Com funciona el món del llibre?

Chantepie, Philippe; Wiart, Louis. Économie du livre. Paris: La Découverte, 2025. 127 p. (Repères; 843. Culture, communication). ISBN 978-2-348-08107-1.

Philippe Chantepie, inspector general d’Afers Culturals del ministeri de Cultura francès, i docent d’economia de les indústries culturals a les universitats París-Dauphine i Tolosa-Capitole, i Louis Wiart, professor de comunicació a la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB), són els autors d’aquest sòlid i revelador assaig sobre l’economia del sector del llibre. Tot i que l’obra se centra en el context de l’Estat francès, amb dades que exemplifiquen el funcionament del sector del llibre en aquest país, la radiografia que ofereix de la indústria editorial no s’allunya gaire de l’estructura i les dinàmiques pròpies del nostre context, tant espanyol com català.

Tal i com es recull a la contracoberta de l’obra, la indústria del llibre és la més antiga de les indústries culturals i continua sent una peça clau en l’ecosistema cultural contemporani. Els seus orígens es remunten a la invenció de la impremta, que va donar lloc a una estructura industrial basada en una cadena de valor complexa i interdependent. Aquesta cadena inclou la creació, l’edició, la distribució, la comercialització i el consum, amb una gran diversitat d’actors implicats i amb un poder força desigual: autors, editors, distribuïdors, llibreters, biblioteques, institucions públiques i, per descomptat, els lectors.

Aquest llibre, gairebé enciclopèdic per la seva minuciositat, analitza les tendències actuals en cadascuna de les baules de la cadena del llibre –des de la creació fins al consum– i examina el paper que hi juguen les autoritats públiques dins aquest ecosistema. L’objectiu dels autors és oferir una visió integral i crítica de l’evolució de la indústria editorial en un context de transformació cultural, tecnològica i econòmica. Per això, l’obra s’estructura en sis capítols, a més d’una presentació inicial i un apartat final de conclusions.

El primer capítol fa un repàs de l’evolució de la indústria editorial: des dels processos de producció artesanal fins a l’estructura preindustrial; de la revolució de la impremta a la consolidació de la indústria editorial, per acabar amb l’era de la digitalització i la transició ecològica. A partir d’aquí, cadascun dels capítols següents es dedica a un actor de la cadena de valor.

Així, el segon capítol es dedica als autors –els escriptors de llibres–. En el context de l’Estat francès, aquest capítol tracta del reconeixement progressiu dels autors, dels contractes d’edició, de les remuneracions (mitjançant, per exemple, la gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual) i de la seva condició social, tot oferint una anàlisi detallada de la seva complexitat i polarització.

El tercer capítol se centra en la figura de l’editor, com a baula central de la cadena de valor, que assumeix la coordinació entre les diferents etapes i exerceix un control sobre el conjunt del procés de producció. Aquest capítol posa l’èmfasi en dos aspectes. D’una banda, el paper clau de l’editor com a intermediari entre una producció hiperabundant de títols –decidint quins continguts arriben al mercat– i un públic potencial sovint concentrat en un nombre reduït de best-sellers. D’altra banda, s’analitza la cerca de la rendibilitat, amb l’assumpció dels riscos econòmics que això comporta, l’aprofitament d’economies d’escala i la implementació d’estratègies de concentració vertical i horitzontal, que afavoreixen el desenvolupament d’una estructura de mercat oligopòlica, en què conviuen un nombre reduït de grans grups amb un elevat nombre de petits segells independents.

El quart capítol se centra en la figura del distribuïdor i tracta en detall tres aspectes. D’una banda, la concentració estructural del sector de la distribució. D’altra banda, el món de les llibreries, amb referències a la seva concurrència i complementarietat, així com a la digitalització del sector, dedicant també un breu apartat al llibre d’ocasió. Finalment, s’analitzen els nous models de l’economia digital, posant especial èmfasi en l’hegemonia d’Amazon en el comerç en línia i de Google com a porta universal d’entrada al coneixement digital. En aquest apartat, els autors també inclouen una anàlisi dels efectes disruptius dels models de negoci digitals i de la intel·ligència artificial.

El següent capítol es dedica als gustos dels lectors i aborda tres aspectes principals. El primer se centra en la inquietant disminució dels nivells de lectura. El segon tracta el fenomen clau de la prescripció, amb referència a la multiplicació de premis literaris, la crítica especialitzada versus les recomanacions dels lectors, i l’automatització de les recomanacions mitjançant algoritmes. El tercer aspecte analitza la desmaterialització de l’accés a la lectura.

El sisè capítol se centra en les polítiques del llibre i la lectura a França, estructurat en dos grans apartats. El primer està dedicat al preu únic del llibre, mentre que el segon se centra en els diferents instruments de suport al sector, que van des de les polítiques culturals impulsades pel Centre Nacional del Llibre fins a les instàncies territorials i internacionals de suport al llibre, passant per les polítiques en l’àmbit de la lectura pública.

El llibre acaba amb un breu apartat de conclusions dedicat als tres principals reptes als quals ha de fer front la més antiga de les indústries culturals. D’una banda, la digitalització, que ha afectat totes les baules de la cadena de valor, ha transformat els hàbits de lectura i els models de negoci, i ha afavorit una presència creixent dels gegants d’Internet i de la intel·ligència artificial. D’altra banda, la disminució de la pràctica lectora, la seva diversificació i hibridació entre gèneres, formats i suports, tot plegat en un context d’hiperabundància editorial, amb una polarització entre la progressiva diversificació dels llibres consumits i produïts i la bestsellerització. Finalment, la transició ecològica planteja nous desafiaments en termes de producció i distribució sostenibles.

Resulta especialment interessant el darrer paràgraf, en què els autors adverteixen que el conjunt de tots aquests desafiaments requereix adaptacions profundes i ràpides, possiblement més intenses que les viscudes en el passat, quan la indústria editorial s’ha hagut d’anar adaptant a canvis tècnics, socials i econòmics.

Anna Villarroya 

Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals