Aquest no és el llibre que buscaves

Calasso, Roberto. Com ordenar una biblioteca. Traducció de Xavier Valls i Guinovart. Barcelona: Anagrama, 2021. 127 p. (Nous quaderns Anagrama; 34). ISBN 978-84-339-1647-1. 9,90 €.

Calasso, Roberto. Cómo ordenar una biblioteca. Traducción de Edgardo Dobry. Barcelona: Anagrama, 2021. 144 p. (Nuevos cuadernos Anagrama; 33). ISBN 978-84-339-1646-4. 9,90 €.

Calasso, Roberto. Come ordinare una biblioteca. 3ª ediz. Milano: Adelphi, 2020. 127 p. (Piccola biblioteca Adelphi; 750). ISBN 978-88-459-3490-2.

Si el que cal és un manual precís i estructurat per saber com organitzar una biblioteca personal, Com ordenar una biblioteca no és el llibre que buscaves, definitivament aquesta obra no et serviria. De tota manera, no val la pena contrariar-se per això, no serà la primera vegada que un títol desbarata expectatives o porta a confusions: Las personas del verbo, de Gil de Biedma, no parla de gramàtica, ni Càlcul d’estructures, de Margarit, d’enginyeria, ni Noruega, de Lahuerta, del país nòrdic, però són llibres interessants de llegir, recomanables.

Com ordenar una biblioteca, de l’escriptor i editor italià Roberto Calasso, és el conjunt de quatre textos independents entre si, tant pel que fa al contingut com pel seu format o les dimensions. La primera de les quatre peces és la que dona el títol al volumet, les altres tres són: «Els anys de les revistes», «El naixement de la ressenya» i «Com ordenar una llibreria». Aquests escrits van ser reunits i publicats l’any 2020 per la prestigiosa editorial Adelphi, Come ordinare una biblioteca i, malgrat el seu origen de matxembrat, va tenir ràpidament un èxit ‒ben merescut‒ també fora d’Itàlia que ha portat a la traducció en diverses llengües, també en català i castellà.

Aquesta serà una ressenya pòstuma, Roberto Calasso va morir el 28 de juliol de 2021, als 80 anys, a Milà, la ciutat on té la seu Adelphi Edizioni i en la qual Calasso va treballar des de la seva fundació en 1962.

Molts crítics i periodistes culturals coincideixen a definir Calasso com un dels últims editors savis i erudits, reconeguts arreu del món intel·lectual, capaç d’articular una conversa amb vímets provinents de totes les grans tradicions culturals europees (italiana, francesa, alemanya, anglesa, espanyola... també grega i llatina), de les quals coneixia la llengua i també la producció editorial. Era un d’aquells erudits de biblioteca, llibreria, antiquari i aula universitària.

Calasso comença així l’obra:

«Com ordenar la pròpia biblioteca és un tema altament metafísic. Sempre m’ha admirat que Kant no li dediqués un petit tractat. De fet, podria oferir una bona ocasió per explorar una qüestió cabdal: què és l’ordre. L’ordre perfecte és impossible, senzillament perquè hi ha l’entropia. Però sense ordre no es pot viure. Amb els llibres, com amb tot, cal trobar una via entre les dues frases.»

Sota l’aparença d’una boutade s’hi intueix sempre un somriure intel·ligent, culte i sorneguer. És l’estil de Calasso que es construeix damunt un discurs aparentment desendreçat, com l’enfilall de converses d’una sobretaula entre persones cultivades, educades en l’entregent, una conversa que va sense esforç ni rumb d’una anècdota humana a una de bibliofílica i d’aquesta a una de literària.

Aquesta conversa civilitzada, de país antic i encara ric, no és nova i té molts precedents, i du a entrellaçar petites manies o obsessions simpàtiques d’escriptor, de comprador, de col·leccionista a qüestions serioses, per acabar-se convertint en una reflexió complexa que serveix per descriure el món a partir d’imatges o de categories. Tot plegat el recorregut del vol d’una papallona que va d’un punt a un altre aparentment sense una direcció concreta, però que sempre arriba a destinació.

En aquesta primera peça, «Com ordenar una biblioteca», Calasso recuperarà el principi de sistematització de la biblioteca de l’Institut Warburg. Aby Warburg va ser un historiador de l’art d’Hamburg, fill d’una gran fortuna de les finances que va dedicar la seva vida a aplegar una biblioteca de més de 60.000 volums, única en el seu gènere i en l’organització, i que acabarà convertint-se en la Kulturwissenschaftliche Bibliothek Warburg. Després de la mort de Warburg, amb l’ascens del nazisme i amb l’ajuda del govern britànic, la biblioteca va ser traslladada a Londres. És en aquesta biblioteca a Londres, en la qual Calasso va investigar, on entén el principi d’ordenació de les obres, de les relacions temàtiques, del serendipisme:

«La regla àuria continua sent la del bon veí, formulada i aplicada per Aby Warburg, segons la qual a la biblioteca perfecta, quan busques determinat llibre, acabes agafant el que té al costat, que resultarà més útil encara que el que buscàvem.»

Evidentment, Calasso argumenta aquesta idea no només a partir de les biblioteques, sinó que la desenvolupa a partir de la compra de llibres, sobretot a llibreries de vell, amb una colla d’exemples tan deliciosos com erudits. De fet, Calasso estarà més interessat en les relacions intel·lectuals, el comerç del llibre, la disposició física o les marques d’ús que en l’organització de les biblioteques. És una conversa que li permet enraonar amb els seus contemporanis però també amb personatges interessants del passat com Gabriel Naudé o Charles-Augustin Sainte-Beuve, i és una conversa que ens interessa i ens enriqueix, però sobretot ens distreu i ens atrapa.

La idea del principi d’ordenació de les obres en relacions temàtiques és extensiva més endavant a les llibreries en el sentit de la disposició de l’oferta i el contingut:

«La llibreria ideal és aquella on cada vegada compres com a mínim un llibre –i molt sovint no el llibre– (o no només el llibre) que volies comprar.»

I descriu la Central del carrer Mallorca de Barcelona com a exemple de llibreria europea de qualitat, on conviuen temes i llengües, on el client troba allò que busca i també compra allò que no sabia que l’interessaria.

Després de tot el recorregut anecdotari de «Com ordenar una biblioteca», Calasso arriba a una conclusió, potser decebedora per a qui vol començar a organitzar la seva pròpia biblioteca, però, tanmateix, ben exacta:

«... conviden a resignar-se, d’una vegada per totes: l’ordenació d’una biblioteca mai no tindrà –és més, no hauria de tenir– solució. Senzillament perquè una biblioteca és un organisme en constant moviment. És un terreny volcànic, on sempre hi passa alguna cosa, si bé imperceptible des de fora.»

El segon text del llibre, «Els anys de les revistes» és una revisió de la història de les revistes literàries i culturals europees, principalment franceses i d’entreguerres, però no només: Commerce, Botteghe OscureThe Criterion, Littérature, Bifur, Le Grand Jeu... Grans noms d’intel·lectuals i també escarrassos anònims i diligents que fan que circuli el bo i millor que la cultura europea va produir en aquella època daurada. Calasso recupera per a les revistes el principi de la biblioteca de Warburg:

«La regla del bon veí no només s’aplica a les biblioteques, sinó també a les revistes. És més, pot ser un criteri per testar-ne la natura o la qualitat. Cada número d’una revista pot ser vist com un tot, en què veus diferents s’entrecreuen i superposen dins d’un paisatge predeterminat, amb les seves bardisses, caminals, fontanes i zones selvàtiques.»

«El naixement de la ressenya» va ser un article aparegut al Corriere della Sera, l’any 2016, on Calasso recupera de manera exquisida i detallada la que és considerada la primera mostra històrica d’aquest gènere literari menor, concretament es tracta de la ressenya de les famosíssimes Màximes de La Rochefoucauld que publica Madame de Sablé al Journal des Sçavans del dia 9 de març de 1665.

Tanca el volum la conferència «Com ordenar una llibreria» pronunciada el 25 de gener de 2019 en el marc de l’Escola de Llibreters Umberto e Elisabetta Mauri. En aquest cas, Roberto Calasso aborda la necessitat de reflexionar sobre els modes de supervivència de cada llibreria en temps de tribulació, amb l’aparició del llibre electrònic i d’Amazon, aquesta «esquerda geològica profunda i fosca». Aquest element central, més enllà de la comoditat i alguns aspectes ambientals, és la selecció del fons i la seva disposició.

Calasso té, o tenia, una opinió formada, però hi ha ombres que tenyeixen el futur:

«El més important és que [el lector] pugui trobar fàcilment els llibres que buscava i descobrir els que no sabia que buscava. I que això passi en un lloc adient, sense música de fons (ja que avui tothom pot escoltar el que vulgui amb el seu aparell, sense molestar el proïsme). Així es reconeixerà, avui com ahir, la bona llibreria. Si amb això no n’hi ha prou, voldrà dir que amb el llibre ja no n’hi ha prou. I si amb el llibre no n’hi ha prou, vol dir que el món està passant una altra pàgina fosca de la seva història.»

Certament, Com ordenar una biblioteca ha tingut moltes ressenyes d’interès a casa nostra, en destaquen, per exemple, un parell de ben interessants d’Enric Bou o Teresa Mañà i Lluís Quintana, però creiem que la millor definició del conjunt de l’obra de Roberto Calasso la va encunyar ja fa uns anys Lluís Muntada a l’article «L’eròtica del coneixement», arran de la primera traducció de Calasso al català, La follia que ve de les nimfes, el 2007:

«Amfíbia, hibridant, prestidigitadora, la literatura de Calasso imposa una simpatia còsmica: fusiona el relat amb la categoria, la vida suficient de les històries particulars amb el fris de noves claus interpretatives dels materials de la cultura. Narrativa o assaig? Metaliteratura, plaer, intel·ligència, bellesa. Veritat.»

Lluís Agustí
Director de l’Escola de Llibreria

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.