Un assaig sobre la lectura

Vivarelli, Maurizio. La lettura: storie, teorie, luoghi. Contributi di Cecilia Cognigni e Chiara Faggiolani. Milano: Editrice Bibliografica, 2018. 371 p. (I saggi; 11). ISBN 978-88-9357-028-2. 29,50 €.

Aquest és un volum de la col·lecció «I saggi» (Els assajos) de l’editorial italiana Editrice Bibliografica que ens acosta al fet de la lectura d’una manera panoràmica. Ens la mostra a través d’una gran varietat de punts de vista: històric, social, filosòfic, cerebral, teòric, analític, cognitiu, educatiu…

Moltes d’aquestes aproximacions contenen apartats realment sorprenents per a una persona no especialista en el tema, que fan que se’ns obri un camp de visió de grans dimensions, i ens conviden no només a la reflexió, sinó a una nova mirada molt més ampla. Aquest assaig ens descobreix les relacions entre aspectes que abans d’endinsar-nos en la seva lectura no haguéssim aparellat. L’autor aconsegueix que aquesta figura polièdrica en què es converteix el fet de la lectura ens atrapi des de l’inici i vulguem entrar a cada racó, veure’l, estudiar-lo, experimentar-lo i, finalment, i inevitablement, fer-nos noves preguntes.

El llibre consta de vuit capítols, començant per una aproximació històrica: des de la lectura en veu alta fins a la metamorfosi actual, amb la desmaterialització del llibre i del text. Un altre apartat és dedicat a la lectura per imatges i tot allò que aquestes suggereixen al cervell. Els llocs on s’esdevé l’acte de llegir ocupen un altre capítol, amb referències a les institucions que hi són dedicades (les escoles, les biblioteques) i a les pràctiques comercials i de l’espectacle relacionades. «Promoure i comunicar la lectura» és el títol del capítol en què, entre d’altres, es refereixen diverses bones pràctiques. No podia faltar un capítol dedicat a les aplicacions tecnològiques a la lectura, a partir del rastre que deixem quan utilitzem llibres electrònics o comentem lectures a les xarxes.

Cada capítol acaba amb unes quantes referències bibliogràfiques per a qui vulgui aprofundir en els diversos aspectes considerats. No en va l’autor prové del món acadèmic: és professor de bibliografia i biblioteconomia a la Universitat de Torí.

Per acabar, un fragment interessantíssim que trobareu a les primeres pàgines:

«[…] En base a aquestes anàlisis, es poden identificar alguns elements constitutius de la representació lingüística de “llegir” a la Grècia arcaica i clàssica. El primer element és el lector, que es posa al servei de l’escrit per llegir-lo i fer-ne així la distribució (némein). L’escriptura es fa sonora mitjançant la veu del lector. El text escrit necessita d’algú més per ser llegit (epilegesthai), els destinataris de l’escrit en el període arcaic “llegeixen” utilitzant com a canal sensorial l’oïda».

En definitiva, un assaig que no deixarà indiferent a ningú que el llegeixi.

Susanna Cervelló Autuori
De la 7a promoció de l’Escola de Llibreria