Llançament de CartasVivas.org a la Fundación Banco Santander

Avui, 12 de setembre, s'ha presentat a Madrid CartasVivas.org, el projecte audiovisual, educatiu i divulgatiu de la Fundación Banco Santander, la Universitat d'Èxeter i la Universitat de Barcelona, desenvolupat per estudiants i professorat d'ambdues universitats. Es tracta d'una proposta pedagògica que recupera la veu de dones que van jugar un paper important al segle XX o van viure activament l'avantguarda social i literària a Espanya o Latinoamèrica.
 
 
El projecte, amb un gran potencial educatiu, és una idea original de la cineasta Paula Ortiz, professora de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, ​​i l'escriptora Núria Capdevila-Argüelles, catedràtica del College of Humanities de la Universitat d'Èxeter. La iniciativa fon el cinema, la literatura, el compromís social i la recerca, a més del suport a la dona. Sorgeix amb vocació de continuïtat i anirà creixent en els propers anys.
 
CartasVivas.org constitueix una biblioteca web audiovisual gratuïta —tres píndoles cinematogràfiques per autora, d'uns 3 minuts—, que actualitza i complementa el compromís humanista i literari de la Colección Obra Fundamental en la recuperació d'autores en espanyol, i que comença el seu camí amb la reformista sexual Hildegart Rodríguez, la creadora de la Secció Femenina de Falange, Pilar Primo de Rivera, i l'escriptora Carmen Laforet.
 
L'actriu Sandra Escacena es posa en la pell de Hildegart Rodríguez a partir de les seves cartes a Havelock Ellis. Consuelo Trujillo dona vida a Pilar Primo de Rivera a partir d'entrevistes donades per la cap de la Secció Femenina. I Marián Álvarez es converteix en Carmen Laforet, mitjançant les cartes de l'epistolari De corazón y alma, editat a Cuadernos de Obra Fundamental.
 
 

Seccions

Irene Forment, membre del jurat del premi UNIMED a la Biennal de Venècia

El passat 6 de setembre es va fer lliurament a Venècia del tercer premi UNIMED, un dels guardons inclosos dins el marc de la Biennal de Venècia. Aquest reconeixement el lliuren un grup d'estudiants d'universitats de la Mediterrània al film que millor defensi els valors de la diversitat cultural i la integració.
 
Irene Forment, alumna del grau de Comunicació Audiovisual, ha participat enguany en aquesta experiència. Durant els onze dies que ha durat el festival, els membres del jurat han visionat tots els films participants dins la secció oficial i han participat en debats i reunions posteriors que han acabat determinant el film guanyador.
 
La pel·lícula xilena Ema, de Pablo Larraín, va ser l'escollida per la seva forma de representar la cultura urbana, l'amor, el sexe i el mateix cos davant els prejudicis socials des de l'amor incondicional, la llibertat, la dansa i contrastos entre la poesia i l'expressió corporal. El premi, en la seva tercera edició, s'ha lliurat al Pavelló d'Itàlia de l'Hotel Excelsior de Lido (Venècia).
 

Seccions

Presentació del «Diari de l’Escola de Bibliotecàries (1932-1939)», editat per Assumpció Estivill

El passat dilluns, 9 de setembre de 2019, en el marc de la Setmana del Llibre en Català, es va presentar una publicació recent de les Edicions de la Universitat de Barcelona relacionada amb el nostre centre: Diari de l’Escola de Bibliotecàries (1932-1939), de Joana Casals Baltà. La Joana Casals va ser la secretària de l’Escola des de 1925 fins a 1939 i va escriure el diari que ara es publica per indicació del director, Jordi Rubió i Balaguer. L’Assumpció Estivill, professora jubilada i exdegana de la Facultat, ha transcrit aquest diari i n’ha fet un estudi previ.

El diari relata el dia a dia de l’Escola, i l’allunya de la visió idealitzada que posteriorment va adquirir. Comenta punts forts i febles tant del professorat com de les alumnes, i les carències i les virtuts del pla d’estudis. Parla de l’Associació Escola Bibliotecàries, agrupació creada a instàncies del professor Rafael Campalans que integrava alumnes i exalumnes, i que la Joana Casals va impulsar. La situació política del moment i la guerra també són presents de retruc al diari, tot i que durant tot el conflicte bèl·lic l’Escola va continuar rutllant amb normalitat.

La presentació del llibre va comptar amb una primera intervenció de Jordi Permanyer, exgerent del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que havia tingut l’oportunitat de conèixer moltes de les bibliotecàries citades per Joana Casals al seu diari, ja que el 1966 va entrar a treballar a la Biblioteca de Catalunya. En el seu breu parlament va fer referència a moltes bibliotecàries, que destacaven per la seva professionalitat. Tot seguit, Assumpció Estivill va resumir els trets principals del diari i, per cloure l’acte, el degà Miquel Térmens va agrair a Estivill la seva feina continuada de docència i de recerca en el camp de la biblioteconomia, tant en la vessant de la catalogació com en la investigació sobre la història de la professió.

Seccions

Inauguració de l’Escola de Llibreria (13 de setembre)

Data de la activitat

El divendres 13 de setembre a les 18 h, a la sala d'actes del Col·legi d'Arquitectes, plaça Nova, 5 de Barcelona i en el marc de la Setmana del Llibre en Català, tindrà lloc la inauguració de la vuitena edició de l’Escola de Llibreria.
 
L’acte començarà pels parlaments de benvinguda dels responsables de les institucions que fan possible l’Escola de Llibreria, l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), el Gremi de Llibreters de Catalunya i la nostra Facultat.
 
Seguidament hi haurà una conversa professional sota el lema «D'on venim i cap a on anem: llibreries amb passat i futur» entre els llibreters Josep Cots, de Documenta, i Anun Jiménez, de La Inexplicable; dos llibreters de reconegut prestigi: Josep Cots, amb una carrera de més de 45 anys en l’ofici, i Anun Jiménez, graduada recentment per l’Escola de Llibreria.
 
Es clourà la cerimònia amb l’entrega dels diplomes als alumnes graduats de la setena edició de l'Escola de Llibreria i la benvinguda als alumnes de la vuitena edició.
 
L’acte és de lliure accés.
 
 
 

Seccions

Sessions d'acollida als estudiants de nou accés (12 i 13 de setembre)

Data de la activitat

La sessió d'acollida als estudiants de nou accés de la modalitat presencial de la Facultat (grau de Comunicació Audiovisual, grau de Gestió d’Informació i Documentació Digital i doble grau Infocom) serà el proper dijous 12 de setembre. 
 
Començarem amb una sessió conjunta a les 10h del matí a la Sala d'actes per a tots els estudiants i continuarem amb sessions individualitzades per als diferents ensenyaments.
 
D'altra banda, la sessió d'acollida pels estudiants del grau de Gestió d’Informació i Documentació Digital de la modalitat semipresencial serà el divendres dia 13 a les 15.00h, a l'aula 209.
 
 
 

Seccions

Participació de la Facultat a l'Escola d'estiu europea ESSIS

El professor de la Facultat Mario Pérez-Montoro i l'estudiant del màster d'Humanitats digitals Gerard Vidal, han participat a la European Summer School on Information Science (ESSIS) 2019, que s'ha celebrat a Osijek (Croàcia), de l'1 al 6 de setembre de 2019.
 
ESSIS és l’escola d'estiu del projecte europeu EINFOSE, on participen les universitats de Graz, Hildesheim, Barcelona, Pisa, Osijek, Ljubljana, Borås i  Hacettepe. L’Escola d’estiu introdueix futurs estudiants de màster o de doctorat en diferents disciplines de l'àmbit de les Ciències de la Informació. Durant la setmana s’han tractat qüestions com ara recuperació de la informació, web semàntic, visualització d'informació i introducció a la recerca científica.
 
 
 

Seccions

Presentació del llibre Diari de l'Escola de Bibliotecàries (1932-1939) (9 de setembre)

Data de la activitat

Dins dels actes de la Setmana del Llibre en Català, el dilluns 9 de setembre es presentarà el llibre Diari de l'Escola de Bibliotecàries (1932-1939), edició i introducció a cura d’Assumpció Estivill. Aquest llibre és una transcripció del dietari de Joana Casals Baltà (1903-1997), que va ser secretària de l’Escola de Bibliotecàries durant la II República. Gràcies al treball de la Dra. Estivill ara tindrem accés a un text inèdit que explica en primera persona la vida quotidiana de l’Escola durant aquells anys.

El llibre és publicat per Publicacions UB i ha estat finançat per la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals. La presentació serà el dilluns 9, a les 18:15, a l’escenari 1 de la Setmana del Llibre en Català, a l’avinguda de la Catedral de Barcelona.

Seccions

Jorge Franganillo, al programa «Té de tot» de TV Girona

El dimarts 6 d'agost, el professor Jorge Franganillo va assistir com a convidat al magazín televisiu Té de tot, de Televisió de Girona. En la segona meitat del programa, que va girar entorn de les sèries de televisió, el professor Franganillo va abordar l'impacte mediàtic de la minisèrie Chernobyl (2019) i va comentar la gran influència de les sèries de televisió en l'anomenat turisme cinematogràfic.

L'entrevista la va motivar la gira que l'exposició fotogràfica El silenci de Txernòbil ha iniciat aquest estiu per la província de Girona. La mostra viatjarà per una dotzena de municipis fins a mitjan 2020 en un recorregut que ha estat possible gràcies al suport de la Central de Biblioteques de Girona.

Seccions

Jorge Franganillo parla sobre Txernòbil i el turisme nuclear al Diari de Girona

L'exposició fotogràfica El silenci de Txernòbil, del professor Jorge Franganillo, ha començat una gira per les comarques de Girona. La mostra ha iniciat el seu recorregut a les Planes d'Hostoles, on es pot visitar fins al 6 de setembre, i s'exposarà fins a mitjan 2020 a les biblioteques de Salt, Palamós, Besalú, Girona, Sant Jaume de Llierca, Tossa de Mar, Santa Cristina d'Aro, Riells i Viabrea, Llagostera i Ripoll.
 
Atès l'abast d'aquesta iniciativa cultural, el Diari de Girona ha publicat en l'edició del dissabte 20 de juliol un reportatge que recull, entre altres informacions, algunes impressions de Franganillo sobre la tasca de documentació de la minisèrie Chernboyl (2019) i sobre com l'èxit d'aquesta ficció històrica ha revifat l'interès en l'anomenat «turisme de catàstrofes».
 
L'exposició, concebuda amb esperit itinerant, presenta les conseqüències urbanes del desastre de Txernòbil i la desoladora situació de l'àrea d'exclusió que es va establir al voltant de la central nuclear com a seqüela de la catàstrofe nuclear de 1986. El recorregut de la mostra per municipis gironins ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Central de Biblioteques de Girona.
 
 
 

Seccions

Ciro Llueca deixa de ser professor de la Facultat

Ciro Llueca, director de la Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge de la UOC, ha deixat de ser, aquest curs 2019-20, professor associat a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, després de 17 anys de col·laboració.

Diplomat en Biblioteconomia i Documentació pel nostre centre (1997), va complementar la formació amb la llicenciatura en Documentació (UOC, 2002), el postgrau en Serveis d'Informació a les Organitzacions (UOC, 2003), el màster en Documentació Digital (UPF, 2004) i el Digital Preservation Training Programme (University of London Computer Center, 2012). Ha impartit docència a la nostra Facultat en diverses assignatures relacionades amb la gestió cultural i la preservació digital del grau d'Informació i Documentació.

Ciro Llueca va dirigir el centre de documentació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2002-2005), va coordinar el projecte PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) a la Biblioteca de Catalunya (2005-2013), va ser responsable de documentació de la Filmoteca de Catalunya (2013-2015) i des de 2015 dirigeix la biblioteca de la UOC. Entre altres càrrecs, va ser vicepresident del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (2003-2006).

Moltes gràcies, Ciro, per la teva col·laboració amb la Facultat durant aquests anys!

Visita amb estudiants als estudis de SER Catalunya

Seccions