Article

Dupin-Meynard, Félix; Négrier, Emmanuel (editors). Cultural policies in Europe: a participatory turn? Toulouse: Éditions de l'attribut; Montpellier: Occitanie en scène, 2020. 978-2-916002-73-6

Al nou llibre Cultural policies in Europe: a participatory turn?, diversos dels principals especialistes europeus en la matèria intenten aclarir el significat, les potencialitats i els límits de l’experiència participativa en les polítiques culturals.

Els autors examinen el paper de la participació no com un concepte sinó com un procés que forma i informa la política cultural. A la primera part s’aborden diversos temes, com per exemple el paper que la participació juga en diferents contextos nacionals, tant des del punt de vista específic del país com des d’una perspectiva comparativa, per a la qual es va utilitzar Compendium com a recurs.

 A la segona part del llibre, les contribucions se centren en com la participació afecta la interacció entre qüestions artístiques, culturals i polítiques; s'hi inclou un reflex de la participació respecte a la pandèmia actual. Quines experiències, receptes, amenaces i noves oportunitats han marcat el camp cultural?

El llibre està editat per Félix Dupin-Meynard i Emmanuel Négrier i conté contibucions de dos membres de CRICC, Lluís Bonet i Anna Villarroya.

Casals Balaguer, Marta (2020). Artistic-professional strategies in the music sector. The case of the jazz scene in Barcelona, Sociologia del Lavoro, 157/2020, 145-163. DOI: 10.3280/SL2020-157008

L'objectiu d'aquest article és analitzar les estratègies que adopten els músics de jazz de Barcelona a l'hora de desenvolupar la seva carrera artística. Se centra a estudiar tres àrees principals que influeixen en la construcció de les seves estratègies artístic-professionals: a) la dimensió administrativa, caracteritzada principalment per tasques de gestió i promoció; b) la dimensió artístic-creativa, que inclou el desenvolupament de la identitat artística i la creació d'obres d'art; i c) la dimensió social dins del col·lectiu, que agrupa estratègies relacionades amb les dinàmiques de cooperació i col·laboració entre el cercle de músics. La metodologia aplicada parteix d'una perspectiva qualitativa i els principals mètodes de recerca han estat entrevistes semiestructurades realitzades a músics professionals en actiu a Barcelona i a través de l'observació participant.

L'article ha estat publicat a la revista Sociologia del Lavoro, número 157/2020, dins el monogràfic "From atypical to paradigmatic? Artistic work in contemporary capitalist societies", editat per Pierre Bataille, Sonia Bertolini, Clementina Casula i Marc Perrenoud.

Abadal, Ernest; Guallar, Javier (2020). “Research on Library and Information Science in Spain: diagnosis 2020”. Profesional de la información, v. 29, n. 4, e290444. https://doi.org/10.3145/epi.2020.jul.44

La investigació espanyola en Documentació comença a destacar a partir de la dècada de 1980, de manera paral·lela a la creació dels estudis universitaris de Biblioteconomia i Documentació, i va incrementant la seva activitat de manera notable fins a l'any 2000. En aquesta etapa les seves principals característiques eren les següents: divulgadora, baixa repercussió internacional, escassetat de recursos econòmics i humans i escassa qualitat metodològica. En els primers 20 anys de segle XXI hem estat testimonis d'un destacat creixement i diversificació d'aquesta activitat investigadora, el que ha suposat la superació de la majoria dels problemes abans apuntats. 

Boté-Vericad, Juan-José (2020). Fake News and Information Professionals’ Codes of Ethics. Telos: revista de Estudios Interdisciplinarios en Ciencias Sociales, 22 (3), Venezuela. (Pp.567-578). DOI:www.doi.org/10.36390/telos223.07

L'objectiu d'aquest article és debatre els conceptes relacionats amb les Fake News. Aquests conceptes estan relacionats amb els diferents significats de les notícies falses com el trastorn informatiu, així com analitzar codis ètics dels professionals de la informació enfront dels desordres informatius i el comportament ètic pel que fa a la gestió de la informació. La rapidesa i facilitat amb què es poden difondre les notícies falses té implicacions en aquests professionals.

Guallar, Javier; Codina, Lluís; Freixa, Pere; Pérez-Montoro, Mario (2020). “Desinformación, bulos, curación y verificación. Revisión de estudios en Iberoamérica 2017-2020”. Telos: Revista de Estudios Interdisciplinarios en Ciencias Sociales, vol. 22, n. 3, pp. 595-613. http://www.doi.org/10.36390/telos223.09

L'objectiu d'aquest article és realitzar una revisió de les investigacions sobre desinformació en l'àmbit d'Iberoamèrica entre 2017 i 2020. Per a això, se segueixen les normes APA per a revisions i s'analitzen al voltant de 60 treballs publicats en revistes indexades d'Iberoamèrica, així com llibres publicats sobre la temàtica. Els resultats es mostren agrupats en tres parts. En la primera es revisen els tres conceptes fonamentals relacionats amb la desinformació: el propi terme de desinformació, així com post-veritat i infodemia. A la segona, s'estudien els principals productes de desinformació: notícies falses, desordres informatius i rumors, atenent als seus tipus, temàtiques, formats, i canals. A la tercera part es presenten les principals estratègies contra la desinformació, revisant els treballs publicats de dues d'elles: la cura de continguts i la verificació de fets.

Lopez-Gonzalez, H., Jimenez-Murcia, S., & Griffiths, M.D. (2020). The erosion of nongambling spheres by smartphone gambling: A qualitative study on workplace and domestic disordered gambling. Mobile Media & Communication. https://doi.org/10.1177/2050157920952127  [WoS, IF=2.545, Q1 Communication// Scopus, IF=1.53, Q1 Communication]

Aquest paper explora com molts espais de la vida íntima de les persones que fins ara quedaven fora de l’abast de la influència dels jocs d’atzar han estat colonitzats pel joc a través dels nous dispositius mòbils. L’estudi utilitza una mostra de persones rebent tractament clínic per una addicció al joc (N=35), els quals feien servir el seu mòbil com a eina principal per jugar online. Mitjançant focus grups, l’estudi descobreix com el mòbil ha introduït el joc en espais tan íntims com ara el bany o el llit que comparteixen amb la parella. El mòbil també possibilita que les persones juguin a la feina, sobretot en aquells espais laborals molt masculinitzats. El joc d’atzar a través del mòbil converteix en espais productius, on les lògiques de negoci i intercanvi comercial continuen actives, espais que fins ara suposaven parèntesis d’aquesta productivitat i només pertanyien a la intimitat. 

Carina Rey Martin, Concepción Rodríguez-Parada, Ana R. Pacios, Maria Vianello Osti, Blanca Rodríguez Bravo (2020), “Transparency in the Management of Spanish Public University Libraries Through the Internet”, Libri. https://doi.org/10.1515/libri-2019-0051

Carina Rey i Concepción Rodríguez-Parada juntament amb Pacios, Vianello i Rodríguez Bravo han publicat a la revista Libri l’article “Transparency in the Management of Spanish Public University Libraries Through the Internet” en el que analitzen la transparència en la gestió de les biblioteques de les universitats públiques espanyoles a partir de la informació disponible al web. La metodologia emprada consisteix en revisar i  identificar 18 indicadors d’avaluació adaptats de la Llei de Transparència espanyola que ja han estat utilitzats en treballs anteriors per les mateixes autores. Malgrat les mancances detectades, els resultats de l’anàlisi mostren exemples reeixits de bones pràctiques en biblioteques que han introduït sistemes de qualitat en la seva gestió. També es fa palès la necessitat de què les biblioteques universitàries revisin la quantitat i la qualitat de la informació publicada així com la presentació i el format per a que sigui reutilitzable.

Villanueva Baselga, Sergio, Marimon Garrido, Oriol, & González Burón, Helena. (2020) "Drama-Based Activities for STEM Education: Encouraging Scientific Aspirations and Debunking Stereotypes in Secondary School Students in Spain and the UK", Research in Science Education. https://doi.org/10.1007/s11165-020-09939-5

Aquest article exposa parts dels resultats del projecte europeu PERFORM que té per objectiu dissenyar metodologies didàctiques basades en el teatre i altres arts escèniques per a l'ensenyament de ciència, tecnologia, matemàtiques i enginyeria (STEM) per a estudiants de secundaria. Aquestes metodologies, a més a més, hauran d'estar guiades pels principis de la recerca i innovació responsables (RRI).

Aquesta publicació mostra com dues activitats basades en arts escèniques en dos països europeus han aconseguit augmentar les actituds positives cap a els continguts científics i han aconseguit disminuir els estereotips tant de gènere com els associats a la professió científica. Aquestes activitats es van basar en el monòleg científic (stand-up comedy) en el cas d'Espanya, o el teatre de carrer científic (science busking).

Scolari, C. A., Ardèvol, E., Pérez-Latorre, Ò., Masanet, M.-J., & Lugo Rodríguez, N. (2020). "What are Teens Doing with Media? An Ethnographic Approach for Identifying Transmedia Skills and Informal Learning Strategies". Digital Education Review, (37), 269–287. https://doi.org/10.1344/der.2020.37.265-283 

Aquest article exposa el marc metodològic utilitzat en el projecte Transmedia Literacy. L’objectiu del projecte era explorar les habilitats transmèdia i les estratègies d’aprenentatge dels adolescents, centrant-se específicament en tres àmbits: els videojocs, les xarxes socials i la producció digital creativa (cultura participativa). Les pràctiques a explorar inclouen maneres de fer i d’aprendre però també aspiracions, interessos i passions. 

Recentment s'han concedit dos projectes de recerca en convocatòries europees i estatals en els quals hi participen inestigadors del CRICC.

D'una banda, s'ha entrat dins d’un projecte europeu emmarcat dins del programa Horizon 2020: el projecte ARCHIVER. Aquest projecte està sota la modalitat de Pre-Commercial Procurement (PCP) i té com a objectiu desenvolupar un sistema de preservació de dades de recerca a escala big data. Ha estat promogut per un consorci format pel CERN, EMBL-EBI i altres centres de recerca que busquen dotar un sistema, que actualment no existeix en el mercat, que sigui capaç d’emmagatzemar, permetre la reutilització i preservar les dades de recerca a nivell de Petabyte. Els resultats s’hauran d’integrar dins l’European Open Science Cloud (EOSC). ARCHIVER possiblement és ara la recerca més important que a escala mundial s’està duent sobre preservació de big data.