El passat 1 de gener de 2026, Maria Carme Illa Munné, bibliotecària i professora de l’Escola de Bibliotecàries, va morir a l’edat de 95 anys. Illa ha estat una figura clau de la biblioteconomia catalana de la segona meitat del segle XX, tant per la seva tasca professional com per la seva contribució a la docència i al reconeixement universitari dels estudis de biblioteconomia.
Formada a l’Escola de Bibliotecàries, on es va graduar el 1951 com a número u de la promoció, va iniciar molt aviat una trajectòria professional marcada pel compromís amb les biblioteques públiques i la innovació en els serveis. A la biblioteca d’Arenys de Munt va impulsar activitats de promoció de la lectura, va crear la col·lecció local i va posar en marxa una biblioteca filial a Arenys de Mar. El 1957, a la Biblioteca Central (com s’anomenava a l’època la Biblioteca de Catalunya), va participar en projectes pioners com l’organització del primer bibliobús, cedit pel Ministeri d’Educació Nacional, que feia el recorregut per l’Hospitalet de Llobregat i el barri de Sants.
El 1974 va assumir la direcció de la Biblioteca Pública Arús, institució en la qual va contribuir decisivament a condicionar el local, així com a organitzar i catalogar-ne el fons bibliogràfic.
Es jubila l’any 1995 sent bibliotecària de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on du a terme un treball remarcable amb la catalogació del donatiu d’exlibris de Pepita Pallé.
Paral·lelament, va desenvolupar una intensa activitat docent. Des de 1967 va participar en la formació del professorat dels cursos de català impulsats per la Diputació de Barcelona i, a partir de 1969, va formar part del professorat de l’Escola de Bibliotecàries, on va impartir Llengua catalana, Biblioteconomia i Bibliografia. El seu paper va ser especialment rellevant en la reforma del pla d’estudis i en el procés que va conduir, al cap dels anys, al reconeixement universitari de l’Escola.
Autora prolífica d’articles professionals i estudis bibliogràfics, va tenir una participació destacada en la vida associativa de la professió, així com en congressos i fòrums tant nacionals com internacionals. En una etapa més recent, va orientar la seva recerca cap a l’estudi de l’exlibrisme a Catalunya, amb aportacions rellevants com el Catàleg raonat dels ex-libris catalans de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2007) o El Congrés internacional d’ex-libris i les sigles Barcelona (2008).
