La FIMA, al top 50 mundial en Biblioteconomia i Gestió de la informació, segons el QS Ranking

Avui, 4 de març de 2020, s'ha publicat el rànquing d'universitats QS World University Rankings by Subject 2020, amb l'excel·lent notícia que la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona està situada dins dels top 50 del món en el camp temàtic de Biblioteconomia i Gestió de la Informació, en la posició 43. Es confirma així la nostra posició entre les millors universitats del món en aquesta disciplina, que ja teniem al rànquing de l'any passat.

A nivell global, la Universitat de Barcelona és una de les 50 millors universitats del món en les disciplines d’Anatomia i Fisiologia (posició 14), Biblioteconomia i Gestió de la Informació (43), Filosofia (45) i Arqueologia (47), segons la nova edició d'aquest rànquing. A més, també destaca com una de les 100 millors universitats del món en les àrees d’Arts i Humanitats, Ciències de la Vida i Medicina, i Ciències Naturals.

Aquest rànquing internacional avalua el posicionament de 1.368 institucions d’arreu del món en un total de 48 disciplines corresponents als àmbits del coneixement d’Arts i Humanitats, Ciències Socials i Direcció d’Empreses, Ciències de la Vida i Medicina, Ciències Naturals, i Enginyeria i Tecnologia.

Una gran notícia!

Seccions

Conferència de Fernando Canet sobre cinema documental i crims contra la humanitat (11 de març)

Data de la activitat

El proper 11 de març de 2020, a les 11:30 hores, a l'aula 210 de la FIMA, tindrá lloc la conferència «Cine documental y crímenes contra la humanidad: la perspectiva del perpetrador», a càrrec de Fernando Canet. Es tracta d'una activitat de seminari del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura CRICC.

A continuació es mostra un abstract de la xerrada:

El cinema documental, des dels seus orígens, ha focalitzat la seva atenció en les víctimes de les injustícies socials. Als anys trenta de segle passat, Grierson i els cineastes de la seva escola britànica van ser dels primers que van donar veu a les víctimes perquè aquestes poguessin narrar en primera persona la seva complicada realitat. En les dues primeres dècades de l'actual segle s'ha produït un canvi de tendència. Un grup significatiu de pel·lícules documentals han dirigit la seva atenció, en lloc de cap a les víctimes, cap als qui van perpetrar o van col·laborar en crims contra la humanitat. Possiblement el documental més popular d'entre aquest grup sigui The act of killing, dirigit per Joshua Oppenheimer i estrenat el 2012. Aquest documental ha estat especialment controvertit per tractar el genocidi d'Indonèsia a través d'únicament els seus perpetradors. Però no només aquest context històric ha estat el protagonista d'aquesta nova tendència, sinó que altres contextos també han estat abordats des de la perspectiva dels que van participar o col·laborar en crims contra la humanitat. Altres exemples significatius són el genocidi de Cambodja, abordat per un dels seus supervivents, Rithy Panh; la dictadura xilena (El color del Camaleón i El pacto de Adriana); la dictadura argentina (70 y Pico i El hijo del cazador); el llegat nazi (2 or 3 things I know about him i What our father did. A Nazi Legacy); i els crims d'estat comesos per les diferents administracions nord-americanes (Standard Operating Procedure i National Bird) i, finalment, també els crims comesos pels governs israelians contra el poble palestí (Z32 i Waltz with Bashir).

Conferència «Censuras: el miedo al lector (XVI-XVIII)» de Manuel Peña Díaz (18 de març)

Data de la activitat

El professor Manuel Peña Díaz (catedràtic d'història moderna de la Universidad de Córdoba) farà la conferència «Censuras: el miedo al lector (XVI-XVIII)» en el marc del seminari Exemplar. Les seves recerques s'han centrat en la història de la vida quotidiana dels segles XVI al XVIII, en la història del llibre, la lectura i les censures i de la Inquisició.

Entre els seus llibres destaquen: La cultura del libro en la edad moderna. Andalucía y América (2001), Poder y cultura festiva en la Andalucía moderna (2006), Las Españas que (no) pudieron ser. Herejías, exilios y otras conciencias (siglos XVI-XX) (2009), Breve historia de Andalucía (2012), La vida cotidiana en el Mundo Hispánico (siglos XVI-XVIII) (2012), La Inquisición. Viejos temas, nuevas lecturas (2015), Alianzas y propaganda durante el primer franquismo (2019) i Diálogos con la Historia. Ricardo García Cárcel y el oficio de historiador (2019).

Data: 18 de març de 2020 a les 16.00 h.

Lloc: aula 206, Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals.

Dones i Viquipèdia (11 de març)

Data de la activitat

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones, la Comissió d'Igualtat de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals ha organitzat l’acte Dones i Viquipèdia el dia 11 de març, a les 11.30 h.

Programa

Sala d’actes
11:30 h Núria Ferran Ferrer - Universitat Oberta de Catalunya
«On són les dones a la Viquipèdia?»

12:30 h Ester Bonet Solé, Esther Solé i Martí - Amical Wikimedia
«Com editar la Viquipèdia i com fer-ho amb perspectiva de gènere?»


Aules: 113 - 303 - 304
13:00 – 14:30 h Taller d’edició obert a tothom


Organitza: Comissió d'Igualtat de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals

Amb la col·laboració del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual i Comissió de Dinamització Lingüística de la FIMA.

Seminari de presentació de recerques del CRICC

El passat 26 de febrer de 2020 va tenir lloc un seminari intern de presentació de diverses recerques de membres del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la Facultat (CRICC), moderada pel director del centre, Ernest Abadal, i amb les intervencions dels professors i investigadors del CRICC Anna Villarroya, Sergio Villanueva i Maite Comalat.

En primer lloc, Anna Villarroya va presentar la seva trajectòria, de més de vint anys, en l'àmbit de la transferència de coneixement a les administracions públiques i el tercer sector. En l'àmbit públic va destacar la seva implicació des de l'any 2006 en el projecte del Compendium of Cultural Policies and Trends, inicialment promogut pel Consell d'Europa i ERICarts i que, en l'actualitat, és gestionat per l'Association of Cultural Policies and Trends, de la qual la professora Villarrroya és tresorera. També en l'àmbit públic va destacar els seus treballs dins de l'àmbit de l'economia de la cultura amb el Gabinet Tècnic del Departament de Cultura i els més recents amb la Diputació de Barcelona sobre el perfil i condicions laborals dels professionals de la cultura als ajuntaments. Pel que fa al sector privat sense afany de lucre, va destacar les seves tasques de comissariat en el Baròmetre de l'Observatori Social  de La Caixa, així com el treball més recent amb la Fundació Lluís Carulla sobre el valor transformador de la cultura. Pel que fa a aquest darrer punt, va destacar que formarà part aquest any del Jurat dels Premis Lluís Carulla, adreçats a estimular i fer viables projectes i idees culturals que transformin i millorin la societat catalana.

Per la seva banda, Sergio Villanueva va explicar què és l'EIT (European Institute of Innovation and Technology) i la seva comunitat dedicada al finançament d'innovacions en salut EIT Health. A continuació va presentar dos projectes finançats per EIT Health en els quals hi participa juntament amb altres professors de la Facultat. El primer, CRISH (Co-creating Innovative Solutions for Health), consistia en el disseny d'un curs de co-creació per a profesionals de la salut, pacients i investigadors que va incloure la creació d'un MOOC. La UB va participar en el disseny del curs, la seva avaluació i la producció del MOOC. El segon projecte, CALMA (Training and raising awareness to calm and alleviate dyspnea crisis), consisteix en el disseny d'un curs per a pacients amb EPOC (Malaltia pulmonar obstructiva crònica), vehiculat a través de peces audiovisuals a partir de narratives participatives. La UB ha participat en la recerca de les narratives participatives, la producció dels materials audiovisuals i l'avaluació del curs.

Per últim, Maite Comalat va presentar L’Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura, com a coordinadora d'aquesta publicació del CRICC. L'Anuari va néixer l’any 2009 amb la voluntat de recollir l’estat de la qüestió i el balanç d’actuacions pel que fa a la recerca, la creació i la difusió al voltant d’aquests tres àmbits a Catalunya. Els autors dels articles, professionals i investigadors, repassen cada dos anys les accions dutes a terme i apunten possibles tendències en un número obert que es publica al llarg de tot l’any. El proper volum, que correspon a l’any 2020, començarà a publicar-se al mes d’abril

 

Seccions

Noves places d'Erasmus fora de la UE

Fins al 24 de març podeu sol·licitar noves places d'Erasmus Estudis fora de la UE per a cursar un semestre acadèmic en el curs 2020-2021. En aquest cas, les mobilitats es poden realitzar a universitats de Bòsnia-Herzegovina, Rússia i Jordània.

Teniu tota la informació a:
http://www.ub.edu/uri/estudiantsUB/erasmus_noUE.htm

Animeu-vos!

Seccions

Jornada RACO: Qualitat i visibilitat de les revistes científiques (13 de març)

Data de la activitat

El proper 13 de març, el Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la nostra Facultat (CRICC), és una de les entitats organitzadoras de la Jornada RACO: Qualitat i visibilitat de les revistes científiques. El programa és el següent:

Agenda
9.00 Benvinguda

Joandomènec Ros Aragonès, president de l'IEC
Joan Gómez Pallarès, director general de Recerca

9.30 Sessió I. La millora de la qualitat de les revistes i la seva avaluació
Moderador: Martí Casadesús, AQU Catalunya
  • Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval de la UdL i membre de la Comissió Específica d'Humanitats de la Comissió d'Avaluació de la Recerca (CAR)
  • Esteve Arboix, secretari de la CAR
10.30 Sessió II. Canvis, millores i noves possibilitats de RACO
Moderadora: Sandra Reoyo (CSUC)
  • Iris Parusel, CSUC
  • Natalia Torres, CSUC
11.30 Descans
12.00 Sessió III. El canvi accelerat i exigent de les revistes científiques
Moderadora: Candela Ollé, UOC
  • Cristóbal Urbano, UB
  • Ángel Borrego, UB
  • Alexandre López-Borrull, UOC
13.00 Taula rodona. Tenen futur les revistes? Quin?
Moderador: Lluís Anglada, CSUC
  • Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes
  • Lluís Rovira, director de la Institució CERCA
  • Ernest Abadal, director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (UB)
14.00 Cloenda
Enric Canela, president de la Comissió de Ciència Oberta del CSUC.

Inscripcions
L'assistència a aquesta jornada és gratuïta però és necessari inscriure's ja que les places són limitades. Per fer-ho cal omplir aquest formulari d'inscripció.

Organitzen
AQU · Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
CRICC · Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura, Universitat de Barcelona
CSUC · Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya
IEC · Institut d'Estudis Catalans

Lloc: Institut d'Estudis Catalans (IEC), sala Prat de la Riba, carrer del Carme 47, Barcelona

Sergio Villanueva parla sobre comunicació i salut a la biblioteca de Cabrils

El passat 13 de febrer, el professor Sergio Villanueva va impartir a la Biblioteca de Cabrils (@bibliocabrils) una xerrada de divulgació gratuïta titulada «Mitjans audiovisuals i salut: representació d'estigmes i propagació de mites».

Sergio Villanueva va explicar com, any rere any, més persones fan servir els mitjans i internet per informar-se sobre temes de salut sense preguntar als professionals de referència. Al seu torn, cada cop els mitjans són més importants per llançar campanyes de prevenció i sensibilització en temes de salut. La relació entre mitjans i la salut és, així, un important tema de discussió. En aquesta sessió es van donar exemples  i eines per combatre la difusió de mites (com ara en el actual cas del coronavirus), i  d'estigmes socials vinculats al VIH o la salut mental.

Aquesta activitat s'inscriu en el cicle de xerrades «El món i l'audiovisual», que organitzen conjuntament la Biblioteca de Cabrils i la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals (@fima_ub), amb el suport del Grup d'innovació docent en Comunicació i Mitjans Audiovisuals. En aquesta sèrie de trobades, professors del grau de Comunicació Audiovisual, especialistes en diverses àrees de la creació i la gestió, abordaran el segon dijous de cada mes, fins al juny de 2020, tot un mosaic de temes en torn del cinema, la televisió i els nous mitjans.

Seccions

Estudiants del grau d'Informació i Documentació visiten la BEEBE

 

El passat 19 de febrer, els alumnes de l’assignatura Avaluació i qualitat del grup presencial del grau d’Informació i Documentació van visitar la BEEBE (Biblioteca de l’Escola d’Enginyeria Barcelona Est) de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquesta biblioteca està ubicada al Campus Diagonal-Besòs i no només dona servei als estudiants de l’Escola d’Enginyeria sinó també als 28 grups de recerca i unitats transversals de recerca ubicats en aquest nou Campus de la UPC.

Toni Béjar, cap de la biblioteca, va fer una presentació general de la biblioteca: els seus orígens a l’edifici de l’Escola Industrial de Barcelona i l’oportunitat de canvi que va significar el trasllat a un edifici de nova planta, l’objectiu estratègic de sostenibilitat amb el que això implica en el seu dia a dia o la importància d’adequar-se a les necessitats dels seus usuaris, entre altres qüestions. Seguidament, Roser Alonso, responsable del suport a la recerca, i Marina Casadevall, responsable de serveis, van explicar alguns dels projectes més emblemàtics i activitats recents com GEOCommons, FUTUR o l’organització d’una escape room sobre Accés Obert per a la Setmana de la Ciència i en la qual va col·laborar-hi l’alumna d’ID que hi estava realitzant el Pràcticum.

Seccions

Conferència d'Ernest Abadal sobre ciència oberta a la UPF

El passat 20 de febrer, el professor Ernest Abadal va impartir la conferència «Ciència Oberta, un model per definir amb molts reptes per davant» en el marc dels seminaris que el grup de recerca DigiDoc (Universitat Pompeu Fabra) organitza mensualment. A la sessió, coordinada pel professor Lluís Codina, també hi va participar Facundo Santomé, de l’editorial MDPI, amb la conferència «La importancia de los preprints en un mundo acelerado».

Santomé, Abadal i Codina

Seccions