Concessió del projecte europeu «Fortalecimiento de capacidades para la Recuperación y Conservación del Patrimonio Documental y Bibliográfico en Latinoamérica» FIMA ds., 23/01/2021 - 10:47

Membres del CRICC participen en un projecte europeu recentment concedit per la EACEA i liderat per la Universidad Católica de San Pablo (Perú). El projecte, titulat «Fortalecimiento de capacidades para la Recuperación y Conservación del Patrimonio Documental y Bibliográfico en Latinoamérica», està dotat amb 60.000 euros per a la nostra Universitat. De les 1005 propostes rebudes, només van resultar escollides amb finançament el 13%.  Entre els professionals que formen l’equip de Barcelona, s’hi troben alguns membres del CRICC: Mònica Baró, Miquel Térmens, Carina Rey, Lluís Agustí, Jesús Gascón i Amadeu Pons. També hi participen altres membres de l’equip de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, com ara Concepción Rodríguez Parada, Núria Jornet i Berta Blasi.

L’objectiu del projecte és la formació i actualització de bibliotecaris i gestors de patrimoni a Llatinoamèrica. La col·laboració de la Universitat de Barcelona en aquest projecte està relacionada amb la creació de continguts docents per a la formació de formadors. En un principi s’havia previst la visita a diferents països llatinoamericans. Donada la situació generada per la pandèmia, però, el disseny del projecte s’adaptarà per fases tenint en compte l’evolució de la situació sanitària.

Seccions

Taula rodona «Investigación en Información, Comunicación y Cultura durante la Pandemia de COVID19» (3 de febrer)

Data de la activitat

El proper 3 de febrer de 15:30 a 17:00 h tindrà lloc la taula rodona virtual amb investigadors dels àmbits de la informació i comunicació d'arreu de l'Estat espanyol sota el nom de «Investigación en Información, Comunicación y Cultura durante la Pandemia de COVID19». La sessió està organitzada pel Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona i es podrà seguir en línia a: https://eu.bbcollab.com/guest/3bdf853fc63d43f9bb80bb188233e2b3

L'objectiu d'aquesta activitat és dialogar amb especialistes d'aquests àmbits que hagin escrit, en els darrers mesos, articles de recerca sobre la informació, comunicació i cultura durant (i relacionat amb) la pandèmia.

Els ponents són José-Manuel Calabuig, autor de «Trabajar con datos abiertos en tiempos de pandemia: uso de covidDATA-19»;  Cristina Navarro, autora de «COVID-19 communication management in Spain: exploring the effect of information-seeking behavior and message reception in public's evaluation»; i Juan José Igartua, autor de «Usos de la comunicación en los tiempos del coronavirus. Un estudio transcultural».

Conferència d'Alberto Gamarra sobre un comerç del llibre atípic (26 de novembre)

Data de la activitat

En línia, via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/collab/ui/session/guest/bf7369af8ee44b5bbd3d9204002715be

El Seminari Exemplar, del Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental, organitza una nova conferència a càrrec d'Alberto Gamarra Gonzalo, graduat en Geografia i Història per la UNED i màster en Gestión de la Documentación, Bibliotecas y Archivo (Especialidad Bibliografía Material y Libro Antiguo) per la Universitat Complutense de Madrid. Sota la direcció del professor Manuel José Pedraza està realitzant una tesi dedicada a estudiar, en perspectiva comparada, la producció impresa de dos centres editorials “secundaris” en el segle XVIII, Calatayud i Burgos, així com als seus protagonistes. És membre del consell editorial de Titivillus: Revista internacional sobre libro antiguo.

De forma comuna, les investigacions sobre la comercialització del llibre a Espanya en època moderna han tingut als agents professionals (llibreters i impressors) com a principal objectiu d'estudi. No obstant, assumir que aquests intermediaris van ser els principals proveïdors de llibres en aquests segles implica menyscabar la rellevància que van tenir els canals de distribució d'impresos creats i sostinguts pels ordes religiosos, ja fos amb destí al consum intern com també projectats al mercat lector, tal i com venen demostrant algunes investigacions recents. Amb l'objectiu de contribuir a definir les característiques i impacte d'aquestes vies de comercialització, en aquesta xerrada s'aprofundirà en un cas concret, el de la impremta jesuïta de Burgos, activa entre 1756 i 1767.

La recent (re)descoberta de dos llibres de la seva comptabilitat per aquests anys (el parador dels quals s'ignorava des de feia gairebé un segle) ens permet estudiar les estratègies de comercialització de la producció de manera integral amb l'economia interna del taller, la producció i el ritme de treball. Així mateix, coneixerem quins impresos i en quins volums van sortir d'aquest establiment; en quines localitats i mitjançant quins agents es van distribuir; quins van ser-ne els preus, costos de comercialització i marges de benefici; o també valorarem el grau d'èxit d'aquest projecte editorial a través dels balanços comptables; tot això sota el reconeixement de la particularitat d'aquesta impremta a causa de la seva propietat institucional, fet que implicava als gestors unes avantatges importants enfront dels professionals del llibre però també algunes limitacions.

Darreres publicacions de recerca d'investigadors del CRICC (III) Anònim (no verificat) dg., 25/10/2020 - 13:31

Seccions

Beca de col·laboració al CRICC FIMA dt., 20/10/2020 - 11:44

El Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura ha publicat una oferta de beca de col·laboració per a estudiants de la Facultat. Aquesta beca de col·laboració es convoca per donar suport a les tasques de gestió i recerca del centre i estarà acompanyada d'un programa de formació. La duració s'estén de l'1 de desembre de 2020 al 30 de juliol de 2021.

Termini de presentació de sol·licituds: del 19/10/2020 al 30/10/2020.

Podeu trobar l'enllaç a la sol·licitud aquí: https://seu.ub.edu/ajutsPublic/showPublicacion/157292

Seccions

2a Jornada de Ciència Oberta i Comunicació Científica (5 de novembre)

Data de la activitat

El Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), de la nostra Facultat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) organitzen la 2a Jornada de Ciència Oberta i Comunicació Científica, que tindrà lloc el proper 5 de novembre de 2020 de forma virtual. Hi participaran especialistes com Nicolas Robinson, Javier Sánchez Perona, Fernanda Peset, Lydia Gil, Paloma Marín-Arriza, Lluís Codina i els professors de la Facultat Cristóbal Urbano i Ernest Abadal.

Les places són limitades. Podeu consultar el programa i fer la inscripció a:
https://www.museunacional.cat/ca/activitats/jornada-de-ciencia-oberta-i-comunicacio-cientifica

Jornades de Revistes de RACO: qualitat i visibilitat de les revistes (20 i 27 d'octubre i 3 i 10 de novembre 2020)

 

El Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el Centre de Recerca en Informació Comunicació i Cultura de la Universitat de Barcelona (CRICC) i AQU Catalunya hem organitzat els dies 20 i 27 d'octubre i 3 i 10 de novembre de 2020, quatre sessions dins les Jornades de Revistes de RACO: qualitat i visibilitat de les revistes. RACO és un repositori cooperatiu de revistes catalanes amb accés obert.

Cada sessió dura una hora i mitja (de les 12.30 a les 14 hores) i es podrà seguir en directe per Youtube i Facebook a través d'un enllaç que es facilitarà per correu electrònic, prèvia inscripció.

Les temàtiques de les sessions són les següents:

20 d'octubre, 12.30-14.00 hores. Sessió 1: La millora de la qualitat de les revistes i la seva avaluació

Moderador: Martí Casadesús, AQU Catalunya
Ponents: 

  • Esteve Arboix, secretari de la CAR (Comissió d'Avaluació de la Recerca) d'AQU Catalunya
  • Ismael Ràfols, investigador sènior del Centre d'Estudis de Ciència i Tecnologia (CWTS), Universitat de Leiden 
  • Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval de la UdL i membre de la Comissió Específica d'Humanitats de la CAR

27 d'octubre, 12.30-14.00 hores. Sessió 2: El canvi accelerat i exigent de les revistes científiques

Moderadora: Candela Ollé, Universitat Oberta de Catalunya
Ponents:

  • Jamie Hutchins, director d'Open Access Innovation, ProQuest
  • Alexandre López-Borrull, Universitat Oberta de Catalunya
  • Cristóbal Urbano, Universitat de Barcelona 

3 de novembre, 12.30-14.00 hores. Sessió 3: Canvis, millores i noves possibilitats de RACO

Moderadora: Sandra Reoyo, CSUC
Ponents:

  • Lluís Anglada, CSUC
  • Iris Parusel, CSUC
  • Natalia Torres, CSUC 

10 de novembre , 12.30-14.00 hores. Sessió 4: Taula rodona. Tenen futur les revistes? Quin?

Moderador: Ernest Abadal, director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (UB)
Ponents:

  • Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans
  • Joan Gómez, director general de Recerca de la Secretaria d'Universitats i Recerca
  • Josep Joan Moreso, president de l'AQU Catalunya
  • Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes

Seccions

Darreres publicacions de recerca d'investigadors del CRICC (II)

Com vam fer fa unes setmanes en el primer lliurament, recollim aquí per segon cop la relació dels articles publicats per professors de la Facultat i membres del CRICC en aquestes últimes setmanes. A continuació es poden consultar les ressenyes i els accessos als textos originals, dels darrers treballs publicats pels professors: Ernest Abadal, Jordi Ardanuy, Francesc García Grimau, Javier Guallar, Cristóbal Urbano, Mari Vállez i Anna Villarroya.

Existeix realment col·laboració interdisciplinària en Biblioteconomia, Informació i Documentació?

Centres de documentació de diaris al segle XXI. Panorama després del tsunami

Hi ha desigualtats en el perfil i condicions laborals dels professionals de la cultura als ajuntaments?

Estan adaptades les revistes científiques espanyoles al pla S?

Anàlisi de la recerca sobre coronavirus

Visibilitat web de les biblioteques universitàries

 

Seccions

Conferència de Fernando Canet sobre cinema documental i crims contra la humanitat (11 de març)

Data de la activitat

El proper 11 de març de 2020, a les 11:30 hores, a l'aula 210 de la FIMA, tindrá lloc la conferència «Cine documental y crímenes contra la humanidad: la perspectiva del perpetrador», a càrrec de Fernando Canet. Es tracta d'una activitat de seminari del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura CRICC.

A continuació es mostra un abstract de la xerrada:

El cinema documental, des dels seus orígens, ha focalitzat la seva atenció en les víctimes de les injustícies socials. Als anys trenta de segle passat, Grierson i els cineastes de la seva escola britànica van ser dels primers que van donar veu a les víctimes perquè aquestes poguessin narrar en primera persona la seva complicada realitat. En les dues primeres dècades de l'actual segle s'ha produït un canvi de tendència. Un grup significatiu de pel·lícules documentals han dirigit la seva atenció, en lloc de cap a les víctimes, cap als qui van perpetrar o van col·laborar en crims contra la humanitat. Possiblement el documental més popular d'entre aquest grup sigui The act of killing, dirigit per Joshua Oppenheimer i estrenat el 2012. Aquest documental ha estat especialment controvertit per tractar el genocidi d'Indonèsia a través d'únicament els seus perpetradors. Però no només aquest context històric ha estat el protagonista d'aquesta nova tendència, sinó que altres contextos també han estat abordats des de la perspectiva dels que van participar o col·laborar en crims contra la humanitat. Altres exemples significatius són el genocidi de Cambodja, abordat per un dels seus supervivents, Rithy Panh; la dictadura xilena (El color del Camaleón i El pacto de Adriana); la dictadura argentina (70 y Pico i El hijo del cazador); el llegat nazi (2 or 3 things I know about him i What our father did. A Nazi Legacy); i els crims d'estat comesos per les diferents administracions nord-americanes (Standard Operating Procedure i National Bird) i, finalment, també els crims comesos pels governs israelians contra el poble palestí (Z32 i Waltz with Bashir).

Conferència «Censuras: el miedo al lector (XVI-XVIII)» de Manuel Peña Díaz (18 de març) FIMA dt., 03/03/2020 - 11:42

Data de la activitat

El professor Manuel Peña Díaz (catedràtic d'història moderna de la Universidad de Córdoba) farà la conferència «Censuras: el miedo al lector (XVI-XVIII)» en el marc del seminari Exemplar. Les seves recerques s'han centrat en la història de la vida quotidiana dels segles XVI al XVIII, en la història del llibre, la lectura i les censures i de la Inquisició.

Entre els seus llibres destaquen: La cultura del libro en la edad moderna. Andalucía y América (2001), Poder y cultura festiva en la Andalucía moderna (2006), Las Españas que (no) pudieron ser. Herejías, exilios y otras conciencias (siglos XVI-XX) (2009), Breve historia de Andalucía (2012), La vida cotidiana en el Mundo Hispánico (siglos XVI-XVIII) (2012), La Inquisición. Viejos temas, nuevas lecturas (2015), Alianzas y propaganda durante el primer franquismo (2019) i Diálogos con la Historia. Ricardo García Cárcel y el oficio de historiador (2019).

Data: 18 de març de 2020 a les 16.00 h.

Lloc: aula 206, Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals.