Quina visibilitat web tenen les biblioteques universitàries? Tenen impacte en la visibilitat web de les seves institucions?

Vállez, M., & Ventura, A. (2020). "Analysis of the SEO visibility of university libraries and how they impact the web visibility of their universities". The Journal of Academic Librarianship, 46(4), 102171. https://doi.org/10.1016/j.acalib.2020.102171

Aquest article presenta una anàlisi comparativa de la visibilitat web de 20 biblioteques universitàries internacionals, 10 corresponen a les universitats més ben posicionades al World University Rankings del Times Higher Education, i 10 a les universitats espanyoles amb major nombre d'alumnes. També s'analitza si existeix una correlació entre la visibilitat web de les biblioteques i la de les seves universitats. Per desenvolupar aquesta anàlisi s'ha utilitzat una eina de Search Engine Optimization (SEO), Sistrix Toolbox, que recull una gran quantitat de dades, la més destacada l'índex de visibilitat, que combina diferents indicadors de dades per analitzar la visibilitat web. Els resultats es verifiquen amb Xovi, una altra eina de SEO que ofereix el seu propi índex de visibilitat. Totes dues eines ens permeten observar tendències similars en la visibilitat web de les biblioteques.

Hi ha desigualtats en el perfil i condicions laborals dels professionals de la cultura als ajuntaments?

Carreño, Tino; Villarroya, Anna. L'ocupació cultural en l'àmbit públic: perfil i condicions laborals dels professionals de la cultura als ajuntaments. Diputació de Barcelona, 2020, 105 pàgines. Disponible a: http://interaccio.diba.cat/sites/interaccio.diba.cat/files/3710-29304-2020_locupacio_cultural_en_lambit_public_e-llibre.pdf

Promogut i coordinat per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, a través de l’Oficina d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), l’estudi analitza la situació laboral de les persones que treballen en l’àmbit cultural. En concret, de les persones que treballen pels ajuntaments de les comarques de Barcelona, ja sigui en els serveis locals de cultura o bé contractats a través d’empreses o fundacions, associacions, cooperatives o com a autònoms.

L’informe aprofundeix en l’entorn en què es desenvolupen les activitats laborals d’aquestes persones, el seu perfil professional, la situació i les condicions de treball, així com les desigualtats que es poden donar en funció del gènere, l’edat o la relació contractual amb l’ajuntament.

Centres de documentació de diaris al segle XXI. Panorama després del tsunami

Guallar, Javier; Cornet, Anna (2020). “Centres de documentació de diaris al segle XXI. Panorama després del tsunami”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 44.    https://dx.doi.org/10.1344/BiD2020.44.5  

L’article té com a objectiu analitzar la situació dels centres de documentació en la premsa espanyola al final de la segona dècada del segle xxi, deu anys després de l'inici de la crisi que ha tingut un gran impacte en les empreses periodístiques. S'envia un qüestionari amb opció de respostes obertes a responsables de documentació de nou diaris espanyols, amb preguntes sobre: personal, funcions documentals, programari, fonts d'informació, productes documentals, xarxes socials, noves funcions i futur de la professió.