Article

Guallar, Javier; López-Robles, José-Ricardo; Abadal, Ernest; Gamboa-Rosales, Nadia-Karina; Cobo, Manuel-Jesús (2020). “Revistas españolas de Documentación en Web of Science: análisis bibliométrico y evolución temática de 2015 a 2019”. Profesional de la información, vol. 29, n. 6. https://doi.org/10.3145/epi.2020.nov.06

Les revistes espanyoles de Documentació han aconseguit una presència destacada en bases de dades internacionals en els últims anys. A partir de l'estudi dels articles publicats en elles es pot conèixer quina és l'evolució de la recerca en documentació, un assumpte sobre el qual hi ha pocs estudis. En aquest article es presenta una anàlisi bibliomètrica i temàtica de les revistes espanyoles de la categoria Information Science & Library Science de Web of Science entre 2015 i 2019. D'una banda, s'analitza la producció de les revistes de manera individual i conjunta atenent a la productivitat dels autors, nombre de cites, organitzacions, països i principals publicacions. Per una altra, s'analitzen les temàtiques dels seus articles utilitzant el programari bibliomètric de mapes científics SciMAT. Entre els resultats, s'aprecia l'especialització de les revistes espanyoles de Documentació en cinc grans àrees temàtiques: Xarxes socials i mitjans digitals; Bibliometria i comunicació acadèmica; Open access, open data i big data; Biblioteques; i Gestió de la informació i el coneixement. A més, s'aprecia que aquestes revistes han anat obrint el focus temàtic cap a altres disciplines, entre les quals destaca la Comunicació.

Franganillo, Jorge (2021). «La agregación de colecciones fotográficas en Flickr: un estudio exploratorio». Documentación de las Ciencias de la Información, 44(1), 35−43. https://doi.org/10.5209/dcin.70885

Les plataformes per emmagatzemar i compartir imatges han comportat noves formes d'organitzar i difondre les col·leccions de fotografies personals i han demostrat la seva utilitat com a aparador digital i com a arxiu durador. Particularment a Flickr, el dipòsit de fotografies més orientat a la creació de comunitat, els usuaris, en lloc d'agrupar les imatges segons el seu significat personal, pensen ara en un context més ampli i se centren a visibilitzar les seves creacions: les titulen, les descriuen i les incorporen a grups temàtics per fer-les més fàcils de trobar.

Com representen els usuaris de Flickr el contingut de les seves fotografies personals? A quines estratègies recorren per fer-les més fàcils de descobrir i de trobar? I en quina mesura aquests esforços de gestió coincideixen o contrasten amb els que s'exerceixen en l'àmbit personal? Amb el propòsit de respondre aquestes preguntes, aquest estudi examina una mostra de 400 imatges, que es corresponen amb altres tants autors individuals, per analitzar quins esforços dediquen els usuaris de Flickr a facilitar la recuperació i el descobriment de les seves creacions.

La conducta observada revela hàbits heterogenis d'organització social que contrasten amb els laxos esforços de gestió desenvolupats en l'àmbit personal. En l'àmbit privat les persones solen organitzar les seves fotografies per mitjà d'estratègies rudimentàries i tendeixen a amuntegar les peces en col·leccions amb una estructura jeràrquica força simple, sovint sense subcarpetes. Aquesta organització deficient obliga a confiar excessivament en la memòria autobiogràfica i en tàctiques d'assaig i error per trobar una imatge d'una col·lecció, i redueix en conseqüència l'èxit de la recuperació.

En contrast amb aquestes pràctiques rudimentàries, les activitats de gestió desenvolupades en un context social, com ara Flickr, denoten una actitud més proactiva i una motivació més gran per caracteritzar la informació i desenvolupar estratègies preparatòries per al seu descobriment. En aquesta plataforma s'aprecien, en general, esforços efectius dedicats a representar, amb més o menys encert, el contingut de les fotografies. La pràctica deliberada de titular, descriure i etiquetar les imatges està molt generalitzada i denota un interès evident per afavorir el descobriment i la recuperació del material.

Lillo, Sonia; Guallar, Javier (2020). “El documentalista researcher y la gestión de derechos de obras musicales en una serie de ficción. El caso de ‘Foodie Love’”. Cuadernos de Documentación Multimedia, n. 31, e72590. https://doi.org/10.5209/cdmu.72590

L'article presenta l'estudi de cas de les funcions del professional "documentalista researcher" en la sèrie de televisió de ficció Foodie Love, creada i dirigida per Isabel Coixet. A partir d'aquest cas concret, es descriu com és la feina d'un professional documentalista en cadascuna de les fases de producció de la sèrie, i s'analitza amb detall tot allò relacionat amb la gestió dels drets d'autor de les obres musicals, com ara els tipus de drets -els editorials i els fonogràfics- i les principals fonts d'informació per a aquesta activitat professional.

Masanet, M.-J., Márquez, I., Pires, F., & Lanzeni, D. (2020). Self-Exposure in Social Media: Teenagers’ Transmedia Practices and Skills for the Construction of a Personal Brand. In L. Mas (Ed.), Innovation in Branding and Advertising Communication (pp. 136–153). New York: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003009276

La identitat i reputació online son elements crucials per als i les adolescents i és per això que dediquen temps i esforç a la seva construcció. Per fer-ho, els adolescents confien en plataformes com YouTube i Instagram, que funcionen com una espècie de finestra que els permet mostrar el món adolescents de la manera com ells i elles volen que sigui vist. 

Durant el desenvolupament del projecte Transmedia Literacy vam detectar que alguns adolescents mostraven competències semi-professionals a l’hora de construir una espècie de ‘marca personal’ a les xarxes socials, incloent estratègies i competències del àmbit de la publicitat o el màrqueting. Es van detectar alguns/es adolescents que començaven a professionalitzar les seves experiències arribant, inclús, a obtenir un benefici econòmic amb la seva activitat a les xarxes.

L’objectiu principal d’aquest capítol de llibre és explorar com aquests adolescents que comencen a professionalitzar-se construeixen la seva identitat online i ‘marca personal’ a les xarxes socials. Posem especial atenció a les competències i pràctiques que es posen en marxa en aquests espais i construïm un mapa que les defineix i organitza. 

Masanet, M.-J., Márquez, I., Pires, F., & Lanzeni, D. (2020). Adolescentes que construyen su imagen digital en las redes sociales: aprendizajes informales, competencias transmedia y perfiles profesionales. BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació, (45). https://dx.doi.org/10.1344/BiD2020.45.1

Aquest article presenta una part dels resultats del projecte Transmedia Literacy (H2020), dut a terme amb adolescents de vuit països d'Europa, Llatinoamèrica i Austràlia. L'objectiu principal és explorar com els i les adolescents construeixen la seva imatge digital a les xarxes socials, dedicant una atenció́ especial a una part d’aquests que s'està professionalitzant i a les competències i pràctiques que duen a terme durant aquest procés.  A més, les competències detectades entre els adolescents es posen en relació amb les competències buscades en els perfils professionals de l'àrea de comunicació, com ara el perfil de gestor de comunitats (community manager), entre d’altres.

Per fer-ho, es segueixen els preceptes de l'etnografia de terminis curts (Pink; Morgan, 2013) i s’implementen diversos mètodes per a la recopilació de dades, com qüestionaris, tallers creatius, entrevistes, diaris mediàtics i observació en línia.

Dels resultats es desprèn que alguns adolescents adquireixen, de manera informal, competències que son demandades pels perfils professionals de l’àmbit de la comunicació. De fet, alguns adolescents ja s'estan professionalitzant i, fins i tot, guanyen diners mitjançant les seves pràctiques mediàtiques. A partir de les dades s'assenyala la necessitat que l'educació mediàtica obri la mirada, destaqui i aprofiti les potencialitats i els aprenentatges que els adolescents estan adquirint informalment en diversos ambients digitals.

Fedele, M. (2020). La segunda generación de teen series: programas estadounidenses, británicos y españoles de los 2000-2010. Index Comunicación. DOI: https://doi.org/10.33732/ixc/11/01Lasegu

Les teen-series són un producte mediàtic de la cultura juvenil, al mateix temps que representen el prototip de ficció seriada preferit per l'audiència adolescent gràcies a la seva temàtica i personatges centrats en la mateixa etapa.

En aquest article, Maddalena Fedele ens presenta els resultats obtinguts d'un estudi sobre 50 teen-series contemporànies produïdes als EUA, Regne Unit i Espanya. L'estudi dibuixa les característiques fonamentals del format de la segona generació de teen-series. Aquestes, a diferència de les teen-series de primera generació produïdes als noranta, introdueixen representacions més diverses i promouen models identitaris basats en l'autoacceptació, a més d'obrir-se, alhora, a un públic jove i jove-adult.

Programes estrelles del prime-time, les teen-series de segona generació s'han configurat com a produccions populars de qualitat gràcies a l'ús d'estratègies narratives i estètiques pròpies de la nostra etapa metatelevisiva, també anomenada tercera edat d'or de la televisió.