Artificialització del món o facilitació de la vida?

Biagini, Cédric. El capitalismo digital: el tiempo de la desmesura. Trad., Mariana Pita. Madrid: Editorial Popular, 2023. 165 p. (El imperio digital; 3). ISBN 978-84-7884-935-2. 16,50 €.

Digitalització sí o digitalització no? Aquesta pregunta tan actual l’estem responent cada dia, quan escollim fer servir els mitjans analògics tradicionals, o bé rendir-nos a la practicitat de la tecnologia. Som crítics amb la nova configuració del món, però no podem deixar de participar-hi; algunes vegades per decisió pròpia, però d’altres, inconscientment. No acabem d’entendre com funciona tot l’entramat virtual, però en fem ús de forma quotidiana. 

El que està clar és que la revolució digital ha canviat completament la cultura, les ciències i «la nostra relació amb el temps, l’espai, els altres i nosaltres mateixos». Davant d’aquesta transformació, sorgeixen dues postures aparentment enfrontades: per una banda hi ha la fe dels tecnòlatres i els científics, que veuen positivament les infinites possibilitats del tan esmentat progrés, i d’una altra hi ha els tecnòfobs i la població en general, que sent una certa desconfiança cap a aquestes novíssimes formes de fer. Com resumeix molt enginyosament l’autor: «Un jove ja no creurà en la ciència ni en el científic que va permetre concebre el seu smartphone, però creu en el seu smartphone i en totes les possibilitats que li ofereix».

El codi binari ho codifica tot en un llenguatge universal basat en l’abstracció matemàtica, «la digitalització del món fa que tot sigui quantificable», racional i eficient: tot es torna avaluable i transparent. La desmaterialització dels suports dels continguts permet acumular una quantitat il·limitada de productes culturals, que sovint va en detriment de l’exigència en la qualitat. Aquesta superabundància desemboca en la inapetència cultural: l’avorriment ja no ve per carència, sinó per no saber què escollir i per no poder dedicar el temps suficient a apreciar una obra. L’accesibilitat provoca indiferència, la novetat constant genera insatisfacció. La immediatesa, la urgència, l’acceleració, dificulten la creació de sentit. L’omnipotència de connectar-se i desconnectar-se a voluntat ens allibera «del pes del real».

En el món del llibre, podríem preguntar-nos: ebook sí o ebook no? Segons Biagini, a causa de la comercialització de la indústria de l’entreteniment, la lectura digital «ja no té com a vocació principal estendre’s en la interioritat i la reflexió», sinó que acaba sent més aviat «una estratègia destinada a captar l’atenció», afavorint d’aquesta manera la mera observació de dades per sobre de «la pràctica de la lectura com a exercici cultural». El canvi del suport físic al digital es produeix sense tenir en compte el contingut, ja que «qualsevol forma de creació, significat o coneixement és reductible a informació», i provoca que «un nombre cada cop més gran de persones estiguin físicament presents en un espai social, però mentalment absents».

Amb aquests i altres exemples, Cédric Biagini ens fa reflexionar, amb dades concretes i anàlisis crítiques i transversals, sobre les conseqüències profundes de l’exponencial canvi de paradigma que estem vivint. Ens adverteix dels perills del màrqueting feroç que ens infantilitza per poder convertir-nos en millors clients, de «l’excés documental que satura les nostres capacitats de crear i imaginar» i que ens fa viure en el passat perquè estar permanentment connectats no ens permet «viure experiències fora de les relacionades amb la vida en les xarxes», del perill de deixar les nostres vides a càrrec d’un sistema tècnic aparentment neutral, del preocupant consum energètic massiu que utilitzen els aparells electrònics i els serveis d’Internet… I ens informa perquè siguem capaços de decidir què fer amb tota aquesta informació.

María Olivera Pérez

De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria