Crònica i alabança d’una tenacitat: «Éloge de la petite édition littéraire»

Bessard-Banquy, Olivier. Éloge de la petite édition littéraire. Arles: Actes Sud, 2025. 408 p. ISBN 978-2-330-20799-1.

La història de la petita edició francesa és, en essència, una història de perseverança: la d’aquells que creuen que un llibre és més que un simple producte cultural, i que l’edició pot ser, a la vegada, un acte de fe, una forma de resistència i un art delicat.

Aquesta és la impressió que transmet l’assaig detallat del professor Bessard-Banquy,[1] que ens proposa una visió històrica, cultural i sociològica de les petites i mitjanes editorials literàries franceses, posant en relleu el seu paper insubstituïble en la renovació de la indústria editorial des de finals del segle XIX fins a l’actualitat, i defensant la seva importància davant la industrialització de la indústria del llibre impulsada pels grans grups editorials: «El que a més diferencia l’edició a petita escala és una ètica artesana, el compromís de servir la cultura, el desig de prioritzar la qualitat intrínseca del llibre per sobre de qualsevol altra consideració, i una atenció constant a la creativitat i la inventiva.»

Tot i que econòmicament secundàries, aquestes entitats –unes 4.000 a la França contemporània– produeixen al voltant de deu títols a l’any i aporten una diversitat enorme a l’ecosistema literari d’aquest país: literatura, assaig, història, llibres d’art i reedicions cuidades.

Quant al seu contingut, el llibre s’organitza en quatre seccions temporals: «L’era bibliòfila (1870-1939)», «El temps dels aventurers (1940-1968)», «El boom de la jove edició després de 1968 (1968-1981)» i «Els laboratoris del llibre contemporani de 1981 fins avui».

A la França de després del 1870, un país que proclama a través de la Tercera República l’accés universal a l’educació, el llibre deixa de ser un objecte estrany per esdevenir un símbol democràtic. I no obstant això, enmig d’aquest impuls, floreix una producció refinada, pacient, destinada a lectors exigents: edicions cuidades, volums il·lustrats amb primor, llibres que busquen dialogar amb els grans moviments artístics de l’època. Més tard, la Primera Guerra Mundial interromp brutalment aquesta pròspera activitat, però amb els anys vint es multipliquen els tiratges de luxe, els col·leccionistes es dupliquen, i el llibre objecte coneix una edat d’or. És el temps del llibre d’artista, de les col·laboracions entre escriptors i pintors, de la recerca de noves correspondències entre paraula i imatge. Malauradament, la crisi del 29 i, més tard, l’ocupació alemanya, condemnarà moltes petites editorials a la desaparició o la precarietat.

Amb l’alliberament de França, sorgeix una nova generació d’editors inconformistes, provocadors, la tasca dels quals permet que emergeixin textos marginals, veus incòmodes, experiments formals. Tot seguit vindrà l’any 1968, que marca l’aparició de nous segells editorials que entenen l’edició com a prolongació del compromís polític i cultural. Rebutgen la producció massiva de les grans editorials, desconfien del mercat, s’alien entre elles, organitzen xarxes de distribució alternatives i recuperen textos oblidats o considerats «invendibles». Corregeixen les mancances de les «majors», defensen la diversitat literària i desafien l’homogeneïtzació del gust, intentant sobreviure entre la dependència de la distribució i la fragilitat financera.

A partir dels anys vuitanta, i sobretot des de l’inici del nou mil·lenni, apareix una nova generació d’editorials que combina l’herència artesanal amb Internet, les xarxes socials i la construcció d’una marca editorial forta. Publiquen poc, però amb una coherència estètica fèrria; sedueixen llibreters, lectors i autors; redescobreixen obres oblidades i aposten per veus estrangeres encara desconegudes a França. Algunes –Monsieur Toussaint Louverture, Allia, Zulma, Gallmeister, entre d’altres– arriben a un prestigi comparable al d’editorials més grans, sense renunciar al seu esperit independent i la seva flexibilitat creativa.

De la mà de l’autor ens endinsem, doncs, en 150 anys d’aventures editorials. Tasca aquesta gens fàcil quan es tracta d’un país com França, destacat productor i consumidor de literatura. El text està enriquit amb nombroses citacions dels mateixos editors, escriptors o cronistes de l’època. Es percep, de vegades, una especial preferència o un deteniment major a l’hora narrar la intrahistòria d’algunes editorials, com Le Castor Astral, William Blake and Co, Actes Sud, Verdier, Monsieur Toussaint Louverture, etc. L’extensa darrera secció, que engloba els darrers quaranta-cinc anys, està especialment nodrida d’entrevistes i articles de premsa.

Potser faltaria una anàlisi general que sintetitzés els diferents blocs cronològics, més enllà de la interessant crònica descriptiva que fa l’autor dels principals segells estudiats, amb orígens, història i labor tan dispars. En tot cas, l’assaig és una obra essencial per conèixer la història editorial francesa dels darrers 150 anys en la seva producció literària, que es complementa amb altres estudis sobre l’edició francesa des d’altres enfocaments, que també hem ressenyat en aquest blog.

En tot cas, no podem deixar de subscriure l’opinió de l’autor que conclou dient que sense la petita edició –entusiasta, arriscada i minuciosa– la cultura contemporània seria més pobra, més homogènia, menys inquieta. En acabar l’obra ens queda clar que les virtuts de la petita edició literària francesa estan àmpliament documentades i l’elogi és, per tant, merescut.

Javier Campillo Galmés
Bibliotecari de l’Instituto Cervantes d’Atenes

[1] Olivier Bessard-Banquy és professor universitari i especialista en l’edició contemporània al Departament d’Estudis del Llibre i del Patrimoni de la Universitat de Bordeus-Montaigne. Coautor de L’édition française depuis 1945 (editada per Pascal Fouché, Éditions du Cercle de la librairie, 1998), va col·laborar en el catàleg de l’exposició «Gallimard, un siècle d’édition» de 2011, basant-se en els arxius de l’editorial. És l’autor, entre altres obres, de L’Industrie des lettres (Pocket, «Agora», 2012) i Le goût des livres (Mercure de France, 2016). També ha publicat La fabrique du livre (Presses universitaires de Bordeaux / Du Lérot, 2016), una obra de recerca sobre l’edició literària des dels inicis de la NRF (La nouvelle revue Française) fins a l’època del programa literari Apostrophes.