El passat 9 de juliol de 2026 va morir, a l’edat de 74 anys, Maria Elvira Silleras, professora jubilada de la Facultat. Era natural de Rabanera del Pinar, província de Burgos, on va néixer el 1951, i va estudiar a la nostra antiga Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació entre 1981 i 1984.
Prèviament, s’havia llicenciat en Història i havia seguit el curs d’Arxivística a l’Escola Vaticana. Va ser directora (1981-1985) de la Biblioteca Popular de la Caixa d’Estalvis Laietana, de Mataró. El curs 1984-85, es va incorporar a l’Escola com a professora, i després d’impartir diverses assignatures durant els primers anys, es va especialitzar en el camp de l’organització i descripció d’arxius i la protecció del patrimoni documental i bibliogràfic, arribant a ser-ne una autoritat.
El 2014 participà en la docència del primer Diplomado en Archivística y Gestión Documental a El Salvador, en un projecte de cooperació internacional en què participava l’Escola, organitzat conjuntament amb la Universidad Centroamericana.
Recordem, amb nostàlgia, els nombrosos viatges culturals que organitzava amb els alumnes de la Universitat de l’Experiència, a final de curs (a Burgos, Granada, Valladolid, Salamanca, Sevilla, Madrid, Lisboa i Roma!).
A més de les classes, va col·laborar activament en diversos projectes arxivístics. Recordem la seva intervenció en la Fundació J.V. Foix, i el tractament dels arxius personals de Xavier Rubert de Ventós, Felícia Fuster i Josep Fontana. Així mateix, va organitzar l’arxiu de Carl Faust, el creador del jardí botànic Marimurtra a Blanes. També es va encarregar de la creació de l’Arxiu Històric de la Fundació del Banc dels Aliments de Barcelona.
La seva producció científica compta amb diverses aportacions valuoses: des de la traducció al català del Codi internacional de deontologia d’arxivers, fins a articles de relleu. Citem-ne només dos:
«Aproximació a la col·lecció local». Item, 1 (jul.-des. 1987), p. 69-94
«La documentació personal com a eina docent: ensenyar i aprendre amb els fons personals» (amb Jordi Andreu i Rosa M. Cruellas). Lligall, 21 (2003), p. 223-270.
Es va jubilar del nostre centre el 30 de setembre de 2017. Després d’una llarga malaltia, va morir en pau. La recordarem com una persona treballadora, meticulosa, col·laboradora i molt generosa amb els companys i altres persones que ho necessitaven. Com va escriure el poeta, la Maria Elvira va ser, en el bon sentit de la paraula, bona, una molt bona persona.
Descansi en pau.
