Artículo

Lopez-Gonzalez, H., Rius-Buitrago, A., Jimenez-Murcia, S., & Griffiths, M. D. (2020). The utilization and perception of sports betting experts (‘tipsters’) among sports bettors with gambling problems: A qualitative focus group interview study. International Gambling Studies. DOI 10.1080/14459795.2020.1844270 [WoS, IF=2.410, Q2 Substance Abuse // Scopus, IF=0.993, Q2 Applied Psychology]

Aquest article investiga l’ús i la percepció que els apostadors esportius en tractament tenen sobre els “tipsters”. Un tipster és una persona que, suposadament, sap molt sobre esport i ven el seu coneixement en forma de consells (“tips”) a canvi de diners. Aquest coneixement és comprat pels apostadors per decidir sobre les apostes amb millor pronòstic. Els tipsters s’han convertit en uns actors molt prominents a les xarxes socials relacionades amb les apostes esportives. Tot i això, coneixem molt poc sobre l’impacte que aquestes persones tenen sobre els apostadors amb problemes de joc. L’article examina mitjançant entrevistes grupals l’opinió de 28 apostadors esportius en tractament per un trastorn de joc.

Molts apostadors en tractament han fet servir tipsters, tot i que no tenen molt clar que realment siguin eficaços. Els contactes personals i les estratègies de boca-orella sembla que són les més utilitzades per arribar als tipsters. Molts apostadors amb problemes han pensat en algun moment de la seva trajectòria com a jugadors que podrien convertir-se en un. Els apostadors tenen dificultats per entendre i harmonitzar que altres apostadors hagin estat capaços de guanyar a les apostes i ells no. L’existència dels tipsters té importància en el tractament psicològic dels apostadors perquè influeix en la seva manera de pensar el rol de l’habilitat o la fortuna en el joc d’apostes. 

Fernando Larraz, Josep Mengual, Mireia Sopena (eds.). Pliegos alzados: la historia de la edición, a debate. Gijón: Ediciones Trea, 2020. ISBN 978-84-17767-32-7

En els darrers anys la història de l'edició s'ha anat obrint camí entre les disciplines humanístiques com a camp d'estudis específic, singularment per la transversalitat del seu objecte, el llibre, per la multiplicitat de significats que n'impliquen la seva producció i difusió i per l'absència d'una sòlida tradició en l'àmbit iberoamericà.

Plecs alçats: la història de l'edició, a debat ofereix una guia metodològica i teòrica per a futurs treballs, i estableix els paràmetres de la discussió al voltant de la història de l'edició. Per a això, s'han reunit les aportacions d'un grup representatiu d'investigadores i investigadors que aborden els aspectes clau per a la construcció disciplinar de la història de l'edició i dels seus fonaments epistemològics, a la llum de el model d'algunes pràctiques historiogràfiques recents i atenent les particularitats dels països de l'àmbit iberoamericà. Pedro Rueda i Mònica Baró, ambdós membres del CRICC, hi han contribuït amb el capítol "La publicidad del libro: marco metodológico y teórico en el ámbito de la historia de la edición".

Dupin-Meynard, Félix; Négrier, Emmanuel (editors). Cultural policies in Europe: a participatory turn? Toulouse: Éditions de l'attribut; Montpellier: Occitanie en scène, 2020. 978-2-916002-73-6

Al nou llibre Cultural policies in Europe: a participatory turn?, diversos dels principals especialistes europeus en la matèria intenten aclarir el significat, les potencialitats i els límits de l’experiència participativa en les polítiques culturals.

Els autors examinen el paper de la participació no com un concepte sinó com un procés que forma i informa la política cultural. A la primera part s’aborden diversos temes, com per exemple el paper que la participació juga en diferents contextos nacionals, tant des del punt de vista específic del país com des d’una perspectiva comparativa, per a la qual es va utilitzar Compendium com a recurs.

 A la segona part del llibre, les contribucions se centren en com la participació afecta la interacció entre qüestions artístiques, culturals i polítiques; s'hi inclou un reflex de la participació respecte a la pandèmia actual. Quines experiències, receptes, amenaces i noves oportunitats han marcat el camp cultural?

El llibre està editat per Félix Dupin-Meynard i Emmanuel Négrier i conté contibucions de dos membres de CRICC, Lluís Bonet i Anna Villarroya.

Abadal, Ernest; Guallar, Javier (2020). “Research on Library and Information Science in Spain: diagnosis 2020”. Profesional de la información, v. 29, n. 4, e290444. https://doi.org/10.3145/epi.2020.jul.44

La investigació espanyola en Documentació comença a destacar a partir de la dècada de 1980, de manera paral·lela a la creació dels estudis universitaris de Biblioteconomia i Documentació, i va incrementant la seva activitat de manera notable fins a l'any 2000. En aquesta etapa les seves principals característiques eren les següents: divulgadora, baixa repercussió internacional, escassetat de recursos econòmics i humans i escassa qualitat metodològica. En els primers 20 anys de segle XXI hem estat testimonis d'un destacat creixement i diversificació d'aquesta activitat investigadora, el que ha suposat la superació de la majoria dels problemes abans apuntats. 

Boté-Vericad, Juan-José (2020). Fake News and Information Professionals’ Codes of Ethics. Telos: revista de Estudios Interdisciplinarios en Ciencias Sociales, 22 (3), Venezuela. (Pp.567-578). DOI:www.doi.org/10.36390/telos223.07

L'objectiu d'aquest article és debatre els conceptes relacionats amb les Fake News. Aquests conceptes estan relacionats amb els diferents significats de les notícies falses com el trastorn informatiu, així com analitzar codis ètics dels professionals de la informació enfront dels desordres informatius i el comportament ètic pel que fa a la gestió de la informació. La rapidesa i facilitat amb què es poden difondre les notícies falses té implicacions en aquests professionals.

Guallar, Javier; Codina, Lluís; Freixa, Pere; Pérez-Montoro, Mario (2020). “Desinformación, bulos, curación y verificación. Revisión de estudios en Iberoamérica 2017-2020”. Telos: Revista de Estudios Interdisciplinarios en Ciencias Sociales, vol. 22, n. 3, pp. 595-613. http://www.doi.org/10.36390/telos223.09

L'objectiu d'aquest article és realitzar una revisió de les investigacions sobre desinformació en l'àmbit d'Iberoamèrica entre 2017 i 2020. Per a això, se segueixen les normes APA per a revisions i s'analitzen al voltant de 60 treballs publicats en revistes indexades d'Iberoamèrica, així com llibres publicats sobre la temàtica. Els resultats es mostren agrupats en tres parts. En la primera es revisen els tres conceptes fonamentals relacionats amb la desinformació: el propi terme de desinformació, així com post-veritat i infodemia. A la segona, s'estudien els principals productes de desinformació: notícies falses, desordres informatius i rumors, atenent als seus tipus, temàtiques, formats, i canals. A la tercera part es presenten les principals estratègies contra la desinformació, revisant els treballs publicats de dues d'elles: la cura de continguts i la verificació de fets.

Villanueva Baselga, Sergio, Marimon Garrido, Oriol, & González Burón, Helena. (2020) "Drama-Based Activities for STEM Education: Encouraging Scientific Aspirations and Debunking Stereotypes in Secondary School Students in Spain and the UK", Research in Science Education. https://doi.org/10.1007/s11165-020-09939-5

Aquest article exposa parts dels resultats del projecte europeu PERFORM que té per objectiu dissenyar metodologies didàctiques basades en el teatre i altres arts escèniques per a l'ensenyament de ciència, tecnologia, matemàtiques i enginyeria (STEM) per a estudiants de secundaria. Aquestes metodologies, a més a més, hauran d'estar guiades pels principis de la recerca i innovació responsables (RRI).

Aquesta publicació mostra com dues activitats basades en arts escèniques en dos països europeus han aconseguit augmentar les actituds positives cap a els continguts científics i han aconseguit disminuir els estereotips tant de gènere com els associats a la professió científica. Aquestes activitats es van basar en el monòleg científic (stand-up comedy) en el cas d'Espanya, o el teatre de carrer científic (science busking).

Scolari, C. A., Ardèvol, E., Pérez-Latorre, Ò., Masanet, M.-J., & Lugo Rodríguez, N. (2020). "What are Teens Doing with Media? An Ethnographic Approach for Identifying Transmedia Skills and Informal Learning Strategies". Digital Education Review, (37), 269–287. https://doi.org/10.1344/der.2020.37.265-283 

Aquest article exposa el marc metodològic utilitzat en el projecte Transmedia Literacy. L’objectiu del projecte era explorar les habilitats transmèdia i les estratègies d’aprenentatge dels adolescents, centrant-se específicament en tres àmbits: els videojocs, les xarxes socials i la producció digital creativa (cultura participativa). Les pràctiques a explorar inclouen maneres de fer i d’aprendre però també aspiracions, interessos i passions. 

Recentment s'han concedit dos projectes de recerca en convocatòries europees i estatals en els quals hi participen inestigadors del CRICC.

D'una banda, s'ha entrat dins d’un projecte europeu emmarcat dins del programa Horizon 2020: el projecte ARCHIVER. Aquest projecte està sota la modalitat de Pre-Commercial Procurement (PCP) i té com a objectiu desenvolupar un sistema de preservació de dades de recerca a escala big data. Ha estat promogut per un consorci format pel CERN, EMBL-EBI i altres centres de recerca que busquen dotar un sistema, que actualment no existeix en el mercat, que sigui capaç d’emmagatzemar, permetre la reutilització i preservar les dades de recerca a nivell de Petabyte. Els resultats s’hauran d’integrar dins l’European Open Science Cloud (EOSC). ARCHIVER possiblement és ara la recerca més important que a escala mundial s’està duent sobre preservació de big data.

Guallar, Javier, Codina, Lluís, & Abadal, Ernest (2020). "La investigación sobre curación de contenidos: análisis de la producción académica". Ibersid: Revista de sistemas de información y documentación, 14(1), 13-22. https://ibersid.eu/ojs/index.php/ibersid/article/view/4653

En aquest article es pretén analitzar la producció científica sobre cura de continguts, estudiant la seva evolució temporal, aspectes d'autoria com les col·laboracions entre autors i les seves filiacions, les revistes i congressos més rellevants així com les temàtiques més tractades. Entre els resultats, es pot destacar: 

• la multidisciplinarietat dels estudis sobre cura de continguts, ja que trobem exemples realitzats des del periodisme a l'enginyeria i informàtica, o des de l'educació a la documentació
• una distribució de autories i filiacions en molts investigadors i centres
• una forta vinculació temàtica amb els mitjans socials, que són els canals més utilitzats per a la seva difusió