«Antología de poesía queer»

Néstore, Ángelo (ed.). Antología de poesía queer: una imaginación radical. Madrid: Espasa, 2024. 240 p. (ESPASAesPOESÍA). ISBN 978-84-670-7253-2. 13,90 €.

Conviure entre la diferència comença perquè siguem conscients que la diversitat existeix i que és complexa, i com qualsevol expressió humana, la cultura queer mereix tenir models on poder sentir-se identificada, perquè la diferència ve de lluny i és normalitat a partir d’una regla que per excel·lència hauria de ser la fonamental: el respecte. 

En aquest camí de trobar models artístics i literaris, Ángelo Néstore, dona els paràmetres del que pretén l’antologia:

«Si percibimos lo queer no como una identidad sino como una posibilidad de entendernos desde lo relacional, hemos pensado que un libro polifónico como este sería la mejor forma de abordar algunas posibilidades de los deseos queer. Sin ninguna pretensión de ofrecer un conocimiento exhaustivo o esbozar un canon, queremos dejar constancia de unas experiencias que forman parte de un relato actual y pensado en el contexto nacional, así como registrar la búsqueda del misterio, del estado deseante y de su libertad radical».

Hi ha un precedent que caldria tenir en compte: Amors sense casa: poesia LGBTQ catalana (Angle Editorial, 4a ed., 2018) a cura de Sebastià Portell, un recull que recull cent anys de poesia catalana. Aquesta nova Antología de poesía Queer d’Ángelo Néstore, està dividida en tres parts: «Soy una feria», «Alucinaciones», «Bendita imaginación». Respecta la diversitat lingüística dels poetes i aporta la lectura bilingüe que relaciona la traducció al castellà amb el poema original. Els poetes seleccionats són: Héctor Aceves, Txus García, Berta García Faet, Pol Guasch, Laia López Manrique, Antón Lopo, Roberta Marrero, Juanpe Sánchez López, Sara Torres, Gabriela Wiener. Destaquen perquè són autors amb trajectòria literària. Cal remarcar la qualitat dels autors, el llibre no abaixa el nivell dels poemes que destaquen per un imaginari efervescent, rítmic, de vegades irònic i en diversos registres entre discursiu i col·loquial. Berta García Faet pregunta: «¿Dónde y a qué temperatura / olvidamos que nos habíamos encontrado, / y menospreciamos el milagro, permitiéndole desdibujarse?». Sobre la lluita contra l’escepticisme social, les contradiccions de l’amor de parella, la cerca de tendresa i alhora l’expectativa cínica de la novetat, Roberta Marrero escriu: «A él solo le gustaban los extraños. // Decía que los extraños mantienen / la genialidad intacta». Com apunta Néstore, no es tracta de fer un programa o un manifest, es tracta de poder oferir models a un públic que no troba referents on poder-se identificar; però l’antologia va més enllà. L’antòleg sap que la poesia és sobretot creativitat i elaboració ambiciosa on la qualitat del material literari ha d’assolir la màxima expressió. En aquest sentit, la poesia de Pol Guasch destaca especialment: «L’amor també era això: un recer / en la intempèrie i totes les ventades, després. / Descompartir –que vol dir trencar–, / i trobar-nos per desfer el cabdell, / i separar-nos per refer el cabdell, / sota el cel rovellat de tan mirar-lo». O bé l’imaginari hipnòtic i fastuós de Laia López Manrique: «Ellas. Gorriones sobre la tierra negra, carruajes de lúnula, raspaduras. Quiénes son, dijeron: ellas, gorriones sobre la tierra negra, carruajes de lúnula. (Ellas tienen): No, ellas no tienen. Ellas guardan deseo. Ganas de hervir».

Un gran encert d’Ángelo Néstore ha estat configurar una antologia molt pensada en la diversitat de veus i punts de vista que enriqueix la selecció i fa que el volum aporti més que una mostra àgil i modèlica. Potser discrepo del títol del volum que trobo massa funcional, amb la imatge de la coberta del llibre, que d’una mà anònima fa brotar fulles suposadament de llorer i que remet al mite d’Apol·lo i la nimfa Dafne. Podria haver trobat un títol més imaginatiu i suggerent. Conjugar la tradició literària amb les noves formes serveix per explicar que allò que anomenem queer existeix des dels orígens de la humanitat. Com escriu el poeta de Tessalònica Dinos Krhistianópulos a Regala’m un cos (Salze, 2024): «Què no heu fet per enterrar-me / heu oblidat, però, que soc llavor».

Jordi Valls