CRICC

El dimecres 18 de maig es durà a terme una cinquena activitat dins del programa d'actes Els Dimecres del CRICC. En aquesta sessió coneixerem dos investigadors visitants: Lorenzo Sergi i Juliana Gulka, de la Università degli Studi di Firenze (UniFL) i de la Universidade do Estado de Santa Catarina (UDESC), respectivament. Les seves presentacions es realitzaran de 15.30 a 17.00 h a l'aula 208 de la Facultat.

Lorenzo Sergi, actualment arxiver i investigador d'artistes i arxius privats, es va formar a la Universitat de Florència, i actualment té un màster d'Arxivística, i un màster universitari de segon nivell d'Arxivística, Biblioteconomia i Codicologia. Lorenzo ens presentarà "La tradició arxivística dels dominics a Còrsega".

Per altra banda, Juliana Gulka, en l'actualitat bibliotecària de la Universitat Federal de Santa Catalina, està formada tant a la universitat Federal de Santa Catarina, amb un grau de Biblioteconomia i Ciències de la Informació, com en la Universitat Estatal de Santa Catarina, amb un màster professional de Gestió d'Unitats d'Informació. Juliana presentarà "Trajectòria i perfil del professorat universitari en la gestió de revistes científiques d'educació".

El dimecres 27 d'abril de 2022 es durà a terme la quarta activitat proposada d'ençà que va començar el programa d'actes "Els Dimecres del CRICC". En aquesta ocasió coneixerem les noves incorporacions del centre: Adrien Faure, Carlos Lopezosa i José Miguel Tomasena. Les seves presentacions es realitzaran de 15.30 a 17.00 h a l'aula 209 de la Facultat.

Adrien Faure és professor i doctor en música, tecnologies del so i societat per la Universitat de Barcelona. Està especialitzat en estudi de gravació i cinema, música moderna i jazz, interpretació musical i és tècnic de gravació de so, entre altres. En l'actualitat, és investigador postdoctoral a la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals a la Universitat de Barcelona.

Carlos Lopezosa és doctor en Ciències de la Informació i especialista en SEO, mitjans de comunicació i sistemes de monetització en estratègies de continguts de qualitat. Ha estat professor associat de la Universitat Pompeu Fabra i actualment és investigador visitant sota el programa Margarita Salas a la Universitat de Barcelona.

José Miguel Tomasena és periodista i professor universitari, llicenciat en Ciències Socials, màster en escriptura creativa a l'Escola Contemporània d'Humanitats, màster en comunicació a la Universitat Pompeu Fabra i doctor en Comunicació per aquesta. És autor d'algunes novel·les com ara El rastro de los cuerpos (Grijalbo, 2019) i en l'actualitat és investigador visitant a la Universitat de Barcelona a través del programa Margarita Salas.

El proppassat dimecres 23 de març de 2022 va tenir lloc la taula rodona "TOUS Heritage: Un cas d'èxit en la comunicació de valors d'empresa" com a part de la programació dels Dimecres del CRICC. En aquesta taula hi van participar Rosa Tous Oriol, vicepresidenta corporativa de l'empresa TOUS, Anna Mas Espinalt, tècnica d'arxiu de la companyia, Carmen García Meilán, coordinadora del projecte, i Jordi Andreu Daufí, professor de la FIMA i director del projecte TOUS HERITAGE.

El projecte TOUS Heritage té els seus orígens en els preparatius de la celebració dels cinquanta anys de casats i de professió en el món de la joieria de Salvador Tous Ponsa i Rosa Oriol Porta que es materialitzaren en el llibre Rosa Oriol & Tous. L’any següent, 2015, la companyia començà a planificar la commemoració del centenari. Per aquest projecte comptaren amb la participació d’un equip multidisciplinari de professionals dirigit pel professor de la FIMA, Jordi Andreu Daufí, la coordinadora del projecte, Carmen García Meilán i posteriorment Anna Mas Espinalt, tècnica d’arxiu de TOUS HERITAGE.

El projecte TOUS HERITAGE s’ha d’entendre en el context dels valors de la companyia. La finalitat de TOUS HERITAGE és explicar la trajectòria històrica de TOUS amb evidències demostrables, amb una narrativa creativa i innovadora que permeti a la companyia disposar d’un instrument diferenciador de comunicació corporativa en el sector.

TOUS HERITAGE és un projecte de caràcter corporatiu i per aquesta raó els criteris de disseny estan determinats pel propòsit de la companyia. El projecte pretén ser un instrument útil per substanciar el propòsit corporatiu i alhora esdevenir un producte atractiu per a la seva difusió. L’eix vertebrador de la narrativa del discurs a TOUS HERITAGE són els valors corporatius. El compliment dels valors corporatius no pot limitar-se a una percepció, a un punt de vista intern o extern. Com en qualsevol activitat d’un procés de negoci la conjectura ha de cedir el pas a l’evidència. TOUS HERITAGE permet a la companyia mostrar el “rastre de la seva activitat” al llarg de la història de TOUS.

En aquest sentit, el projecte va més enllà del seu component intrínsec d’història de la companyia, i esdevé un instrument per a la gestió d'actius intangibles de l’empresa.

El projecte TOUS Heritage és un bon exemple de la rellevància de les funció dels professionals de la gestió de la informació i la documentació, i de la comunicació audiovisual a l’empresa.

Demà, dimecres 23, tindrà lloc el proper "Dimecres del CRICC", de 12 a 14 h, a la sala d'actes. L'acte té per títol "TOUS HERITAGE: un cas d'èxit en la comunicació de valors d'empresa”. 

Amb aquesta taula rodona es pretén conèixer de la mà dels seus promotors i creadors el projecte TOUS HERITAGE. Al llarg de la sessió s’aprofundirà en els valors que aquest projecte aporta al negoci de la companyia, així com en els aspectes més innovadors que fan que TOUS pugui ser un referent per a altres empreses del país.

L’acte s’iniciarà amb la benvinguda de Miquel Térmens, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) i continuarà amb la taula rodona, conduïda per Anna Villarroya, directora del CRICC, en la qual intervindran:

• Sra. Rosa Tous Oriol, vicepresidenta corporativa TOUS
• Sra. Anna Mas Espinalt, tècnica d'Arxiu i Museu TOUS Heritage
• Sra. Carmen García Meilán, coordinadora del projecte TOUS Heritage
• Sr. Jordi Andreu i Daufí, professor de la FIMA i director del Projecte TOUS Heritage

Lloc: sala d’actes de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

La Jornada també es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la FIMA, a l'enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=OoH0GQ3q5q0

Amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio i l’estrena de la nova assignatura de Creació Radiofònica a la FIMA, el pròxim divendres 11 de febrer de 2022 tindrà lloc la Jornada #AmbDiversitat: Ràdio, Podcasts i Diversitats a la sala d’actes de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de 10 a 13 h. També es podrà seguir en línia en obert a través del canal de YouTube de la FIMA.

L’acte s’estructura en tres parts. A les 10 h tindrem la sessió "Noves mirades i perspectives al món de l’àudio", amb Olga Suanya i Montse Virgili. L’Olga ens presentarà el seu projecte Chelsea Hotel, un podcast que cada setmana recorda una efemèride i una cançó, i explica la història que les connecta. Per la seva banda, Montse Virgili, directora i presentadora de Les dones i els dies de Catalunya Ràdio, ens explicarà la creació i recorregut del programa, un espai que dona veu a les dones de diferents àmbits i èpoques.

A les 11.30 h tindrem la sessió "The twenties: les veus i mirades del jovent en format podcast", amb estudiants de la FIMA. En Pol Balada, la Pilar Baradat, en Carles Bellart, la Maria Braña, la Mar Giménez, la Meri Lancis, l’Albert Muns, la Maria Pérez i en Marc Saaveda ens presentaran els podcasts "El déjà vu" i "Aquí Pilbert", dintre del projecte "The Twenties". Es tracta de podcasts creats pel jovent i per al jovent, on es parla dels temes que els preocupen i sobre els quals volen debatre.

Per acabar, a les 12.30 h, en Lluís Anglès, la Marga Carnicé i l’Èlia Romaní ens presentaran l’exposició "Ràdio, Podcasts i Diversitats", realitzada pel CRAI de la Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

Podeu apuntar-vos a la jornada a través d’aquest enllaç: https://bit.ly/3L7eCcP

La Jornada ha estat organitzada pel grup GENDIMS (Gender Perspective in Information and Media Studies), el Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual, la Unitat d’Igualtat de la FIMA, els projectes de recerca TRANSGELIT i CAVGEN, el CRAI de la Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals, la Comissió de Dinamització Lingüística de la FIMA i el CRICC.

El passat 20 d’octubre va tenir lloc a la FIMA la sisena edició de la Jornada Intensiu Digital: Intercanvi d’Experiències en Col·leccions Digitals, organitzada pel Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA), i el Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual de la UB. L’edició d’enguany tenia per repte reflexionar a partir del context de pandèmia en què ens trobem i l’escenari que ens deixa per pensar sobre els tipus de projectes que s’han fet fins ara, en clau d’impacte i de necessitats.

La jornada en aquesta edició va ser híbrida, d’una banda presencialment a la FIMA, amb 150 inscrits, professionals d’arxius, biblioteques, museus i d’altres institucions, organitzacions i empreses que custodien o treballen amb fons i col·leccions digitals. I d’altra banda, l’acte es va retransmetre sincrònicament en línia pel canal de YouTube de la Facultat, amb més de 150 persones usuàries úniques en total. La sessió es pot consultar íntegrament en línia aquí, de forma permanent: https://www.youtube.com/watch?v=tY94Jpe7WgA

L’inici de la jornada va ser amb la sessió inaugural impartida per la Nicole McNelly, consultora d’impacte a l’Europeana Foundation. L’experta va posar l’èmfasi en la importància de posicionar les persones en els centres de procés de disseny o redisseny de projectes i iniciatives per tal de conèixer les necessitats reals de les persones usuàries a qui van destinats. I va definir l’impacte com el canvi o canvis que es provoquen damunt la societat com a resultat de les activitats que fem. Un impacte que pot ser avaluat quantitativament o no, però que cal analitzar-lo des de diferents àmbits com l’econòmic, en l’organització, en els aspectes socials, d’innovació i de context. Va presentar el manual Europeana Impact Playbook que va recomanar per ajudar a aconseguir treballar de forma encertada amb les necessitats i aconseguir impacte. També va comentar que el manual s’ha traduït ja al gal·lès i polonès i va encoratjar a la traducció al català i castellà.

Durant la jornada es van presentar i es va parlar al voltant d’una selecció d’experiències amb fons i col·leccions digitals, algunes recents, d’altres ja consolidades o fins i tot tancades, on no només es va plantejar el que fan, sinó perquè ho fan, què volen resoldre, quins efectes produeixen, en quins àmbits (econòmic, científic, social, educatiu…), qui són els principals beneficiaris, i sobretot: què passaria si no ho féssim. Van començar el bloc d’experiències, diferents iniciatives que se centren en l’explotació de les dades per aconseguir impacte social en les comunitats, com són Escovid19data, l’Explorador Social i la base de dades de les víctimes i persones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme. Posteriorment també es van presentar experiències de l’àmbit acadèmic com el repositori consolidat DDD de la UAB i el repositori de matemàtiques actualment en desús, CIRAX. Finalment, la darrera experiència del dia va ser «Sintoniza con la Memoria», un projecte molt treballat d’utilització d’arxius audiovisuals i molt popular al seu país d'origen, Xile. Totes les presentacions de les experiències es poden consultar en línia per tenir tots els detalls del que es va explicar.

L’Intensiu Digital 21 també va oferir una taula rodona on el tema principal van ser les estratègies de transformació en els àmbits cultural i educatiu. En el pla educatiu, va comentar Héctor Gardó, cap de projectes a la Fundació Bofill, la transformació digital, ben feta, genera oportunitats, i mal feta, en canvi, és generadora de desigualtats. Un altre dels ponents, Quim Rubio, responsable de projectes a la Fundació Carulla, va esbossar les característiques que han de permetre identificar la capacitat transformadora d’un projecte, partint del decàleg publicat per Mutare - Fundació Carulla. Va destacar-ne algunes: la importància d’identificar el repte social a què s’ha de respondre; la generació d’aliances i la cocreació, afegint un especial esment a la necessària dimensió educativa de tot projecte transformador. Carles Vicente, director de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona, va posar com a exemples els projectes Patrimonia’m o el programa de Creadors en residència, impulsats pel mateix Institut, i Héctor Gardó va afegir com a element clau la voluntat de desafiar l’ordre establert, de desenvolupar projectes que no perpetuïn allò que ja existeix.

Finalment tots tres van coincidir al llarg del debat amb una idea fonamental: la centralitat de les persones. El que hi ha al darrere dels projectes transformadors són les persones que els lideren, impulsen, o faciliten. I el repte està en com passar de crear projectes adreçats a uns col·lectius en concret, a fer-ho implicant aquests mateixos col·lectius. Dissenyar amb les persones, a prop de les necessitats, replantejant-se i qüestionant-se a un mateix.

Com és tradició, l’Intensiu Digital es va cloure amb una reflexió elaborada i exposada per Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). La reflexió es va iniciar amb una relació de temes clau sobre què valorem a l’hora d’establir una col·lecció digital. Fins recentment, la tecnologia de suport, la tria dels documents i l’etiquetatge amb metadades. Amb tot, actualment aquesta valoració cada vegada més se centra a captar l’atenció, la descoberta de l’entorn de la persona usuària i la sostenibilitat (tant econòmica com de risc). Es va parlar que ja són palpables les transformacions de la progressiva i inevitable digitalització i de la desgraciadament incremental pressió per fer més amb menys recursos. Lluís Anglada, un dels membres organitzadors de l’Intensiu Digital, va tancar la seva reflexió plantejant una sèrie de qüestions relacionades amb l’impacte en els projectes digitals: la qualitat com a valor no absolut («is it good enough?»); la importància de l’accés obert, la transparència i el dret a la informació; i finament, sobre la necessitat d’obrir o explorar nous camins per fer accessible la informació. Aquests temes crítics i aquestes tendències són els motius que justifiquen la necessitat d’organitzar una jornada Intensiu Digital anualment per pensar i enraonar conjuntament, i sempre que sigui possible, presencialment.