recerca

Recentment s'han concedit dos projectes de recerca en convocatòries europees i estatals en els quals hi participen professors de la FIMA.

D'una banda, la Facultat ha entrat dins d’un projecte europeu emmarcat dins del programa Horizon 2020: el projecte ARCHIVER. Aquest projecte està sota la modalitat de Pre-Commercial Procurement (PCP) i té com a objectiu desenvolupar un sistema de preservació de dades de recerca a escala big data. Ha estat promogut per un consorci format pel CERN, EMBL-EBI i altres centres de recerca que busquen dotar un sistema, que actualment no existeix en el mercat, que sigui capaç d’emmagatzemar, permetre la reutilització i preservar les dades de recerca a nivell de Petabyte. Els resultats s’hauran d’integrar dins l’European Open Science Cloud (EOSC). ARCHIVER possiblement és ara la recerca més important que a escala mundial s’està duent sobre preservació de big data.

El projecte es desenvolupa sota la forma de challenge competitiu en tres fases. En aquesta primera fase s’hi van presentar 15 equips internacionals dels quals només cinc van ser seleccionats, i van iniciar la seva feina el 8 de juny. Un d’aquests equips és el liderat per l’empresa Libnova juntament amb el CSIC i la Universitat de Barcelona. L’equip de la UB està liderat pel professor Miquel Térmens i en formen part investigadors de la nostra Facultat (Miquel Centelles i Juanjo Boté) i de la de Dret (Asunción Esteve) i Matemàtiques i Informàtica (Jordi Vitrià i Mireia Ribera).

D'altra banda, a la darrera convocatòria de projectes de recerca finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació ha estat concedit el projecte Media4Teach, liderat per la professora de la FIMA Lydia Sánchez i en el qual participen els professors de la Facultat Sergio Villanueva i Jorge Franganillo. El projecte està coliderat pel catedràtic emèrit de la Facultat d'Educació Joaquim Prats i compta amb la col·laboració de l'empresa de verificació periodística Newtral, liderada per Ana Pastor, periodista i presentadora de La Sexta.

Media4Teach té per objectiu analitzar els fenòmens de desinformació i com des de la formació del professorat de secundària es pot fomentar el pensament crític. En les societats democràtiques com la nostra, els mitjans tenen un paper informatiu, formen l'opinió pública, ofereixen marcs amb els quals interpretar la realitat i implica un element de contrapoder. No obstant això, l'aparició d'Internet ha canviat substancialment la manera com s'usa i consumeix la informació. Fenòmens tan actuals com les anomenades "notícies falsejades", el discurs sobre "fets alternatius", o les anomenades "bombolles de filtres", revelen una amenaça de desinformació, així com una falta de consum crític de la informació. Els professors que han de formar els joves del futur no han rebut formació en alfabetització mediàtica. Així, l'objectiu principal d'aquest projecte és determinar la relació entre la capacitat d'anàlisi crítica del contingut informatiu, l'alfabetització mediàtica adquirida al llarg de la formació prèvia i la dieta informativa consumida pels estudiants al màster de Formació de Professorat de Secundària a Espanya.

Com vam fer fa unes setmanes en el primer lliurament, recollim aquí per segon cop la relació dels articles publicats per professors de la Facultat i membres del CRICC en aquestes últimes setmanes. A continuació es poden consultar les ressenyes i els accessos als textos originals, dels darrers treballs publicats pels professors: Ernest Abadal, Jordi Ardanuy, Francesc García Grimau, Javier Guallar, Cristóbal Urbano, Mari Vállez i Anna Villarroya.

Existeix realment col·laboració interdisciplinària en Biblioteconomia, Informació i Documentació?

Centres de documentació de diaris al segle XXI. Panorama després del tsunami

Hi ha desigualtats en el perfil i condicions laborals dels professionals de la cultura als ajuntaments?

Estan adaptades les revistes científiques espanyoles al pla S?

Anàlisi de la recerca sobre coronavirus

Visibilitat web de les biblioteques universitàries

El passat 26 de febrer de 2020 va tenir lloc un seminari intern de presentació de diverses recerques de membres del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la Facultat (CRICC), moderada pel director del centre, Ernest Abadal, i amb les intervencions dels professors i investigadors del CRICC Anna Villarroya, Sergio Villanueva i Maite Comalat.

En primer lloc, Anna Villarroya va presentar la seva trajectòria, de més de vint anys, en l'àmbit de la transferència de coneixement a les administracions públiques i el tercer sector. En l'àmbit públic va destacar la seva implicació des de l'any 2006 en el projecte del Compendium of Cultural Policies and Trends, inicialment promogut pel Consell d'Europa i ERICarts i que, en l'actualitat, és gestionat per l'Association of Cultural Policies and Trends, de la qual la professora Villarrroya és tresorera. També en l'àmbit públic va destacar els seus treballs dins de l'àmbit de l'economia de la cultura amb el Gabinet Tècnic del Departament de Cultura i els més recents amb la Diputació de Barcelona sobre el perfil i condicions laborals dels professionals de la cultura als ajuntaments. Pel que fa al sector privat sense afany de lucre, va destacar les seves tasques de comissariat en el Baròmetre de l'Observatori Social  de La Caixa, així com el treball més recent amb la Fundació Lluís Carulla sobre el valor transformador de la cultura. Pel que fa a aquest darrer punt, va destacar que formarà part aquest any del Jurat dels Premis Lluís Carulla, adreçats a estimular i fer viables projectes i idees culturals que transformin i millorin la societat catalana.

Per la seva banda, Sergio Villanueva va explicar què és l'EIT (European Institute of Innovation and Technology) i la seva comunitat dedicada al finançament d'innovacions en salut EIT Health. A continuació va presentar dos projectes finançats per EIT Health en els quals hi participa juntament amb altres professors de la Facultat. El primer, CRISH (Co-creating Innovative Solutions for Health), consistia en el disseny d'un curs de co-creació per a profesionals de la salut, pacients i investigadors que va incloure la creació d'un MOOC. La UB va participar en el disseny del curs, la seva avaluació i la producció del MOOC. El segon projecte, CALMA (Training and raising awareness to calm and alleviate dyspnea crisis), consisteix en el disseny d'un curs per a pacients amb EPOC (Malaltia pulmonar obstructiva crònica), vehiculat a través de peces audiovisuals a partir de narratives participatives. La UB ha participat en la recerca de les narratives participatives, la producció dels materials audiovisuals i l'avaluació del curs.

Per últim, Maite Comalat va presentar L’Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura, com a coordinadora d'aquesta publicació del CRICC. L'Anuari va néixer l’any 2009 amb la voluntat de recollir l’estat de la qüestió i el balanç d’actuacions pel que fa a la recerca, la creació i la difusió al voltant d’aquests tres àmbits a Catalunya. Els autors dels articles, professionals i investigadors, repassen cada dos anys les accions dutes a terme i apunten possibles tendències en un número obert que es publica al llarg de tot l’any. El proper volum, que correspon a l’any 2020, començarà a publicar-se al mes d’abril

El centre de recerca CRICC dedica des de fa un temps un espai al seu lloc web a fer breus ressenyes de les publicacions de recerca dels seus investigadors.

Recollim aquí les ressenyes publicades d'articles de professors de la Facultat i membres del CRICC en aquestes últimes setmanes i a partir d'ara les continuarem publicant també aquí de manera regular. A continuació es poden consultar les ressenyes dels darrers articles publicats pels professors Ernest Abadal, Javier Guallar, Maria-José Masanet, Mario Pérez-Montoro, Pedro Rueda i Cristóbal Urbano:

• Cura de continguts i fonts d’informació obertes com a relacions estratègiques en periodisme
• Estudi bibliomètric i temàtic de la revista "El profesional de la información" amb el software Scimat
• Les publicacions d'accés obert dels investigadors dels centres de recerca de la Institució CERCA de Catalunya
• Fent que les notícies en vídeo siguin visibles: identificar les estratègies d'optimització dels cibermitjans a YouTube utilitzant mètriques web
• Capítol sobre les relacions culturals entre Amèrica i Europa
• L'estudi dels ex-libris i les marques de propietat
• Quins usos fan els adolescents de YouTube? 

A principis de maig s'ha conegut la resolució provisional de la concesió de projectes de recerca del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (els Proyectos de I+D de Generación de Conocimiento, o de Retos de la Sociedad), als quals diversos investigadors de la nostra Facultat s'han presentat.

A la convocatòria actual, han estat concedits els següents projectes que compten amb professors de la Facultat com a investigadors principals (IP):

• Ciencia abierta en España: una aproximación global para evaluar su grado de implementación, amb Ernest Abadal, com a IP.
• Redes de colaboración científica en ciencias sociales y humanidades en Europa: análisis de la participación en proyectos y de la coautoría, amb Jordi Ardanuy i Ángel Borrego d'investigadors principals.
• Paisajes monásticos, representaciones y virtualizaciones de las realidades espirituales y materiales medievales en el Mediterráneo occidental (siglos VI-XVI), amb Núria Jornet com a coinvestigadora principal.
• Rediseñando Apps educativas de calidad dirigidas a la primera infancia, amb Mariona Grané com a coinvestigadora principal.

Cal afegir-hi un altre projecte en actiu actualment: Saberes conectados: redes de venta y circulación de impresos en España y Latinoamérica, amb Pedro Rueda com a IP.

Un bon nombre de professors de la Facultat participen com a investigadors als projectes esmentats, i també a projectes d'altres universitats.