En línia, via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/collab/ui/session/guest/bf7369af8ee44b5bbd3d9204002715be
El Seminari Exemplar, del Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental, organitza una nova conferència a càrrec d'Alberto Gamarra Gonzalo, graduat en Geografia i Història per la UNED i màster en Gestión de la Documentación, Bibliotecas y Archivo (Especialidad Bibliografía Material y Libro Antiguo) per la Universitat Complutense de Madrid. Sota la direcció del professor Manuel José Pedraza està realitzant una tesi dedicada a estudiar, en perspectiva comparada, la producció impresa de dos centres editorials “secundaris” en el segle XVIII, Calatayud i Burgos, així com als seus protagonistes. És membre del consell editorial de Titivillus: Revista internacional sobre libro antiguo.
De forma comuna, les investigacions sobre la comercialització del llibre a Espanya en època moderna han tingut als agents professionals (llibreters i impressors) com a principal objectiu d'estudi. No obstant, assumir que aquests intermediaris van ser els principals proveïdors de llibres en aquests segles implica menyscabar la rellevància que van tenir els canals de distribució d'impresos creats i sostinguts pels ordes religiosos, ja fos amb destí al consum intern com també projectats al mercat lector, tal i com venen demostrant algunes investigacions recents. Amb l'objectiu de contribuir a definir les característiques i impacte d'aquestes vies de comercialització, en aquesta xerrada s'aprofundirà en un cas concret, el de la impremta jesuïta de Burgos, activa entre 1756 i 1767.
La recent (re)descoberta de dos llibres de la seva comptabilitat per aquests anys (el parador dels quals s'ignorava des de feia gairebé un segle) ens permet estudiar les estratègies de comercialització de la producció de manera integral amb l'economia interna del taller, la producció i el ritme de treball. Així mateix, coneixerem quins impresos i en quins volums van sortir d'aquest establiment; en quines localitats i mitjançant quins agents es van distribuir; quins van ser-ne els preus, costos de comercialització i marges de benefici; o també valorarem el grau d'èxit d'aquest projecte editorial a través dels balanços comptables; tot això sota el reconeixement de la particularitat d'aquesta impremta a causa de la seva propietat institucional, fet que implicava als gestors unes avantatges importants enfront dels professionals del llibre però també algunes limitacions.
