recerca

El professor de la FIMA Pedro Rueda realitza una estada d'investigació a l'estiu a la Bibliothek des Ibero-Amerikanischen Institut a Berlín. La biblioteca és una de les més importants a Europa de temes llatinoamericans i recull fons i col·leccions especials dels primers antropòlegs i historiadors alemanys que van treballar a Amèrica Llatina. Aquesta biblioteca especialitzada amb més d'un milió de monografies forma part de l’entitat Preußischer Kulturbesitz (fundación per al patrimoni cultural) que inclou museus, centres de documentació i la Staatsbibliothek zu Berlin. 

L'estada forma part d'una beca competitiva (se'n convoquen unes 10 a l'any), que permet els investigadors dur a terme una recerca d’un mes o dos amb els materials de la biblioteca. El 9 d'agost de 2022 Pedro Rueda impartirà una conferència per presentar els resultats als investigadors (més informació a la web https://www.iai.spk-berlin.de/).

Dos projectes de professorat de la FIMA han obtingut finançament recentment en la convocatòria de Projectes I+D+i 2021 de l'Agència Estatal de Recerca.

D'una banda, el projecte Parámetros y estrategias para incrementar la relevancia de los medios y la comunicación digital en la sociedad: curación, visualización y visibilidad (CUVICOM) està liderat pels professors de la FIMA Javier Guallar i Mari Vállez i ha obtingut un import de 105.270 euros i un becari de recerca FPI. Hi participen els investigadors de la FIMA Carlos Lopezosa, Mario Pérez-Montoro, Carina Rey, Gema Santos i Miquel Térmens, així com investigadors de les universitats UPF, URL, Alacant, Granada i d'Amèrica Llatina. L'objectiu principal d'aquest projecte és analitzar sistemàticament tres estratègies per incrementar la qualitat i la rellevància social del periodisme, els mitjans digitals i la comunicació digital: la curació de continguts, la visualització de dades i la visibilitat web, així com una línia de recerca transversal de monitorització de tendències i de sostenibilitat de les empreses mediàtiques.

D'altra banda, el projecte Ciencia abierta en España: la transición hacia un nuevo modelo de investigación, està liderat pel professor de la FIMA Ernest Abadal i la professora de la UOC Candela Ollé i ha obtingut un import total de 77.200 euros. Al projecte participen els membres de la FIMA Sabina Batlle, Jorge Franganillo, Josep Manel Rodríguez-Gairín, Gema Santos, Miquel Térmens i Anna Villarroya. El projecte té com a objectiu proposar mesures per planificar la transició cap a la ciència oberta centrades en cinc àmbits fonamentals (dades de recerca, nous models d'avaluació, recursos educatius en obert, ciència ciutadana i innovació social, i polítiques de ciència oberta) i dos més de transversals (un observatori d'iniciatives de ciència oberta i la perspectiva de gènere).

Aquests ajuts tenen com a objectiu fonamental donar suport a projectes de recerca que facin convergir almenys dos dels tres àmbits del CRICC: informació, comunicació i cultura.

Poden demanar aquest ajut equips d’almenys cinc investigadors o investigadores del CRICC que pertanyin a dos àmbits diferents dels tres inclosos al CRICC, dos dels quals actuaran com a investigadors principals a efectes administratius.

Els equips han de comptar com a mínim amb cinc membres del CRICC i vinculats orgànicament, en data de presentació de les sol·licituds, almenys a dos àmbits del CRICC. Per definir la disciplina de l’investigador o de la investigadora es tindrà en compte la seva vinculació orgànica a les línies pròpies del CRICC: a l’àrea d’informació es vinculen les línies 1 a 6, a l’àrea de cultura la 7 i, per últim, a l’àrea de comunicació, la 8. Cada investigador o investigadora principal ha de formar part d’una àrea diferent.

Els investigadors o investigadores principals no poden figurar com a investigadors en més d’una sol·licitud d’aquesta convocatòria.

Convocatòria

El passat 22 de juliol de 2021 va tenir lloc la taula rodona «El cambio en la evaluación científica a debate», sobre nous models d’avaluació de la investigació, que va ser emesa pel canal YouTube de la Facultat, i en la qual hi van participar responsables d’agències d’avaluació, d’universitats i també experts en bibliometria i polítiques públiques de recerca.  La taula rodona –que va ser moderada pel professor de la FIMA Ernest Abadal– sorgeix arran de la carta «Por un cambio radical en la evaluación de la investigación en España» publicada a la revista Profesional de la Información i signada per Emilio Delgado, Ismael Ràfols i Ernest Abadal.

Els ponents de la taula rodona –Victoria Ley (Agencia Estatal de Investigación), Pastora Martínez (UOC), Sebastián Chávez de Diego (Agencia Andaluza del Conocimiento), Javier Llorens (CNEAI), Isidro Aguillo (CSIC), Jordi Molas-Gallart (INGENIO), Gonzalo León (Universidad Politécnica de Madrid)–  van exposar la seva valoració sobre la necessitat d’un canvi en els sistemes d’avaluació de la ciència a Espanya (tots hi van coincidir) i també van presentar algunes propostes concretes.

En aquests moments hi ha un notable interès internacional per modificar el model d’avaluació de la ciència, deixant de banda el factor d’impacte (Països Baixos, European Research Council, etc.) i també en el context estatal, en el qual s’estan duent a terme processos de reflexió i la incorporació de canvis en diverses agències (AEI, CNEAI, Aneca, AQU, etc.).

La sessió va comptar amb la presència de més de 250 assistents que van ser molt actius amb preguntes i comentaris en el xat. Per altra banda, la gravació ja es pot consultar al canal YouTube de la Facultat.

Quarta recopilació de publicacions de recerca de professors de la FIMA i membres del CRICC de la Universitat de Barcelona en els darrers mesos.  A continuació es poden consultar les ressenyes en el web del CRICC amb l'accés als textos originals, dels darrers treballs publicats pels investigadors: Ernest Abadal, Mònica Baró, Lluís Bonet, Juanjo Boté, Maddalena Fedele, Jorge Franganillo, M. Àngeles García Asensio, Javier Guallar, Hibai López, Anna Marquès, Maria-Jose Masanet, Mario Pérez-Montoro, Pedro Rueda, Lydia Sánchez i Anna Villarroya:

• Aprenentatge emocional i de valors a la formació universitària: el grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona
• Explorant l’escletxa digital de gènere entre els i les adolescents de vuit països d’Europa, Llatinoamèrica i d’Austràlia
• La curació de notícies en les newsletters de la premsa española
• Anàlisi del programari de documentació audiovisual Dédalo
• Com és la recerca en les revistes espanyoles d'Informació i Documentació a Web of Science
• L'organització social de fotografies a Flickr: una mirada des de la gestió d'informació personal
• El treball del documentalista researcher en una sèrie de televisió de ficció
• Adolescents construint una ‘marca personal’ a les xarxes socials
• Adolescents construint la seva imatge digital a les xarxes socials: explorem aprenentatges informals, competències transmèdia i perfils professionals
• La segona generació de teen-series: programes estatunidencs, britànics i espanyols dels 2000-2010
• Percepció i ús de la figura del “tipster” per part d’apostadors esportius en tractament
• Els vídeos a les xarxes socials: anàlisi dels perfils de les biblioteques públiques catalanes durant el confinament
• Plecs alçats: la història de l'edició, a debat
• Les polítiques culturals a Europa: un gir participatiu?

Podeu consultar les recopilacions anteriors: I, II, III.

Tercera recopilació d'articles publicats per professors de la FIMA i membres del CRICC de la Universitat de Barelona en les últimes setmanes. A continuació es poden consultar les ressenyes en el web del CRICC amb l'accés als textos originals, dels darrers treballs publicats pels investigadors: Ernest Abadal, Juanjo Boté, Marta Casals, Javier Guallar, Hibai López, Maria-Jose Masanet, Mario Pérez-Montoro, Carina Rey, Concepción Rodríguez-Parada i Sergio Villanueva.

• Estratègies artístico-professionals dels músics de jazz a Barcelona
• Una panoràmica de la investigació en Documentació en els darrers 20 anys
• Les notícies falses i els codis ètics dels professionals de la informació
• Revisió d’estudis sobre desinformació a Iberoamèrica
• Els mòbils introdueixen el joc d'atzar als espais íntims de la llar i a la feina, i això és un problema per qui pateix una addicció al joc
• La transparència en la gestió de les biblioteques de les universitats públiques espanyoles a través del web
• Metodologies didàctiques basades en el teatre per a la formació crítica en ciència: una exploració per desmuntar estereotips científics en Espanya i Regne Unit
• Un apropament etnogràfic per explorar les competències transmèdia i estratègies informals d’aprenentatge dels adolescents

Recopilacions anteriors:

• Darreres publicacions de recerca d'investigadors del CRICC (juny 2020)
• Darreres publicacions de recerca d'investigadors del CRICC (gener 2020)

En el marc del projecte Media4Teach es llança una oferta de feina per buscar un/a assistent de recerca en desinformació i alfabetització mediàtica. El contracte, d'un any de duració, està adreçat a un/a recent graduat/da de màster que es vulgui iniciar en la carrera investigadora.

El projecte Media4Teach està liderat per la professora de la nostra Facultat Lydia Sánchez i pel professor Joaquim Prats de la Facultat d'Educació, i hi participen altres professors de la FIMA, com Sergio Villanueva Baselga, Jorge Franganillo o Hibai López.

Podeu trobar-ne més informació a:
https://euraxess.ec.europa.eu/jobs/560759

Recentment s'han concedit dos projectes de recerca en convocatòries europees i estatals en els quals hi participen professors de la FIMA.

D'una banda, la Facultat ha entrat dins d’un projecte europeu emmarcat dins del programa Horizon 2020: el projecte ARCHIVER. Aquest projecte està sota la modalitat de Pre-Commercial Procurement (PCP) i té com a objectiu desenvolupar un sistema de preservació de dades de recerca a escala big data. Ha estat promogut per un consorci format pel CERN, EMBL-EBI i altres centres de recerca que busquen dotar un sistema, que actualment no existeix en el mercat, que sigui capaç d’emmagatzemar, permetre la reutilització i preservar les dades de recerca a nivell de Petabyte. Els resultats s’hauran d’integrar dins l’European Open Science Cloud (EOSC). ARCHIVER possiblement és ara la recerca més important que a escala mundial s’està duent sobre preservació de big data.

El projecte es desenvolupa sota la forma de challenge competitiu en tres fases. En aquesta primera fase s’hi van presentar 15 equips internacionals dels quals només cinc van ser seleccionats, i van iniciar la seva feina el 8 de juny. Un d’aquests equips és el liderat per l’empresa Libnova juntament amb el CSIC i la Universitat de Barcelona. L’equip de la UB està liderat pel professor Miquel Térmens i en formen part investigadors de la nostra Facultat (Miquel Centelles i Juanjo Boté) i de la de Dret (Asunción Esteve) i Matemàtiques i Informàtica (Jordi Vitrià i Mireia Ribera).

D'altra banda, a la darrera convocatòria de projectes de recerca finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació ha estat concedit el projecte Media4Teach, liderat per la professora de la FIMA Lydia Sánchez i en el qual participen els professors de la Facultat Sergio Villanueva i Jorge Franganillo. El projecte està coliderat pel catedràtic emèrit de la Facultat d'Educació Joaquim Prats i compta amb la col·laboració de l'empresa de verificació periodística Newtral, liderada per Ana Pastor, periodista i presentadora de La Sexta.

Media4Teach té per objectiu analitzar els fenòmens de desinformació i com des de la formació del professorat de secundària es pot fomentar el pensament crític. En les societats democràtiques com la nostra, els mitjans tenen un paper informatiu, formen l'opinió pública, ofereixen marcs amb els quals interpretar la realitat i implica un element de contrapoder. No obstant això, l'aparició d'Internet ha canviat substancialment la manera com s'usa i consumeix la informació. Fenòmens tan actuals com les anomenades "notícies falsejades", el discurs sobre "fets alternatius", o les anomenades "bombolles de filtres", revelen una amenaça de desinformació, així com una falta de consum crític de la informació. Els professors que han de formar els joves del futur no han rebut formació en alfabetització mediàtica. Així, l'objectiu principal d'aquest projecte és determinar la relació entre la capacitat d'anàlisi crítica del contingut informatiu, l'alfabetització mediàtica adquirida al llarg de la formació prèvia i la dieta informativa consumida pels estudiants al màster de Formació de Professorat de Secundària a Espanya.