El passat 13 de juny de 2022 va tenir lloc a la Sala de Juntes de la Facultat la sessió de defensa dels treballs finals de la novena edició de l’Escola de Llibreria. En total es van presentar quatre treballs, preparats en grup pels 20 estudiants que acaben aquesta promoció, la novena en la història del postgrau. Els membres del tribunal van destacar, en acabar, l’alt nivell de la majoria de les propostes. Tot i que aquesta edició acaba de finalitzar, ja hi ha quatre persones inserides laboralment en el sector de la llibreria.

L’Escola de Llibreria, iniciativa conjunta del Gremi de Llibreters de Catalunya i la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, prepara ja la pròxima edició, que per al curs 2022-23 anirà adreçada a llibreters en exercici. La formació de l’Escola alterna un curs amb la formació bàsica (el diploma de postgrau en Llibreria, que comentem en aquesta notícia), amb un altre on s’ofereix una formació destinada a l’aprofundiment en aspectes concrets per a la millora de la gestió de les llibreries (títol d’expert en Gestió de Llibreria). A partir de setembre s’obrirà la preinscripció per a aquesta proposta.

Recentment, el Grup de Treball de Qualitat Lingüística de la Xarxa Vives va adoptar un acord que comporta un canvi de criteri en la denominació dels estudis universitaris. A partir d’ara, després del nom genèric dels estudis (grau, màster, etc.) escriurem la preposició EN (en lloc de DE, que s’havia fet fins ara).

Així doncs, a partir d’ara escriurem: «grau en Comunicació Audiovisual», «màster en Gestió de Continguts Digitals», «títol d’expert en Prescripció Lectora», «programa de doctorat en Informació i Comunicació», etcètera.

Pròximament, s’aniran corregint els textos a les pàgines web i als formularis per als diferents tràmits administratius.

Els dies 20 i 21 de juny van tenir lloc les jornades «L'Exili Republicà de 1939 i l'Edició: Nous Horitzons», a la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals i en línia.

Aquestes són les V Jornades d'Història de l'Edició organitzades pel grup Saberes conectados: redes de venta y circulación de impresos en España y Latinoamérica, i tanquen aquest projecte I+D. HAR2017-84335-P.

Les jornades van reunir una vintena d'especialistes de sis països: Alemanya, l'Argentina, Espanya, França, Mèxic i l'Uruguai, que van tractar sobre l'activitat en el món de l'edició, la llibreria, la creació literària dels republicans espanyols i catalans que es van exiliar arran de la Guerra Civil.

Els eixos temàtics de les jornades van ser l'estudi d'alguns dels noms importants de l'edició i la creació, i el descobriment d'alguns de menys coneguts, també el paper de les revistes i diaris publicats pels exiliats. Una de les sessions es va dedicar exclusivament a les fonts i eines digitals per a la recollida, l'anàlisi i la representació de dades en la història de l'edició, les possibilitats de les humanitats digitals en aquest camp d'estudi.

En les sessions hi van participar alguns dels professors i investigadors de la Facultat, presentant sessions, coordinant taules o pronunciant conferències: Miquel Térmens, Pedro Rueda Ramírez, Lluís Agustí, Jesús Gascón, Sabina Batlle, Carina Rey i Mònica Baró.

Al voltant de la jornada també es va organitzar una exposició de materials produïts a l'exili i conservats a la Biblioteca Manuel Azaña de l'Instituto Cervantes de Tolosa de Llenguadoc i a la Biblioteca i Arxiu del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, sota la coordinació del cap de la Biblioteca Manuel Azaña, Javier Campillo, i el professor Lluís Agustí, amb la col·laboració d'Amadeu Pons, Jesús Gascón i el muntatge d'Àngels Alorda.

L'exposició encara es podrà visitar a la primera planta de la Facultat fins al 15 de juliol.

El passat 22 de juny de 2022 va tenir lloc la presentació del darrer número de la revista Item, que en aquesta edició està dedicada als perfils professionals.

A l’acte hi van intervenir Aurora Vall, cap d’estudis del grau en Gestió d'Informació i Documentació Digital, Francesc Xavier González, president del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, i Raquel López, exalumna de la FIMA i consultora a Ex Libris, empresa que forma part de Clarivate, moderats per Ciro Llueca.

En aquest monogràfic, coordinat per Sílvia Argudo, Francesc García Grimau i Sara Guastevi, hi han participat diversos professors de la FIMA.

Maite Comalat, Aurora Vall i Marina Salse, professores del grau en GIDD, han preparat l’article «El grau de GIDD de la UB: adaptant la formació als nous temps»; Laia Foix, professora del màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, presenta una reflexió sobre la professió amb «Especialització i pluridisciplinarietat per a una bona gestió dels fons fotogràfics» i, finalment, Aïda Bravo, també professora de GIDD, parla de l’emprenedoria a «Emprendre (o com aprofitar les oportunitats)».

En el marc del Seminar on Textual Bibliography for Modern Foreign Languages que té lloc anualment en la Biblioteca Nacional Britànica, el professor de la FIMA Lluís Agustí va impartir una conferència sota el títol «Spanish Republican exile printing in Mexico» el 13 de juny de 2022.

El 17 de juny de 2022 va prendre possessió l'equip deganal de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals en un acte a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. L'equip deganal de la FIMA, que repeteix mandat, està format per Miquel Térmens com a degà, Marina Salse com a vicedegana de temes acadèmics, Lydia Sánchez com a vicedegana d'afers generals i de recerca i Javier Guallar com a secretari acadèmic. Pròximament, s'incorporarà a l'equip Maddalena Fedele com a vicedegana de qualitat i emprenedoria.

Acaba de publicar-se el número 48 (juny 2022) de la revista BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació coeditada per UOC Estudis InfoCom i la FIMA. 

Heus-ne ací el sumari:

• 'Storytelling', xarxes socials i històries de vida || Gemma San Cornelio, Antoni Roig
• Biblioteques davant la crisi sanitària de 2020–21. Resultats d'una enquesta amb biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundación Biblioteca Social || Pablo Parra Valero, Michela Montesi, Isabel Villaseñor Rodríguez
• 'Health foodies' com a prescriptors saludables, gastronòmics i publicitaris || Cristina Aznar-Íñiguez, Jesús Segarra-Saavedra
• Denúncia i autodefensa d'assetjament sexual i violències a Uber: històries d'usuàries a Twitter i Tiktok || Fernanda Pires, Júlia Vilasís-Pamos, Ona Anglada-Pujol, Maria-José Masanet
• Implicacions de les noves pràctiques de publicació en mitjans digitals per a la creació de relats digitals personals || Marc Fuertes Alpiste, Núria Molas Castells, Jordi Quintana Albalat, Miguel Herreros Navarro
• "Yo creo que El Greco se está 'hasiendo' la 'vistima'". Transmèdia i 'storytelling' en el TikTok del Museu del Prado || Álvaro Martín Sanz
• Apunts per a una visió crítica de les Biblioteques Humanes dins la funció social de la biblioteca pública || Sergi Draper Martínez
• Un nou repte per a la gestió dels documents: la gestió de la memòria ciutadana || Núria Postico Soler
• La Biblioteca Humana als Països Baixos: un intercanvi reeixit d'històries de vida || Anne van den Dool
• L'Omeka S com a alternativa per al desenvolupament de col·leccions digitals i projectes d'humanitats digitals || Rubén Alcaraz Martínez

El professor Miquel Térmens ha impartit un curs sobre preservació digital per al personal tècnic de la Biblioteca Nacional de España durant els dies 6 a 9 de juny i la xerrada de formació “Metadades en el procés de digitalització dels arxius audiovisuals” dirigida al personal del departament de documentació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals el passat 14 de juny.

Des de fa pocs dies, es poden consultar en línia unes obres bàsiques per a la normalització i l’estudi de la llengua catalana: l’Ortografia catalana (OIEC) i la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), així com la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU). Aquestes obres, juntament amb el Diccionari de la llengua catalana (DIEC) serveixen per resoldre molts dubtes d’escriptura en la nostra llengua.

Per exemple: Es pot apostrofar un títol que comença amb cometes o cursiva? Quines són les paraules que porten accent diacrític? S’apostrofen les paraules estrangeres que comencen per S? Quan hem de fer servir «per» o bé «per a»?

Aquestes eines permeten diferents modalitats de consulta, i la seva publicació en línia en facilita l’actualització permanent.

Un complement de les anteriors és la Neoloteca, eina destinada a normalitzar la terminologia en català. També resulta de molta utilitat l’Optimot, que resol dubtes de tota mena relacionats amb la llengua catalana.

El professor de la FIMA Mario Pérez-Montoro ha col·laborat amb l'agència de fact-cheking Maldita.es per resoldre una controvèrsia sobre mapes i visualització de temperatures que s'ha viralitzat a les xarxes. Es pot seguir el tractament final a https://maldita.es/clima/20220616/colores-mapa-meteorologico-ola-calor/