«El gat que cuidava les biblioteques», de Sosuke Natsukawa
Natsukawa, Sosuke. El gat que cuidava les biblioteques. Trad., Marta Moya. Barcelona: La Campana, 2024. 251 p. (Narrativa). ISBN 978-84-19836-16-8. 20,90 €.
La lectura que comentem avui és una novel·la càlida de ressò juvenil, d’estil senzill i entranyable, on destaca la relació entre una jove protagonista que sempre va de casa a l’escola, de l’escola a la biblioteca i de la biblioteca a casa, i un misteriós gat que viu en una llibreria i coneix molt bé la biblioteca.
El llibre està escrit amb pauses i moments contemplatius propis del ritme de la literatura japonesa (espai/respir), amb petites reflexions humanistes en clau poètica. Parla de les pors i de les fragilitats de la protagonista que ha buscat refugi en la lectura i en la biblioteca per afrontar els seus dubtes i limitacions, especialment a causa de la seva malaltia que li impedeix fer determinades activitats.
El gat, tot i ésser un personatge amb actitud segura, intel·ligent i una mica sarcàstica, també mostra moments de vulnerabilitat. Sembla que habita entre el món real i el fantàstic, mostrant certa tristesa o nostàlgia. Adquireix un valor simbòlic com un pont silenciós que reforça la idea que els petits gestos i les relacions humanes tenen un valor tan gran com els llibres que els envolten.
L’autor Sosuke Natsukawa (1978) és metge i escriptor. Continua l’estil i la combinació de faula literària del seu altre llibre El gat que estimava els llibres (ressenyat en aquest blog i que podeu llegir aquí) amb elements realistes i tocs màgics, o metafòrics.
Si en el primer llibre cada laberint/capítol reflectia en mode al·legòric una crítica a temes com la mercantilització cultural, la lectura en diagonal o l’acumulació obsessiva, en aquest va més enllà d’una història on desapareixen llibres i calen salvar-los. Vindria a ser una reflexió i una defensa de la lectura lenta com a acció íntima, profunda, sanadora i transformadora. Els llibres com a éssers estimats, llegits amb cor i emoció, no com si fossin simples objectes buits.
Com a fortaleses destaco el to positiu, el simbolisme fàcilment interpretable i el personatge del gat amb carisma i criteri. Com a limitacions comentaria que aquesta lectura té una resolució previsible que pot resultar massa simple per a lectors que busquen complexitat en la trama.
Recomanaria aquesta novel·la de ressò juvenil a joves lectors, lectors de narrativa japonesa, literatura feel-good i als amants dels llibres i de les biblioteques.
«Per a ella, l’interior de la Biblioteca era com un jardí» (p. 29).
nuara lópez
De la segona promoció de l’Escola de Llibreria
Artícles
Butlletí EdL
Informa’t de les nostres últimes notícies!





