Conferència de Fernando Canet sobre cinema documental i crims contra la humanitat (11 de març)

Data de la activitat

El proper 11 de març de 2020, a les 11:30 hores, a l'aula 210 de la FIMA, tindrá lloc la conferència «Cine documental y crímenes contra la humanidad: la perspectiva del perpetrador», a càrrec de Fernando Canet. Es tracta d'una activitat de seminari del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura CRICC.

A continuació es mostra un abstract de la xerrada:

El cinema documental, des dels seus orígens, ha focalitzat la seva atenció en les víctimes de les injustícies socials. Als anys trenta de segle passat, Grierson i els cineastes de la seva escola britànica van ser dels primers que van donar veu a les víctimes perquè aquestes poguessin narrar en primera persona la seva complicada realitat. En les dues primeres dècades de l'actual segle s'ha produït un canvi de tendència. Un grup significatiu de pel·lícules documentals han dirigit la seva atenció, en lloc de cap a les víctimes, cap als qui van perpetrar o van col·laborar en crims contra la humanitat. Possiblement el documental més popular d'entre aquest grup sigui The act of killing, dirigit per Joshua Oppenheimer i estrenat el 2012. Aquest documental ha estat especialment controvertit per tractar el genocidi d'Indonèsia a través d'únicament els seus perpetradors. Però no només aquest context històric ha estat el protagonista d'aquesta nova tendència, sinó que altres contextos també han estat abordats des de la perspectiva dels que van participar o col·laborar en crims contra la humanitat. Altres exemples significatius són el genocidi de Cambodja, abordat per un dels seus supervivents, Rithy Panh; la dictadura xilena (El color del Camaleón i El pacto de Adriana); la dictadura argentina (70 y Pico i El hijo del cazador); el llegat nazi (2 or 3 things I know about him i What our father did. A Nazi Legacy); i els crims d'estat comesos per les diferents administracions nord-americanes (Standard Operating Procedure i National Bird) i, finalment, també els crims comesos pels governs israelians contra el poble palestí (Z32 i Waltz with Bashir).

Conferència «Censuras: el miedo al lector (XVI-XVIII)» de Manuel Peña Díaz (18 de març)

Data de la activitat

El professor Manuel Peña Díaz (catedràtic d'història moderna de la Universidad de Córdoba) farà la conferència «Censuras: el miedo al lector (XVI-XVIII)» en el marc del seminari Exemplar. Les seves recerques s'han centrat en la història de la vida quotidiana dels segles XVI al XVIII, en la història del llibre, la lectura i les censures i de la Inquisició.

Entre els seus llibres destaquen: La cultura del libro en la edad moderna. Andalucía y América (2001), Poder y cultura festiva en la Andalucía moderna (2006), Las Españas que (no) pudieron ser. Herejías, exilios y otras conciencias (siglos XVI-XX) (2009), Breve historia de Andalucía (2012), La vida cotidiana en el Mundo Hispánico (siglos XVI-XVIII) (2012), La Inquisición. Viejos temas, nuevas lecturas (2015), Alianzas y propaganda durante el primer franquismo (2019) i Diálogos con la Historia. Ricardo García Cárcel y el oficio de historiador (2019).

Data: 18 de març de 2020 a les 16.00 h.

Lloc: aula 206, Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals.

Seminari de presentació de recerques del CRICC

El passat 26 de febrer de 2020 va tenir lloc un seminari intern de presentació de diverses recerques de membres del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la Facultat (CRICC), moderada pel director del centre, Ernest Abadal, i amb les intervencions dels professors i investigadors del CRICC Anna Villarroya, Sergio Villanueva i Maite Comalat.

En primer lloc, Anna Villarroya va presentar la seva trajectòria, de més de vint anys, en l'àmbit de la transferència de coneixement a les administracions públiques i el tercer sector. En l'àmbit públic va destacar la seva implicació des de l'any 2006 en el projecte del Compendium of Cultural Policies and Trends, inicialment promogut pel Consell d'Europa i ERICarts i que, en l'actualitat, és gestionat per l'Association of Cultural Policies and Trends, de la qual la professora Villarrroya és tresorera. També en l'àmbit públic va destacar els seus treballs dins de l'àmbit de l'economia de la cultura amb el Gabinet Tècnic del Departament de Cultura i els més recents amb la Diputació de Barcelona sobre el perfil i condicions laborals dels professionals de la cultura als ajuntaments. Pel que fa al sector privat sense afany de lucre, va destacar les seves tasques de comissariat en el Baròmetre de l'Observatori Social  de La Caixa, així com el treball més recent amb la Fundació Lluís Carulla sobre el valor transformador de la cultura. Pel que fa a aquest darrer punt, va destacar que formarà part aquest any del Jurat dels Premis Lluís Carulla, adreçats a estimular i fer viables projectes i idees culturals que transformin i millorin la societat catalana.

Per la seva banda, Sergio Villanueva va explicar què és l'EIT (European Institute of Innovation and Technology) i la seva comunitat dedicada al finançament d'innovacions en salut EIT Health. A continuació va presentar dos projectes finançats per EIT Health en els quals hi participa juntament amb altres professors de la Facultat. El primer, CRISH (Co-creating Innovative Solutions for Health), consistia en el disseny d'un curs de co-creació per a profesionals de la salut, pacients i investigadors que va incloure la creació d'un MOOC. La UB va participar en el disseny del curs, la seva avaluació i la producció del MOOC. El segon projecte, CALMA (Training and raising awareness to calm and alleviate dyspnea crisis), consisteix en el disseny d'un curs per a pacients amb EPOC (Malaltia pulmonar obstructiva crònica), vehiculat a través de peces audiovisuals a partir de narratives participatives. La UB ha participat en la recerca de les narratives participatives, la producció dels materials audiovisuals i l'avaluació del curs.

Per últim, Maite Comalat va presentar L’Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura, com a coordinadora d'aquesta publicació del CRICC. L'Anuari va néixer l’any 2009 amb la voluntat de recollir l’estat de la qüestió i el balanç d’actuacions pel que fa a la recerca, la creació i la difusió al voltant d’aquests tres àmbits a Catalunya. Els autors dels articles, professionals i investigadors, repassen cada dos anys les accions dutes a terme i apunten possibles tendències en un número obert que es publica al llarg de tot l’any. El proper volum, que correspon a l’any 2020, començarà a publicar-se al mes d’abril

 

Seccions

Jornada RACO: Qualitat i visibilitat de les revistes científiques (13 de març)

Data de la activitat

El proper 13 de març, el Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la nostra Facultat (CRICC), és una de les entitats organitzadoras de la Jornada RACO: Qualitat i visibilitat de les revistes científiques. El programa és el següent:

Agenda
9.00 Benvinguda

Joandomènec Ros Aragonès, president de l'IEC
Joan Gómez Pallarès, director general de Recerca

9.30 Sessió I. La millora de la qualitat de les revistes i la seva avaluació
Moderador: Martí Casadesús, AQU Catalunya
  • Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval de la UdL i membre de la Comissió Específica d'Humanitats de la Comissió d'Avaluació de la Recerca (CAR)
  • Esteve Arboix, secretari de la CAR
10.30 Sessió II. Canvis, millores i noves possibilitats de RACO
Moderadora: Sandra Reoyo (CSUC)
  • Iris Parusel, CSUC
  • Natalia Torres, CSUC
11.30 Descans
12.00 Sessió III. El canvi accelerat i exigent de les revistes científiques
Moderadora: Candela Ollé, UOC
  • Cristóbal Urbano, UB
  • Ángel Borrego, UB
  • Alexandre López-Borrull, UOC
13.00 Taula rodona. Tenen futur les revistes? Quin?
Moderador: Lluís Anglada, CSUC
  • Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes
  • Lluís Rovira, director de la Institució CERCA
  • Ernest Abadal, director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (UB)
14.00 Cloenda
Enric Canela, president de la Comissió de Ciència Oberta del CSUC.

Inscripcions
L'assistència a aquesta jornada és gratuïta però és necessari inscriure's ja que les places són limitades. Per fer-ho cal omplir aquest formulari d'inscripció.

Organitzen
AQU · Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
CRICC · Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura, Universitat de Barcelona
CSUC · Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya
IEC · Institut d'Estudis Catalans

Lloc: Institut d'Estudis Catalans (IEC), sala Prat de la Riba, carrer del Carme 47, Barcelona

Darreres publicacions de recerca d'investigadors del CRICC Javier Guallar ds., 11/01/2020 - 17:22

El centre de recerca CRICC dedica des de fa un temps un espai al seu lloc web a fer breus ressenyes de les publicacions de recerca dels seus investigadors.

Recollim aquí les ressenyes publicades d'articles de professors de la Facultat i membres del CRICC en aquestes últimes setmanes i a partir d'ara les continuarem publicant també aquí de manera regular. A continuació es poden consultar les ressenyes dels darrers articles publicats pels professors Ernest Abadal, Javier Guallar, Maria-José Masanet, Mario Pérez-Montoro, Pedro Rueda i Cristóbal Urbano:

Seccions

Taula rodona "El patrimoni bibliogràfic, a debat" (10 de desembre)

Data: dimarts 10 de desembre de 2019, a les 17 h
Lloc: Aula Rubió (espai 210), de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals

Participants:
Vinyet Panyella Balcells (Presidenta del CoNCA)
Victoria Rodrigo Fuentes (Biblioteques Municipals de Reus)
Yolanda Ruiz Ruiz (Biblioteca Joaquim Folch i Torres. MNAC)

Coordinadora: 
Concepción Rodríguez Parada (Universitat de Barcelona)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

Es presenta el llibre “Las redes de la lectura”

El dimarts 5 de novembre hi va haver l'acte de presentació del llibre Las redes de la lectura (Trea, 2019), editat per Chiara Faggiolani (Univ. di Roma) i Maurizio Vivarelli (Univ. de Torino) i en el qual Mònica Baró i Maite Comalat, professores de la Facultat i investigadores del CRICC, hi han col·laborat escrivint un capítol.

Es tracta d'un estudi sobre l'impacte de la lectura en l'entorn digital que ha analitzat els comentaris escrits pels lectors a la plataforma aNobii, una xarxa social d'amants de la lectura molt popular a Itàlia. S'han utilitzat tècniques de big data per tal de processar els gran volum de comentaris que s'han analitzat. Chiara Faggiolani, amb la conferència Desde "Leer en la red" a "Las redes de la lectura": historia de un proyecto de investigación va explicar els orígens del projecte, la publicació del llibre en italià i també l'actualització i traducció al castellà que ha estat publicada per Trea. El professor Maurizio Vivarelli, que no va poder estar present a l'acte per problemes de salut, va preparar un vídeo explicant l'estructura i els diversos capítols del llibre.

També hi va haver la intervenció de Mònica Baró i Maite Comalat, amb la conferència La promoció de la lectura a Espanya... en el bon camí?, en la qual es va fer un ampli repàs a les estadístiques de lectura a Espanya en els darrers anys (percentatge de lectors, tipus d'obra, temps mitjà de lectura, etc.) així com a l'avaluació dels plans de promoció de la lectura que s'han dut a terme a Espanya (poca concreció, escassa continuïtat, baixa inversió, sense instruments per a la seva avaluació, etc.).

El professor Ernest Abadal, autor del pròleg de l'obra, es va ocupar de la presentació de la sessió.

Cafè científic sobre «fake news»

El dilluns 30 de setembre va tenir lloc un dels Cafès científics de la UB dedicat a les notícies falses, organitzat pel CRICC i la Facultat, i que formava part de la celebració de la Nit Europea de la Recerca 2019. L'acte va ser moderat pel vicedegà Carlos Aguilar, hi van participar Sergio Villanueva i Ernest Abadal, professors de la Facultat i investigadors del CRICC, i va comptar amb una nodrida assistència, tant d'estudiants dels graus de la Facultat com de públic extern.
 
 
En primer lloc, Sergio Villanueva va explicar quines són les característiques de les notícies falses per mitjà de tres històries. La primera d'elles es remunta a finals del segle XIX i explica com una notícia falsa va fer esclatar la guerra entre Espanya i els Estats Units. Aquesta història ens fa veure que les notícies falses sempre tenen una ressonància cognitivo-ideològica amb el moment històric. La segona història, ja en el moment present, ens transporta a una granja de fabricació de notícies falses a un petit municipi de Macedònia del Nord des d'on es van llançar gran part de les fake news per la campanya electoral de Trump. Aquesta història ens ensenya que darrere de tota fabricació de notícies hi ha un intercanvi econòmic. Per últim, va explicar la notícia falsa que es va generar per accident el 2018 a la nostra facultat. A partir d'aquest relat fem una aproximació al perfil d'usuari que té més possibilitat de compartir una notícia falsa: home, més gran de 65, i amb una posició ideològica polaritzada.
 
 
A continuació, Ernest Abadal es va centrar a presentar les actuacions que es poden dur a terme per detectar i combatre les notícies falses, ja siguin recomanacions adreçades a les persones o actuacions de caràcter institucional. Pel que fa a les actuacions personals, es recomana analitzar la fiabilitat de la font de la notícia, comprovar la data, consultar experts i, sobretot, no difondre continguts dels quals no estem segurs. Pel que fa a les actuacions institucionals, hi ha tres vies obertes: la penalització, que estan seguint Facebook i Google amb tot un seguit d'actuacions dirigides a detectar i penalitzar les pàgines creades per la desinformació; la verificació, que estan duent a terme portals de verificació, vinculats a associacions de periodistes i mitjans de comunicació que es dediquen a contrastar i verificar rumors i falses informacions que circulen per les xarxes socials i, finalment, l'educació i la formació, un aspecte que és essencial i que molts països ja han detectat tot incorporant competències en avaluació de la informació en els programes educatius de primària i secundària per assegurar que els joves tindran competències per avaluar la veracitat de la informació que trobaran a internet i les xarxes socials. 
 
Com es pot veure, per tant, els professionals de la informació i de la comunicació tenen un paper molt important en aquest context i és important que surtin ben formats i ben conscients d'aquesta problemàtica en els graus universitaris de Gestió d'Informació i de Comunicació Audiovisual que cursen a la nostra Facultat.
 
Les dues presentacions es poden consultar des del perfil del CRICC a Slideshare.
 
 
 

Seccions

Cafè científic sobre Fake news (dilluns 30 de setembre)

Data de la activitat

El Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona se suma a la Nit Europea de la Recerca 2019 organitzant un dels Cafès científics de la UB dedicat a les notícies falses.

Detectar i combatre les notícies falses (fake news): recomanacions des de la Documentació i la Comunicació

Data i hora: dilluns, 30 de setembre, 13 h
Espai: Sala d'actes, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Melcior de Palau 140.

Internet és ple de continguts interessants però també n'hi ha de molt poca qualitat i encara altres que són directament falsos, escrits amb l’objectiu de modificar opinions o d’enganyar. És el que s'anomenen notícies falses o «fake news». Com es pot fer per detectar-les? Quins són els indicadors que ens serveixen per valorar la informació que trobem a internet? Com es pot lluitar contra la proliferació de notícies falses que circulen per la xarxa? La sessió presentarà l’estat de la qüestió i oferirà consells bàsics des de la Documentació i la Comunicació per tal de detectar i combatre les notícies falses.

Moderador: Carlos Aguilar
Convidats:
Sergio Villanueva, investigador en Comunicació
Ernest Abadal, investigador en Informació i Documentació

Organitza:
Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Seccions

Seminari CRICC «La perspectiva de gènere a la recerca» (15 de maig) Javier Guallar dv., 03/05/2019 - 15:26

Data de la activitat

El Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona us convida al seminari «La perspectiva de gènere a la recerca» que impartiran Núria Vergés, investigadora del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona i Anna Villarroya, investigadora del CRICC.
 
Presenta: Maite Comalat, investigadora del CRICC
 
Dia i hora: dimecres, 15 de maig de 2019, a les 16 h
 
Lloc: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, c. Melcior de Palau, 140, espai 206
 
Entrada lliure. Us preguem que confirmeu prèviament  la vostra assistència aquí
 
 
 

Seccions