El passat 27 d’octubre de 2022 va tenir lloc l’acte de cloenda del curs superior Ciència Oberta: Promoció, Suport i Avaluació de la Universitat de Barcelona, a l’aula Jordi Rubió i Balaguer de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.
L’acte va ser inaugurat pel rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, qui va dedicar unes paraules de benvinguda al públic. Tot seguit, va intervenir Mercè Crosas, secretària de Govern Obert de la Generalitat, amb la conferència «Més enllà de les dades obertes: col·laboració amb objectes de recerca», que va tractar sobre els fluxos de recerca avançats que acceleren el descobriment científic, com aplicar els principis FAIR als objectes de recerca i com protegir –amb la màxima obertura– aquelles dades més sensibles.
A continuació es va generar un debat amb l’alumnat del curs i la resta d’assistents, moderat pel Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). El tancament de l’acte va anar a càrrec de Gema Santos-Hermosa, codirectora del curs, qui va compartir un resum de la jornada i unes paraules d’agraïment.
La culminació de la cloenda va ser al jardí de la Facultat, amb un càtering i copa de cava per a tots els assistents!
El passat 2 de març de 2022 va tenir lloc en format híbrid el segon Seminari de l’Aula Jordi Rubió i Balaguer del curs 2021-2022, sota el títol «Repositoris, què i per a què», amb la participació de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC); Núria Casaldàliga i Rojas, directora del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona; Tránsito Ferreras Fernández, directora del Servicio de Bibliotecas de la Universidad de Salamanca; Wouter Schallier, cap de la Biblioteca de la Comisión Económica para América Latina (CEPAL)-Naciones Unidas; i Eugènia Serra Aranda, directora de la Biblioteca de Catalunya.
Tots els participants van destacar el paper estratègic que en les iniciatives digitals de les seves biblioteques han tingut els repositoris, tant com a projecció interna envers l'organització mateixa, com de cara a visibilitzar les activitats o les col·leccions digitalitzades a escala internacional, en línia amb el concepte de “biblioteca inside-out” de Lorcan Dempsey. Ara bé, aquesta aposta per ésser rellevants en l’entorn digital i del coneixement obert ha implicat un recorregut amb moltes etapes, com bé va il·lustrar Núria Casaldàliga amb aquesta línia del temps del DDD de la UAB entre 2006 i 2022:
El tercer i darrer seminari d’aquest curs tindrà lloc el 18 de maig, a les 12 hores, amb el tema “Repositoris: la seva integració en l’ecosistema de ciència oberta”.
El dimecres 2 de març de 2022 tindrà lloc el segon seminari de l'Aula Jordi Rubió (curs 2021-2022): “Repositoris: què i per a què” de 12 a 14 hores. L'esdeveniment tindrà lloc a la sala d’actes de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals i també serà retransmès en viu pel canal de YouTube de la Facultat: https://www.youtube.com/user/FBiDUB
Programa:
Presenta i modera Lluís Anglada. Director de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
Núria Casaldàliga i Rojas. Directora del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Tránsito Ferreras Fernández. Directora del Servicio de Bibliotecas de la Universidad de Salamanca
Wouter Schallier. Cap de la Biblioteca de la Comisión Económica para América Latina y el Caribe (CEPAL)-Nacions Unides
Eugènia Serra Aranda. Directora de la Biblioteca de Catalunya
Dimecres 10 de novembre de 2021 va tenir lloc el primer dels tres Seminaris de l’Aula Jordi Rubió i Balaguer d’aquest curs, que estaran dedicats als repositoris digitals. En aquesta primera trobada, Lluís Anglada, director de Ciència Oberta del CSUC, va presentar els continguts del cicle i donà una visió històrica sobre el context en què van néixer els repositoris institucionals. Michele Mennielli, senior global strategist de LYRASIS (Estats Units d’Amèrica), va mostrar la perspectiva nord-americana dels repositoris institucionals. Finalment, Eloy Rodrigues, director de la Unidade de Serviços de Documentação e Bibliotecas de la Universidade do Minho (Portugal) i president sortint del Consell Executiu de COAR (Confederation of Open Access Repositories) va explicar el rol dels repositoris de nova generació en l'ecosistema europeu de comunicació científica. Cristóbal Urbano va moderar el debat final amb preguntes dels assistents. Miquel Térmens, en donar les paraules de benvinguda, va glossar la llarga trajectòria dels Seminaris de l’Aula Rubió i es va felicitar per la recuperació d’aquest espai d’intercanvi entre el món acadèmic i professional.
El passat 20 d’octubre va tenir lloc a la FIMA la sisena edició de la Jornada Intensiu Digital: Intercanvi d’Experiències en Col·leccions Digitals, organitzada pel Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA), i el Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual de la UB. L’edició d’enguany tenia per repte reflexionar a partir del context de pandèmia en què ens trobem i l’escenari que ens deixa per pensar sobre els tipus de projectes que s’han fet fins ara, en clau d’impacte i de necessitats.
La jornada en aquesta edició va ser híbrida, d’una banda presencialment a la FIMA, amb 150 inscrits, professionals d’arxius, biblioteques, museus i d’altres institucions, organitzacions i empreses que custodien o treballen amb fons i col·leccions digitals. I d’altra banda, l’acte es va retransmetre sincrònicament en línia pel canal de YouTube de la Facultat, amb més de 150 persones usuàries úniques en total. La sessió es pot consultar íntegrament en línia aquí, de forma permanent: https://www.youtube.com/watch?v=tY94Jpe7WgA
L’inici de la jornada va ser amb la sessió inaugural impartida per la Nicole McNelly, consultora d’impacte a l’Europeana Foundation. L’experta va posar l’èmfasi en la importància de posicionar les persones en els centres de procés de disseny o redisseny de projectes i iniciatives per tal de conèixer les necessitats reals de les persones usuàries a qui van destinats. I va definir l’impacte com el canvi o canvis que es provoquen damunt la societat com a resultat de les activitats que fem. Un impacte que pot ser avaluat quantitativament o no, però que cal analitzar-lo des de diferents àmbits com l’econòmic, en l’organització, en els aspectes socials, d’innovació i de context. Va presentar el manualEuropeana Impact Playbookque va recomanar per ajudar a aconseguir treballar de forma encertada amb les necessitats i aconseguir impacte. També va comentar que el manual s’ha traduït ja al gal·lès i polonès i va encoratjar a la traducció al català i castellà.
Durant la jornada es van presentar i es va parlar al voltant d’una selecció d’experiències amb fons i col·leccions digitals, algunes recents, d’altres ja consolidades o fins i tot tancades, on no només es va plantejar el que fan, sinó perquè ho fan, què volen resoldre, quins efectes produeixen, en quins àmbits (econòmic, científic, social, educatiu…), qui són els principals beneficiaris, i sobretot: què passaria si no ho féssim. Van començar el bloc d’experiències, diferents iniciatives que se centren en l’explotació de les dades per aconseguir impacte social en les comunitats, com són Escovid19data, l’Explorador Social i la base de dades de les víctimes i persones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme. Posteriorment també es van presentar experiències de l’àmbit acadèmic com el repositori consolidat DDD de la UAB i el repositori de matemàtiques actualment en desús, CIRAX. Finalment, la darrera experiència del dia va ser «Sintoniza con la Memoria», un projecte molt treballat d’utilització d’arxius audiovisuals i molt popular al seu país d'origen, Xile. Totes les presentacions de les experiències es poden consultar en línia per tenir tots els detalls del que es va explicar.
L’Intensiu Digital 21 també va oferir una taula rodona on el tema principal van ser les estratègies de transformació en els àmbits cultural i educatiu. En el pla educatiu, va comentar Héctor Gardó, cap de projectes a la Fundació Bofill, la transformació digital, ben feta, genera oportunitats, i mal feta, en canvi, és generadora de desigualtats. Un altre dels ponents, Quim Rubio, responsable de projectes a la Fundació Carulla, va esbossar les característiques que han de permetre identificar la capacitat transformadora d’un projecte, partint del decàleg publicat per Mutare - Fundació Carulla. Va destacar-ne algunes: la importància d’identificar el repte social a què s’ha de respondre; la generació d’aliances i la cocreació, afegint un especial esment a la necessària dimensió educativa de tot projecte transformador. Carles Vicente, director de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona, va posar com a exemples els projectes Patrimonia’m o el programa de Creadors en residència, impulsats pel mateix Institut, i Héctor Gardó va afegir com a element clau la voluntat de desafiar l’ordre establert, de desenvolupar projectes que no perpetuïn allò que ja existeix.
Finalment tots tres van coincidir al llarg del debat amb una idea fonamental: la centralitat de les persones. El que hi ha al darrere dels projectes transformadors són les persones que els lideren, impulsen, o faciliten. I el repte està en com passar de crear projectes adreçats a uns col·lectius en concret, a fer-ho implicant aquests mateixos col·lectius. Dissenyar amb les persones, a prop de les necessitats, replantejant-se i qüestionant-se a un mateix.
Com és tradició, l’Intensiu Digital es va cloure amb una reflexió elaborada i exposada per Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). La reflexió es va iniciar amb una relació de temes clau sobre què valorem a l’hora d’establir una col·lecció digital. Fins recentment, la tecnologia de suport, la tria dels documents i l’etiquetatge amb metadades. Amb tot, actualment aquesta valoració cada vegada més se centra a captar l’atenció, la descoberta de l’entorn de la persona usuària i la sostenibilitat (tant econòmica com de risc). Es va parlar que ja són palpables les transformacions de la progressiva i inevitable digitalització i de la desgraciadament incremental pressió per fer més amb menys recursos. Lluís Anglada, un dels membres organitzadors de l’Intensiu Digital, va tancar la seva reflexió plantejant una sèrie de qüestions relacionades amb l’impacte en els projectes digitals: la qualitat com a valor no absolut («is it good enough?»); la importància de l’accés obert, la transparència i el dret a la informació; i finament, sobre la necessitat d’obrir o explorar nous camins per fer accessible la informació. Aquests temes crítics i aquestes tendències són els motius que justifiquen la necessitat d’organitzar una jornada Intensiu Digital anualment per pensar i enraonar conjuntament, i sempre que sigui possible, presencialment.
Del 25 al 27 d'abril de 2018, la Universitat Pompeu Fabra acollirà la Fiesole Collection Development Retreat, una trobada entre personal del món de les biblioteques i de la indústria de la informació per debatre sobre el desenvolupament de la col·lecció i altres qüestions estratègiques.
Aquesta trobada anual va ser impulsada per Casalini Libri l’any 1999 i ara arriba a la vintena edició. Enguany, el lema de la reunió és Serving Learning and Scholarship i el professor Ángel Borrego hi participa, conjuntament amb Lluís Anglada, amb la comunicació: Developing digital scholarship in Spanish libraries.
L’article «¿Son las bibliotecas sostenibles en un mundo de información libre, digital y en red?» de Lluís Anglada ha estat guanyador del premi SCImago-EPI que enguany es convoca per segona vegada. Felicitem des d’aquí al seu autor i ens complau especialment recordar que aquest article té el seu origen en el congrés d’estudiants d’IiD BOBCATSSS que, sota el lema «Library (r)evolution: promoting sustainable information practices», va organitzar la nostra Facultat l’any 2014 i en el qual Lluís Anglada va ser convidat a pronunciar la conferència inaugural. Si us ve de gust recordar aquest esdeveniment, podeu veure la gravació en vídeo de la cerimònia a: http://www.ub.edu/ubtv/video/bobcatsss-barcelona-2014 (la intervenció de Lluís Anglada comença al minut 43).
També ens complau recordar que EUCLID es va fer ressò de l'article a la seva pàgina web, va ser ressenyat al Current cites de novembre de 2014, i se'n va publicar un apunt a Wiley, en ocasió de la conferència de l’American Library Association (ALA) que va tenir lloc a Xicago.
El proper dimarts, 13 de desembre, a les 10 h, tindrà lloc a l’aula 112 de la Facultat la conferència «Les compres de documents a les biblioteques universitàries de Catalunya: evolució i situació actual», a càrrec de Lluís Anglada, director de l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació (CBUC) del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). Aquesta activitat té lloc en el marc de l'assignatura Desenvolupament de col·leccions del grau d’Informació i Documentació, però és oberta a tothom que hi estigui interessat.
El degà Ernest Abadal és aquests dies al Brasil, on avui, dijous 3 de març, imparteix la conferència «La investigación en Ciencia de la Información en un escenario global», en el marc del Programa de Pós Graduação em Ciência da Informação de la Universidade Federal de Santa Catarina (Florianópolis).
La setmana que ve, participa en el seminari internacional Biblioteca do século XXI: desafios e perspectivas, que ha organitzat a Brasília l’Instituto de Pesquisa Econômica Aplicada (Ipea). Abadal hi presenta la ponència «TIC y bibliotecas: panoramas y perspectivas», un informe de prospectiva que ha elaborat conjuntament amb Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC.
El proper dijous, 21 de gener, a les 18 h, el director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, Lluís M. Anglada, impartirà a l'aula 114 la xerrada «Els difícils equilibris d'un gestor de recursos» als alumnes del màster de Gestió i Direcció de Biblioteques i Serveis d'Informació.
Del 25 al 27 d'abril de 2018, la Universitat Pompeu Fabra acollirà la 
va ser impulsada per Casalini Libri l’any 1999 i ara arriba a la vintena edició. Enguany, el lema de la reunió és Serving Learning and Scholarship i el professor Ángel Borrego hi participa, conjuntament amb Lluís Anglada, amb la comunicació: Developing digital scholarship in Spanish libraries.
L’article «¿Son las bibliotecas sostenibles en un mundo de información libre, digital y en red?» de Lluís Anglada ha estat guanyador del premi SCImago-EPI que enguany es convoca per segona vegada. Felicitem des d’aquí al seu autor i ens complau especialment recordar que aquest article té el seu origen en el congrés d’estudiants d’IiD 
degà Ernest Abadal és aquests dies al Brasil, on avui, dijous 3 de març, imparteix la conferència «La investigación en Ciencia de la Información en un escenario global», en el marc del 
