«Le combat du livre contre l’IA» per David Jamet
Jamet, David. Le combat du livre contre l’IA: comment reconquérir l’intelligence «Par le livre seul»? Paris: Librinova, 2024. 248 p. ISBN 979-10-405-5463-9.
L’assaig que avui ressenyem defensa amb vehemència el valor del llibre i de la lectura en plena era de la intel·ligència artificial. L’autor sosté que el llibre i la lectura són fonamentals per al desenvolupament del pensament i la creativitat que defineixen l’ésser humà, el qual descriu com un «animal lingüístic» (animal langagier). Per defensar aquesta tesi, l’autor traça un recorregut històric per l’evolució del llenguatge, estructurat en cinc etapes que corresponen a les cinc parts de l’obra.
La primera etapa és la del llenguatge simbòlic, transmès oralment al llarg de 200.000 generacions. La segona etapa se situa en el naixement de l’escriptura manual, uns 3.300 anys abans de Crist. La tercera arrenca amb la invenció de la impremta (cap al 1450) que, juntament amb les dues anteriors, ha contribuït decisivament a l’impuls de la intel·ligència i la cultura. La quarta etapa correspon a l’escriptura mecànica, iniciada al voltant del 1900, i la cinquena, des del 2020, a l’escriptura artificial. Aquestes dues darreres etapes, segons l’autor, condueixen a una profunda desestabilització, amb un component perniciós i totalitari de vigilància i agressió a la vida privada, que mina les nostres capacitats cognitives i amenaça de condemnar les noves generacions a la ignorància.
Més enllà del relat històric, dues idees clau vertebren el llibre: el sapere aude d’Horaci, que es pot traduir com «atreveix-te a saber», i el sola scriptura de Luter, és a dir, «només l’escriptura».
Com hem indicat, l’obra adopta una estructura cronològica que s’inicia amb una secció dedicada a l’origen del llenguatge simbòlic i musical. L’autor defensa que es tracta d’un model lingüístic que promou la generació d’idees a través d’una espiral d’amplificació lèxica i semàntica, enriquint així la diversitat cultural. La superioritat humana rau, segons l’autor, en la capacitat de crear i transmetre idees mitjançant el llenguatge.
La segona secció explora l’impacte de l’escriptura manual, que va permetre una major sofisticació de les idees i va afavorir el progrés científic que l’autor també associa al desenvolupament urbà. Aquí, l’autor dedica un capítol a l’Odissea d’Homer per il·lustrar el canvi de paradigma entre l’oralitat i l’escriptura.
La tercera etapa gira entorn del llibre imprès, que ha estat àmpliament estudiat com a agent de difusió d’idees. El llibre imprès facilita el desenvolupament cognitiu permetent la transmissió d’obres literàries i musicals més complexes.
El segle XX marca l’inici d’una nova era dominada per l’escriptura mecànica i el capitalisme industrial. Segons l’autor, les tecnologies de comunicació de masses han amplificat discursos falsos i provocadors amb una eficàcia creixent. En aquest context, el llibre ha estat progressivament desplaçat per un excés de pantalles que afecten negativament el cervell, reduint la capacitat cognitiva i l’erudició. L’autor adverteix que la cultura i el llibre estan amenaçats per l’hegemonia de les pantalles, que afavoreixen l’aïllament i descarten l’empatia. Estaríem, doncs, immersos en una espiral regressiva de les capacitats cerebrals, amb una pèrdua de la creativitat i de la transmissió d’idees, i una creixent addicció a les pantalles.
En conclusió, aquest assaig reivindica amb força el valor del llibre i de la lectura en un moment de transformació accelerada, marcat per l’expansió de la intel·ligència artificial i la digitalització de la cultura. L’autor alerta sobre els perills d’un món on les pantalles substitueixen el pensament pausat i la lectura profunda, elements essencials per al desenvolupament crític i creatiu de l’individu. Malgrat que el to de l’obra pot semblar, en alguns passatges, excessivament apocalíptic, el missatge de fons convida a la reflexió: si volem preservar la nostra humanitat –entenent-la com la capacitat de pensar, imaginar i compartir idees–, cal reivindicar la lectura i l’escriptura com a pràctiques radicalment humanes, més necessàries que mai en un present hipertecnològic.
Professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB
Temes relacionats
Artícles
Butlletí EdL
Informa’t de les nostres últimes notícies!




