El passat 13 de gener de 2022 va tenir lloc de manera virtual el concurs per a una plaça de professor agregat a la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals. El candidat, el professor Javier Guallar, fins aleshores professor agregat interí, va superar el concurs després de tres proves que van consistir en l'exposició del seu Historial acadèmicodocent i d'investigació i un Pla d'actuació docent; una Llicó; i un Projecte de recerca. El tribunal estava integrat per les professores de la UAB Eulàlia Fuentes (presidenta) i Remei Perpinyà, la professora de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB Pilar Aparicio i els professors de la FIMA Núria Jornet i Pedro Rueda (secretari).
Com cada any a la FIMA per aquestes dates, el dimarts 21 de desembre, a les 13 h, farem la tradicional cantada de Nadales. Aquest any, la convocatòria és, com l'any passat, al “jardí” exterior de la Facultat i no a les escales de l'entrada, però sense limitacions d'aforament. Comptarem amb la direcció, com és habitual, del professor Amadeu Pons. El repertori també serà el de sempre:
El desembre congelat
El dimoni escuat
Les dotze van tocant
El rabadà
Fum, fum, fum
Si teniu les lletres molt rovellades, podeu repassar aquí els textos de les cançons.
El passat 23 de novembre es va lliurar el IX Premi de recerca en l’àmbit de la Informació i Documentació al treball Viatge als meus orígens: elaboració d’un arbre genealògic familiar, elaborat per Laia Geli Junco, de l'Institut La Miquela, Bescanó (Gironès). El premi, dotat amb 700 euros, ha estat lliurat per Francesc Xavier González, president del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, i per Miquel Térmens, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, en nom de les dues institucions convocants.
Les Jornades de bones pràctiques europees en patrimoni bibliogràfic i documental organitzades per CODICIS Erasmus + els dies 4, 18 i 25 d'octubre de 2021 es troben disponibles al canal de Youtube de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals. En les tres sessions s'han tractat temes diversos, però connectats amb les pràctiques europees a Itàlia i Espanya.
Les jornades formen part d'un projecte de formació que comptarà amb altres jornades regionals a Bolívia, Perú i Mèxic, amb la idea d'intercanviar experiències i cooperar en el marc de la formació en patrimoni bibliogràfic i documental.
El passat 20 d’octubre va tenir lloc a la FIMA la sisena edició de la Jornada Intensiu Digital: Intercanvi d’Experiències en Col·leccions Digitals, organitzada pel Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA), i el Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual de la UB. L’edició d’enguany tenia per repte reflexionar a partir del context de pandèmia en què ens trobem i l’escenari que ens deixa per pensar sobre els tipus de projectes que s’han fet fins ara, en clau d’impacte i de necessitats.
La jornada en aquesta edició va ser híbrida, d’una banda presencialment a la FIMA, amb 150 inscrits, professionals d’arxius, biblioteques, museus i d’altres institucions, organitzacions i empreses que custodien o treballen amb fons i col·leccions digitals. I d’altra banda, l’acte es va retransmetre sincrònicament en línia pel canal de YouTube de la Facultat, amb més de 150 persones usuàries úniques en total. La sessió es pot consultar íntegrament en línia aquí, de forma permanent: https://www.youtube.com/watch?v=tY94Jpe7WgA
L’inici de la jornada va ser amb la sessió inaugural impartida per la Nicole McNelly, consultora d’impacte a l’Europeana Foundation. L’experta va posar l’èmfasi en la importància de posicionar les persones en els centres de procés de disseny o redisseny de projectes i iniciatives per tal de conèixer les necessitats reals de les persones usuàries a qui van destinats. I va definir l’impacte com el canvi o canvis que es provoquen damunt la societat com a resultat de les activitats que fem. Un impacte que pot ser avaluat quantitativament o no, però que cal analitzar-lo des de diferents àmbits com l’econòmic, en l’organització, en els aspectes socials, d’innovació i de context. Va presentar el manualEuropeana Impact Playbookque va recomanar per ajudar a aconseguir treballar de forma encertada amb les necessitats i aconseguir impacte. També va comentar que el manual s’ha traduït ja al gal·lès i polonès i va encoratjar a la traducció al català i castellà.
Durant la jornada es van presentar i es va parlar al voltant d’una selecció d’experiències amb fons i col·leccions digitals, algunes recents, d’altres ja consolidades o fins i tot tancades, on no només es va plantejar el que fan, sinó perquè ho fan, què volen resoldre, quins efectes produeixen, en quins àmbits (econòmic, científic, social, educatiu…), qui són els principals beneficiaris, i sobretot: què passaria si no ho féssim. Van començar el bloc d’experiències, diferents iniciatives que se centren en l’explotació de les dades per aconseguir impacte social en les comunitats, com són Escovid19data, l’Explorador Social i la base de dades de les víctimes i persones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme. Posteriorment també es van presentar experiències de l’àmbit acadèmic com el repositori consolidat DDD de la UAB i el repositori de matemàtiques actualment en desús, CIRAX. Finalment, la darrera experiència del dia va ser «Sintoniza con la Memoria», un projecte molt treballat d’utilització d’arxius audiovisuals i molt popular al seu país d'origen, Xile. Totes les presentacions de les experiències es poden consultar en línia per tenir tots els detalls del que es va explicar.
L’Intensiu Digital 21 també va oferir una taula rodona on el tema principal van ser les estratègies de transformació en els àmbits cultural i educatiu. En el pla educatiu, va comentar Héctor Gardó, cap de projectes a la Fundació Bofill, la transformació digital, ben feta, genera oportunitats, i mal feta, en canvi, és generadora de desigualtats. Un altre dels ponents, Quim Rubio, responsable de projectes a la Fundació Carulla, va esbossar les característiques que han de permetre identificar la capacitat transformadora d’un projecte, partint del decàleg publicat per Mutare - Fundació Carulla. Va destacar-ne algunes: la importància d’identificar el repte social a què s’ha de respondre; la generació d’aliances i la cocreació, afegint un especial esment a la necessària dimensió educativa de tot projecte transformador. Carles Vicente, director de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona, va posar com a exemples els projectes Patrimonia’m o el programa de Creadors en residència, impulsats pel mateix Institut, i Héctor Gardó va afegir com a element clau la voluntat de desafiar l’ordre establert, de desenvolupar projectes que no perpetuïn allò que ja existeix.
Finalment tots tres van coincidir al llarg del debat amb una idea fonamental: la centralitat de les persones. El que hi ha al darrere dels projectes transformadors són les persones que els lideren, impulsen, o faciliten. I el repte està en com passar de crear projectes adreçats a uns col·lectius en concret, a fer-ho implicant aquests mateixos col·lectius. Dissenyar amb les persones, a prop de les necessitats, replantejant-se i qüestionant-se a un mateix.
Com és tradició, l’Intensiu Digital es va cloure amb una reflexió elaborada i exposada per Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). La reflexió es va iniciar amb una relació de temes clau sobre què valorem a l’hora d’establir una col·lecció digital. Fins recentment, la tecnologia de suport, la tria dels documents i l’etiquetatge amb metadades. Amb tot, actualment aquesta valoració cada vegada més se centra a captar l’atenció, la descoberta de l’entorn de la persona usuària i la sostenibilitat (tant econòmica com de risc). Es va parlar que ja són palpables les transformacions de la progressiva i inevitable digitalització i de la desgraciadament incremental pressió per fer més amb menys recursos. Lluís Anglada, un dels membres organitzadors de l’Intensiu Digital, va tancar la seva reflexió plantejant una sèrie de qüestions relacionades amb l’impacte en els projectes digitals: la qualitat com a valor no absolut («is it good enough?»); la importància de l’accés obert, la transparència i el dret a la informació; i finament, sobre la necessitat d’obrir o explorar nous camins per fer accessible la informació. Aquests temes crítics i aquestes tendències són els motius que justifiquen la necessitat d’organitzar una jornada Intensiu Digital anualment per pensar i enraonar conjuntament, i sempre que sigui possible, presencialment.
El proper dijous 21 d'octubre de 2021, de 13 a 14.30 h, tindrà lloc l’acte «Llorenç Soler: cinema documental i memòria històrica» a l'aula 309. La sessió, centrada en la figura de Llorenç Soler, cineasta i documentalista valencià, aprofundirà en la seva trajectòria cinematogràfica i en la importància de la seva obra com a document per construir la memòria històrica. També es presentarà el projecte Llorenç Soler, cine documental i memòria històrica.
Llorenç Soler és una figura de referència en el cinema documental i independent del context espanyol. S'ha caracteritzat sempre per mantenir una mirada crítica i compromesa. La seva obra, referenciada i reconeguda per diferents àmbits i institucions, continua sent objecte d'estudi pel seu interès social i històric. A través del cinema, la televisió i el vídeo, des de mitjans del segle XX i fins a principis del XXI, Soler aborda la realitat social, cultural i política del seu temps a través d'una mirada sempre independent i crítica: la immigració, l'habitatge, l'exili, els deportats, les minories ètniques, la condició sexual, el món rural, etc. El projecte Llorenç Soler, cine documental i memòria històrica, amb el suport de la Universitat de València, la Filmoteca de Catalunya i la FIMA, té com a objectiu unificar i coordinar totes aquestes referències a través d'una pàgina web per fomentar i encoratjar l'estudi i la investigació al voltant del cine documental i social independent, posant a disposició l'obra de Llorenç Soler i la documentació generada entorn del seu treball.
En l’acte participaran Martí Rom, Manuel Barrios, Lydia Sánchez i Dani Soler:
Josep Miquel Martí Rom situarà l'obra de Llorenç Soler en el seu context històric i, com a membre fundador, parlarà sobre la Central del Curt, la distribuïdora independent que durant els anys de la dictadura franquista permetia que el públic pogués accedir a obres censurades o produïdes en clandestinitat. Entre elles, les de Llorenç Soler.
Manuel Barrios presentarà el projecte i posarà en rellevància la necessitat de recuperar la memòria històrica, no sols en el que es refereix als fets, sinó sobretot en el referent als mitjans a través dels quals els fets es documenten. Més enllà del fet institucional, des del record familiar a l'activisme social, amb figures independents com Llorenç Soler, sembla necessari documentar amb rigor aquests materials marginals perquè la societat pugui accedir a una visió més oberta i democràtica de la seva pròpia història.
Dani Soler, responsable del desenvolupament i disseny de la pàgina web, intervindrà en línia per explicar el projecte des del punt de vista tècnic: arquitectura de la pàgina, allotjament del material audiovisual, sistema de catalogació, accés a documents, drets, etc.
Lydia Sánchez guiarà i moderarà la sessió.
Serà un acte obert a tota la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, però sobretot destinat a estudiants de quart curs que estiguin començant a plantejar els seus Treballs de final de grau.
El passat dilluns 4 d’octubre de 2021, l’alumni de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, Marc Vilalta, va presentar el seu curtmetratge Valienta, mujer a la sala de cinema Cinesa Diagonal.
El curtmetratge es centra en les experiències de Sara, una dona trans de cinquanta anys que només pot ser ella mateixa quan està tancada a casa seva i, per tant, amagada. Sara necessita que el món la vegi tal com és i és per això que es disposa a sortir per primera vegada. Al llarg d’una passejada pels carrers de la ciutat s’enfronta als prejudicis d’una societat que no la deixa ser qui ella és, però Sara lluitarà contra les seves pors i inseguretats i conviurà amb un món que la sobrepassa i la fa ser més valenta que mai.
Marc Vilalta és el director i guionista de l’obra, on també han participat altres alumni de la nostra Facultat, com Laia Marín, a càrrec de la direcció de producció, i Roger Solé, a càrrec del disseny del so.
El proper dimarts, 19 d'octubre, a les 17 hores, tindrà lloc a la Sala de juntes de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, el seminari sobre Biblioteca pública i lectura digital, organitzat pel centre de recerca CRICC.
La sessió, moderada per la professora de la FIMA Maite Comalat, comptarà amb les ponències següents:
Biblioteche, lettura, intelligenza artificiale: il progetto di un nuovo modello di biblioteca pubblica, per Maurizio Vivarelli (Università di Torino)
Clubs de lectura virtuals a Biblioteques de Barcelona, per César Moreno Villanueva (Direcció d’Acció Cultural i Educativa, Biblioteques de Barcelona)
eBiblioCAT: experiència d’una plataforma pública de continguts digitals per als usuaris del Sistema de Lectura Pública de Catalunya (Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)
El passat 11 d’octubre de 2021 va tenir lloc l’acte d’inauguració de l’edició 2021-22 del màster oficial de Gestió de Continguts Digitals de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona. Després d’una breu presentació del màster per part del seu responsable, el professor de la FIMA Andreu Sulé Duesa, Chus García, coordinador de W3C a Espanya, va impartir la conferència inaugural “W3C: normalizando el futuro de la Web”. La xerrada es pot consultar al canal de Youtube de la FIMA. A continuació, el professorat del màster es va presentar a l’alumnat i el professor Andreu Sulé Duesa va informar de diverses qüestions de servei (horaris, directori, Campus Virtual, Núvol UB, etc.). Per finalitzar, es va fer un petit recorregut pels espais de la Facultat de major interès (aulari, biblioteca, secretaria, etc.)
El professor de la FIMA Jordi Andreu i Daufí ha impartit en línia el curs Introducción a la Gestión Documental en la Empresa en el marc dels cursos de formació en línia de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians (AAV) durant els dies 5, 6 i 7 d’octubre de 2021. El curs, adreçat a les persones sòcies de l’AVV i de BAMAD Galícia, tenia com a objectius conèixer la funció, els processos, les bones pràctiques i les claus de la gestió documental a l’empresa com a eina estratègica per dissenyar sistemes de gestió documental orientats al negoci empresarial.
