La gestió de dades de recerca va ser la protagonista de la «Fira FAIR Data», que va tenir lloc el passat 15 de juny de 2023 a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). L’esdeveniment va reunir 140 persones entre professionals i interessats en el tema, que van poder compartir experiències, idees i bones pràctiques sobre com aplicar els principis FAIR (findable, accessible, interoperable, reusable) a les dades generades per la recerca científica.
La jornada va començar amb una conferència inaugural a càrrec de Mercè Crosas, cap del programa de Ciències Socials Computacionals del BSC-CNS, que va exposar els reptes i les oportunitats que suposa l’obertura i la reutilització de les dades de recerca en l’era digital. Crosas va destacar la importància de crear ecosistemes col·laboratius entre els diferents agents implicats (investigadors, institucions, editors, finançadors, etc.) per garantir la qualitat, la interoperabilitat i la preservació de les dades.
A continuació, es van presentar tres casos d’èxit en la implementació dels principis FAIR a Catalunya. El primer va ser el del CORA.RDR, una plataforma impulsada pel CSUC que ofereix un servei integrat de dipòsit i accés obert a les publicacions i les dades de recerca produïdes per les universitats catalanes. El segon va ser el de la Universitat de Lleida, que va explicar com ha desenvolupat una política institucional i un pla d’acció per fomentar la gestió i la reutilització de les dades de recerca dels seus estudiants de doctorat. El tercer va ser el d’ISGlobal (Institut de Salut Global de Barcelona), que va mostrar com ha creat una infraestructura específica per gestionar les dades generades pels seus projectes de recerca en salut global.
La «Fira FAIR Data» va acabar amb un debat obert entre els assistents i representants de l’IDIBAPS, la UOC i el BSC-CNS que va servir per resoldre dubtes i plantejar propostes de millora en l’àmbit de la gestió de dades de recerca. L’activitat va ser valorada molt positivament pels participants, que van destacar la utilitat i l’interès dels continguts presentats.
A la tarda es van celebrar tres tallers paral·lels pensats per ajudar les persones administradores i curadores de les institucions a l’hora de treballar amb el CORA.RDR. Als tallers van assistir un total de 58 persones. Podeu consultar el vídeo de la Jornada a YouTube i les presentacions, al repositori Recercat.
El pròxim 15 de juny de 2023, tindrà lloc a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) la «Fira FAIR Data», un espai de trobada i intercanvi d’experiències, idees i bones pràctiques que pretén reunir els professionals implicats (gestors del CORA.RDR, bibliotecaris, curadors de dades, informàtics, etc.) i les persones interessades en les activitats de suport a la gestió de dades de recerca.
L’activitat és organitzada pel CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya) i la FIMA, i es desenvoluparà de 9.30 a 13.30 h a la sala d’actes. Comptarà amb una conferència inaugural a càrrec de Mercè Crosas i amb presentacions breus a càrrec de representants del CSUC, la Universitat de Lleida i ISGlobal.
Com ja és tradicional, el passat 24 de novembre de 2021, va tenir lloc a la sala d’actes de la FIMA la Jornada de Sortides Professionals, adreçada als alumnes de nou accés del grau de Gestió d’Informació i Documentació Digital (GIDD) i als alumnes de la doble titulació d’InfoCom. L’objectiu de la sessió és donar a conèixer la gran diversitat de sortides professionals a les quals podran tenir accés els estudiants de GIDD un cop acabin el grau. Aquesta jornada es desenvolupa en el marc de l’assignatura Biblioteques, arxius i centres de documentació, de primer curs, i està inclosa també en el programa Passaport a la Professió.
Durant la sessió vam poder comptar amb la participació de quatre exalumnes: Anna Angulo, titulada recentment i que treballa a Recorded Future, una empresa nord-americana de seguretat informàtica.
Raquel Garcia, exalumna de la segona promoció d'InfoCom i que actualment treballa a La Tempesta, una empresa de consultoria estratègica orientada a l'impuls de la transformació digital i producció de projectes web.
Marina Llobet, exalumna de les darreres promocions de diplomatura i llicenciatura, és directora del Bibliobús El Castellot que forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i dona servei a les comarques del Penedès i el Garraf.
I, finalment, Pau Masot que treballa al CSUC com a tècnic d’aplicacions documentals.
Tots ells van coincidir a recomanar als alumnes de primer que aprofitessin la gran oferta de pràctiques extracurriculars que s’ofereixen als estudiants de GIDD per tal de conèixer diferents entorns professionals. També van destacar la importància de crear una xarxa de contactes amb els companys d’estudis, de saber treballar en equip, d’assolir una bona capacitat comunicativa per oferir el millor servei als clients-usuaris o de la necessitat de seguir formant-se, entre altres.
El passat 20 d’octubre va tenir lloc a la FIMA la sisena edició de la Jornada Intensiu Digital: Intercanvi d’Experiències en Col·leccions Digitals, organitzada pel Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA), i el Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual de la UB. L’edició d’enguany tenia per repte reflexionar a partir del context de pandèmia en què ens trobem i l’escenari que ens deixa per pensar sobre els tipus de projectes que s’han fet fins ara, en clau d’impacte i de necessitats.
La jornada en aquesta edició va ser híbrida, d’una banda presencialment a la FIMA, amb 150 inscrits, professionals d’arxius, biblioteques, museus i d’altres institucions, organitzacions i empreses que custodien o treballen amb fons i col·leccions digitals. I d’altra banda, l’acte es va retransmetre sincrònicament en línia pel canal de YouTube de la Facultat, amb més de 150 persones usuàries úniques en total. La sessió es pot consultar íntegrament en línia aquí, de forma permanent: https://www.youtube.com/watch?v=tY94Jpe7WgA
L’inici de la jornada va ser amb la sessió inaugural impartida per la Nicole McNelly, consultora d’impacte a l’Europeana Foundation. L’experta va posar l’èmfasi en la importància de posicionar les persones en els centres de procés de disseny o redisseny de projectes i iniciatives per tal de conèixer les necessitats reals de les persones usuàries a qui van destinats. I va definir l’impacte com el canvi o canvis que es provoquen damunt la societat com a resultat de les activitats que fem. Un impacte que pot ser avaluat quantitativament o no, però que cal analitzar-lo des de diferents àmbits com l’econòmic, en l’organització, en els aspectes socials, d’innovació i de context. Va presentar el manualEuropeana Impact Playbookque va recomanar per ajudar a aconseguir treballar de forma encertada amb les necessitats i aconseguir impacte. També va comentar que el manual s’ha traduït ja al gal·lès i polonès i va encoratjar a la traducció al català i castellà.
Durant la jornada es van presentar i es va parlar al voltant d’una selecció d’experiències amb fons i col·leccions digitals, algunes recents, d’altres ja consolidades o fins i tot tancades, on no només es va plantejar el que fan, sinó perquè ho fan, què volen resoldre, quins efectes produeixen, en quins àmbits (econòmic, científic, social, educatiu…), qui són els principals beneficiaris, i sobretot: què passaria si no ho féssim. Van començar el bloc d’experiències, diferents iniciatives que se centren en l’explotació de les dades per aconseguir impacte social en les comunitats, com són Escovid19data, l’Explorador Social i la base de dades de les víctimes i persones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme. Posteriorment també es van presentar experiències de l’àmbit acadèmic com el repositori consolidat DDD de la UAB i el repositori de matemàtiques actualment en desús, CIRAX. Finalment, la darrera experiència del dia va ser «Sintoniza con la Memoria», un projecte molt treballat d’utilització d’arxius audiovisuals i molt popular al seu país d'origen, Xile. Totes les presentacions de les experiències es poden consultar en línia per tenir tots els detalls del que es va explicar.
L’Intensiu Digital 21 també va oferir una taula rodona on el tema principal van ser les estratègies de transformació en els àmbits cultural i educatiu. En el pla educatiu, va comentar Héctor Gardó, cap de projectes a la Fundació Bofill, la transformació digital, ben feta, genera oportunitats, i mal feta, en canvi, és generadora de desigualtats. Un altre dels ponents, Quim Rubio, responsable de projectes a la Fundació Carulla, va esbossar les característiques que han de permetre identificar la capacitat transformadora d’un projecte, partint del decàleg publicat per Mutare - Fundació Carulla. Va destacar-ne algunes: la importància d’identificar el repte social a què s’ha de respondre; la generació d’aliances i la cocreació, afegint un especial esment a la necessària dimensió educativa de tot projecte transformador. Carles Vicente, director de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona, va posar com a exemples els projectes Patrimonia’m o el programa de Creadors en residència, impulsats pel mateix Institut, i Héctor Gardó va afegir com a element clau la voluntat de desafiar l’ordre establert, de desenvolupar projectes que no perpetuïn allò que ja existeix.
Finalment tots tres van coincidir al llarg del debat amb una idea fonamental: la centralitat de les persones. El que hi ha al darrere dels projectes transformadors són les persones que els lideren, impulsen, o faciliten. I el repte està en com passar de crear projectes adreçats a uns col·lectius en concret, a fer-ho implicant aquests mateixos col·lectius. Dissenyar amb les persones, a prop de les necessitats, replantejant-se i qüestionant-se a un mateix.
Com és tradició, l’Intensiu Digital es va cloure amb una reflexió elaborada i exposada per Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). La reflexió es va iniciar amb una relació de temes clau sobre què valorem a l’hora d’establir una col·lecció digital. Fins recentment, la tecnologia de suport, la tria dels documents i l’etiquetatge amb metadades. Amb tot, actualment aquesta valoració cada vegada més se centra a captar l’atenció, la descoberta de l’entorn de la persona usuària i la sostenibilitat (tant econòmica com de risc). Es va parlar que ja són palpables les transformacions de la progressiva i inevitable digitalització i de la desgraciadament incremental pressió per fer més amb menys recursos. Lluís Anglada, un dels membres organitzadors de l’Intensiu Digital, va tancar la seva reflexió plantejant una sèrie de qüestions relacionades amb l’impacte en els projectes digitals: la qualitat com a valor no absolut («is it good enough?»); la importància de l’accés obert, la transparència i el dret a la informació; i finament, sobre la necessitat d’obrir o explorar nous camins per fer accessible la informació. Aquests temes crítics i aquestes tendències són els motius que justifiquen la necessitat d’organitzar una jornada Intensiu Digital anualment per pensar i enraonar conjuntament, i sempre que sigui possible, presencialment.
El Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el Centre de Recerca en Informació Comunicació i Cultura de la Universitat de Barcelona (CRICC) i AQU Catalunya hem organitzat els dies 20 i 27 d'octubre i 3 i 10 de novembre de 2020, quatre sessions dins les Jornades de Revistes de RACO: qualitat i visibilitat de les revistes. RACO és un repositori cooperatiu de revistes catalanes amb accés obert.
Cada sessió dura una hora i mitja (de les 12.30 a les 14 hores) i es podrà seguir en directe per Youtube i Facebook a través d'un enllaç que es facilitarà per correu electrònic, prèvia inscripció.
Les temàtiques de les sessions són les següents:
20 d'octubre, 12.30-14.00 hores. Sessió 1: La millora de la qualitat de les revistes i la seva avaluació
Moderador: Martí Casadesús, AQU Catalunya
Ponents:
Esteve Arboix, secretari de la CAR (Comissió d'Avaluació de la Recerca) d'AQU Catalunya
Ismael Ràfols, investigador sènior del Centre d'Estudis de Ciència i Tecnologia (CWTS), Universitat de Leiden
Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval de la UdL i membre de la Comissió Específica d'Humanitats de la CAR
27 d'octubre, 12.30-14.00 hores. Sessió 2: El canvi accelerat i exigent de les revistes científiques
Moderadora: Candela Ollé, Universitat Oberta de Catalunya
Ponents:
Jamie Hutchins, director d'Open Access Innovation, ProQuest
Alexandre López-Borrull, Universitat Oberta de Catalunya
Cristóbal Urbano, Universitat de Barcelona
3 de novembre, 12.30-14.00 hores. Sessió 3: Canvis, millores i noves possibilitats de RACO
Moderadora: Sandra Reoyo, CSUC
Ponents:
Lluís Anglada, CSUC
Iris Parusel, CSUC
Natalia Torres, CSUC
10 de novembre , 12.30-14.00 hores. Sessió 4: Taula rodona. Tenen futur les revistes? Quin?
Moderador: Ernest Abadal, director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (UB)
Ponents:
Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans
Joan Gómez, director general de Recerca de la Secretaria d'Universitats i Recerca
Josep Joan Moreso, president de l'AQU Catalunya
Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes
El proper 13 de març, el Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la nostra Facultat (CRICC), és una de les entitats organitzadoras de la Jornada RACO: Qualitat i visibilitat de les revistes científiques. El programa és el següent:
Agenda
9.00
Benvinguda
Joandomènec Ros Aragonès, president de l'IEC
Joan Gómez Pallarès, director general de Recerca
9.30
Sessió I. La millora de la qualitat de les revistes i la seva avaluació
Moderador: Martí Casadesús, AQU Catalunya
Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval de la UdL i membre de la Comissió Específica d'Humanitats de la Comissió d'Avaluació de la Recerca (CAR)
Esteve Arboix, secretari de la CAR
10.30
Sessió II. Canvis, millores i noves possibilitats de RACO
Moderadora: Sandra Reoyo (CSUC)
Iris Parusel, CSUC
Natalia Torres, CSUC
11.30
Descans
12.00
Sessió III. El canvi accelerat i exigent de les revistes científiques
Moderadora: Candela Ollé, UOC
Cristóbal Urbano, UB
Ángel Borrego, UB
Alexandre López-Borrull, UOC
13.00
Taula rodona. Tenen futur les revistes? Quin?
Moderador: Lluís Anglada, CSUC
Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes
Lluís Rovira, director de la Institució CERCA
Ernest Abadal, director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (UB)
14.00
Cloenda
Enric Canela, president de la Comissió de Ciència Oberta del CSUC.
Inscripcions
L'assistència a aquesta jornada és gratuïta però és necessari inscriure's ja que les places són limitades. Per fer-ho cal omplir aquest formulari d'inscripció.
Organitzen
AQU · Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
CRICC · Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura, Universitat de Barcelona
CSUC · Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya
IEC · Institut d'Estudis Catalans
Lloc: Institut d'Estudis Catalans (IEC), sala Prat de la Riba, carrer del Carme 47, Barcelona
El proper dimarts, 13 de desembre, a les 10 h, tindrà lloc a l’aula 112 de la Facultat la conferència «Les compres de documents a les biblioteques universitàries de Catalunya: evolució i situació actual», a càrrec de Lluís Anglada, director de l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació (CBUC) del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). Aquesta activitat té lloc en el marc de l'assignatura Desenvolupament de col·leccions del grau d’Informació i Documentació, però és oberta a tothom que hi estigui interessat.
El proper divendres, 27 de novembre, a les 8.30 h, Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, impartirà una conferència que portarà per títol: «Desenvolupament de col·leccions a Catalunya: present i futur». La xerrada es farà, en el marc de l'assignatura Desenvolupament de col·leccions del grau d'Informació i Documentació, a l'aula 114. Hi són convidats tots els professors, estudiants i bibliotecaris que hi vulguin assistir.
El CBUC, distingit amb la placa Narcís MonturiolAnna Rubió
El passat 28 de juliol, el Govern de la Generalitat va acordar concedir al Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) la placa Narcís Monturiol, un guardó instituït l’any 1982 per distingir les entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya. El bibliotecari Lluís Anglada, professor de la llavors anomenada Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació, n'és el seu director des de 1997. Enguany, rebran també aquesta distinció el Centre d'Estudis Demogràfics i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
El CBUC va ser fundat l’any 1996 per vuit universitats catalanes i per la Biblioteca de Catalunya, amb la finalitat de millorar els serveis bibliotecaris a través de la cooperació i de la creació d’infraestructures bibliogràfiques i d’informació adreçades a la comunitat universitària i investigadora de Catalunya. Ben aviat, va crear el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), que actualment aplega més de 5 milions de títols procedents de les principals biblioteques de Catalunya. El 1999, va iniciar un servei de contractació conjunta d’informació electrònica (la Biblioteca Digital de Catalunya) en el que també participen altres universitats de l’àrea lingüística catalana i ha anat creant repositoris cooperatius d’informació electrònica, com ara tesis doctorals (TDX), revistes culturals i erudites (RACO), documents de recerca (RECERCAT), materials docents (MDX) i col·leccions digitalitzades referides a Catalunya i al seu patrimoni (MDC), que precisament acull des de fa poc la col·lecció de fotografies de l’antiga Escola de Bibliotecàries que la Facultat de BiD ha volgut fer pública, coincidint amb la celebració del seu centenari.
El 2014, el CBUC es va fusionar amb un altre consorci universitari especialitzat en tecnologies de la informació (CESCA) per constituir el CSUC.
El passat dilluns, 28 d’abril, la professora Aurora Vall va presentar PolDoc hispànic als tècnics de col·leccions del CSUC a la seu d'aquest consorci.
Recordem que PolDoc hispànic és un directori en línia de polítiques de desenvolupament i gestió de col·leccions documentals d’abast espanyol hispanoamericà impulsat pel grup de recerca BESCOLAR que vol seguir el model de Poldoc de l'École nationale supérieure des sciences de l'information et des bibliothèques (Enssib). L'equip de PolDoc hispànic està format pels professors de la Facultat Lluís Agustí, Josep-Manuel Rodríguez Gairín i Aurora Vall, i la becària Joana Nogués.