Artículo

Metodologies didàctiques basades en el teatre per a la formació crítica en ciència: una exploració per desmuntar estereotips científics en Espanya i Regne Unit

Villanueva Baselga, Sergio, Marimon Garrido, Oriol, & González Burón, Helena. (2020) "Drama-Based Activities for STEM Education: Encouraging Scientific Aspirations and Debunking Stereotypes in Secondary School Students in Spain and the UK", Research in Science Educationhttps://doi.org/10.1007/s11165-020-09939-5

Aquest article exposa parts dels resultats del projecte europeu PERFORM que té per objectiu dissenyar metodologies didàctiques basades en el teatre i altres arts escèniques per a l'ensenyament de ciència, tecnologia, matemàtiques i enginyeria (STEM) per a estudiants de secundaria. Aquestes metodologies, a més a més, hauran d'estar guiades pels principis de la recerca i innovació responsables (RRI).

Aquesta publicació mostra com dues activitats basades en arts escèniques en dos països europeus han aconseguit augmentar les actituds positives cap a els continguts científics i han aconseguit disminuir els estereotips tant de gènere com els associats a la professió científica. Aquestes activitats es van basar en el monòleg científic (stand-up comedy) en el cas d'Espanya, o el teatre de carrer científic (science busking).

Un apropament etnogràfic per explorar les competències transmèdia i estratègies informals d’aprenentatge dels adolescents

Scolari, C. A., Ardèvol, E., Pérez-Latorre, Ò., Masanet, M.-J., & Lugo Rodríguez, N. (2020). "What are Teens Doing with Media? An Ethnographic Approach for Identifying Transmedia Skills and Informal Learning Strategies". Digital Education Review, (37), 269–287. https://doi.org/10.1344/der.2020.37.265-283 

Aquest article exposa el marc metodològic utilitzat en el projecte Transmedia Literacy. L’objectiu del projecte era explorar les habilitats transmèdia i les estratègies d’aprenentatge dels adolescents, centrant-se específicament en tres àmbits: els videojocs, les xarxes socials i la producció digital creativa (cultura participativa). Les pràctiques a explorar inclouen maneres de fer i d’aprendre però també aspiracions, interessos i passions. 

Participació d'investigadors del CRICC en projectes de recerca

Recentment s'han concedit dos projectes de recerca en convocatòries europees i estatals en els quals hi participen inestigadors del CRICC.

D'una banda, s'ha entrat dins d’un projecte europeu emmarcat dins del programa Horizon 2020: el projecte ARCHIVER. Aquest projecte està sota la modalitat de Pre-Commercial Procurement (PCP) i té com a objectiu desenvolupar un sistema de preservació de dades de recerca a escala big data. Ha estat promogut per un consorci format pel CERN, EMBL-EBI i altres centres de recerca que busquen dotar un sistema, que actualment no existeix en el mercat, que sigui capaç d’emmagatzemar, permetre la reutilització i preservar les dades de recerca a nivell de Petabyte. Els resultats s’hauran d’integrar dins l’European Open Science Cloud (EOSC). ARCHIVER possiblement és ara la recerca més important que a escala mundial s’està duent sobre preservació de big data.

Com és la recerca sobre cura de continguts?

Guallar, Javier, Codina, Lluís, & Abadal, Ernest (2020). "La investigación sobre curación de contenidos: análisis de la producción académica". Ibersid: Revista de sistemas de información y documentación, 14(1), 13-22. https://ibersid.eu/ojs/index.php/ibersid/article/view/4653

En aquest article es pretén analitzar la producció científica sobre cura de continguts, estudiant la seva evolució temporal, aspectes d'autoria com les col·laboracions entre autors i les seves filiacions, les revistes i congressos més rellevants així com les temàtiques més tractades. Entre els resultats, es pot destacar: 

  • la multidisciplinarietat dels estudis sobre cura de continguts, ja que trobem exemples realitzats des del periodisme a l'enginyeria i informàtica, o des de l'educació a la documentació
  • una distribució de autories i filiacions en molts investigadors i centres
  • una forta vinculació temàtica amb els mitjans socials, que són els canals més utilitzats per a la seva difusió

Quina visibilitat web tenen les biblioteques universitàries? Tenen impacte en la visibilitat web de les seves institucions?

Vállez, M., & Ventura, A. (2020). "Analysis of the SEO visibility of university libraries and how they impact the web visibility of their universities". The Journal of Academic Librarianship, 46(4), 102171. https://doi.org/10.1016/j.acalib.2020.102171

Aquest article presenta una anàlisi comparativa de la visibilitat web de 20 biblioteques universitàries internacionals, 10 corresponen a les universitats més ben posicionades al World University Rankings del Times Higher Education, i 10 a les universitats espanyoles amb major nombre d'alumnes. També s'analitza si existeix una correlació entre la visibilitat web de les biblioteques i la de les seves universitats. Per desenvolupar aquesta anàlisi s'ha utilitzat una eina de Search Engine Optimization (SEO), Sistrix Toolbox, que recull una gran quantitat de dades, la més destacada l'índex de visibilitat, que combina diferents indicadors de dades per analitzar la visibilitat web. Els resultats es verifiquen amb Xovi, una altra eina de SEO que ofereix el seu propi índex de visibilitat. Totes dues eines ens permeten observar tendències similars en la visibilitat web de les biblioteques.

Hi ha desigualtats en el perfil i condicions laborals dels professionals de la cultura als ajuntaments?

Carreño, Tino; Villarroya, Anna. L'ocupació cultural en l'àmbit públic: perfil i condicions laborals dels professionals de la cultura als ajuntaments. Diputació de Barcelona, 2020, 105 pàgines. Disponible a: http://interaccio.diba.cat/sites/interaccio.diba.cat/files/3710-29304-2020_locupacio_cultural_en_lambit_public_e-llibre.pdf

Promogut i coordinat per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, a través de l’Oficina d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), l’estudi analitza la situació laboral de les persones que treballen en l’àmbit cultural. En concret, de les persones que treballen pels ajuntaments de les comarques de Barcelona, ja sigui en els serveis locals de cultura o bé contractats a través d’empreses o fundacions, associacions, cooperatives o com a autònoms.

L’informe aprofundeix en l’entorn en què es desenvolupen les activitats laborals d’aquestes persones, el seu perfil professional, la situació i les condicions de treball, així com les desigualtats que es poden donar en funció del gènere, l’edat o la relació contractual amb l’ajuntament.

Centres de documentació de diaris al segle XXI. Panorama després del tsunami

Guallar, Javier; Cornet, Anna (2020). “Centres de documentació de diaris al segle XXI. Panorama després del tsunami”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 44.    https://dx.doi.org/10.1344/BiD2020.44.5  

L’article té com a objectiu analitzar la situació dels centres de documentació en la premsa espanyola al final de la segona dècada del segle xxi, deu anys després de l'inici de la crisi que ha tingut un gran impacte en les empreses periodístiques. S'envia un qüestionari amb opció de respostes obertes a responsables de documentació de nou diaris espanyols, amb preguntes sobre: personal, funcions documentals, programari, fonts d'informació, productes documentals, xarxes socials, noves funcions i futur de la professió.