Defunció de Mercè Gasch Riudor, bibliotecària

 

El passat 31 d’octubre de 2019 va morir, a l’edat de 86 anys, Mercè Gasch Riudor. Havia nascut a Barcelona el 30 d’agost de 1933. Va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries, on es titulà el 1955 amb una tesina final d’estudis titulada Contribución a la bibliografía mercedaria: obras impresas en Barcelona referentes a Ntra. Sra. de la Merced. Havia fet traduccions del francès de Jules Verne i d’Honoré de Balzac (publicades per l’editorial Mateu a primers dels seixanta). De febrer a novembre de 1965 va treballar a la Biblioteca Popular de Manresa. D’allà passà a la Biblioteca de Vilafranca del Penedès, i el 1966, a la Central de Populars, amb caràcter itinerant. Des del juliol d’aquest any fins el 1968, treballà a la Biblioteca Popular de Badalona. I del 1969 fins a l’abril de 1972, a la del Prat de Llobregat. En aquella data començà a treballar a la secció d’Estampes i Gravats de la Biblioteca de Catalunya, fins que a final de 1973 va passar a la Central de Biblioteques Populars, on s’hi estigué fins a la jubilació. Havia estat vocal de l'Asociación de Antiguas Alumnas de la Escuela de Bibliotecarias de Barcelona (1974-1975) i vocal de la primera junta de l’Associació de Bibliotecàries, precedent de l’actual Col·legi, sota la presidència de Rosa Ricart Ribera (1975-1977). Casualment, una cosina germana seva porta el mateix nom i cognoms. Aquesta havia estat directora de la Biblioteca Can Pedrals, de Granollers. Totes dues eren parentes de Carme Riudor i Carol, que va ser professora de l’Escola des de 1938 a 1978.

Ha mort la bibliotecària Carmina Bayó (març 1919-gener 2018)

El passat 2 de gener de 2018, va morir a Barcelona la bibliotecària Carmina Bayó Samsó, als 98 anys d'edat. Era filla de l’arquitecte i catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Jaume Bayó i Font, qui havia treballat per a Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Muntaner. Va tenir 10 germans. Després d'estudiar el batxillerat a l’Institut Ausiàs March amb notes excel·lents, va ingressar a l’Escola de Bibliotecàries el 1937, en plena guerra civil. Quan va acabar la carrera el 1940, va haver de revalidar el títol d'acord amb el pla d'estudis imposat pel nou règim franquista. El 1941 va ser destinada a la biblioteca d’Arenys de Munt, que es va inaugurar l'11 de novembre d'aquell any. El 1943 (amb 24 anys) va ser designada per organitzar la nova Biblioteca de Cornellà de Llobregat, que es va inaugurar el 26 de novembre de 1943. El 1950 va passar a treballar a Barcelona, a la Biblioteca Popular Pere Vila, situada dins del grup escolar del mateix nom, on estigué fins a la jubilació. El 1955 va assistir, amb un grup d'altres bibliotecàries catalanes, al 3r congrés internacional de biblioteques i centres de documentació, organitzat per l'IFLA a Brussel·les. Podeu escoltar una entrevista (de 27 minuts) que Ràdio Cornellà li va fer el 2015. La Sra. Bayó apareix en diverses fotografies de la col·lecció «Fotografies de l'Escola de Bibliotecàries», dins de la Memòria digital de Catalunya.

Seccions

Ha mort Maria Perxés, bibliotecària de Figueres

Procedència: Twitter de la Biblioteca de Figueres (@BiblioFigueres)El passat 1 de juny, va morir Maria Perxés Santomà (1927-2015) que va fer els seus estudis de bibliotecària entre 1947 i 1950. Maria Perxés va exercir la seva carrera professional fins el 1992 a la biblioteca de Figueres, que des de 1969 porta el nom del poeta i periodista figuerenc Carles Fages de Climent. Maria Perxés va estar estretament vinculada a la vida intel·lectual i cultural de Figueres i va ser bibliotecària i membre de la Junta de l'Institut d'Estudis Empordanesos entre 1998 i 2008. A més, tingué un paper important en la restitució al Parlament de Catalunya de la documentació que el president Companys i altres autoritats republicanes van deixar abandonada al mas Perxés d'Agullana —propietat de la seva família— quan s'hi van allotjar entre el 30 de gener i el 5 de febrer de 1939, camí de l'exili.

 

Seccions

Ha mort la bibliotecària M. Dolors (Lolita) Mirabent

El passat 12 de maig, va morir, als 88 anys, la històrica bibliotecària de Sitges Lolita Mirabent. Maria Dolors Mirabent Muntané va començar a treballar als 13 anys a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol de Sitges, on havia arribat l'any 1936 amb la seva família procedent de Cuba. Després del batxillerat, va estudiar a l'Escola de Bibliotecàries, i l'any 1951 esdevingué directora de la biblioteca, càrrec que ocupà fins a la seva jubilació l'any 1991. Lolita Mirabent va començar la col·lecció local amb l'ajuda de Ramon Plana, i va mantenir i augmentar el llegat Rusiñol i les col·leccions Utrillo i Semir, alhora que la biblioteca es convertia en l'escenari de la vida cultural sitgetana amb classes de català, conferències, etc. L'any 1983, va impulsar la creació de la segona biblioteca del poble, la Biblioteca Josep Roig i Raventós.

La tasca de Lolita Mirabent ha estat reconeguda en diverses ocasions: el 1989 va rebre el premi Trinitat Catasús i el Ploma d'Or, el 1995 van posar el seu nom a una de les sales de la biblioteca, el 2006 la van guardonar amb el Premi Especial a la Nit de Premis de Sitges per l'entrega desinpteressada a millorar la cultura del seu poble, i el 2009 va rebre la medalla d'honor de l'Institut d'Estudis Penedesencs.

Trobareu més informació sobre Lolita Mirabent a: «Tota una vida entre llibres; Lolita Mirabent, l'ànima de la biblioteca». On: cultura, oci, tendències, 15, octubre-novembre 2010, pàg. 22-25, i a «La bibliotecària Lolita Mirabent i Muntané». Personatges Il·lustres de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, pàg. 217.

Seccions

Traspàs d'una bibliotecària centenària

 

Carme Portella i Feliu, bibliotecària nascuda a Tremp el 8 de febrer de 1914, va morir el passat 24 d'abril de 2014 a la mateixa localitat, a l'edat de 100 anys. Era filla del metge de Tremp, ciutat on rebé els primers ensenyaments al col·legi de monges de les missioneres claretianes. Més tard, passà a Barcelona, on continuà els estudis al col·legi de monges de la Presentació de la Travessera de les Corts.

Va estudiar a la nostra Escola Superior de Bibliotecàries entre 1933 i 1936, juntament amb la seva germana bessona Josefina, si bé aquesta va començar un any abans la carrera. Mentre estudiava, va portar a terme, conjuntament amb la seva germana, una estada de treball al monestir de Poblet, per ajudar en la reconstrucció de la biblioteca, sota la direcció d'Eduard Toda i Güell. Les pràctiques obligatòries les va fer a Granollers, i l'estiu de 1936 va viatjar a Londres per perfeccionar l'anglès. La seva tesina de final de carrera es titula «Índex de matèries de les obres i publicacions que han estat criticades o estudiades dins dels VII volums del periòdic catalanista Joventut».

Un cop acabats els estudis, fou destinada a la biblioteca pública de Palafrugell, juntament amb la seva companya de promoció Antònia Matosas, la qual ocupà el càrrec de directora. La biblioteca encara no havia estat inaugurada (ho faria el president Companys el juliol de 1938), però des del novembre de 1937 ja s'hi treballava internament. Per circumstàncies de la guerra civil, les dues germanes van ser empresonades a Barcelona de gener a primers de juny de 1938. En sortir de la presó, torna a la seva biblioteca de Palafrugell.

Participa, bé que esporàdicament, al Servei de Biblioteques al Front. Concretament, al recorregut que féu el bibliobús per terres gironines, del 24 al 28 de juny de 1938. Acompanyà la responsable del servei, M. Felipa Español. Acabada la guerra civil, deixa la professió i torna a Tremp. Uns anys més tard (1941) es casa amb el veterinari Leoncio Monreal Martínez, amb qui té vuit fills. El 1982, amb 69 anys, torna a treballar temporalment com a bibliotecària, a la Generalitat de Catalunya, a Barcelona, per tal d'acollir-se a una llei que li va permetre de rebre una pensió.

Arran de la celebració del centenari del seu naixement, esdevingut el febrer passat, la Generalitat de Catalunya li concedí una medalla honorífica, i el mitjà de comunicació local Lo Pallars TV li dedicà un petit reportatge, d'on hem extret la majoria de dades personals d'aquesta nota que ha redactat el professor Amadeu Pons. En aquesta notícia se la pot veure en un vídeo, el dia de la concessió del guardó esmentat: http://www.lopallars.tv/societat-del-pallars/383-carmen-portella-va-rebre-la-medalla-centenaria-de-la-generalitat.

Decansi en pau.

Seccions

Defunció d’una bibliotecària centenària: Núria Esquirol Blajot

Aula de l'Escola de Bibliotecàries a la casa dels Canonges - 1930-37 (Arxiu de la FBiD)El passat 11 de gener de 2013 va morir a Barcelona, a l’edat de 100 anys, Núria Esquirol Blajot. Havia nascut a Barcelona el 8 d’octubre de 1912, en una família amb 12 germans. El seu pare, agent mercantil, era lector de la Biblioteca de Catalunya. Ell fou qui la impulsà perquè estudiés la carrera. Ingressà a l’Escola de Bibliotecàries el 1928, i n’obtingué el títol l’any 1932. No es posà a treballar fins després de la guerra civil i, a diferència de la majoria de les seves companyes, no es dedicà a les biblioteques públiques. El 1940 organitzà la biblioteca del Círculo Ecuestre i col·laborava en alguna altra entitat, com l’empresa Barcelona Traction (després, Fecsa), en la qual assessorava en temes legals. El 1941 o 1942 passà a la biblioteca del Col·legi d’Advocats, on restà fins a la jubilació, el 1982. Des de 1972 simultaniejava aquesta feina amb la de bibliotecària de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (fins el 1982). Descansi en pau.

Seccions