Espanya, o el teatre de carrer científic (science busking).

Un apropament etnogràfic per explorar les competències transmèdia i estratègies informals d’aprenentatge dels adolescents

Scolari, C. A., Ardèvol, E., Pérez-Latorre, Ò., Masanet, M.-J., & Lugo Rodríguez, N. (2020). "What are Teens Doing with Media? An Ethnographic Approach for Identifying Transmedia Skills and Informal Learning Strategies". Digital Education Review, (37), 269–287. https://doi.org/10.1344/der.2020.37.265-283 

Aquest article exposa el marc metodològic utilitzat en el projecte Transmedia Literacy. L’objectiu del projecte era explorar les habilitats transmèdia i les estratègies d’aprenentatge dels adolescents, centrant-se específicament en tres àmbits: els videojocs, les xarxes socials i la producció digital creativa (cultura participativa). Les pràctiques a explorar inclouen maneres de fer i d’aprendre però també aspiracions, interessos i passions. 

Participació d'investigadors del CRICC en projectes de recerca

Recentment s'han concedit dos projectes de recerca en convocatòries europees i estatals en els quals hi participen inestigadors del CRICC.

D'una banda, s'ha entrat dins d’un projecte europeu emmarcat dins del programa Horizon 2020: el projecte ARCHIVER. Aquest projecte està sota la modalitat de Pre-Commercial Procurement (PCP) i té com a objectiu desenvolupar un sistema de preservació de dades de recerca a escala big data. Ha estat promogut per un consorci format pel CERN, EMBL-EBI i altres centres de recerca que busquen dotar un sistema, que actualment no existeix en el mercat, que sigui capaç d’emmagatzemar, permetre la reutilització i preservar les dades de recerca a nivell de Petabyte. Els resultats s’hauran d’integrar dins l’European Open Science Cloud (EOSC). ARCHIVER possiblement és ara la recerca més important que a escala mundial s’està duent sobre preservació de big data.

Com és la recerca sobre cura de continguts?

Guallar, Javier, Codina, Lluís, & Abadal, Ernest (2020). "La investigación sobre curación de contenidos: análisis de la producción académica". Ibersid: Revista de sistemas de información y documentación, 14(1), 13-22. https://ibersid.eu/ojs/index.php/ibersid/article/view/4653

En aquest article es pretén analitzar la producció científica sobre cura de continguts, estudiant la seva evolució temporal, aspectes d'autoria com les col·laboracions entre autors i les seves filiacions, les revistes i congressos més rellevants així com les temàtiques més tractades. Entre els resultats, es pot destacar: 

  • la multidisciplinarietat dels estudis sobre cura de continguts, ja que trobem exemples realitzats des del periodisme a l'enginyeria i informàtica, o des de l'educació a la documentació
  • una distribució de autories i filiacions en molts investigadors i centres
  • una forta vinculació temàtica amb els mitjans socials, que són els canals més utilitzats per a la seva difusió

Quina visibilitat web tenen les biblioteques universitàries? Tenen impacte en la visibilitat web de les seves institucions?

Vállez, M., & Ventura, A. (2020). "Analysis of the SEO visibility of university libraries and how they impact the web visibility of their universities". The Journal of Academic Librarianship, 46(4), 102171. https://doi.org/10.1016/j.acalib.2020.102171

Aquest article presenta una anàlisi comparativa de la visibilitat web de 20 biblioteques universitàries internacionals, 10 corresponen a les universitats més ben posicionades al World University Rankings del Times Higher Education, i 10 a les universitats espanyoles amb major nombre d'alumnes. També s'analitza si existeix una correlació entre la visibilitat web de les biblioteques i la de les seves universitats. Per desenvolupar aquesta anàlisi s'ha utilitzat una eina de Search Engine Optimization (SEO), Sistrix Toolbox, que recull una gran quantitat de dades, la més destacada l'índex de visibilitat, que combina diferents indicadors de dades per analitzar la visibilitat web. Els resultats es verifiquen amb Xovi, una altra eina de SEO que ofereix el seu propi índex de visibilitat. Totes dues eines ens permeten observar tendències similars en la visibilitat web de les biblioteques.

Anàlisi de la recerca sobre coronavirus

Herrera-Viedma, Enrique; López-Robles, José-Ricardo; Guallar, Javier; Cobo, Manuel-Jesús (2020). “Global trends in coronavirus research at the time of Covid-19: A general bibliometric approach and content analysis using SciMAT”. El profesional de la información, v. 29, n. 3, e290322. https://doi.org/10.3145/epi.2020.may.22

Aquest estudi realitza una anàlisi bibliomètrica de la investigació sobre coronavirus, utilitzant com a referència les publicacions en la Web of Science Core Collection de 1970 a 2020. Aquesta investigació analitza 12.571 publicacions de 1970 a abril del 2020 aplicant tècniques bibliomètriques amb el programari SciMAT. La investigació actual proporciona una anàlisi conceptual completa dels principals tipus de coronavirus en la literatura, identificant els principals autors, organitzacions, països, fonts i àrees de recerca i avaluació i construeix a més un mapa científic per entendre l'estructura intel·lectual corresponent i les principals línies de recerca o temes.