professors

Els professors de la FIMA Ángel Borrego, Núria Ferran, Gema Santos i Anna Villarroya han participat el passat 6 d’octubre de 2022 a la 3a jornada sobre Ciència Oberta: Biblioteques i Ciència Ciutadana, organitzada pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Centre de Recerca, Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona.

Anna Villarroya va encetar la jornada donant la benvinguda, en qualitat de directora del CRICC, i conjuntament amb Carles Lalueza, director de l’MCNB, i Pilar Cuerva, cap del Centre de Recerca i Coneixement del MNAC. Núria Ferran va ser l’encarregada de conduir la taula rodona “Les biblioteques com a agents clau de la ciència oberta”, en la qual van intervenir els professors Ángel Borrego i Gema Santos i el responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D de la Generalitat de Catalunya, Xavier Lasauca.

Ángel Borrego va presentar la ponència “El suport bibliotecari a la recerca en un context de ciència oberta”, explicant com els bibliotecaris estan participant en la recerca en ciència oberta, oferint serveis de suport a la recerca, però també com a membres i coautors dels equips investigadors. Gema Santos va continuar amb “Biblioteques acadèmiques i ciència oberta: aspectes facilitadors i barreres”, compartint els resultats d’un estudi realitzat dins el projecte de recerca estatal Open Science Spain. L'estudi analitza les percepcions del professional bibliotecari de REBIUN respecte els factors facilitadors i barreres, grau de coneixement i formació en ciència oberta. La jornada, que va ser seguida a Twitter (#3aJornadaCiènciaMuseus), també va comptar amb Lluís Anglada, director de Ciència Oberta del CSUC, i altres professionals de biblioteques públiques, que van parlar de les biblioteques mil·lenàries i la ciència ciutadana.

El projecte Erasmus+ CODICIS, en el qual participa la FIMA, ha iniciat la formació a distància del curs de formació de formadors en gestió i conservació d'arxius i biblioteques patrimonials, amb més de cinquanta alumnes de tres països (Mèxic, Perú i Bolívia) procedents de sis centres universitaris.

En aquesta formació en patrimoni bibliogràfic i documental participen els professors Amadeu Pons (Introducció a la documentació) i Jesús Gascón (Introducció a la catalogació), així com Concepción Rodríguez, Carina Rey i Lluís Agustí, que s'encarreguen del primer mòdul que s'està impartint en aquests moments. La formació continuarà en línia fins a final d'any.

A més, s'enviaran equips de professors de la nostra Facultat i de Catània (Sicília) per visitar els socis llatinoamericans i completar la formació amb sessions presencials als tres països. En aquesta fase ens ocuparem de formar els formadors que després s'encarregaran de formar els bibliotecaris i arxivers en cadascun dels sis centres universitaris llatinoamericans participants, en una formació en cascada que és un element clau de la sostenibilitat del projecte.

El passat 15 de juliol, va tenir lloc a la sala d'actes de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, l'acte de graduació de la promoció 2022 del màster en Gestió de Continguts Digitals de la Universitat de Barcelona. A l'acte van intervenir el degà de la FIMA, Miquel Térmens; el director del màster, Andreu Sulé; el professor Cristóbal Urbano, com a padrí de la promoció, i els estudiants Mateo Correa i Irene Prada com a representants de la promoció.

Aquesta setmana, del 25 al 27 de maig de 2022, s'han celebrat a Barcelona i Girona les 16es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació, les #16JCID, amb el lema «Essencials». Les Jornades són el congrés de caràcter internacional dels professionals de la gestió de la informació i la documentació de Catalunya que organitza cada dos anys el COBDC.

Enguany, la nostra Facultat hi ha tingut un paper destacat.

D'una banda, han format part del comitè científic de les Jornades els professors de la FIMA Javier Guallar, Pedro Rueda i Gema Santos, els quals també han moderat diferents sessions de comunicacions i experiències, i el primer d'ells, ha estat, a més, president del comitè.

S'han presentat les següents comunicacions de professors de la FIMA:

• «El disseny thinking com a procés de reflexió per a la remodelació de la biblioteca: el cas de la Biblioteca de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals», de Miquel Térmens, Maite Comalat, Concepción Rodríguez-Parada i Roser Novella.
• «Anàlisi de l’oferta formativa sobre gestió de centres d’informació en estudis universitaris de l’Estat espanyol», de Carina Rey i Concepción Rodríguez-Parada.
• «Les biblioteques públiques de Catalunya funcionen sense eines o tècniques de gestió? Anàlisi de la seva aplicació», de Carina Rey, Concepción Rodríguez-Parada, Maite Comalat, Aurora Vall i Lluís Agustí.
• «Es mouen els bibliobusos a Catalunya?», de Maite Comalat
• «Què pot fer la biblioteca pública per la nostra salut?: bones pràctiques internacionals», de Marta Serrano i Aurora Vall

També, la professora Aurora Vall, dins del Grup de Treball de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut, va presentar el pòster «La pandèmia com a oportunitat per a reinventar-se i avançar».

Pel que fa als debats i taules rodones, hi han participat els professors Ernest Abadal, Lluís Agustí, Júlia Baena i Mònica Baró:

• Ernest Abadal ha intervingut en el debat «Posicionament de la professió».
• Lluís Agustí ha intervingut en el debat «Censura i construcció de col·leccions a la biblioteca pública».
• Júlia Baena ha moderat la taula rodona «La biblioteca pública i la biblioteca escolar: una relació imprescindible». 
• Mònica Baró ha participat a la càpsula «Editorial Juventud, 100 anys de literatura infantil juvenil» amb Lluís Zendrera i ha presentat la conferència d'Inés Miret «Geografías de la biblioteca escolar. Explorando los imaginarios de niños y adolescentes».

Finalment, han participat com a voluntàries les estudiants de la Facultat Mònica Bautista, Carla Blasco, Anna Faustino, Laia Heredero, Ariadna Muntada i Laura Rosales.

Recentment s'han concedit dos projectes de recerca en convocatòries europees i estatals en els quals hi participen professors de la FIMA.

D'una banda, la Facultat ha entrat dins d’un projecte europeu emmarcat dins del programa Horizon 2020: el projecte ARCHIVER. Aquest projecte està sota la modalitat de Pre-Commercial Procurement (PCP) i té com a objectiu desenvolupar un sistema de preservació de dades de recerca a escala big data. Ha estat promogut per un consorci format pel CERN, EMBL-EBI i altres centres de recerca que busquen dotar un sistema, que actualment no existeix en el mercat, que sigui capaç d’emmagatzemar, permetre la reutilització i preservar les dades de recerca a nivell de Petabyte. Els resultats s’hauran d’integrar dins l’European Open Science Cloud (EOSC). ARCHIVER possiblement és ara la recerca més important que a escala mundial s’està duent sobre preservació de big data.

El projecte es desenvolupa sota la forma de challenge competitiu en tres fases. En aquesta primera fase s’hi van presentar 15 equips internacionals dels quals només cinc van ser seleccionats, i van iniciar la seva feina el 8 de juny. Un d’aquests equips és el liderat per l’empresa Libnova juntament amb el CSIC i la Universitat de Barcelona. L’equip de la UB està liderat pel professor Miquel Térmens i en formen part investigadors de la nostra Facultat (Miquel Centelles i Juanjo Boté) i de la de Dret (Asunción Esteve) i Matemàtiques i Informàtica (Jordi Vitrià i Mireia Ribera).

D'altra banda, a la darrera convocatòria de projectes de recerca finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació ha estat concedit el projecte Media4Teach, liderat per la professora de la FIMA Lydia Sánchez i en el qual participen els professors de la Facultat Sergio Villanueva i Jorge Franganillo. El projecte està coliderat pel catedràtic emèrit de la Facultat d'Educació Joaquim Prats i compta amb la col·laboració de l'empresa de verificació periodística Newtral, liderada per Ana Pastor, periodista i presentadora de La Sexta.

Media4Teach té per objectiu analitzar els fenòmens de desinformació i com des de la formació del professorat de secundària es pot fomentar el pensament crític. En les societats democràtiques com la nostra, els mitjans tenen un paper informatiu, formen l'opinió pública, ofereixen marcs amb els quals interpretar la realitat i implica un element de contrapoder. No obstant això, l'aparició d'Internet ha canviat substancialment la manera com s'usa i consumeix la informació. Fenòmens tan actuals com les anomenades "notícies falsejades", el discurs sobre "fets alternatius", o les anomenades "bombolles de filtres", revelen una amenaça de desinformació, així com una falta de consum crític de la informació. Els professors que han de formar els joves del futur no han rebut formació en alfabetització mediàtica. Així, l'objectiu principal d'aquest projecte és determinar la relació entre la capacitat d'anàlisi crítica del contingut informatiu, l'alfabetització mediàtica adquirida al llarg de la formació prèvia i la dieta informativa consumida pels estudiants al màster de Formació de Professorat de Secundària a Espanya.

Al voltant del dia de Sant Jordi, diversos professors de la Facultat han gravat videos amb recomanacions audiovisuals i de lectures que hem anat publicant a les xarxes socials Twitter i Instagram stories de la FIMA, amb el hashtag #FIMA_Recomana.

Recollim aquí algunes de les publicacions a Twitter:

• Lluís Agustí
• Juanjo Boté
• Adrien Faure
• M. Àngels Garcia
• Maria Jose Masanet
• Miquel Térmens
• Jaume Vilaseca

A principis de maig s'ha conegut la resolució provisional de la concesió de projectes de recerca del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (els Proyectos de I+D de Generación de Conocimiento, o de Retos de la Sociedad), als quals diversos investigadors de la nostra Facultat s'han presentat.

A la convocatòria actual, han estat concedits els següents projectes que compten amb professors de la Facultat com a investigadors principals (IP):

• Ciencia abierta en España: una aproximación global para evaluar su grado de implementación, amb Ernest Abadal, com a IP.
• Redes de colaboración científica en ciencias sociales y humanidades en Europa: análisis de la participación en proyectos y de la coautoría, amb Jordi Ardanuy i Ángel Borrego d'investigadors principals.
• Paisajes monásticos, representaciones y virtualizaciones de las realidades espirituales y materiales medievales en el Mediterráneo occidental (siglos VI-XVI), amb Núria Jornet com a coinvestigadora principal.
• Rediseñando Apps educativas de calidad dirigidas a la primera infancia, amb Mariona Grané com a coinvestigadora principal.

Cal afegir-hi un altre projecte en actiu actualment: Saberes conectados: redes de venta y circulación de impresos en España y Latinoamérica, amb Pedro Rueda com a IP.

Un bon nombre de professors de la Facultat participen com a investigadors als projectes esmentats, i també a projectes d'altres universitats.

El passat 18 de juliol va tenir lloc el concurs públic de dues places de professors agregats de la Facultat. Van guanyar les places els professors Jordi Ardanuy i Marta Somoza, davant un tribunal integrat pels professors de la UB Joan Guàrdia (president), Ángel Borrego (secretari), Teresa Mañà, Xavier Triadó i Anna Villarroya (vocals). 

A la sessió, que va començar a les 10 hores del matí i es va allargar fins a les 18:30 hores de la tarda, els professors Ardanuy i Somoza van passar per tres fases eliminatòries: a la primera, van defensar el seu currículum i presentar el projecte docent d'una assignatura, «Metodologia de la recerca» i «Suport i formació d'usuaris», respectivament; la segona fase va consistir en la realització d'una classe sobre «Indicadors bibliomètrics» en el cas d'Ardanuy i sobre «Evolució històrica del suport i la formació a usuaris» en el cas de Somoza; i finalment, a la tercera fase, Ardanuy va presentar el projecte de recerca «Xarxes de recerca a nivell europeu d'Humanitats i Ciències Socials» i Somoza, «Avaluació de la docència de competències informacionals de les universitats catalanes».