«Apunts de literatura russa i un afegit polonès»

Dyakonova, Xènia. Apunts de literatura russa i un afegit polonès. Figueres: Cal·lígraf, 2020. 296 p. ISBN 978-84-122123-5-8. 20 €.

Esteu buscant un llibre més sobre literatura russa? On apareguin formalment i rigorosa els autors i les obres més importants...? Doncs aquest volum no és el que busqueu. Ja ho adverteix l’autora al pròleg: «No em proposo traçar un panorama global de la literatura russa». En canvi, tenim una obra singular i deliciosa, on potser falten clàssics però abunden rareses i curiositats. Sabíeu, per exemple, que Puixkin es va mofar poèticament de la Immaculada Concepció, cosa que li va portar problemes amb el tsar Nicolau I? O que a Gógol li agradava tricotar? Que Txékhov era metge? Que Txaikovski va enregistrar la veu de Tolstoi en un fonògraf?

El llibre està format per un conjunt de peces (ressenyes, articles, entrevistes, pròlegs, fragments de traduccions pròpies...), la majoria publicades originalment al diari Ara entre 2012 i 2020, i relacionades amb les darreres publicacions disponibles en català i castellà sobre literatura russa (tot i que també s’inclou alguna obra descatalogada). Així, no estem parlant necessàriament de les obres més universals i cabdals en aquest idioma, sinó de les novetats disponibles al nostre àmbit lingüístic.

L’edició es acurada i dona sentit al conjunt, no és un simple recull. El pròleg ja posa de manifest que estem davant d’una autora intel·ligent, endreçada i amb humor. El gruix de l’obra s’estructura en tres parts: clàssics russos del segle XIX, primera meitat del segle XX, i segona meitat del segle XX i principis del XXI. Cada part s’inicia amb una cronologia amb els esdeveniments més importants de l’època que cobreix (la primera part comença el 1799 amb el naixement de Puixkin, i la tercera i última acaba el 2017 amb la mort de Makanin).

Van desfilant escriptors i poetes russos clàssics, alguns coneguts (Puixkin, Turguénev, Dostoievski, Tolstoi, Txékhov) i altres menys (Oneguin, Lérmontov, Saltikov-Sxedrín, Leskov). També moderns (Andréiev, Gorki, Bunin, Kuprín, Blok, Beli, Zamiatin, Mandelstam, Bulgàkov, Tsvetàieva, Tiniànov, Bàbel, Nabókov, Platónov, Grossman, Dombrovski, Soljenitsin, Ieroféiev, Brodsky, Dovlàtov) i contemporanis (Lunguinà, Kúixner, Makanin, Petruixévskaia, Aleksiévitx –Premi Nobel– Buida, Óssipov, Pàvlova i Kapústina).

Val a dir que les peces no sempre són meres ressenyes: l’autora sovint posa el focus sobre temes no centrals de l’obra, però no per això menys interessants, i proporciona molta informació del context històric i social, així com reflexions personals sobre la vida dels autors i altres personatges i artistes amb qui es relacionaven (apareixen Xostakóvitx i Txaikovski, per exemple).

Les traduccions són importants. L’autora ho sap molt bé, i els traductors sempre apareixen mencionats i valorats. Aquí, com no podia ser d’una altra manera, hem de fer menció especial a Anna Rubió, professora de la FIMA i cotraductora d’algunes obres importants en polonès. També apareixen traduccions de l’autora (en aquest cas, en comptes d’autoressenyar-se, cita fragments).

Al final tenim dos apèndixs, que arrodoneixen l’obra. El primer compleix la promesa del títol sobre els escriptors polonesos. Entre els mencionats, emergeixen clarament dos noms: Szymborska, poeta Premi Nobel, i Zagajewski, poeta i assagista desaparegut ara fa dos mesos. De la primera disposem de sucosa informació sobre la seva trajectòria literària i història personal en les ressenyes sobre Prosas reunidas, Siempre lecturas no obligatorias, i Instant (ara sí, poesia). Quant al segon, no podem deixar de llegir les quatre peces que trobarem: dues entrevistes, la ressenya sobre el poemari Asimetría, i la corresponent a l’assaig Releer a Rilke. La resta d’autors amb obres ressenyades són Herbert, Miłosz (un altre Premi Nobel de literatura), Czapski, l’irreverent i polifacètic Mrożek, Filipowicz (prosista deixeble de Txékhov, també conegut per ser la parella de Szymborska), Swir (versió curta de Świrszczyńska), i una entrevista amb el jove poeta contemporani Różycki. El darrer article fa honor al títol d’aquesta secció: «... i un epistolari russoalemany». Es tracta del segon volum de la correspondència entre Rilke i Lou Andreas-Salomé, una aristòcrata russa d’origen alemany.

El segon apèndix conté notes autobiogràfiques de l’autora. Originària de Sant Petersburg i de família cultivada, viu a Catalunya des del 2002. És poeta i traductora, i ha publicat en llengua russa i catalana. D’aquesta manera, resulta un nexe perfecte entre la literatura d’aquell país i els lectors catalans.

Espero que amb tu, lector/a, aquesta obra funcioni. Amb mi ho ha fet, perquè ja he agafat un llibre citat en préstec en format e-llibre i n’he adquirit dos més en paper.

Miguel Navas Fernández
Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Centre de Documentació