«Biblioteche e nuove forme della lettura»: una cartografia necessària de la lectura en temps d’incertesa digital

Biblioteche e nuove forme della lettura: dal ruolo strategico della literacy alle trasformazioni in atto nell’ecosistema digitale. Milano: Bibliografica, 2024. 508 p. (Il cantiere biblioteca). ISBN 978-88-9357-603-1.

En un context marcat per la irrupció de la intel·ligència artificial, la transformació de l’ecosistema lector i la redefinició del paper de les biblioteques, el volum Biblioteche e nuove forme della lettura (Editrice Bibliografica, 2024) recull més de cinquanta contribucions del congrés Convegno delle Stelline, celebrat a Milà els dies 20 i 21 de març de 2024. Amb més de 500 pàgines i estructurat en blocs temàtics que combinen la reflexió teòrica amb experiències pràctiques, aquest recull s’erigeix com una cartografia múltiple i coral de les transformacions que viu avui la lectura. 

El llibre no pretén donar respostes definitives, sinó obrir finestres i plantejar interrogants sobre qüestions clau: què significa llegir en l’era digital? Com afecten els nous formats a la comprensió profunda? Quina responsabilitat tenim com a professionals davant la redefinició de l’experiència lectora? Com podem garantir l’accés a la lectura com a dret i no com a privilegi?

Intel·ligència artificial i la crisi de l’autoria

Un dels textos més lúcids i provocadors és el de Gino Roncaglia (p. 9), que obre el volum amb una reflexió sobre com la intel·ligència artificial generativa està alterant de manera profunda la manera com produïm i consumim textos. Roncaglia analitza com aquestes tecnologies desafien els conceptes tradicionals d’autoria, estabilitat textual i accés a la informació. Les biblioteques, com a institucions mediadores, es veuen interpel·lades a repensar els seus criteris de catalogació, preservació i recomanació en un context on un mateix «text» pot tenir mil variants personalitzades.

La idea d’un lector que pot dialogar amb el text, que pot demanar-li explicacions o versions adaptades, posa en dubte els marcs epistemològics tradicionals. Roncaglia proposa una nova aliança entre el que anomena «l’arquitecte» (coneixement estructurat) i «l’oracle» (els sistemes predictius de les IA generatives), una col·laboració que obre possibilitats però també riscos en termes de fiabilitat, drets d’autor i responsabilitat crítica.

Nadius digitals, lectura profunda i cervells bialfabetitzats

El pedagog i investigador Paolo Maria Ferri (p. 15) ofereix un altre text especialment rellevant, on defensa el concepte de «cervell bialfabetitzat» com a horitzó educatiu per a les noves generacions. Davant la naturalització de la vida digital, especialment accelerada per la pandèmia, Ferri argumenta que no es tracta de prohibir l’ús de pantalles, sinó de vacunar-hi críticament: formar infants i joves que siguin capaços de moure’s entre codis diversos, integrant la lectura profunda amb les habilitats digitals.

Amb dades recents sobre la vida digital de nens i nenes de 0 a 10 anys, Ferri alerta del risc que la lectura esdevingui una habilitat tardana, subordinada al consum audiovisual. I és aquí on les biblioteques, tant escolars com públiques, poden jugar un paper clau com a espais de resistència i d’accés equitatiu a les pràctiques lectores significatives.

El bibliotecari com a educador i mediador crític

Diverses contribucions aprofundeixen en el rol formatiu dels bibliotecaris, no només com a facilitadors d’accés a la informació, sinó com a agents actius en la formació del pensament crític. L’article de Jesús Lau (p. 97), en aquest sentit, és paradigmàtic: sosté que la IA no redueix el valor del bibliotecari, sinó que el reconfigura com a figura clau en l’acompanyament de les noves alfabetitzacions informatives i cognitives. Cal formar en habilitats de lectura, però també en eines per a la desinformació, els biaixos algorítmics i la sobrecàrrega informativa.

També trobem aportacions destacables sobre el marc europeu DigComp, el rol del bibliotecari com a educador, i iniciatives com la ludificació o l’ús de serious games per treballar competències lectores i informatives en contextos formatius.

Lectura com a eina de transformació social

El llibre també dedica espai a experiències que entenen la lectura com a pràctica social, transformadora i inclusiva. Destaquen projectes com Pre-Texts a presons, explicat per Pier Luigi Sacco (p. 163), que utilitza la lectura com a eina d’empoderament en contextos de vulnerabilitat; o el treball de Michela Donatelli (p. 169), que analitza els usos socials de la lectura des d’una perspectiva de gènere.

D’altres capítols exploren la lectura a les universitats, el foment de la lectura inclusiva, la promoció postpandèmica, i els formats emergents com el còmic, el manga o fins i tot els videojocs. L’aportació d’Anna Antoniazzi (p. 189), per exemple, proposa una lectura oberta del videojoc com a espai narratiu, mentre que autors com Luca Ferrieri (p. 263) o José Antonio Cordón García (p. 251) reflexionen sobre la lectura social, els clubs de lectura i les tecnologies socials com a eines per repensar el paper de les biblioteques.

Una obra necessària per a bibliotecaris, llibreters i formadors

El volum, publicat dins la col·lecció «Il cantiere biblioteca» de l’editorial Bibliografica, constitueix un document de referència per comprendre com es transforma la lectura en l’era digital i quin és el paper de les biblioteques davant dels nous paradigmes d’accés, creació i circulació del coneixement. Malgrat no seguir un esquema temàtic rígid, les contribucions s’articulen entorn de tres grans eixos: la lectura com a pràctica social i educativa, l’impacte de les plataformes digitals i la intel·ligència artificial, i la funció de les biblioteques com a espais d’intermediació i resistència crítica.

Més enllà de la seva extensió, Biblioteche e nuove forme della lettura es llegeix amb interès gràcies a la diversitat de punts de vista i la connexió amb problemàtiques reals. És una obra especialment útil per a professionals de biblioteques, docents, llibreters i responsables de polítiques culturals, perquè convida a pensar la lectura no només com a activitat individual, sinó com a fenomen social i transformador. En un moment d’incertesa tecnològica i cultural, aquest llibre ens recorda que llegir continua sent una eina de comprensió i de construcció de sentit compartit.

Aarón Tallón Haddad 
Gestor de continguts i metadades. IFLA