patrimoni bibliogràfic

El patrimoni bibliogràfic, a debat

La Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals ha acollit una taula rodona sobre l’estat actual del patrimoni bibliogràfic, amb motiu de la presentació del llibre “De tesoros  a bienes patrimoniales: la difusión del patrimonio bibliográfico” (Ediciones Trea, 2019). A la taula han participat tres de les autores del llibre: Vinyet Panyella Balcells, presidenta del CoNCA, Yolanda Ruiz Ruiz, bibliotecària de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del MNAC, i Victoria Rodrigo Fuentes, bibliotecària de les Biblioteques Municipals de Reus; el debat l’ha moderat la professora Concepción Rodríguez-Parada, autora del pròleg del llibre.

Pedro Rueda publica un capítol sobre les relacions culturals entre Amèrica i Europa

Rueda, Pedro. “Transfer of Knowledges: Written Culture and Books in the Hispanic Atlantic World”. Doris Moreno (ed.). The Complexity of Hispanic Religious Life in 16th-18-Century. Leiden: Brill, 2019, p. 153-188 (The Iberian Religious World, 6). ISBN 978-90-04-41721-2. https://doi-org.sire.ub.edu/10.1163/9789004417250

En aquest treball ens centrem en l'Atlàntic i les relacions en clau cultural (d'anada i tornada) entre Amèrica i Europa. La lectura i l'escriptura van ser decisives en les cultures en contacte en el primerenc món modern. En aquest univers d'intercanvis i contactes van jugar un paper rellevant la religiositat catòlica i les elits eclesiàstiques. Analitzem els estudis que s'han ocupat de la cultura escrita, la historiografia sobre la correspondència, la circulació dels textos i les xarxes de distribució de llibres en les relacions atlàntiques, on la comunicació estava subjecta a un ritme propi de contacte i transferència. La mirada al voltant dels fenòmens atlàntics suposa trencar certes barreres, admetre la barreja i la diversitat, no centrar-se únicament en les interpretacions institucionals i jurídiques, ja que la norma es fixa, però la seva transgressió es dóna de manera habitual en les relacions atlàntiques.

L'estudi dels ex-libris i les marques de propietat

Rueda Ramírez, P.; Saumell Calaf, D. (2019). “Les marques de propietat dels llibres de la Biblioteca d'Escornalbou: un patrimoni recuperat”, Item. Revista de Biblioteconomia i Documentació, 65-66, p. 100-116. 

La recuperació del patrimoni bibliogràfic d’Escornalbou s’ha fet basant-se en exlibris i olim; s’han identificat 570 registres i 902 volums, que podrien ser la meitat dels que van arribar a configurar la biblioteca en el moment del seu màxim esplendor amb el Seminari de Missions. Els antics posseïdors ens han donat noves pistes sobre la formació, l’estratigrafia de les col·leccions i les comunitats de lectors, que principalment han estat frares i clergues. La pedagogia devota va ser el centre d’atenció dels frares i al segle XVIII la Biblioteca es va convertir en un arsenal de llibres catòlics per servir de base dels tres eixos del convent: la formació de novicis, la preparació de la predicació i l’elaboració de textos devots.