«Mapa de librerías de España, 2023»

Mapa de librerías de España, 2023 [en línia]. [Madrid]: CEGAL, Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros, [2024]. 54, [7] p. <https://www.cegal.es/wp-content/uploads/2024/03/MAPA-LIBRERIAS-2023.pdf>. [Consulta: 17 jul. 2024].

Necessari

Per a qualsevol sector, disposar d’un «mapa» és essencial per saber cap a on ha d’anar, de quina manera (recursos, inconvenients a preveure, possibilitats d’èxit versus necessitats, etc.) i quan és el millor moment per fer-ho. En aquest sentit, el del llibre és un sector que disposa, en el conjunt de l’àmbit de la cultura, de prou dades que en permeten una diagnosi prou acurada.

El Mapa de librerías de España, que elabora la CEGAL és, doncs, rellevant, perquè a la primera necessitat d’un cens hi afegeixen la composició, facturació, estructura i d’altres elements de radiografia per saber no només qui són sinó com són: la base per a qualsevol política, pròpia o de les administracions públiques (el Mapa es fa amb el suport de la Dirección General del Libro, del Cómic y de la Lectura del Ministerio de Cultura). 

Metodologia millorada, però encara parcial

Ja avançàvem en una ressenya aquí mateix per a una edició anterior del Mapa, que la CEGAL havia fet un pas important de metodologia en fer net, endreçar i posar definicions al que és una llibreria, i per tant al que s’hi havia de comptar. Això va fer que algun titular de premsa digués, erròniament, que havien plegat no sé pas quantes llibreries, quan, de fet, el que passava és que el Mapa es feia bé i s’hi computaven els establiments que responen a un estàndard de llibreria, bo i separant-los dels simples punts de venda de llibre, com havia fet fa (massa) anys –i no hi ha tornat pas!– la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Tenim doncs, la foto el més real possible de les llibreries a l’Estat, amb algunes adversatives: cal que tinguin més nivell de respostes (no deu superar, de mitjana, el 25 %), especialment pel que respecta a la dimensió poblacional, i un major control d’altes i baixes d’activitat, però sobretot, al meu entendre, que no confonguin un «Mapa de llibreries d’Espanya» amb el «Mapa de llibreries independents d’Espanya», que és el que de veritat és, perquè en distorsiona la foto, i força. En aquest sentit, sorprèn, relativament, l’apartat propi, gran i detallat, en línia amb els informes del Comercio interior del libro, a les grans cadenes. Dit això, és mèrit que s’hi hagin posat –els únics, millorat la metodologia– i, més difícil i important, hi mantinguin la periodicitat i seqüenciació de l’actualització.

Bona ordenació de dades

Aquesta voluntat és palesa en el sumari de manera contundent, ja que comença amb la relació dels principals reptes del sector abans d’explicar el mètode d’elaboració del Mapa i d’avançar-ne els resultats més significatius.

D’agrair també que s’hi presentin dades consolidades en una evolució temporal prou significativa, de 2016 a 2023, no només per l’extensió de cronologia que abraça, sinó perquè hi tenim la fi de la crisi econòmica, la pandèmia i la represa en una sola ullada.

Que s’hi dediqui un apartat només a les necessitats formatives i als perfils professionals de qui treballa en una llibreria en demostra també el biaix –positiu– d’interès (tant del sector com de la Confederació) i la raó d’algunes de les preguntes plantejades a les llibreries enquestades.

Unes dades, doncs, que cerquen de perfilar al màxim com són les llibreries i, alhora, i això escapa del sentit restrictiu de «cens de llibreries», saber-ne l’opinió pel que fa a alguns aspectes determinants. CEGAL no se n’amaga pas, i així ho explicava en el congrés de llibreries celebrat a Pamplona el mes de març passat: que els interessa saber el parer sobre diversos temes, més enllà del «cens de situació», i alhora oferir-los serveis, com ara la mediació per facilitar traspassos de llibreries o la creació de borses de feina. Aquest Mapa és doncs una enquesta d’opinió i un cens, totes dues coses alhora.

Catalunya en el repartiment d’absoluts i densitats

Catalunya és on hi ha més llibreries i més pesen percentualment en l’Estat, seguida de prop per Madrid i Andalusia. La resta, se n’allunya i amb diferència. No així, però, en densitat, és a dir, establiments per habitant, concepte en què Catalunya té una ràtio discreta. Un focus en la demografia catalana i la seva concentració territorial perfilaria millor aquesta dada, com també considerar no pas la relació entre el nombre d’establiments i els habitants sinó el volum i la dimensió dels establiments en relació a les persones que serveixen. Millores a fer-hi.

Allò que la pròpia CEGAL destaca

En primer lloc, el descens del nombre de llibreries, concretament d’un no gens menyspreable 6,2 % respecte de 2022. Als efectes retardats de les crisis precedents s’hi afegeix un canvi de relleu generacional; però falta analitzar-ne les causes.

En contrast amb aquesta primera dada, negativa, una altra de positiva, la constatació del creixement de les llibreries enteses com a empreses:

1. Augment de la facturació
2. Increment de l’estructura i les plantilles
3. Establiments amb més superfície
4. Millores de la presència digital

És a dir, com més va, n’hi ha menys, però són més fortes, més grans i més ben posicionades. És això un senyal d’una lectura darwiniana? Cauen les que no han fet els deures, mentre el gruix del sector «s’ha posat les piles» i s’ha enfortit? Tot un devessall de preguntes que mereixen ser estudiades a fons.

La formació, el que diem i no fem

CEGAL insisteix en la formació, és un tema central del Mapa i s’hi ha preguntat en concret i amb detall. No és pas que hagi sorgit de l’opinió llibretera, sinó que s’ha buscat. I diria que amb encert. I en aquest punt, una de les contradiccions habituals del país: «Sí, cal»; «De fet, és imprescindible»; «Ens hi hem de posar»… però no se’n fa el pas:

En el Mapa s’ha preguntat sobre el nivell de coneixements dels treballadors de les llibreries i el resultat és evident i demolidor: gairebé el 70 % de les llibreries «identifica i reconeix» les seves necessitats formatives, però només un 30 % ha fet formació… en els dos darrers anys.

Els àmbits formatius clau serien –i fan pensar en l’encert de l’Escola de Llibreria–:

1. La gestió comercial i econòmica de la llibreria, encara, amb atenció especial als programes de gestió específics.
2. L’obertura envers nous públics, tant presencialment com digitalment.
3. La personalització i distinció de la llibreria: la creació d’espais amb identitat pròpia (selecció de catàleg, millora de la imatge, programació cultural…)

Tot esperant Godot

Tot esperant una nova edició del Mapa de llibreries de Catalunya (no pas per xovinisme, sinó pel pes, la densitat i el nombre, com s’ha tornat a demostrar en l’avançament de dades del Comercio interior del libro en España, 2023, presentat a finals del passat juliol) per conèixer millor la nostra situació, les diferències i particularitats respecte de la resta de l’Estat, i dibuixar polítiques pròpies, necessàries i exigibles, en el Mapa d’Espanya tenim una eina profitosa i ineludible.

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya. Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)