Darreres publicacions de recerca d'investigadors del CRICC Javier Guallar ds., 11/01/2020 - 17:22

El centre de recerca CRICC dedica des de fa un temps un espai al seu lloc web a fer breus ressenyes de les publicacions de recerca dels seus investigadors.

Recollim aquí les ressenyes publicades d'articles de professors de la Facultat i membres del CRICC en aquestes últimes setmanes i a partir d'ara les continuarem publicant també aquí de manera regular. A continuació es poden consultar les ressenyes dels darrers articles publicats pels professors Ernest Abadal, Javier Guallar, Maria-José Masanet, Mario Pérez-Montoro, Pedro Rueda i Cristóbal Urbano:

Seccions

Taula rodona "El patrimoni bibliogràfic, a debat" (10 de desembre)

Data: dimarts 10 de desembre de 2019, a les 17 h
Lloc: Aula Rubió (espai 210), de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals

Participants:
Vinyet Panyella Balcells (Presidenta del CoNCA)
Victoria Rodrigo Fuentes (Biblioteques Municipals de Reus)
Yolanda Ruiz Ruiz (Biblioteca Joaquim Folch i Torres. MNAC)

Coordinadora: 
Concepción Rodríguez Parada (Universitat de Barcelona)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

Es presenta el llibre “Las redes de la lectura”

El dimarts 5 de novembre hi va haver l'acte de presentació del llibre Las redes de la lectura (Trea, 2019), editat per Chiara Faggiolani (Univ. di Roma) i Maurizio Vivarelli (Univ. de Torino) i en el qual Mònica Baró i Maite Comalat, professores de la Facultat i investigadores del CRICC, hi han col·laborat escrivint un capítol.

Es tracta d'un estudi sobre l'impacte de la lectura en l'entorn digital que ha analitzat els comentaris escrits pels lectors a la plataforma aNobii, una xarxa social d'amants de la lectura molt popular a Itàlia. S'han utilitzat tècniques de big data per tal de processar els gran volum de comentaris que s'han analitzat. Chiara Faggiolani, amb la conferència Desde "Leer en la red" a "Las redes de la lectura": historia de un proyecto de investigación va explicar els orígens del projecte, la publicació del llibre en italià i també l'actualització i traducció al castellà que ha estat publicada per Trea. El professor Maurizio Vivarelli, que no va poder estar present a l'acte per problemes de salut, va preparar un vídeo explicant l'estructura i els diversos capítols del llibre.

També hi va haver la intervenció de Mònica Baró i Maite Comalat, amb la conferència La promoció de la lectura a Espanya... en el bon camí?, en la qual es va fer un ampli repàs a les estadístiques de lectura a Espanya en els darrers anys (percentatge de lectors, tipus d'obra, temps mitjà de lectura, etc.) així com a l'avaluació dels plans de promoció de la lectura que s'han dut a terme a Espanya (poca concreció, escassa continuïtat, baixa inversió, sense instruments per a la seva avaluació, etc.).

El professor Ernest Abadal, autor del pròleg de l'obra, es va ocupar de la presentació de la sessió.

Cafè científic sobre «fake news» Javier Guallar dv., 04/10/2019 - 23:48
El dilluns 30 de setembre va tenir lloc un dels Cafès científics de la UB dedicat a les notícies falses, organitzat pel CRICC i la Facultat, i que formava part de la celebració de la Nit Europea de la Recerca 2019. L'acte va ser moderat pel vicedegà Carlos Aguilar, hi van participar Sergio Villanueva i Ernest Abadal, professors de la Facultat i investigadors del CRICC, i va comptar amb una nodrida assistència, tant d'estudiants dels graus de la Facultat com de públic extern.
 
 
En primer lloc, Sergio Villanueva va explicar quines són les característiques de les notícies falses per mitjà de tres històries. La primera d'elles es remunta a finals del segle XIX i explica com una notícia falsa va fer esclatar la guerra entre Espanya i els Estats Units. Aquesta història ens fa veure que les notícies falses sempre tenen una ressonància cognitivo-ideològica amb el moment històric. La segona història, ja en el moment present, ens transporta a una granja de fabricació de notícies falses a un petit municipi de Macedònia del Nord des d'on es van llançar gran part de les fake news per la campanya electoral de Trump. Aquesta història ens ensenya que darrere de tota fabricació de notícies hi ha un intercanvi econòmic. Per últim, va explicar la notícia falsa que es va generar per accident el 2018 a la nostra facultat. A partir d'aquest relat fem una aproximació al perfil d'usuari que té més possibilitat de compartir una notícia falsa: home, més gran de 65, i amb una posició ideològica polaritzada.
 
 
A continuació, Ernest Abadal es va centrar a presentar les actuacions que es poden dur a terme per detectar i combatre les notícies falses, ja siguin recomanacions adreçades a les persones o actuacions de caràcter institucional. Pel que fa a les actuacions personals, es recomana analitzar la fiabilitat de la font de la notícia, comprovar la data, consultar experts i, sobretot, no difondre continguts dels quals no estem segurs. Pel que fa a les actuacions institucionals, hi ha tres vies obertes: la penalització, que estan seguint Facebook i Google amb tot un seguit d'actuacions dirigides a detectar i penalitzar les pàgines creades per la desinformació; la verificació, que estan duent a terme portals de verificació, vinculats a associacions de periodistes i mitjans de comunicació que es dediquen a contrastar i verificar rumors i falses informacions que circulen per les xarxes socials i, finalment, l'educació i la formació, un aspecte que és essencial i que molts països ja han detectat tot incorporant competències en avaluació de la informació en els programes educatius de primària i secundària per assegurar que els joves tindran competències per avaluar la veracitat de la informació que trobaran a internet i les xarxes socials. 
 
Com es pot veure, per tant, els professionals de la informació i de la comunicació tenen un paper molt important en aquest context i és important que surtin ben formats i ben conscients d'aquesta problemàtica en els graus universitaris de Gestió d'Informació i de Comunicació Audiovisual que cursen a la nostra Facultat.
 
Les dues presentacions es poden consultar des del perfil del CRICC a Slideshare.
 
 
 

Seccions

Cafè científic sobre Fake news (dilluns 30 de setembre)

Data de la activitat

El Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona se suma a la Nit Europea de la Recerca 2019 organitzant un dels Cafès científics de la UB dedicat a les notícies falses.

Detectar i combatre les notícies falses (fake news): recomanacions des de la Documentació i la Comunicació

Data i hora: dilluns, 30 de setembre, 13 h
Espai: Sala d'actes, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Melcior de Palau 140.

Internet és ple de continguts interessants però també n'hi ha de molt poca qualitat i encara altres que són directament falsos, escrits amb l’objectiu de modificar opinions o d’enganyar. És el que s'anomenen notícies falses o «fake news». Com es pot fer per detectar-les? Quins són els indicadors que ens serveixen per valorar la informació que trobem a internet? Com es pot lluitar contra la proliferació de notícies falses que circulen per la xarxa? La sessió presentarà l’estat de la qüestió i oferirà consells bàsics des de la Documentació i la Comunicació per tal de detectar i combatre les notícies falses.

Moderador: Carlos Aguilar
Convidats:
Sergio Villanueva, investigador en Comunicació
Ernest Abadal, investigador en Informació i Documentació

Organitza:
Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Seccions

Seminari CRICC «La perspectiva de gènere a la recerca» (15 de maig)

Data de la activitat

El Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona us convida al seminari «La perspectiva de gènere a la recerca» que impartiran Núria Vergés, investigadora del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona i Anna Villarroya, investigadora del CRICC.
 
Presenta: Maite Comalat, investigadora del CRICC
 
Dia i hora: dimecres, 15 de maig de 2019, a les 16 h
 
Lloc: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, c. Melcior de Palau, 140, espai 206
 
Entrada lliure. Us preguem que confirmeu prèviament  la vostra assistència aquí
 
 
 

Seccions

Seminari del CRICC: "Social Network Analysis" (dijous, 11 d'abril)

Data de la activitat

El Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona us convida al seminari "Social Network Analysis: una herramienta para desenmascarar falsedades en Twitter" que impartirà Mª Luz Congosto, doctora en Telemática per la Universidad Carlos III i especialitzant-se en anàlisis de dades socials.

A continuació Lydia Sánchez, membre del CRICC ens presentarà el projecte "Cartas Vivas".

Presenta: Sergio Villanueva professor de Comunicació Audiovisual i secretari del CRICC

Dia i hora: dijous, 11 d'abril de 2019, a les 16 h

Lloc: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, c. Melcior de Palau, 140, espai 206

Entrada lliure. Us preguem que confirmeu la vostra assistència prèviament aquí.  
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Seccions

Seminari CRICC sobre preprints amb Enrique Orduña i Facundo Santomé

El passat 13 de març va tenir lloc un Seminari del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona, dedicat als preprints. Amb el títol de «¿Qué es esto de los preprints... y cómo me afecta?», van intervenir Enrique Orduña-Malea, professor a la Universitat Politècnica de València i Facundo Santomé, editor científic a l'editorial MDPI, representant respectivament el punt de vista d'un autor i d'un editor que utilitzen els preprints com a forma de comunicació científica.
 
El seminari, que va ser presentat per Ernest Abadal, director del CRICC, i moderat per Cristóbal Urbano, professor de la Facultat i coordinador del congressos EDICIC 2019 i ISKO 2019 en els quals s'utilitzaran.preprints, va ser retransmès en streaming per Youtube. La grabació està disponible per als interessats en el canal de Youtube de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
 
Santomé va explicar què són els preprints (versió d'un manuscrit abans del peer review) i per a què serveixen i va mostrar als assitents l'experiència de l'editorial MDPI amb els preprints. Per la seva banda, Orduña va mostrar els punts forts dels preprints (llibertat, rapidesa, difusió...) i les seves desventatges (en la citació o en la carrera acadèmica de l'investigador: són més apropiats per investigadors seniors que per investigadors que comencen), tot mostrant la seva experiència en preprints amb el grup de recerca EC3 de la Universitat de Granada. Un animat debat posterior amb els assistents va constatar l'oportunitat i actualitat del tema tractat.
 
 
 

Seccions

Seminari del CRICC: «¿Qué es esto de los preprints... y cómo me afecta?» (13 de març)

Data de la activitat

El Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona us convida al seminari «¿Qué es esto de los preprints... y cómo me afecta?» en el qual es presentarà el punt de vista d'un autor i d'un editor que utilitzen els preprints com a forma de comunicació científica.

Ponents:
- Enrique Orduña-Malea, professor a la Universitat Politècnica de València
- Facundo Santomé, editor científic a MDPI.

Presenta: Cristóbal Urbano, professor de la Facultat i coordinador del congrés EDICIC 2019, en el qual s'utilitzaran els preprints.

Dia i hora: dimecres, 13 de març de 2019, a les 16 h

Lloc: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Melcior de Palau, 140, espai 206

Entrada lliure. Us preguem que confirmeu la vostra assistència prèviament aquí.

 

Seccions

Seminari CRICC sobre avaluació de la recerca amb Ismael Ràfols

En el Seminari del centre de recerca CRICC de 19 de febrer, l'investigador Ismael Ràfols del centre Ingenio (CSIC-UPV), va presentar un conjunt de reflexions sobre l'aplicació d'indicadors per a l'avaluació de la recerca basades en l'article «S&T indicators in the wild: Contextualization and participation for responsible metrics», que ha publicat recentment a la revista Research Evaluation. Es tracta d'una proposta que es qüestiona el lloc i la funció dels indicadors en l'avaluació de la ciència i que té per objectiu preservar la diversitat i el pluralisme disciplinar, actualment amenaçats per l'ús d'indicadors idèntics per a totes les disciplines i a tots els països. En el debat posterior es van comentar les dificultats per fer la transició del model actual d'avaluació cap a nous models.
 
Per la seva banda, Jordi Ardanuy, professor de la Facultat i membre del CRICC, va presentar dues de les seves darreres publicacions relacionades amb estudis de la cultura: les fires de llibres a Catalunya (a la revista BiD) i la història de la fotografia espiritista i la seva repercussió a la societat espanyola (a la revista Fotocinema: revista científica de cine y fotografía).
 
 

Seccions