On són els lectors? L’ecosistema del llibre a l’estat de Mèxic, coordinat per Sebastián Rivera Mir

Rivera Mir, Sebastián (coord.). ¿Dónde están los lectores?: el ecosistema del libro en el estado de México. Zinacantepec, México: El Colegio Mexiquense, 2024. 214 p. ISBN 978-607-2620-16-2.

Sebastián Rivera Mir, doctor en Història pel Col·legi de Mèxic, coordina aquest llibre sobre les pràctiques lectores a l’estat de Mèxic, on actualment treballa com a membre del Seminari d’Història Contemporània. Es tracta d’un producte de recerca avalat pel Conahcyt, iniciat el 2019. A la introducció, el docent i investigador mostra amb claredat els eixos que articulen aquest volum: índexs i xarxes socials de lectura; biblioteques i llibreries; polítiques públiques, comercials i independents; propostes editorials; i el circuit del llibre (així com la seva connexió amb l’etiqueta que vertebra aquestes pàgines: l’ecosistema del llibre). 

Aquests eixos conformen els sis capítols que integren l’obra. Cadascun aporta un enfocament diferent i, al mateix temps, reforça una idea central: la de l’espai compartit que actualment té la capacitat d’animar –o no– a la lectura.

En primer lloc, Francisco Javier Rosales Morales se centra en docents de Primària per explicar experiències amb part dels 1.783.617 estudiants matriculats el curs 2021-2022. En concret, s’enfoca en experiències vitals que serveixen de tessel·les per al mosaic sobre la competència lectora, amb el suport dels manuals de la Secretaria d’Educació Pública o del Fons de Cultura Econòmica des de la segona meitat del segle XX. Les idees que aquí només esmentem es desenvolupen amb profunditat en l’anàlisi d’aquest llibre. Cal destacar el testimoni directe dels docents, que es podria vincular amb la lectoescriptura i espais digitals oberts, com el Catàleg del Fons Editorial de l’estat de Mèxic; especialment, el destinat al públic principiant anomenat Lectores niños y jóvenes.

A continuació, Claudia Torres Perea se centra en la figura del mediador de lectura. Explora les possibilitats didàctiques que en els darrers anys han treballat altres referents com Felipe Munita, des de Xile. El Programa Nacional de Sales de Lectura, creat el 1995, ha permès arribar a consolidar, el 2023, 126 sales de lectura a l’estat de Mèxic. Ara bé, encara hi ha diverses millores que la investigadora problematitza, ja siguin sales fixes, itinerants, virtuals o híbrides. Com vam veure amb Rosales, l’estudi de Torres està avalat per un formulari de 27 preguntes que van respondre 51 mediadors adscrits al Programa.

Tot seguit, Danays Castelo Agüero i Armando Trujillo-Herrada posen el focus en la convivència de biblioteques públiques (674 a l’estat de Mèxic) en zones amb presència de parlants de llengües originàries (en aquest capítol s’esmenta un 40 %, tot i que més endavant es concreta en un 2,6 % de la població: mazahua, otomí, nahua, tlahuica i matlazinca); un fet que destaca en els darrers anys gràcies a una major atenció per part de les autoritats. Un estudi com aquest, amb dades exhaustives i il·lustracions i gràfics dinàmics, hauria de repetir-se a cada estat per tal d’assolir una visió global de l’ecosistema i permetre una anàlisi comparativa més àmplia. Capítols com aquest responen a la pregunta que dona títol al llibre: On són els lectors?

En quart lloc, el concepte de fira del llibre és desgranat per Roberto Urra Sandoval per oferir solucions als baixos índexs de lectura que encara pateix la societat. El conjunt de fronts que operen en una trobada com aquesta desenvolupa una sèrie d’idees ja plantejades en els darrers anys des d’Aguascalientes i San Luis Potosí per Claudia Quezada, per exemple. Urra també se centra, com els capítols precedents, en l’any 2023; en quatre fires que, com és habitual a Amèrica Llatina, presenten un caràcter «més festiu i menys especialitzat en un sentit professional» (p. 140): a Texcoco i Nezahualcóyotl, organitzades per la Brigada per Llegir en Llibertat, així com la Fira Infantil i Juvenil, també a Texcoco, i la Fira Internacional del Llibre de l’Estat de Mèxic, a Toluca.

En aquest sentit, Peñuelas Rivas recull un bell terme i millor fi: les Confraries, grups de persones que es reuneixen per dur a terme activitats entorn de la lectura literària. Un apartat especialment atractiu per al futur del llibre i de les seves lectures a Amèrica Llatina i a Mèxic és el que Rivas dedica a la figura intel·lectual com a «agent d’identitat» (p. 167). En aquest sentit, s’entén la vigència d’una confraria com la dels Coyotes, a Ciutat Nezahualcóyotl. Aquesta va sorgir al voltant de la revista La Coyotera i, actualment, la lidera Eduardo Villegas. El seu manifest recorda les avantguardes i postavantguardes que tant van ampliar el concepte de llibre i de lectura.

Finalment, en sisè lloc, el coordinador del llibre ofereix un excel·lent treball sobre l’edició a l’estat que ens ocupa. Sebastián Rivera se centra en la perifèria per comprendre com es comporta el centre de l’ecosistema: de quina manera creix, a quins entrebancs s’enfronta, com hi participem i quin significat té l’anàlisi completa de dades, en la pràctica. Aquesta experiència editorial serveix de colofó alhora que reuneix els diversos plantejaments exposats fins ara en aquest necessari manual sobre el llibre i el seu entorn. Es valora especialment l’apartat final de conclusions. Com en la resta de capítols, en aquesta darrera part conflueixen amb claredat les línies examinades amb atenció i exhaustivitat.

La lectura d’aquest llibre convida a observar el ric panorama de l’estat de Mèxic amb la Universitat Autònoma de l’Estat de Mèxic, al capdavant del mercat editorial, i moviments independents o altres estats propers com Hidalgo; amb Pachuca com un altre referent, la Fira del Llibre del qual evidencia cada estiu pràctiques aquí anotades.

L’anàlisi qualitativa d’un espai concret com l’estat de Mèxic permet advertir com orbita el repte del foment lector en aquest primer quart del segle XXI. Permet entendre el perfil de lectores i lectors, institucions, dinàmiques d’hàbit lector, metodologies didàctiques i estudis, en definitiva, que expliquen alhora la situació d’un estat central com Ciutat de Mèxic, d’un país, el de més hispanoparlants, i d’una llengua, en definitiva, que no acaba de despertar el gust en una societat cada cop menys lectora; sobretot, un cop finalitzats els estudis obligatoris.

En la dècada anterior, un llibre fonamental sobre la lectura a Mèxic va ser el d’Alejandro Higashi. Centrat en poesia, PM / XXI / 360º: crematística y estética de la poesía mexicana contemporánea en la era de la tradición de la ruptura (Tirant Lo Blanch, 2015) retratava l’estat en què es trobava el públic lector amb una caracterització que la recent publicació de Sebastián Rivera actualitza. I el fet que aquest últim ho faci des de l’estat de Mèxic és simptomàtic d’una política sobre l’ecosistema del llibre que aconsegueix un èxit en el tradicional erm que solíem trobar com a persones interessades en la lectura i en qui s’hi apropa.

Ignacio Ballester Pardo 

Professor del Departament d’Innovació i Formació Didàctica de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant