professors

Recentment s'han concedit dos projectes de recerca en convocatòries europees i estatals en els quals hi participen professors de la FIMA.

D'una banda, la Facultat ha entrat dins d’un projecte europeu emmarcat dins del programa Horizon 2020: el projecte ARCHIVER. Aquest projecte està sota la modalitat de Pre-Commercial Procurement (PCP) i té com a objectiu desenvolupar un sistema de preservació de dades de recerca a escala big data. Ha estat promogut per un consorci format pel CERN, EMBL-EBI i altres centres de recerca que busquen dotar un sistema, que actualment no existeix en el mercat, que sigui capaç d’emmagatzemar, permetre la reutilització i preservar les dades de recerca a nivell de Petabyte. Els resultats s’hauran d’integrar dins l’European Open Science Cloud (EOSC). ARCHIVER possiblement és ara la recerca més important que a escala mundial s’està duent sobre preservació de big data.

El projecte es desenvolupa sota la forma de challenge competitiu en tres fases. En aquesta primera fase s’hi van presentar 15 equips internacionals dels quals només cinc van ser seleccionats, i van iniciar la seva feina el 8 de juny. Un d’aquests equips és el liderat per l’empresa Libnova juntament amb el CSIC i la Universitat de Barcelona. L’equip de la UB està liderat pel professor Miquel Térmens i en formen part investigadors de la nostra Facultat (Miquel Centelles i Juanjo Boté) i de la de Dret (Asunción Esteve) i Matemàtiques i Informàtica (Jordi Vitrià i Mireia Ribera).

D'altra banda, a la darrera convocatòria de projectes de recerca finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació ha estat concedit el projecte Media4Teach, liderat per la professora de la FIMA Lydia Sánchez i en el qual participen els professors de la Facultat Sergio Villanueva i Jorge Franganillo. El projecte està coliderat pel catedràtic emèrit de la Facultat d'Educació Joaquim Prats i compta amb la col·laboració de l'empresa de verificació periodística Newtral, liderada per Ana Pastor, periodista i presentadora de La Sexta.

Media4Teach té per objectiu analitzar els fenòmens de desinformació i com des de la formació del professorat de secundària es pot fomentar el pensament crític. En les societats democràtiques com la nostra, els mitjans tenen un paper informatiu, formen l'opinió pública, ofereixen marcs amb els quals interpretar la realitat i implica un element de contrapoder. No obstant això, l'aparició d'Internet ha canviat substancialment la manera com s'usa i consumeix la informació. Fenòmens tan actuals com les anomenades "notícies falsejades", el discurs sobre "fets alternatius", o les anomenades "bombolles de filtres", revelen una amenaça de desinformació, així com una falta de consum crític de la informació. Els professors que han de formar els joves del futur no han rebut formació en alfabetització mediàtica. Així, l'objectiu principal d'aquest projecte és determinar la relació entre la capacitat d'anàlisi crítica del contingut informatiu, l'alfabetització mediàtica adquirida al llarg de la formació prèvia i la dieta informativa consumida pels estudiants al màster de Formació de Professorat de Secundària a Espanya.

Al voltant del dia de Sant Jordi, diversos professors de la Facultat han gravat videos amb recomanacions audiovisuals i de lectures que hem anat publicant a les xarxes socials Twitter i Instagram stories de la FIMA, amb el hashtag #FIMA_Recomana.

Recollim aquí algunes de les publicacions a Twitter:

• Lluís Agustí
• Juanjo Boté
• Adrien Faure
• M. Àngels Garcia
• Maria Jose Masanet
• Miquel Térmens
• Jaume Vilaseca

A principis de maig s'ha conegut la resolució provisional de la concesió de projectes de recerca del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (els Proyectos de I+D de Generación de Conocimiento, o de Retos de la Sociedad), als quals diversos investigadors de la nostra Facultat s'han presentat.

A la convocatòria actual, han estat concedits els següents projectes que compten amb professors de la Facultat com a investigadors principals (IP):

• Ciencia abierta en España: una aproximación global para evaluar su grado de implementación, amb Ernest Abadal, com a IP.
• Redes de colaboración científica en ciencias sociales y humanidades en Europa: análisis de la participación en proyectos y de la coautoría, amb Jordi Ardanuy i Ángel Borrego d'investigadors principals.
• Paisajes monásticos, representaciones y virtualizaciones de las realidades espirituales y materiales medievales en el Mediterráneo occidental (siglos VI-XVI), amb Núria Jornet com a coinvestigadora principal.
• Rediseñando Apps educativas de calidad dirigidas a la primera infancia, amb Mariona Grané com a coinvestigadora principal.

Cal afegir-hi un altre projecte en actiu actualment: Saberes conectados: redes de venta y circulación de impresos en España y Latinoamérica, amb Pedro Rueda com a IP.

Un bon nombre de professors de la Facultat participen com a investigadors als projectes esmentats, i també a projectes d'altres universitats.

El passat 18 de juliol va tenir lloc el concurs públic de dues places de professors agregats de la Facultat. Van guanyar les places els professors Jordi Ardanuy i Marta Somoza, davant un tribunal integrat pels professors de la UB Joan Guàrdia (president), Ángel Borrego (secretari), Teresa Mañà, Xavier Triadó i Anna Villarroya (vocals). 

A la sessió, que va començar a les 10 hores del matí i es va allargar fins a les 18:30 hores de la tarda, els professors Ardanuy i Somoza van passar per tres fases eliminatòries: a la primera, van defensar el seu currículum i presentar el projecte docent d'una assignatura, «Metodologia de la recerca» i «Suport i formació d'usuaris», respectivament; la segona fase va consistir en la realització d'una classe sobre «Indicadors bibliomètrics» en el cas d'Ardanuy i sobre «Evolució històrica del suport i la formació a usuaris» en el cas de Somoza; i finalment, a la tercera fase, Ardanuy va presentar el projecte de recerca «Xarxes de recerca a nivell europeu d'Humanitats i Ciències Socials» i Somoza, «Avaluació de la docència de competències informacionals de les universitats catalanes».

El professor Mario Pérez-Montoro és el nou catedràtic de la Facultat després de superar com a candidat la prova del concurs públic per a la plaça de catedràtic contractat que va tenir lloc el passat 12 de juliol a la sala de Juntes de la Facultat, davant d'un tribunal integrat pels catedràtics Jordi Suriñach (UB, president), José Antonio Moreiro (Universidad Carlos III, vocal), María Francisca Abad (Universitat de València, vocal), Maria Eulàlia Fuentes (Universitat Autònoma de Barcelona, vocal) i Ernest Abadal (UB, secretari del tribunal).

La prova va tenir dues parts: a la primera el candidat va fer un resum del seu curriculum, destacant les parts més rellevants i va respondre les observacions dels membres del tribunal, que van posar en valor la seva capacitat de treball, així com la seva transversalitat i el seu interès per la internacionalització.

A la segona part, que va consistir en l'exposició d'un projecte acadèmic personal, el professor Pérez-Montoro va fer dues propostes: d'una banda, un grup de recerca per a la Facultat, que va proposar com a grup híbrid, en temes de recerca i en investigadors, entre Informació i Documentació i Comunicació Audiovisual; d'altra banda, un projecte de recerca titulat Disseny genètic de navegació, centrat en la millora de la navegació dels webs dels CRAI universitaris.