CRICC

El proper 3 de febrer de 15:30 a 17:00 h tindrà lloc la taula rodona virtual amb investigadors dels àmbits de la informació i comunicació d'arreu de l'Estat espanyol sota el nom de «Investigación en Información, Comunicación y Cultura durante la Pandemia de COVID19». La sessió està organitzada pel Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona i es podrà seguir en línia a: https://eu.bbcollab.com/guest/3bdf853fc63d43f9bb80bb188233e2b3

L'objectiu d'aquesta activitat és dialogar amb especialistes d'aquests àmbits que hagin escrit, en els darrers mesos, articles de recerca sobre la informació, comunicació i cultura durant (i relacionat amb) la pandèmia.

Els ponents són José-Manuel Calabuig, autor de «Trabajar con datos abiertos en tiempos de pandemia: uso de covidDATA-19»;  Cristina Navarro, autora de «COVID-19 communication management in Spain: exploring the effect of information-seeking behavior and message reception in public's evaluation»; i Juan José Igartua, autor de «Usos de la comunicación en los tiempos del coronavirus. Un estudio transcultural».

En línia, via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/collab/ui/session/guest/bf7369af8ee44b5bbd3d9204002715be

El Seminari Exemplar, del Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental, organitza una nova conferència a càrrec d'Alberto Gamarra Gonzalo, graduat en Geografia i Història per la UNED i màster en Gestión de la Documentación, Bibliotecas y Archivo (Especialidad Bibliografía Material y Libro Antiguo) per la Universitat Complutense de Madrid. Sota la direcció del professor Manuel José Pedraza està realitzant una tesi dedicada a estudiar, en perspectiva comparada, la producció impresa de dos centres editorials “secundaris” en el segle XVIII, Calatayud i Burgos, així com als seus protagonistes. És membre del consell editorial de Titivillus: Revista internacional sobre libro antiguo.

De forma comuna, les investigacions sobre la comercialització del llibre a Espanya en època moderna han tingut als agents professionals (llibreters i impressors) com a principal objectiu d'estudi. No obstant, assumir que aquests intermediaris van ser els principals proveïdors de llibres en aquests segles implica menyscabar la rellevància que van tenir els canals de distribució d'impresos creats i sostinguts pels ordes religiosos, ja fos amb destí al consum intern com també projectats al mercat lector, tal i com venen demostrant algunes investigacions recents. Amb l'objectiu de contribuir a definir les característiques i impacte d'aquestes vies de comercialització, en aquesta xerrada s'aprofundirà en un cas concret, el de la impremta jesuïta de Burgos, activa entre 1756 i 1767.

La recent (re)descoberta de dos llibres de la seva comptabilitat per aquests anys (el parador dels quals s'ignorava des de feia gairebé un segle) ens permet estudiar les estratègies de comercialització de la producció de manera integral amb l'economia interna del taller, la producció i el ritme de treball. Així mateix, coneixerem quins impresos i en quins volums van sortir d'aquest establiment; en quines localitats i mitjançant quins agents es van distribuir; quins van ser-ne els preus, costos de comercialització i marges de benefici; o també valorarem el grau d'èxit d'aquest projecte editorial a través dels balanços comptables; tot això sota el reconeixement de la particularitat d'aquesta impremta a causa de la seva propietat institucional, fet que implicava als gestors unes avantatges importants enfront dels professionals del llibre però també algunes limitacions.

El Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), de la nostra Facultat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) organitzen la 2a Jornada de Ciència Oberta i Comunicació Científica, que tindrà lloc el proper 5 de novembre de 2020 de forma virtual. Hi participaran especialistes com Nicolas Robinson, Javier Sánchez Perona, Fernanda Peset, Lydia Gil, Paloma Marín-Arriza, Lluís Codina i els professors de la Facultat Cristóbal Urbano i Ernest Abadal.

Les places són limitades. Podeu consultar el programa i fer la inscripció a:
https://www.museunacional.cat/ca/activitats/jornada-de-ciencia-oberta-i-comunicacio-cientifica

El proper 11 de març de 2020, a les 11:30 hores, a l'aula 210 de la FIMA, tindrá lloc la conferència «Cine documental y crímenes contra la humanidad: la perspectiva del perpetrador», a càrrec de Fernando Canet. Es tracta d'una activitat de seminari del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura CRICC.

A continuació es mostra un abstract de la xerrada:

El cinema documental, des dels seus orígens, ha focalitzat la seva atenció en les víctimes de les injustícies socials. Als anys trenta de segle passat, Grierson i els cineastes de la seva escola britànica van ser dels primers que van donar veu a les víctimes perquè aquestes poguessin narrar en primera persona la seva complicada realitat. En les dues primeres dècades de l'actual segle s'ha produït un canvi de tendència. Un grup significatiu de pel·lícules documentals han dirigit la seva atenció, en lloc de cap a les víctimes, cap als qui van perpetrar o van col·laborar en crims contra la humanitat. Possiblement el documental més popular d'entre aquest grup sigui The act of killing, dirigit per Joshua Oppenheimer i estrenat el 2012. Aquest documental ha estat especialment controvertit per tractar el genocidi d'Indonèsia a través d'únicament els seus perpetradors. Però no només aquest context històric ha estat el protagonista d'aquesta nova tendència, sinó que altres contextos també han estat abordats des de la perspectiva dels que van participar o col·laborar en crims contra la humanitat. Altres exemples significatius són el genocidi de Cambodja, abordat per un dels seus supervivents, Rithy Panh; la dictadura xilena (El color del Camaleón i El pacto de Adriana); la dictadura argentina (70 y Pico i El hijo del cazador); el llegat nazi (2 or 3 things I know about him i What our father did. A Nazi Legacy); i els crims d'estat comesos per les diferents administracions nord-americanes (Standard Operating Procedure i National Bird) i, finalment, també els crims comesos pels governs israelians contra el poble palestí (Z32 i Waltz with Bashir).